Les Tragedies de Séneca/Tiestes e Atreu
Tiestes, he Atreu, foren jermans fills de Pelops Rey dels miçenesos qui era prinçipal Realme de Grecia, del qual atreu foren fills Agamenon he menalau, los quals preseren per mullers dues iermanes filles de Trandareu Rey de salonich he de leda sa muller, La muller de Agamenon hach nom Aclitamestra, he la muller de menalau Elena, Hague lo dit Agamenon de sa muller clitamestra mestra hu fill apellat horestes he dues filles la vna apellada Ephigenia he laltra Eletra, Apres fon agamenon Rey dels miçenesos he capita general dels grechs en la destrucçio de Troya. hon estech deu anys. La dita clitamestra ama p amoros Egistus fill del dit Tiestes lo qual auia engenrat en vna sua filla apellada Pelopeya, E axi mateix Agameno estat en lo dit siti de Troya ama moltes fembres que tench p amigues entre les quals foren Trigeyda sacerdotesa de apollo, he apres Briseyda que tolch Axilles, he finida la guerra de Troya pres per muller Cassandra filla del Rey Priam per la qual cosa indignada clitamestra induint he consitant la Egist9 preposa de matar lo dit Agamenon per consell de Calcas bisbe auia sacrificada a Diana E ephigenia per recobrar lo bon vent que auia perdut auant en Troya com no pogus partir del port daulida de la qua hephigenia lo dit Agamenon fahia que la auia esposada a achilles esots aquesta color tremes vlixes asa mare clitamestra que la litremetes per lo dit matrimoni aconplir E p ço la dita clitamestra vn jorn apres que lo dit Agamenon fon tor tornat en Grecia com volgues sacrificar als deus p la sua venguda es despusllas feus que lo dit Egistus lo feri de vna espasa p lo costat. E com encara p aquell colp no moris axi tost la dita clitamestra ab vna destral de ses mans tallali la testa he encara volch matar Orestes son fill mes Eletra sor del dit Orestes lo amaga el dona aguardar a vn hom apellat Etropi p la qual cosa Clitamestra encarcera la dita Eletra, e aprs feu oçiure cassandra.
Segueixse la segona tregedia la qual es intitulada de Tiestes he Atreu he es conteguda en la
seguet istoria.
Atreu he tiestes foren dos germans Tiestes comes adulteri ab la muller de Atreu p la qual cosa atreu fonch axi fortment indignat he inflamat de yra contra atiestes que no li basta de tolre la mitat del regne a son ierma he de exellar lo de la terra ans volent inflamar molt mes la sua yra he follia implacable, fanye ques volia reconsiliar he pasçificar ab son ierma Tiestes en resenes donali la mitat del Regne, E apres conuidant lo ameniar mata los fills del dit ierma ignorant lur pare ho ferils li dauant per vianda he mesclant lur sanch ab vi feu ne beure al pare de la qual cosa indignat lo sol fugi del mon, amagaren se les esteles, E com fon acabat lo convit feu presentar atreu los caps dels fills a Tiestes ierma seu denunciant li ques auia meniat lo que fallia ho restaua dels caps he veguda la sanch.
La present Tregedia conte sis actes. En lo primer tracte la inflamaçio de yra he discordia ques mes entre dos iermans ço es entre Atreu he Tiestes he parlen hi tantalus he maguera. Lo segon capitol tracte en quina forma lo corus dels capellans se conplanyen de la infelicitat miseria he cayment de la casa de tantalo. En lo segon acte conte dos capitols en lo i
pmer tracte lo consell que ach atreu ab lescuder he parlen hi do ço es atreu he son scuder. En lo segon capitol se tracte enquina forma lo corus esuaeix la fortuna aduersa he dura. Lo terç acte conte tres capitols, en lo primer capitol se tracte lo parlar que feu Thiestes ab son fill sobre lo tornar que volien fer al Regne de Atreu he parlen lo dit Tiestes he son fill de filistenes. En lo segon capitol se tracte en quina forma Tiestes parla ab Atreu pascificantse ab ell he parlen Atreu he lo dit Tiestes. En lo terç capitol tracte com canten los cantors loant marauellantse de la gran pietat de Atreu. Lo quart acte conte dos capitals. En lo primer tracte com lo Corus dels cantors se encontra ab lo misatger qui porta les nouells de la mort dels fills de Tiestes E parle sols lo dit Carus he Tiestes. En lo segon se tracte com lo Corus se marauella de la turbaçio he mutaçio ques feu en los çels p aquest crim axi greu. Lo quint acte conte dos capitols. En lo primer capitol se tracte com Tiestes fon apellat al conuit en lo qual los fills li foren oferts per vianda. En lo segon capitol tracte del goig que auia Thiestes p raho del Regne que li era restituit. Lo sisen acte tracte enquina
forma Atreu fen presenter a Tiestes los caps de sos propris fills menjant Tiestes en lo conuit he parlen hi Atreu e Tiestes.
En lo primer acte parlen Tantalus qui es anat en infern he maguera furia infernal la qual inflama a tantalus que ixque del Infern aueure lo gran peccat de Atreu.
Non se deu notar que Tantalus fon Rey lo qual solie en sa casa rehebre los deus. E com vn dia venguessen los deus he no agues quels donas a sopar mata hu fill que hauia per nom Pelopo he presenta lo dit fill alls deus de la qual cosa indignats non volgueren meniar Ans com la dehessa Teri
os que era famolenca se agues meniat lo costat del fill los deus li feren vn costat de vori he restituyeren lo aiuda he condapnaren Tantalus al Infern on soste dures penes la i
pmera que ha sobirana set he hu Riu daygua li corre de ius los labis, E com Tantalus se baxa a beure laygua li fuig. E com lo dit Tantalus sostenga sobirana fam he tinga hun pomer ple de pomes que li venen sobre los labis com Tantalus leva lo cap les pomes li fugen he sen puge molt alt he apres tornen per crexer la sua fam he aqsta pena passa perpetualment.
