Cansons de la terra - Volum IV/Lo cant dels aucells
LO CANT DELS AUCELLS.
(CANSÒ DE NADAL).
Al veure despuntar
lo major lluminar
en la nit mes ditxosa,
los aucellets cantant
á festejarlo van
ab sa veu melindrosa.
L' áliga imperial
va per los ayres volant
cantant ab melodía
dihent:—Jesús es nat
per traurens de pecat
y darnos alegría.—
Responli lo pardal:
—Esta nit es Nadal;
es nit de gran contento.—
Lo verdum y 'l lluhè'
diuhen cantant tambè:
—Oh, qu' alegría sento!—
Cantava 'l passarell:
—Oh, qu' hermòs y qué bell
es l' infant de María!
Y lo alegre tort:
—Vensuda n' es la Mort,
ja naix la Vida mia.—
Cantava 'l rossinyol:
—Hermòs es com un sol,
brillant con una estrella.—
La cotxa y lo bitxach
festejan al manyach
y á sa Mare donzella.
Cantava 'l reyatò
per gloria del Senyò'
inflant ab bisarría.
Lo canari segueix,
la música pareix
del cel gran melodia.
Cantava 'l cotoliu:
—Aucells, veniu, veniu
á festejar l' Aurora.—
Y la merla xiulant
anava festejant
á la millor Senyora.
L' estibarola diu:
—No es hivern, ni es istiu,
sino qu' es primavera;
perque ha nat una flor
que per tot dòna olor
en lo cel y la terra.—
Cantava 'l francolí:
—Aucells, ¿quí vol vení'
á glosar melodía?
á veure 'l gran Senyor
ab son gran resplandor
dintre d' una establía?—
Cantava lo puput:
—Esta nit ha vingut
lo Rey del cel y terra.—
La tórtora y colom
admiran á tothom
cantant sense tristesa.
Pigots y borroners
se 'n pujan pèls fruyters
cantant ab alegría.
La guatlla y lo cucut
molt de lluny han vingut
per contemplá' al Messías.
Cantava la perdiu:
—Me 'n vaig á fer lo niu
dins d'aquella establía,
pera veure lo infant
com está tremolant
en brassos de María.—
La garsa, griva y gaig
diuhen:—Ja ve 'l maig.—
Respon la cadarnera:
Tot arbre reverdeix,
tota planta floreix
com si fos primavera.
Cantava lo pinsá:
—Gloria avuy, festa demá;
sento gran alegría,
de veure lo diamant
tan hermòs y brillant
als brassos de María.—
Lo xot y lo mussol
al veure eixí' lo sol
confusos se retiran.
Lo gamarús y duch
diuhen:— Mirar no puch:
los resplandors m' admiran.— «
NOTAS.
A n' aquesta cansò s' hi sol afegir una cua que 'ns fa sospitar la existencia de una parodia de la mateixa. Veuse 'n aquí un parell de coblas:
Los pagos indians
desplegan tafetans
pintats de mil maneras;
pero en sortint del Born
los portan dret al forn
ab unas greixoneras.
Las gallinas y galls
tenen grossos travalls,
los tremolan las crestas;
los ánechs y capons,
becadas y tudons
temen aqueixas festas.
La perdiu en un plat
es menjar delicat
ab la taronja y pebre,
puix tot ha d' ajudar
á mes solemnizar
al niño del pessebre.
Podriam donar moltas variants: emperó la lletra no s' ho val. Lo que tè realment valor, es la tonada. Potser es una de las mes bellas y al ensemps mes original.