Romancer popular català/Lo rey mariner

LO REY MARINER

A la vora de la mar
   hi hà una donzella
qui broda d'un mocador
   la flor més bella.
Con ne fou a mig brodar,
   li mancà seda.
Veu venir un mariner
   qui 'n mar navega.
«Mariner, bon mariner,
   si-n portau seda?
—De quína seda voleu,
   groga o vermella?
—Vermelleta la vull jo,
   qu' és més fineta,
vermelleta la vull jo,
   qu' és per la reyna.
—Si pujau alt de la nau,
   triarèu d' ella.»
Mentre van mercadejant,
la nau pren vela:
   mariner que va cantar
cançó novella.

Ab lo cant del mariner
   s' ha adormideta.
Con foren ja mar endins,
   prou que-s desperta.
«Mariner, bon mariner,
   tornau-me en terra,
car los ayres de la mar
   me donen pena.
—Còm vos hi tornaré jo,
   gentil donzella?
Sou cent lleugues dins la mar,
   lluny de la terra.
Si-us voleu casar ab mi,
   vos serèu meua.
—De tres germanes que som,
   so la més bella.
L' un' és casada ab un duch,
   l' altra marquesa
e jo, pobreta de mi!
   marinereta:
l' una bé dorm en llit d' or,
   l' altra de seda
e jo, tristeta de mi!
   dins lleu barqueta.
—No sou marinera, no,
   que serèu reyna,
car jo som lo fill del rey
   de la Inglaterra.
Set anys hà que vaig pel món,
   per vos, donzella.»