O quina furor es aquesta qui ma fet exir de la casa del Infern miserable hon les pomes qui turmenten la mia fam fugen fostemps de la mia boca plena de set he de fam continuada, qui es aquell deu qui en gran mal meu proi
p ha volgut mostrar a mi Tantalo les mies cosea viues en lo mon present, Piior pena es aqsta que aquella que sostench en linfern en los rius quem pasen de ius los labis on muyr de gran set he piior que la fam que turmenta a la qual fugen les pomes molt saboroses. Ay las he serie posada als musclos meus la gran pedra que gira he regira ab les sues espatles Sisipho en les infernals penes, Aquest Sisipho fon fill de Eolus Rey dels vents lo qual espeyaua de vna torre los ostes qui pasaven en son ostal perque es dapnat en lo Infern agirar he regirar ab les proi
pes espatles huna gran rocha la qual tostemps se mou al contrari he cau sobre ell, o sul iris soatindria per ventura yo la pena de Ticio qui esta en lo infern lo cor del qual mengen los voltors continuadament he com lo an ronput he meniat torna, a son esser soste per tostems aquella pena, Aquest Ticio soste la dita pena per tal com volch forçar la Joue mare del sol helo dit Tiçio font gran gigant, Ollas he com neguna de aquestes penes venga sobre mi quin es aquest mal quem exella del infern em fa venir al mon dels vius, o tu deu i
q es punidor he jutiador de les animes infernades e ordones los turments als demerits he peccats dels morts ajusta a la mia pena tot quant pot auorrir lo cruel porter guardia del carcel Infernal la qual pena lo trist Acheron qui es vn riu cruel hon son punides les animes, Abans volguera sostenir les
dites penes que tornar he puiar p veure tant he axi abominable peccat. O per que neix tanta malesa de mon linatge la qual sobra en malicia tota sa generaçió he lo meu peccat sia vna ignoçençia en esquart daquell hegose en sa iar coses que nuncha foren somiadas, Ayllas que yo omplire tots los lochs qui son en lo infern vnyts de penes ab la mia praua generaçio, la qual multiplicara en mals innumerabbles estant he durant la casa dita Pelopea del cap de la qual ço es pelopo son fill null temps Minos qui es en los inferns jutge de les animes cessaran de trobar nouelles penes.
O tu umbra ço es anima de Tantalus abominable ix del Infern he prouoca la yra dels deus los quals tu cols he honres dins la tua casa la espasa vinga contra laspaza vinga lo coltell contra lo coltell vna Iniquitat se combate contra laltre disputen qual sera maior. Les yres no seruen ley regla mi manera. Tota vergonya de nos sia exellada. La furor ensegue totes les penses, Duren les rabies antigues dels pares he la longa maluestat per uengue fins als besnets, no sie en lo linatge qui aia en hodi lo greu crim que haura comes. Tostemps hi crescha he vrolle nouella iniquitat criminosa no isque ni crescha vn sol crim de vn ans de vn crim neisquen molts. Com la hu crim se punira isque laltre. Entren dos Jermans soperbiosos cayguen he aterrense los Regnes. La fortuna duptosa de la casa cruel reeba lo qui es fugitiu he giten lo poseydor he pug aquell que sera gitat Reuenga he foragit ne lo qui regnera, La dita fortuna sia entre los Reys p tos temps duptosa. Lo poderos sia fet miserable el miserable gelos. La fortuna sie p tostemps fluctuant he vagueiant en los decayiments he exalçaments dels Reys, aqlles qui seran gitats dels Regnes per lurs peccats com la deuinal gracia los tornara en lur senyoria sien fets piiors pecadors he sien tant hodiosos als pobles com son entre si mateix no sia casa en lo mon que no sia leguda a lur yra la hu jerma espante laltre. Lo pare perseguescha lo fill, he lo fill lo pare, los fills muyren a mala mort he nasquen los seguents piiors quels primers. Romanga ab lo marit muller barallosa he trista, vitramar estenen lurs guerres. Sur sanch rech tots los camps de les terres. E la ambicia de senyoreiar cruel vençedora de la virtut se alegre sobre los grans senyors, En la casa de miia maluestat corrompa la fe de jerma a jerma, no sia net lo çel de vostres crims coms les esteles resplandexen en lo çel. Com los lums dels dies set uaran deguda manera e bellesa en lo mon lavors sia fet nit scura. Lo dia cayga del çel. O tantalus reconpleix les cases dels jermans de odis de nafres de cosos morts mescla hotot he reconpleix de peccats la casa de ton linage. Sia encotina la tua casa he les tues portes reuerdesquen rams de llor, Resplandescha Io foch p lo teu digne adueniment, Sia feta la maluestat molt pus cruel que los pobles de tarcia qui son la pus cruel gent del mon, E p que la ma de Atreu honcle dels fills de atiestes esta segura, veig que Atiestes no plora encara sos fills. O he quant metra atreu la caldera al foch he quant troceiara los osos dels fills en la caldera per fer meniar past nouell alur pare, la sanch dels nebots ensutzescha lo foch del honcle sien aparellades viandes, O tantalus no vendras a vianda que a tu sia nouella. Car tu del teu fill flest vianda dia afranch per meniar he trencarlo deiuni. En la tua presencia sera veguda la sanch mesclada ab vi. A la fe Tantalus yo he trobada vianda a la qual no pots tenir cara he perfugir esta, esta referma lo peu he Roman.
El carcer escur del Infern hon los stays los Rius fugen de la mia bocha mortalment a se degada, he les pomes dolçoroses se sostraen a la mia fam que cruelment me turmenta men vull fornar he fer ma continua habitacio posat que yo sia miserable en la Religio del Infern Enipo mes am mudar me a les ribes de la terra Infernal. O flageton qui est flama Infernal daygua molt flameiant prechte que yo romaga en mig de tu valeiat de mar tota fogueiant, O tu qui as per ofici dishibuyr les penes segons les leys he ordonaçions dels fats. O tu qui jaus espaordit sots la coua engir he entorn tota meniada he sots cauada qui teps quel mont alt not cayga damunt, E tu qui as en auoriçio la bocha vberta des lehons he la multitut de les besties furioses. E tu qui fuigs a les falles dels fochs quit acassen, he romans mig cremat hoyts la veu he paraula de tantalus, prech vos que amets les penes, ollas e quim aiudara he tant se fara çertes a mi quina experiencia p que desig retornar he fugir a les penes lnfernals.
Prech, ce Tantalus que ans quet partesqus daci vulles posar gran diuisio he perturbaçio en la casa de Atreu sembray guerres hebregues, Amor desordenada que an los Reys alurs ceptres he senyories comou abla tua cruel volentat baralles perpetuals.
Ami pertany sostenir penes, car yo no son pena he yo son exit de la terra vberta rompuda he fenuda axi com a vapor corrupte he cruel axi com a vapor de pestilencia que deu escampar sobre los pobles greu e mortal corrupcio, ja no placie a deu que yo porte mos auis he nets a fer peccat habominable, aço yo no fare ans vos empatare. O gran pare nostre he dels homes deificats. Tu Jupiter qui est pare de mi Tantalus fill teu jatsia que sie vergonya hau8 fill que sie infernat posat que la mia lengua sia punida ab pena taxada. Empero ab tot ço parlare ne callare daço Amonestr9 que la ma sagrada ab homey voluntari he la ma foriosa no tocha los sants altars, jo estare açi he contradire he empetrare lo peccat greu he abominable. O Maguera e p quem bats em fers en ia bocha he p quem menaçes quem asotaras ab les dures serpents he per quem turmentes les entramenes ab fam ferriblement he dura tot lo cor me flameia per gran set he la flama del foch resplandeix dins en les entramenes abrasades Empero pus que a tu maguera plau yo seguesch lo teu consell.
