Lo catalanisme - Part Segona
CAPITOL I.—Generalitats—Indicacions preliminars.—Catalanisme, regionalisme, particularisme.—Essencia del particularisme.—Es un sistema positiu y práctich.—Classificacions del Estat.—La llibertat es medi y fi social—Necessitat de la lluyta entre varietats.—Observacions en l' ordre material y en lo polítich social.—Missió y fins del
Estat ó agrupació política, en sa vida exterior é interior.-Regulació de la lluyta entre varietats.—Armonisació d' elements contradictoris.
CAPITOL II—Tendencia científica actual.—Procediment científich.—Lo especialisme.—Método de observació directa.—Decahiment dels arguments de autoritat.—Positivisme en las brancas fisicas de la ciencia.—L' exemple es imitat per las metafísicas.—Aliansa entre unas y altras.—Exemples trets de varias d' ellas—Unió entre totas pel camí de la varietat.—Dos grupos de sistemas filosófichs.—Conformitat del nostre particularisme ab la tendencia científica actual.—Dificultats que ha de trovar en son camí.
CAPITOL III—La llibertat.—Dificultat de definit la llibertat, y facilitat de explicar sos efectes.—Distints conceptes de la mateixa segons los graus de civilisació y cultura.—Concepte en los pobles clássichs.—Concepte en la revolució francesa.—Definicions oficials dadas per aquesta.—Concepte modern de llibertat.—Escolas francesa y anglosaxona.—Llibertat personal, civil y política—Aquesta última es no sóls un fí sinó també un medi.—Lo self govenrnent—Lo self government institucional.—Caracterisació de la llibertat moderna.—Lluyta entre 'l poder y las iniciativas particulars.—Armonisació dels interessos contradictoris.—Garantias sólidas d' equilibri.
CAPITOL IV.—La igualtat.—La igualtat es la expressió del interés col-lectiu.—Camp propi de la igualtat.—Necessitat que té de la imposició.—Es condició de la llibertat.—Conseqüencias perillosas que 'l poder treu del principi de igualtat.—Materias en que es beneficiosa la intervenció igualitaria del Estat.—Argument capital dels unificadors.—Demostració de sa falta de base.—La armonía entre la varietat y la igualtat es impossible dins dels sistemas unitaris.—Evolució de las escolas socialistas cap al particularisme.—L' equilibri entre la llibertat y l' autoritarisme es l' objecte de la organisació particularista.
CAPITOL V.—Dimensions del Estat.—La multiplicitat d' Estats es un fet necessari.—La resistencia á la unificació es lley de la historia.—Ventatjas dels Estats reduhits.-Generalisació de la educació política.—Intensitat del patriotisme.—Adaptació de la lley á las necessitats del poble.—Energía de la acció social pera lo progrés.—Ventatjas del Estat gran.—Extensió de la lley.—Dificultat de las faccions locals y de las
petitas guerras.—La guerra es en ells menys freqüent, pero més terrible.—Ineficácia de la unificació forsada.—Divisió interior dels francesos.—Ni l' Estat gran ni 'l petit resolen lo problema de la organisació de las societats.—La solució está en la associació d' Estats, baix la base del particularisme.
CAPITOL VI.—L' Estat compost.—La perfecció suposa complicació.—Erros produhits per las corrents unitarias.—Las escolas filosófica é histórica.—Llur impotencia dins l' Estat simple.—L'associació d' Estats.—¿Es federalisme?—Significació de aquest, segons Montesquieu, Hamilton y Freeman.—Naturalesa y carácters de la organisació federativa.—Divisió de la soberanía entre 'ls Estats federats y 'l conjunt.—Estudi fet per los fundadors de la Unió americana.—Distints graus del federalisme.—Lliga, Confederació y Estat federatíu.—Diferencias entre aquestos graus.—Classificació adoptada pels millors tractadistas de dret polítich federal.
CAPITOL VII.—Flexibilitat del particularisme.—La organisació particularista pot adoptar qualsevol sistema de gobern.—Pera decidirse, atén á las circunstancias en que 's troban los pobles.—Necessitat que té 'l particularisme de distints matissos.—Los distints matissos son la forsa del unitarisme.—L' Estat compost pot emplear totas las garantías de que disposa l' Estat simple, y ademés las especials del sistema en que 's basa.—Exemples trets de Confederacions existents.—Estat compost de dos graus y de més de dos.—Regla á que han de acomodarse los Estats compostos de més de dos graus.
CAPITOL VIII.—Divisió de la soberania.—La divisió de la soberanía es la base del Estat compost.—Duas missions capitals del Estat.—Vida exterior y vida interior.—Lo referent á la primera correspón al poder general.—Guerra y diplomacia.—Garantia de las llibertats y de llur ordenat exercissi.—Difererents maneras de exercir lo poder general aquesta garantia.—Serveys generals.—Diferents sistemas pera la concentració de algunas brancas del dret privat.—Atribucions dels Estats
particulars.—Tenen totas las de que no se han després en pro del Estat general.
CAPITOL IX.—Ventatjas positivas del Estat compost.—Marxa regular y desembrassada del Estat compost—Los membres de aquest disposan de tota llur iniciativa pera la millora interior.—Possibilitat de fer probas difícils sens perill—Resultats que per aquest camí se obtenen.—Exemples práctichs trets del dret polítich suís—Exemples trets del dret civil.—Lo Homestead en los Estats americans—La lley Torrens en las colonias británicas.—Exemple tret de la nostra historia.—Lo Recognoverunt Proceres.—Funcionament del Estat compost en la garantia de llibertats y drets.—Limita á la autoritat la quantitat,
no la qualitat.—Garantías fillas de la combinació dels poders y de llur gelosía mútua.—La federal liberty.—Possibilitat de la puresa del sistema representatiu sens barrejas de prácticas parlamentarias—Combinació de la representació general ab la especial.—Possibilitat de viure agrupadas entitats que 's trobin en condicions disiintas.—Bona distribució de la població en tot lo territori.—Regeneració dels carácters decaiguts.
CAPITOL X.—Lo criteri histórich.—Lo particularisme porta á un criteri amplement histórich.—No es fill de cap exclusivisme d' escola.—Exageracions de las anomenadas filosófica é histórica—La una olvidava lo passat y l' altra 'l pervenir, y cap de las duas estava en lo present.— Lo particularisme no es tradicionalista ni idealisador, sinó armonisador dels fets ab las aspiracions.—Resposta á una pregunta que's sol fer al catalanisme regionalista.—Sentit en que 's diu, que volem ser lo que fórem.