40 cançons populars catalanes/El Mariner
A la vora de la mar
n'hi ha una donzella
que brodava un mocador
que es per la reina.
Con n'es a mig brodar
li manca seda.
Gira 'ls ulls envers la mar:
veu una vela,
veu venir un galió
tot vora terra.
Ne veu venî un mariner
que una nau mena.
— Mariner, bon mariner,
que 'n porteu seda?
— De quin color la voleu:
blanca o vermella?
— Vermelleta la vui jo,
que es millor seda.
Vermelleta la vui jo,
que es per la reina.
— Pugeu a dalt de la nau :
triareu d'ella.
— Ai, no! No hi puc pujar:
no tinc moneda.
Lo meu pare té les claus
de l'arquimesa.
— No quedeu per diners, no,
gentil donzella;
no queden per diners, no:
prou fio d'ella.—
La donzella entra a la nau:
tria la seda.
Mentres va mercadejant
la nau pren vela.
Marinê 's posa cantar
cançons novelles:
amb el cant del mariner
s'ha adormideta,
i amb el soroll de la mar
ella's desperta.
Quan ella s'ha despertat
ja no'n veu terra:
la nau es en alta mar,
pel mar navega.
— Mariner, bon mariner,
torneu-me en terra,
que los aires de la mar
me'n donen pena.
— Això sí que no ho faré,
que heu de ser meva:
set anys ha que vaig pel mar
per vós, donzella,
cent llegües dins de la mar,
lluny de la terra.
— De tres germanes que som
só la més bella:
l'una'n porta vestit d'or,
l'altra de seda,
i jo, pobreta de mi,
de sargil negre.
L'una es casada amb un duc,
l'altra es princesa,
i jo, pobreta de mi,
só marinera.
— No sou marinera, no,
que'n sereu reina,
que jo só lo fill del rei
de l'Inglaterra.