O Tantalus yot man que tu escamps tota la tua furor en la casa de Atreu he de tiestes. Axis porten la hun ab laltre que null temps sien sadolls la vn de la sanch de laltre, la casa de aquest ha sentida ja la tua venguda he com tu posits lo peu sobre lo lindar en la tua entrada tota tremola, Asats as fet en lantrada, veten als interns al Riu en lo qual habites assedeiat, ja les terres ploren agreuiades, ab lo leu peu masa fexuch, tu veus enquina forma p raho de la tua presencia la qual licor he la vmor ha de relenquides les fonts, les sibes son secades he lo vent del ponent no porta ab sí nuuols tot arbre es mostiu ables fulles grogues he lo ram es priuat ha despullat de fruyfa he de poms he aquell munt apellat ymeos qui es abundos en tants abundosos rius que done aygues he les de parteix als rius he a les siquies e sescanpa fins a ia mar ara p la tua presençia fogint la mar de tu, lo Riu buyt he sech daygues he pareix la arena hoen de luny los brogits de les aygues perque gran espay se son lunyades, Ja aquell esfany dit lerna tan abondos es tornat a tras, he les venes de aquella font dita formides se son entrades e amagades Jus la terra. E aqll flum dit alpheus no gita les sues sagrades ones, E los çels daquell munt dit thichero es tan ple de neu la qual en la tua presençia nos pot regalar, E los camps nobles temen la set antiga, E lo sol esta duptos si seguira son mouiment he ja sitirara forts les regnes del cauall del seu carro en forma que parescha daqui auant tot dia.
Segon Capitol del primer acte en lo qual lo corus dels capellans se complany de la infeliçitat miseria o decayiment de la casa de Tantalus.
Si es algu dels sobirans deus qui am la ciutat de Açaya dita per nom argos ab les cases de la ciutat de grecia dita pisa solempnament entorrada he si es en lo çel qui ans lo regne de Cornicus hon ha vn mont apellai istinos, E qui ama los ports qui son a cada part daquell mont car de parteix la mar en dues parts he si es qui am. les meus abundoses daquell mont dit Tageto, les quals neus con aquel vent dit boreal de la gent Sarmatira que habita a la tremuntana se condensen os conprenen, E la presencia de aquell vent dit Ethosis qui rena en lo astinose dissolen veia he mira aquell deu misericordiosament los mals aparellats he ab lur benegnitat vullen Empatxar he facen que no tornen los orreus peccats abominables he no sucçehexca al aui piior net he que als maiors no sia plasent la macor culpa, En forma que la generaçio de Tantalus asedegada he desechada p sobres de cobeiança se despulla dels actes empetuosos he soplosos maluats he reprouats, Assats es fauoreiat lo peccat, noy ha valgut res ley deuinal, publicamet se cometen los crims, hun hom qui era i
pcipal del carro en lo qual anaua ypodemia filla del Rey Oene he era dit per nom Mirtilus Aquest fon engenrat, pelope fill de Tantalus. Car com lo dit mirtilus fos carreter de la dita ypodemia, La qual aconsell de son pare menas molts dels pastors en lo carro quis mouia molt espatxament fon vençuda p lo dit Pelope. E lo dit mirtillo enganat mori confiant masa en si mateix, E la mar de llauors en ça fon dita, mar miroma, no es faula pus manifesta que aquesta als qui naueguen en les naus dites gomis axi apellades p la mar yomum. Lo dit pelope fill de Tantalus estant Infant com hu dia corregues p besar son pare fon acoltelleiat he trosseiat p lo dit pare prob lo foch on solien fer lo sacrifici als deus, O Tantalus aquest Infant fon troseiat ab la tua man dreta he ho ferist lo antanla als deus qui vengueren al teu ostal. Per la qual raho la tua bocha soste set eternal he no es pena al mon pus proi
pa a asemblant vianda. Esta enganat Tantalus ab la bocha buyda pengen sobre lo seu cap pomes dets quals larbre es ben caregat. E lo dit arbre engana la bocha de Tantalus vberta ab la gola ampla. Ei atsia que lo dit Tantalus age sobirana fam he les trigues li sien molt congoxoses Empero tantes vegades as enganat quantes voltes vol tocar la fruyta Elauors abaxe los vlls he la cara confus he enganat he ab les dents tancades liga la fam quel turmenta. E lauors lo boscatge enclina he baxa totes les pomes que riqueses del arbre fins a la bocha de Tantalus he mostrense les pomes madures he molt bones ameniar E lauors tantalus leua les mans per la fam, la qual com ha ben inflamada la sanch he cremada he abrasada la gola ensemps ab la bocha esta lo miserable Tantalus he crida he apella los fluuis qui li passen de ius los labis los quals li tol laygua fogitiua de fallint lo Riu qui roman esteril helexa aquell quis esforça de retenirlo. E lauors Tantalus veu la pols qui ix he proceheix de la altesa dels monts ab lo vent que fa somoure la dita pols.
Aci comenga lo segon acte on parlen atreu he lo seu escuder.
O Coratge meu desarmat pereros paho ruch he sens veniança qual cosa ea lo maior opprobri he vergonya, E la soberana vergoya que pot caure en hom tiran que apres tants peccats apres tan gran crim que ha comes ton jerma apres de ley de natura axi rompuda he violada non auer presa veniança per que fas tantes querimonies tota la ciutat dita argos deuia rebujar per raho de les fues armes, E tots los nauilis deuien occupar les naus apparellades de guerreiar p tu jatots los crims deuien flameiar ab los teus fochs. Las ciutats dauien esser abrassades ab les tues flames, he los coltells ensemps ab les espases deuien loir he resplandir. Tota la terra sona he resona de la multitut de la nostra caualleria. Lo meu enemich no aiga refugi en les silues on se amague, no sia legut als nostres contraris fer tornes ne defensions en les alteses dels munis. Tot lo poble nostre de micena lexant les ciutats nostres cante la guerra he las morts que si faran. Tot hom que difensara lo cap de Tiestes frare meu muyra sens misericordia. O aquesta casa gloriosa de Pelope fill de Tantalus cayga sobre mi sol que cayga sobre mon frare o coratge meu fe vna tan gran crueltat la qual no sia loada p gents presents ne p esdeuenidores he null teps sia liurada a silençi ans sie p totes generaçions recitada Alguna greu maluestat esser atrobada tan cruel tan terrible, he aytal que mo frare quis adelita en crueltats reput esser sua si tu not venges de la maluestat que ha comesa ton jerma vençut est p ell. E quina cosa es tan cruel que sobre la malicia de ton jerma he seria asats a ta veniaça que ton frare sia exellat, certes no pas, he per ventura seria asats que soste pobresa he reposa en les sues nessesitats he no guerreia abtu ne abtu ne ab altre, certes no, car yo conech lo enginy del hom qui no reeb doctrina trencarse pot mas no enclinar, perque enans que reeba forçes es ferma en algun preposit hom destroira ol metre en mig es posat lo mal he crueltat atorgat es al quil occupara.
Digues me Atreu he not este mordeix la fama del poble terrible he adversa, o contrariosa.
Sapies quel maior be del regne es que aço que mana lur senyor es forçat lo poble a sostenir he loar.
