Cansons de la terra - Volum IV/Bach de Roda
BACH DE RODA.
Se canta ab tonadas d' altras cansons.
Ay, á Deu ciutat de Vich,
be 'n mereixes ser cremada;
n' has fet penjá' un cavaller
lo mes noble de la plana,
que per nom li diuhen Bach!
y al terme de Roda estava.
Diuhen á En Bach que davalli
qu' un seu amich lo demana,
tan prompte com va se' baix
fortament l' agarrotavan
y á la cua del cavall
cap á Vich se l' emportavan.
Quan á Vich lo van tenir
la sentencia li dictavan.
Ja 'n varen fer una crida:
—Fusters y mestres de casas
fassin unas forcas novas
al cap de las Davalladas.—
Ne responen los fusters
que no n' hi ha fusta obrada.
Ne respon lo general:
—Espatllin algunas casas.—
Espatllan molts candeleros,
tambè las llantias de plata.
Ja 'n varen fer unas cridas,
que tots los portals ne tanquin.
Quan los portals son tancats,
lo perdò ja n' arribava.
De la presò ja 'l ne treuhen
y á la forca 'l ne portavan.
Quan va ser dalt de la forca
Va dir aquestas paraulas:
—No 'm matan per ser traidor
ni tampoch per ser cap lladre,
sino perque he volgut dir
que visca tota la patria.
Aquesta capseta d' or
lo pare Ramon del Carme
que n' es lo meu confessor
la tindrá per recordansa.
A mí no 'm raca 'l morir,
ni 'l ser la mort afrontada,
sino tres fillas que tinch,
totas tres son encartadas
y no poderlas deixar
totas tres acomodadas.—
«No pot menys de recordarse al bretò Pontkalek ó al escocés Fergus Mac-Ivor y altres que poch ans ó despres foren morts en circunstancias iguals y per igual causa, es dir per lo defenement del esperit provincial contra 'l victoriòs poder centralisador» Aixó diu En Manel Milá y nosaltres ho trobem acertat, si be las paraulas provincial y centralisador creyem que deurian ser cambiadas per nacional la primera y per despótich la segona. Aixís es cert que 'ls bretons, com los catalans, s'alsaren contra 'l déspota Lluis XIV y sos baixos servents, no per descentralisar sino per rompre tot tracte y llas d' uniò entre sas dos nacionalitats (bretona y catalana) y la xucladora fam d' aquells. Emperó 'ls catalans ho feren ab mes fermesa y tingueren lo bon ull de no errarse en lo mal juhí que de Felip V havian fet, cosa que 'ls bretons no endevinaren, quan creyentlo capás de un sentit recte y com si noble y generòs fos lo seu cor, caigueren en la flaquesa d' enviarli missatgers perque intercedís en lo seu favor, prenent per base dels tractes l' independencia de Bretanya. ¿Cóm podia l' assot de Catalunya, 'l matador de tants nobles cors y valents fills d' aquesta terra, pregar en contra d' una lley qu' ell idolatrava y que volia fer arrelar á cops de canò, de forcas y cadenas? ¿S' ha vist may que 'l llop planyès la ovella?
Pontkalek, com Bach de Roda, pujá al cadafalch; mes per gloria de la causa que abdos defensavan hi montaren ab lo cor tranquil, mes tranquil que no pas lo dels jutges que 'ls condempnaren, essent de notar que abdos foren jutjats per enemichs desapiadats; per gent que no parlava la seua llenga, la santa llenga ab que duyan al combat del dret al noble jovent no corromput encara ab lo alé del vici, ó ab la lluhentor de l' or.
Ab tot cal fer esment d' una cosa, y es que á Bretanya la venjansa no 's feu sentir tan cruel com aquí á Catalunya: á ne 'ls Bretons la memoria de los héroes no 'ls fou prohibida. Aquí aixó va ser manat y complert pel servey del mateix Felip V de qui 'ls Bretons esperavan bons consells y noble ajuda. Aquí fins hi haguè pena de la vida en tenir certs escrits que parlaren de la santa guerra que 's feu l' any 1714 contra 'ls francesos y castellans! Mes lo poble per fortuna burlá tals despótichs manaments, y avuy encara tenim la cansó da 'n Bach prous documents per poder provar al dret y al revès que Felip V no fou sino un usurpador y com á tal déspota [1].
Per lo que pertoca á la figura del célebre capdill del nostre romans, las únicas senyas que 'n podem dar son las seguents, inclosas com se pot veure en una crida feta pel gobern del usurpador, que 'ns ha sigut comunicada pel jove catalanista En Joseph Pella:
«Relacion de los facinerosos que andan divagando por el Principado y de quienes convendria mucho su captura.
· · · · · · · · · · · · · · · · · ·
· · · · · · · · · · · · · · · · · ·
«Francisco Bach de Roda, natural de Roda del llano de Vich, mediana estatura, gordo y lleno de cara, pelo rubio, su edad de 23 años.»
· · · · · · · · · · · · · · · · · ·
Eix document en que 's contenen fins á 52 noms y filiacions de diferents guerrillers que desprès de rendida Barcelona encara s' aguantavan, fou trobat entre papers de l' any 1714 en l' arxiu municipal de la vila de Bagur, prestatge de baix de tot.
De mes á mes d' aixó sols sabem que contribuí á la defensa inmortal de la vila clohentse en sas muralles y sufrint ab ella lo cru setge. Fou nomenat xefe de fusellers, y après de la presa de Barcelona seguí la campanya en lo pla de Vich, donant encara molt que fer á las tropas de Felip. Desprès..... veuse aquí 'l que 'n diu en sa «Historia del siti de Barcelona» lo prebere En Mateu Bruguera: «En Vich (fué ahorcado) el aguerrido y denodado D. Francisco Bach de Roda , cuya ejecucion causó una consternacion general en todo el llano de Vich, por razon de ser un rico hacendado y entusiasta guerrillero en favor de la patria, el cual cayó en poder del gobierno, por no querer desamparar el país natal, siendo víctima de las celadas y de la traicion mas inícua.»
Bach y Villarroel son las dos mes grans figures d' aquella guerra, simbolisant l' un lo lliberal esperit dels burgesos y l' altre lo dels homes de montanya: tot bon catalá no deu recordar aquests noms sense admirarlos y benehirlos!
- ↑ Si algú creu que anem de lleuger al donarli aquests calificatius, prenguis la pena de llegir la obra que ab lo títol «Historia del memorable sitio y bloqueo de Barcelona» está publicant lo prebere En Mateu Bruguera, y trobará fundadíssima nostra opiniò y encara potser massa benigne nostre juhí.