40 cançons populars catalanes/El Mestre
![\version "2.14.2"
\header {
tagline = ""
}
global = {
\key c \major
\time 6/8
\autoBeamOff
\override Staff.KeySignature #'break-visibility = #'#(#f #f #f)
\override Staff.Clef #'break-visibility = #'#(#f #f #f)
\override Staff.TimeSignature #'break-visibility = #'#(#f #t #t)
\override Score.SystemStartBar #'collapse-height = #1
\override Stem #'neutral-direction = #1
}
\score {
\relative a' {
\global
a8^\markup{\italic Moderat} b c a4 g8
\bar"||" \time 3/8
e4 e8 \break
\time 6/8
a8 b c a4 g8
\bar"||" \time 3/8
e4.
\bar"||" \time 6/8
d8 e cis d4 f8
\time 3/8
g4 g8
\bar"||" \time 6/8
a8 b c a8. g16( f8)
\bar"||" \time 3/8
e4\fermata d8 \break
e8 g16[ f] e[ d]
e8 c d
e g16 f e d \break
e8 c d
e8 c d
e4\fermata a8
c8 b gis \break
e8 g f
e8 g16 g f f
e4.\fermata
\bar"|."
}
\addlyrics {
El pa -- re i la ma -- re
no'm te -- nen si -- nó_a mi,
me fan a -- nar_a l'es -- co -- la
a_a -- pen -- dre de lle -- gî.
Més, ai! a -- ra tom
pa -- tan -- tom xi -- ri -- bi -- ri -- cle -- na,
tum -- pe -- na tum -- pí.
Més, ai! a -- ra tom
pa -- tan -- tom xi -- ri -- bi -- ri -- clon.
}
\layout {
indent = 0
% ragged-last = ##t
line-width = 110
\context {
\Score
\remove "Bar_number_engraver"
}
}
\midi{
\context {
tempoWholesPerMinute = #(ly:make-moment 100 4)
}
}
}](http://upload.wikimedia.org/score/m/i/mi87a6urfyf0uuvyb9195vlt1twey3d/mi87a6ur.png)
El pare i la mare
no'm tenen sinó a mi,
me'n fan ana a l'escola
a apendre de llegî.
Més, ai! ara tom
patantom xiribiriclena,
tumpena tumpí.
Més, ai! ara tom
patantom xiribiriclon.
El mestre que m'ensenya
s'ha enamorat de mi.
Me'n diu:—No't facis monja,
que't casaras amb mi —
Jo n'hi faig de resposta
que no l sabré servî.
—Tu faras com les altres:
quan me veuras venî
me'n pararas la taula,
m'hi posaras pa i vi,
les estovalles blanques
com el paper més fi
A cada cap de taula
un brot de llessamí —
El mestre va a la guerra
a servî l rei Felip
M'han dit que tornaria
quan serà'l bruc florit.
Me'n ve una gran tristesa.
A l'horta jo n'aní,
a l'horta del meu pare,
que n'hi ha un tarongí.
La soca n'es de plata,
les branques són d'or fi.
A la branca més alta
hi canta'l francolí,
a la branca més baixa
lo poput hi fa niu.
El francolí ja canta,
i amb son llenguatge diu:
—Què'm darieu, senyora,
si'l mestre fes venir?
Te'n daria Tolosa,
la meitat de París.