Hoc mas la pahor que forca loar lo senyor aquella pahor mateixa los ret enemichs, he aquell qui çerca he demana gloria de uera fauor, mes ame esser loat en los coratges del poble que ab sola veu forana.
Molfes vegades he comunament la vera lahor cau en hom humil he de baixa ma, mes la falsa no cau sino en hom poderos, aço que yo vull per força a voler lo poble.
Sil Rey vol coses legudes, o honestes no es qui vulla lo contrari.
Si solament coses onestes son legudes al Rey ab tant ab prechs demandes subreccions he suplicaçions Regna.
La hon ha vergonya, ne diligencia de justicia, ne sanctedat de vida, ne fe, no es lo regne segur ne estable.
Sanctedat piedat he fe bens son de persones singulars priuades he sino son profitoses als Reys lexen les anar per lurs vies.
Sapies Atreu que peccat es noure no solamet al mal hoc encara al mal germa.
Leguda cosa es fer ana quell tot quat fer en germa es peccat he com en quin crim, ha lexat Tiestes que no aia comes, qual es lo peccat al qual aie perdonat la muller me ha tolta peccant ab ella, volchme furtar lo Regne he ab frau sen porta lo senyal del Imperi, ab frau ha trobada la casa car sapies que en los alts astables de Pelope, fill de Tantalus. Lo qual Pelope fon pare meu es un molto deuinal, qui va tot primer de tot lo bestiar gras he abundos he p tot lo seu cors penia lana tota daur he detras aquell molto los Reys nouells qui deuallen de Tantalus van ab ceptrs daurats he lo posseydor daqst molto Regna lo dit Regne, Lo dit Regnat molt segueix la gran casa de Pelope pare meu. Car la fortuna he enaço benauenturada la mia casa. E la dita sagrada bestia ha cert loch p sa pastura certs prats los quals tancha vna pedra separant lo dit loch ab la mar que de prob li esta. Aquest sagrat molto seu porta Thiestes ensemps ab sa cunyada muller mia la qual pres del meu talem cometent axi gran he abominable peccat. Daci proçeeix tot lo mal de nostra brega he guerra entre nosaltrs. Tiestes exellat he tremolos va vagabunt he Inçert p nostres Regnes, no es part en lo Regne que sia sigura daguayts. La mia muller es corrompuda la fe del Imperi es lesa he aflaquida, la casa mia malalta he afeblida, los fills duptosos he ja si son meus, o de Tiestes noy ha cosa tan çerta com es que tiestes mon enemich he aduersari capital. O Atreu he de que estas axi marauellat comença viste lo coratge de Tantalus mira he guarda ton pare Pelope, Aquests eximplis son exercici de les mies mans. Edonchs Atreu que trigues digues p quina via ab quina manera he forma matare aqst. cap axi maluat.
Quey cal tan gran consell he deiiberacio ab vna lançada escopira p la bocha lesprit enemich de la tua vida.
Tu parles de la fi de la pena he yo vull la pena aqui es mon esguart quel tiran muyra, lengera cosa es en mon regne mayor pena vull yo.
E not mou pietat.
Ho pietat si null temps habitist o en trist en la mia casa parteix tenara, vinga aquella congregació de furies de les quals es capitana la furia dïa Eramis vinga açi, E vingà maguera furiosa ab flames flàmejants, no flameia asats lo meu pits de furia molt ardent ab maior malesa se complira.
O Rabios he quina cosa nouella es aquella que esmagines.
No esmagine cosa que tinga manera de dolor acostumada, ne jà quire maluestat al mon, ne pena que sía, car no es cosa en lo mon que sie bastant a punir tan gran peccat.
E no es bastant la força.
Pocha cosa es.
Es hi bastant foch.
Encara es poch axo.
Ab quina sageta donchs, o lança sera fundada aqsta dolor he de quina arma vsara la yra contra Tiestes.
Lo Tiestes mateix sera lança qui matara si mateix.
Segons que veig maior es aquest mal que yo nom pense.
Ver dius sapies que un gran brogit espauentable fir los meus pits giram he regiram he no se hon me stich tot arrapat la terra de la pregonesa del seu abis gita grans brogits. Lo dia ensere gita de grans trons espauentables, he tota la casa gita grans croxits axi com si rompia tota he lo taginat se destix de les parets, los deus o ymatges del meu pare angirada la cara de Tetis, O deus que temets, façes façes aquesta maluestat.
Atreu que entens a fer.
Nom se lo meu coratge que sent car vltra la sua manera acostumada he vltra sostermens de natura vmana estorbat nom seqs tem hira requeren les mies mans pereoses nomse aço que es mas gran cosa es axi sera, O coratge meu comença digues es lo peccat de Tiestes digues Atreu en guisa que p ab dosos sia conplida la maluestat, o drisia ven les sues cases abominables. Paridion Rey datenes dona la sua filla progues p muller a Tereu Rey de trasia Tereu corrompe Filomena jermana de progus he p tal que la dita filomena non pogues dexellar tallali la lengua. E com la dita progus conegut aço mata son proi
p fill he de Tereu he donal a meniar al pare he agst tereu fo de la casa de odrisia, yo Atreu atorch gran mal esser aquest que pense mes ha obra vendra maior cosa que aquesta atrobara la dolor O pare meu Inspira coratge al teu fill, la mia mullr la qual ha forçada Tiestes germa es de la sua muller, lo exempli de progues proi
p es la culta he lo peccat O tantalus vine enpeny la mia ma ha aqst mal nat Tiestes cobeios de sos fills ab gran desig he ab singular gotig los espera meniar les carns sues propies, be, va, be esta, lo fet se aparella de pie, Aquesta manera de pena plau molt ami enfretant, donchs Atreu p que triga tant, E p que Atreu ignocet axis met en torn he tota la ymafge de la veniança ques deu fer se presenta als meus vlls, O coratge meu he quet tems he quet planys ans de la hobra reb audaçia fes la maior crueltat que pusques he sera aqsta que Tiestes se meniara sos fills.
Oigues me Atreu ab quins engans pendras Tiestes penses te quet pos los peus dins nostres llaças tot aquest Regne te p enemich.
No pora esser pres si primerament no vol pendre ell espera los nostres Regnes p aquesta espança de Regnar los homes se possen a la faç del lam ques lança de Jupiter sageta molt perillosa p aquesta esperança se lançen los hom ens a les menaces molt perilloses del gorch he pregoneses de la mar he entren dins la mar duptosa de libia hon nauilis fort pochs se saluen, per aquesta esperança Tiestes veura ami qui son jerma seu la qual cosa es lo maior mal que pot auer.
E qui li dara tanta fe de la pau que deslmularas qui sera aqui don tanta crehença.
La esperanca inflamada es molt credul, leugerament creu p los fills propi
s personalment litremetre ma seguretat que li dira que comell sia exellat vagaros priuat del Regne que vulla squiuar les sues miseries he que vinga a regnar en lo regne de argos del qual cobrara la mitat on senyoreiara, E si p ventura Tiestes es tandur que no vulla hoyr nostres pregaries, mos fills nets seus he sos fills qui son grasos he viats de greus mals facils he leugers de esser presos per engan, ve de vna part lo forios desig antigat, ve
daltra part lo treball dur de viure en exili ve daltra part la pobresa trista, p dur que sie tiestes lo forcara de venir a mi.
