Obres completes d'en Joan Maragall - Escrits en prosa I/Visca Espanya!!
Are serèm nosaltres els primers en cridar-ho a tot aquell que se'ns acosti: així li demanarèm el sant i senya. No com abans, que molts ens ho volien fer cridar com un inri, perquè Espanya volien dir ells. Are ho podèm ensenyar lo que cridèm; perquè «visca Espanya» ja no es el crit tràgic, ja no es un ressò de la buidor, ja no es el símbol de les polítiques funestes; sinò que'l nostre «visca Espanya» vol dir que l'Espanya visca—entenèu?—que'ls pobles s'alcin i's moguin, que parlin, que fassin per sí meteixos, i's governin i governin; i Espanya ja no es un lloc comú de patrioterisme encubridor de tota mena de debilitats i concupiscencies, sinó que Espanya es això que's mou i s'alça i parla i planta cara als que fins are han viscut de la seva mort aparent.
Així ja'n sabèm are de cridar «Visca Espanya»; ja no necessitèm ningú que'ns en ensenyi, sinó que nosaltres podèm ensenyar-ne; i ja n'hi ha que comencen a apendre'n de cridar-ho com nosaltres: ja es a Valencia, ja es a Aragó, ja es a Basconia, ja es a Andalusia que s'alcen veus responent a la nostra. I aviat serèm més els que sabrèm cridar-ho així que no pas els que'ns ho volien fer cridar de l'altra manera; i quan nosaltres siguèm els més, i'ls que no hagin pogut apendre-ho al nostre modo sien els menys, allavores els separatistes seràn ells. I nosaltres serèm els qui, provocant-los, dirèm:—Visca Espanya! senyor ministre, veiam si ho sab dir?; visca Espanya! senyor importantíssim; visca Espanya! vosaltres dels partits, soldats de fila; i visca Espanya! generals.
I això no us pensèu que vagi contra ningú més que contra aquells que vulguin que això'ls vagi en contra. Perquè en aquest «visca Espanya» hi cab tothom que estimi a Espanya en esperit i en veritat. Els únics que no hi caben són els que no hi volen cabre, els enemics de la Espanya veritable.
Espanyols? sí! més que vosaltres! Visca Espanya! Però, com ha de viure Espanya? No pas arrossegant-se pels carrerons provincials del caciquisme; no pas agarrotada, com fins are, en els lligams d'un uniformisme que es contrari a la seva naturalesa; no pas en la buidor de sentit dels partits vells ni en l'aire corromput d'un centralisme tancat a tota penetració de l'aura popular... sinó que ha de viure als quatre vents dels mars que la volten; ha de viure en la llibertat del seus pobles; cadascú lliure en sí, traient del terrer propi l'ànima propia, i de l'ànima propia'l govern propi, pera refer tots junts una Espanya viva, governant-se lliurement per sí meteixa. Així ha de viure Espanya. Visca Espanya!
Ja ho sabèu, doncs, are, lo que us vindrà a demanar la Solidaritat catalana: us vindrà a demanar la llibertat del pobles espanyols, la vida nova d'Espanya: la vida! I això es tant clar i tant fort, que tots els pobles ho entendràn i ho voldràn desseguida; i no serà sola Catalunya, sinó tot lo que vulgui viure en veritat de Castella, de Navarra, de Galicia, de per tot, lo que s'alçarà al davant de lo que no vulgui viure en veritat; la solidaritat de la vida davant de la solidaritat de la mort; la solidaritat espanyola contra la falsificació d'Espanya. Ja ho sabèu are lo que vindrèm a demanar-vos. Això serà el què irresistible: no més us deixarèm per discutir el com i el quan.
I què farèu? Atiarèu l'exèrcit contra nosaltres, contra Espanya? Visca Espanya! Quin exèrcit espanyol trobarèu contra aquest crit?
Qui alçarèu al davant nostre? El poble dels treballadors? Si ells ne són la entranya viva d'aquesta Espanya nostra! Ells la mouen. Ells vindràn tots un dia contra el seu destorb, que sou vosaltres.
Teniu, per ventura, alguna joventut ben vostra pera oposar-nos, en nom d'algun altre ideal nou? No; la joventut, que es la esperança, la joventut meteixa que heu criat en la vostra atmòsfera, no s'ha deixat contaminar pel vostre vell prejudici. Ella'ns ha obert els braços acullint generosament el nostre ideal, i el seu amor mai li serà prou ben pagat. Aquesta joventut es ja també germana nostra.
Doncs, si no teniu l'entussiasme de la joventut, si no teniu el brahó popular, si no teniu la noblesa de la espasa, si us manquen les virtuts cardinals de tota empenta nacional, què teniu, doncs? què hi queda entre vosaltres?
Mes, vosaltres meteixos, qui sou que jo no us veig? En veritat que ja ni sé amb qui parlo; i no crec que davant meu, que contra meu, pugui haver-hi res més que ombra i mentida...
—Visca Espanya!!