Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/304

diferent d'anar a peu o en carruatje: tot passa més depressa, més abocetat; i la visió n'es tan més ideal quant més fugitiva.
L'últim xiscle, pàg. 155.—Emoció de l'últim viatje del tren de Sarrià, convertit en tranvia elèctric: poesia de les coses urbanes i habituals.
Ja hi som, pàg. 159.—Nova salutació als ametllers florits.
Carnestoltes, pàg. 163.—Se veu que dins això del Carnestoltes hi ha alguna gran cosa bona i alguna gran cosa dolenta. Mirèu les criatures: quina bojería pera disfressarse i quin esferehiment devant les disfresses...
La gran setmana d'Octubre, pàg. 167.—Altre dels articles documentals de la historia contemporània de Catalunya: Congrés de la Llengua Catalana (1906); emocions, palpitacions i esperances que l'enronden.
Entenem-nos, pàg. 171 —Observacions a una conferencia d'en Jaume Brossa a l'Atenèu (1906) contra l'art «regional» i a favor de l'europeisme estètic. «La recerca de la nostra ànima es l'únic camí de lo veritablement mondial», segons en Maragall.
L'alçament, pàg. 181.—Continúa la serie de les grans planes d'historia catalana sentimental; expressió la més alta que ha tingut el moment de la Solidaritat Catalana, quan les eleccions de 1907.
An en Pere Corominas, pàg. 187.—Comentant el projecte d'una gran Exposició llatina a Barcelona, que havia iniciat el primer.
Visca Espanya!, pàg. 192.—Altre article de gran sensació, explicant el nou patriotisme espanyol que s'alça contra'l vell i el nou sentit del visca Espanya que abans s'imposava per força als catalans com una palinodia.