Sapies Atreu que lonch temps ha fetes les miseries totes, jali son couertides en natura.
Molt erres en ton Juhi Car esperiencia dels mals creix de dia en dia als miserables. Leugera cosa es portar los mals p algun teps ms sostenir p algus dies cosa es molt greu.
Prech te Atreu mol hist he doloros que çerchs altres ministres del teu consell, facilment he leugera los jouens o en los piiors manamets p ventura tots fills faran a tu aço quels mostres en lur oncle jerma teu, Car moltes vegades cau la pena sobre aquell qui la tracta.
Com no fos al mon hom qui mostras les vies dels peccats he de la maluestat he del engan, lo desig del Regne amostrara he has temor que mos fills sien mals, ay tals son nats, he la cosa que tu apelles dura aspra he creus tu que es ferament dura he masa cruel p auentura Tiestes la ymaginada contra mia.
Aquest frau que aparelles de fer sabran tos fills, Sapies Atreu que la fe del secret no esta segura en homens tan jouens, per ventura dexelaran los engas que aparelles a ton frare.
Hom apren de callar p mols mals de la vida car alli on es la clamor de molts mals apren hom de callar he de aço amonestare amos fills he açols manare.
Cuydes enganar tu aquells p los quals vols enganar altra persona.
Mes valra que mos fills no sapien lo crim ne la colpa he com he quina neçessitat es mesclar mos fills en mon peccat los odis se exerçesquen es combaten entre mi he mon jerma O coratge meu mal fas sit parteix daci. Si perdones [1] e atos fills pdones he aton Jerma, Lo meu fill Agamenon ministre he tractador del meu consell Aquest sabra lo engan he Menalau fill meu acompanyara Agamenon, Ab aquesta veniança vull saber qui sera mon fill ver he no duptos çert e no cert, Car si aquests desuien he contradien a la guerra entre mi he mon jerma he no volen exequir los meus hodis. E si tiestes oncle, pare es lur, p que yo vull que sien ministres he tractadors daquesta frau, Mas con la cara demudada he la paraula tremolosa continuament manifesfa molts secrets, he aquells qui fan contra lur volentat, he forçadament alguna cosa comunamet manifesten he reuelen los consells, Mes val que mos fills no sapien mos secrets, mes solament sien tractadors entre mi he mon frare Tiestes. Empero tu escuder ti secret lo fet que hauem començat.
Nom deus amonestar de semblants coses tot tanque dins los pits de mon secret, fe he temor, mes la fealtat o tanca tot.
Segon capitol del segon acte en lo qual lo corus parla de la fortuna superbiosa.
La noble ciutat Argos del linatge antich qui deualla del Rey ynaco ha sembrades guerres he yres entre dos jermans, O, Atreu he Tiestes he quina furor es aquesta que axius inflama los coratges volent la hun escanpar he beure la sanch del altre conquistant lo ceptre Real ab peccat he ab iniquitat, O cobeios de torres darmes de guerres no sabeu en quin loch jan lo Regne, no fan Reys habundançies de Riqueses no fa Reys la vestedura de porpra, no fa Rey la corona daur que porta sus lo cap, ne fan Rey les bigues del palau daurades he adinarades, Rey es aquel qui ha de posada la pahor he la maluestat del cor inich he cruel lo qual nos mou p imbicio de senyoria ne per fauor de poble soxtos he tumultuos, lo qual poble hesa favor no es ferma ne estable, he no moura lo dit Rey tot quant aurse caua en les parts occidentals ne lo Riu dit p nom dagues qui a les arenes dor de les quals dareia tota laygua, nel mouran les abundoses messes ques leuen es baten en les eres de libia. E lo dit Rey no tembra lo lamp que cau del cel p uia obliqua, o torta, ne tembra lo vent apellat eurus qui comou la mar terriblement, Ne tembra la mar adriana la qual soptosament se infla he puia fins al cel ne tembra la lança del caualler, ne laspra espasa atorrada. Aquell es Rey qui es posat en loch segur he tot quant te ius si no te p be seu sino les coses sobiranes aquelles jutge esser sues, lo qual Rey ve francament he volenterosa al encontre de la mort sens tota temor he pahor nesclama com semor posat que los Reys qui careguen contra los pobles dits datos he aquells Reys qui possexen la mar roia color de sanch plena de pedres precioses E aquells Reys qui tenen los Regnes dins los mots de caspia qui an en fauor lur les gents dites sermates possat que conbaten contra aquell Rey axi virtuos he aquells pobles qui gosen ab gran audaçia apeu en lo flum dit he apellat denubi lo qual reb en si, Ix. Rius Elos pobles dits seres qui son amobleyts p abundancia de vellors de lana vinguesen contra lo dit Rey nol mourien de sa virtut bona pensa poseix lo regne, noy ha mester cauallrs ne armes, ne lances, ne sagetes, les quals gita detras si lo poble [2] com fa apares que faça p coni
qstar regne Car no es nesçesari aterrar les çiutats ab pedres de giny qui tiren de molt luny, Rey es aquell qui no tem res, Aquest Regne dona cascu así mateix estiga donhcs quis vulla en lo sobiran grau, o escalo tremolos del palau Real, he ami sadoll lo dolt repos, Extant yo en loch baix he humil haia dolça delectaçio en ma reposada, ociositat la mia edat pasa sens brogit he ab vera taciturnitat he silençi la qual cosa no es tenguda p los cauallrs qui tos temps seguexen armes, E com los meus dies seran pasats sens brogit declamosa ambiçio muyra yo vell hom humil he de baxa ma, no sia hom al qual la mort sia greu insoptos, he aquell qui es conegut p molts axi mor que nos coneix car tant es ocupat en negoçis que no ha recordacio de sí ne de la mort.
Açi comença lo terc acte on parlen tiestes et son fill philistenes.
Que es aço mon pare esta tot esbaleyit, nom se, molt perrerosament gira la cara de si mateix en inçert.
Com estas ho coratge axi sospes he per que gires, o regires ton consel tan facilment en coses molt inçertes, tu fies en ton germa he en lo regne he tems tu los mals de aduersitat los qua ha ia vençunts, e son sea mansits p longa costuma he fuigs ales miseries he pobreses les quals son a tu ben ordenades he acostumades. Torna atras les petgades ara com te es legut, gran ajuda es esser miserable desluira a tu mateix de peril.
Pare quina cosa forca a tu tornar atras de la terra que as vista he per que tanques lo si a tan grans bens quel son aparellats, ton frare Atreu post posat la hira torna en ta amistat he parteix ab tu la mitat del Regne he edeflca p tu les cases enderrocades he restetueix a tu mateix.
Tum demanes de la causa de la temor la qual yo ignor no veig cosa en lo mon que deiga tembre, Empero he gran pahor, vull anar auant mes tot los cos he los genolls me tremolen, hom porta lla on vull anar forcem anar a una part, he son forçat de anar alaltra, Aximen pren com a la nau la qual sen porta lo vent duna part he daltra part la maror.
Prech te pare que sobres he vençes tot quant te contraste he empatxa la pensa de anar auant veiges quantes honors quanta premis te esperen, si tu pare vols regnar pots.
Axi mateix puch morir p que yo menys pren lo Regne que mes promes en vellesa.
Hoch mas gran es la potestat Real.
No es res al mon qui rea no desiga.
Por has jaquir lo Regne a tos fills.
Sapies mon fill que hun Regne no reb dos senyors.
Miserable es aquell que no pot esser ben aventurat com pot.
Creu a mi les grans potestats planch an los noms falsos, Car no son aço que demostren, debades tem hom les aduersitats, ço es de sostenirles, mentre yo fuy en renom de gran honor null teps fuy sens pahor, tostemps fuy en temor de la espasa que yo portaba al costal, O he com es bona cosa no fer enug ahome del mon E meniar segurament en casa humil, e baxa, los grans peccats no entren dins les cases petites he pobres Segurament reeb hom la vianda en estreta he pobre taula, lo veri es vegut en laur, yo dich aço quina espiencia, leguda cosa es he molt bona preposar la mala fortuna a la bona. La ciutat baxa que no es posada en la sobirana part del mon no tremola, En la mia casa resplandeix en la cuberta sobirana del taginat lo bori blanch he precios, No he canbrer qui defena lo meu dormir que nom desperten, No pescam ab multitut de nauilis, ne sa dollam lo ventre importu ab trauts de poble, ni en cap qui sestena vltra sos termes, no son colt he honrat ab en sens he adoracions, La mia silua no es honrada ni pintada de orts de verges plens de flors he de violes, los stays en la mia casa no fume axi com bany artificial no es donat a milodia p dormir, ne la mia nit se despenen molt beure, vetlam fins alur embriaguesa, Ep ço nos qui som en estament pobre no temem, La nostra casa segura es de tota enueiga, gran repos es donat a les coses poques he baxes, Lo maior regne que puscha, esser es poder esser sens Regne.
Si deus dona linperi nol deu hom menysprear nil deu ho continuadament desigar, ton jerma prega que regnes.
En ço quell me prega ha temor gran sens tot dupte, açi esta amagat algun engan.
La pietat ques lunya sol tornar al foch don ses partida. Ela amor justa repara les forçes pdudes.
Oir mas tu que Atreu ama son jerma Tiestes, ans la mar banyaria les esteles que estan prob la tremutana he la ona soptosa de secilia ço es lo flux de la mar reposara he blats e fruyts exiran dins la mar dita jonia, he la nit escura dara lum axi clara com lo dia Ans concordaran los fochs ab les aygues, la vida ab la mort, he los vents faran pau amiatad he concordia ab la mar ans que Atreu amas Tiestes.
E quina frau temps tu.
Com quina, tota frau tem yo, he quina manera, quina mesura posare a la mia temor, se deçert que Atreu tant pot quant es lo seu hodi he yra.
Que pot fer Atreu en la tua persona.
No he temor de mi vosaltres me feu tembre Atreu.
Ara com no es de tornar atras allegues temor, com es pres te ve la terror, tart es voler fogir als mals qui es al mig daquells anem anem auant noy ha altre remeyi slno procehir en lo cami que aumem começat.
Jo mos fills vos seguesth nous men no sia mia la culpa.
Deus hi veiga he mire nostra bona intençio, ve auant pare no duptes ne tremols.
Segon capitol del terç acte on parlen Atreu he Tiestes, E primer Atreu. A la fe la bestia fera jau en lo laç presa he tancada, no sol es pres lo pare ans abell tota sa generaçio odiosa, ja los oys segiren es regiren en loch çert Tiestes es vengut en nostres mans vengut hi es, he p res no puch retenir lo meu coratge, la mia dolor nos pot refrenar axi com lo podench ca de casa lo qual com cerca lo porch lo qual tenen ligat ab corda longa he ablo morro p terra cerque les sendes co de luny sent lo porch ab lo nas odorant va deça he della acostes al loch he com la cassa li es prob treballa que sie desliurat del ligam he ab gemechs apella lo senyor qui masa triga he escapa al quil vol retenir, Per semblat la mia yra comflameia de sanch de mon frare Tiestes tes nos pot regir ne cobrir he posat ques amag la mia yra prech te Atreu que mires ton jerma he veiges con es demudat en la cara, com la flota dels cabells li cobre la faç com te la barba beiga en mi confia he posa sa espança, Bona cosa es quels jermas se veigen. E Tiestes dema te quem abraçes passen daqui auant totes nostres yres entre tu he mi haiga amor axi com som una sanch, Aquest dia sia dedicat he puix p tostemps ahobres de pietat natural he parental, tots los odis dapnatges cayguen de nostres coratges.
Los crims quern son Imposats poria he deuria purgar sí tu no fosses axi piadors, mes yo Atreu atorch he conech que yo he coms tots les crims que tu as cregut de mi. La tua pietat ha feta la mia causa sobiranament cruel he malvada, Car tant com tu mostres mes la tua pietat, tant apar maior la mia iniquitat. Sens tot dupte mal mirent es aqull qui ha tan bon germa com tu est appar esser peccador lagremes hi son necessaries. Tu Atreu veus ami que humillment soplich a tu, Aquestes mans postradea dauat los teus peus te liguen que sia deposada tota yra, he tot hodi se partescha del coratge, Jerma car meu pren en resenes de fealtat aqueata fills meus ignocents.
Leua Tiestes les mans dels meus genolls dreçat he pren los meus abraçaments e vosaltres nebots meus homens jouens qui sou sustentaçio dels vells abraçats he besats me, posats lea mans en lo meu coll. E tu frare meu despullat la pobre he miserable vestedura, perdona a nostres vlls qui reben desplaer en veure tu axi vestit. Reeb vestedures belles he ben ornades semblants de les mies he ab gran goig he alegria reb la meytat del Imperi. La mayor lahor que yo puch a conseguir es, Retre al jerma flach he pobre la bella honor del Regne, Car hauer regne cars he fortuna es mas donarlo, es gran virtut de pensa.
Deus ten reta bon guardo car frare dels merits que as en fer amistança he misericordia. Lo meu estament axi miserable no mireix portar corona dor he les mans infortunades no deuen portar çepfre. Ami coue de amagarme en mig del poble.
No ages ansia de axo car aquest Regne es suficient he bastant a rebre dos Reys.
Car jerma yo be creu que aço del teu es meu.
E com he qui es qui diga deno als dons de fortuna abundosa.
Experiencia amostra he com minuen facilment los dons tan abundosos.
O jerma he no vols tu que yo age plaer he gloria de la tua honor, la tua gloria ja es ordenada, resta la mia honor de la tua gloria.
Lopus cert consell que yo puscha auer esmenysprear regne he senyoria.
Sapies Tiestes que yo lexare la mia part del Regne si tu no prens la tua.
Pus aixi ho vols yo reb lo nom del Regne he portare la honor que tum carregues.
Les armes e dref del Regne seruiran a tu he ami porta donchs la corona Real agran honor tua he mia, E yo hire a fer sacrifici he graçies a deu p Raho daquesta gran concordia refermada.
Tercer capitol del tercer acte en lo qual se tracte com canten los cantors marauellant se de la gran pietat de Atreu.
Qui pot creure tan gran marauella que aquell axi dur he amarch fer he terrible Atreu qui no podia regir ia sua pensa ne ses passions vehent lo seu jerma si es habit estant fora de si mateix, he sie refrenat de la yra tan fortment concebuda, no ha virtut ne força maior ques la vera pietat, les bregues forans entre gens que no han parentesch duren, Lamor vera per tosteps rete he te he liga los qui son de vna sanch, la hira qui es continuada ab grans he radigades causes romp tota graçia he amor de gent forana promou guerra com les gets houem lanafil qui crida, armes, armes, vna espasa respta deix de ça he laltra della, les quals mou he comou lo març qui es deu de les batalles, He aço fa tot lom furios ab colps perillosos, Car es asedegat de veure sanch humana nouellamet escampada. Mes la pietat venç he atorne les armes, he porta los homens apau ab les mas juntes qui la pau molt auorrien. Quin deu es aquell qui tan gran brogit de guerra he de yra ha portat aoptosamet a tant repos, Car ara p la ciutat de Atreu dita miçenas ses feta crida que tot hom r
pnga armes per la batalla ciuil qui es entre dos jermans, de que les mares totes alterades retenen lurs fills que non vagen. La muller ha gran pahor del seu marit qui ses armat, car vehen que laspasa rouellada dins la vayna, p sobres de lonchs teps de pau, no vol exir del seu foure sens diflcultat, la hu en la dita guerra renoueila los murs i
q son cayguts Laltre estableix he adoba les torres guastades he somogudes he tancha les portes de la ciutat ab forts cadenes de ferre, Laltre tot espaordit ençenie he cremaue teya he pi, he vetlauen tota la nit ab gran congoixa peior es la batalla, la temor de la batalla he veig ara que les menaces de les cruels armes, ja callen he tenen silençi ja calla lo murmur de les trompetes, ja reposa lo so ferreny dels anafils. La pau benauenturada soptosamet es tornada en la ciutat de Atreu, hon axi com la mar alta e somoguda moguda fer les imatgens de marbre qui esfan sobre la mar alta dita Bruçio. E com lo vent dit silla resona les ones batent sela vna ab laltra firent les concauitats de la mar, salauors aquells qui naueguen temen que no firen en les roques. E aquell vent Austral nos veiga la fusta, o nauili he no la meta al fons. E lo cruel polifemus esta en la rocha de mongibell hon per tostemps ha gran brogit he aternals p les coues que hi son per que continuada pahor que nol ofeguen les ones qui de prob li passen, he laertes que fon pare de vlixes he ac p Regne vna petita ylla p que fon molt pobre, hauia gran paor co la dita ylla apellada vtiqua tremolaua, mes sils vents p den lurs forçes he cessa lur gran tempestat llauors la mar reposa dorm pus suaumet que vn estany. E la mar que temia trauesar les alts mars tantost que sesa lo vent molt fort be tempestuos baxa la vela he los mariners deuallen en lesquif he van deça he della deportant se veent los peixos jugue ab ells conptat he mirant los alur bell plaer, he aço fan en aquell mateix loch hon regnat la tempestat del vent les Çiclades qui son. Lxiiijº ylles temen la mar com senten si esser somogudes, no ha sort al mon que sia molt longa dolor he delit la hu fa loch al altre, Empo lo dit es molt pus breu, vna lengera hora muda les coses jusanes he les fa sobiranes, aquell qui posa corones en los caps dels altres, lo qual les gents tremoloses adoren ab genolls fixos en terra al manament del qual han donat terme he fi a les guerres. Los de media los de India, los de dacia qui conbaten contra los parcos ab gent a cauall, Aquest axi poderos te lo ceptre pie de por he de congoxa he aquest mateix axi temeros poseeix les riqueses aqui hobeeix tot lo mon Empo tem he atemut los cassos he fortunes que son la pus instable cosa del mon he tem lo teps qui de sa natura es molt duptos.
E vosaltres als quals lo Regidor de la mar he de la terra ha donat gran dret sobre la mort he sobre la vida. Car en vostra ma esta depossats los esguarts vostres qui son inflafs he superbiosos car tot quant lo menor daquells qui son sots mesos tem de vosaltres, lo senyor sobira vos menaça qui es maior he pus poderos es aquell al qual lo dia vinent hequent ha vist hom alt he superbios aquel mateix en lo dia que fuig as vist miserable caterra no confiu hom del mon masa en les coses prosperes, no sia quin desesper en venir en millor estament p gran decayment que aiga fet, Car cloto q es deessa de fortuna mescla les aduersitats ab les prospitats he veda he empatxa estar la fortuna en vn estat tot fat es vna roda, no es qui haia por si los deus tan fauorables i
q puscha prometre asi mateix lo dia es deuenidor, veus aquell qui los nostres bens de fortuna soptosament gira he regira.
Açi comença lo quart acte en lo qual parlen lo corus he lo misatger qui denunçia la mort dels fills de Tiestes he primer lo misatger.
Digues mitsatger quines novelles portes.
Quina es aquesta regio de terres prob los pobles dits Spertans de la qual son exits dos jermas axi cruels ço Atreu he Tiestes, Seria p ventura cormerus aquesta mala terra la qual prendues partides de la mar, seria p ventura la terra dita Istria a la qual fogint los alans pobles axi anomenats poblaren la dita terra, E seria la terra dita Ircania la qual esta sots les neus de mongibell, E p ventura seria la terra de sichia los habitadors de la qual menge de la carn dels homens he beuen lur sanch.
Parla he manifestans quin es aquest loch si per ventura aquesta nostra Ciutat es participant en algu crim orrible he cruel reuelans quin mal es aquest.
Sil meu coratge se pot hun poch reposar, sil meu cor dur etot ert pot recobrar queucom de força dir vos he quenco daço que demanau, E la mia cara se manifesta ia ymatge dun fet molt habominable. O cruels tempestats portats vos ne ami portau me al loch on sen va lo dia ques partex del mon.
Los nostres coratges tents molt incerts he duptosos, mostrans que es aço que axi auoreix, manifestans qui es io actor daquesta cosa digues nos ai menys qual es de dos jermans.
En la sobirana altesa de Pelopo qui Reyna apres de Tantalus es situada vna casa la qual mira al mig jorn, E la vna part de la dita casa es egual a la dita altitut del mont qui esta sobre la ciutat de la qual casa giten bonbardes pedres de ginys he brigols contra lo pobble inovidient he rebelle als Reys Resplandeix en lo dit loch vna sala que reb gran multitut de poble he lo taginat de dit palau esta sobre colones molt excellents Totes les bigues son daurades he atzurades, Apres aquestes coses manifestes a tot lo poble ha altra casa molt richa he molt espayosa he secreta en la part jusana de la qual ha vn apartament Real secret en vna vall prob la qual ha vn boscatge antich lo qual apartamet esta prob de vn desert he forest, E aço es asituat en mig de la dita habitaçio he no es arbre en lo dit loch que agera mes plasents ne alegres, les quals se coltiue es conren hon hia taxos sipresos he belloters, Tota la silua es obscura sobre la qual esta vn Roure molt antich lo qual es pus ait que tota la silua En lo qual loch solen adeuinar los del Regne de Tantalus alli solen demanar certament, e ajuda de les coses molt duptoses he alli pengen les r
psentalls axi com son trompetes carretes trencades les despulles de la mar mirton alli pengen les rodes dels carros qui auien flach fonament hi pengen hi totes deuersitats de armes ordenades abatalles. En lo dit loch pelope claua he ferma la tiara he mitra que portaua sa mare que fon de frigia en aquell mateix loch penjauen les despulles dels enemichs, les vestidures peniades ab ombres dels arbres, Sots la ombra de dit arbe esta vna font molt trista he negra perrerosa prob dun estany laygua dels quals beuen los deus, Es fama quels deus cruels guemeguen tota la nit en lo dit loch he resona tota la silua apres q son desligats he soltades les cadenes dels deus Internals he los deus dels morts giten gran vdulamets, Alli es mostrat tot quant espaordeix lull de veure. Alli es oyda adesça adeslla la trompa antiga dels morts la qual ix de lurs sepulcres, En lo dit loch se mostren mayors terrebilitats en la nit car tota la silua sol resplandir ab maior flama he les vigues pus altes flameien sens foch. Cerberus cha del Infern qui ha tres ordens de deus, mugix en lo dit loch lo dia ab la sua claredat, noy foragita la por, car tant es lo boscatge escur que noy entra la lum del dia, Lo dit loch del boscatge ha nit propia he la supertiçio ço es lo adeuinar he les inuocacions del Infern son en lo mig dia, car en aquella hora que alli es molt escur van les terrebilitats Internals, Daquell loch son donades respostes certes ab vn gran so de veu terrible he proçeeix del loch molt amagat en lantrada del boscatge, Tot aquell boscatge crida mugix ab veu deuinal En lo qual loch co lo forios Atreu fonch entrat mena ab si los fills de son jerma, ffeu ornar he encortinar los altars dels sacrificis, O qui pora dignament parlar la seguent materia, Liga les mas de sos nebots jouencells detras, posals sobrel cap vna garlanda de porpra dolorosa noy fallen p fums noy fall la licor sagrada de bacho deu del vi, Aqui foren las farines fetes he compostes de sal farina he aygua les quals se escampen sobre lo cap daquell qui maten en lo sacrlfiçi E si ho reb ab pasciençia es senyal quel sacrifici es bo si Impasientment es mal, en la mort de dits fills de Tiestes en lo sacrifiçi es tot orde seruat p tal q tan gran maluestat nos faça sens serimonia.
Digues nos qui posa la sua ma apendre lo coltell per fer la dita mort.
Aylas que Atreu fon sacerdot he ell mateix canta lo dlctat he cant mortal he cruel la sua oraçio fonch molt ensutzada he abominable, Aquest mateix Atreu ordona los altars ell mateix liga he contrecta los nebots Ignoçents, pren lo coltell, no defall cosa al mon pertanyent al dit sacrifiçi. Lo boscatge tremola de tan gran maluestat tota la casa vagueia p los fonaments ques mogueren, duptant la dita casa aquina part cauria lo sol fogi corent al ponent en si mateix tot obtenebrat, foren gitats vins en los fochs dels sacrifiçis oferts al deu bacus, La corona de Atreu li caygue del cap sis vegades. Les ymatges de vori qui son en lo temple se prenguere aplorar. Totes feredats qui son dins lo temple, moguere tots quants eren presents en lo dit sacrifiçi. E Atreu ests inmoble he ab la sua gran crueltat stamordeix los deus qui le menasen, A donchs post posada tota triga acostas als altars mlra a la part dreta he a la sinestra, semblant a la fera bestia dita Tigris en la silua afameiada inçerta hon mordra, gira los caxals ab la bocha vberta adesdeça ades los regira della he rete la fam dubtosa. Axi mateíx lo cruel Atreu mira los caps de sos nebots qui obeexen ab temor he dubta qual matara i
pmer on començara la sua furor. Apres que hac mort lo i
pmer no dupta qual mataria apres daquell Solament coglta quin orde tendria en lo dit sacrifici.
Digues qual espessega primier del sis jermans.
Lo i
pmer loch ha Atreu es dedicat ho e quata pietat de oncle lo i
pmer sacrifiçi fonch de tatalus lo fill i
pmer de Tiestes.
E sabries dir lo dit joue ab quin coratge he ab quin es guart de cara sostench la mort.
Sapies quel dit Tantalus estech en sa virtut molt constantmet he no volch offerir pregaries al oncle infructuosament he aquell cruel Atreu mes li lo coltell dis la gola he premet lo coltell mes laltra ma al coltell he com hac tret lo coltell de la nafra estech depeus lo cors mort, e com fos dupte de qual part cauria lanças a la part del oncle, Tantost pres laltre nebot apellat phillistenes molt cruelmet acostal al germa qui era mort he leuali lo cap de les espatles, lo tronch cau en la terra he lo cap ab vna singular murmuraçio corregue p vn espay de cami.
Que feu Atreu apres daquests dos morts perdona als altres Infants, o ajuata mal a mat.
Vets vosaltres que lo leho coronat qui habita en arminia qui es victorios en molta bestia que mate, esta sobre lo folch de bestiar, he sobre les estables de les gras besties te la bocha tota sangonosa, he com aura gitada la fam no deposa encara les yres ans oprem los toros a des ça ades lla menaça als vedelles ab la dent ja lasada p sobres de meniar, Per semblant forma Atreu es fet cruel he Inflat p yra he tinent lo coltell vntat he ensutzat ab dues morts, Ja duptant en qui deuia possar la sua ma Apres daço com ach mort philistenes mes laspasa en lo cors del vn dels Infants pasal de part a part he pres lo p les espatles he laspasa isque per lo ventre, cau de bocha dents lo dit Infant he ha pagat lo foch del sacrifiçi ab la sua propia sanch mor de la nafra tan cruel.
O cruel maluestat.
Aço hauets en abominaçio, maior mal hi ha.
Encara re eb natura maior crueltat.
E pensau que aquesta sia la fi de la iniquitat, pus alt escalo hia de aquest.
Que ha pogut fer mes, si p ventura hauia gitats los corsos ales besties feres quels desuibrone o als cremats al foch.
Ya los hagues cremats, la plagues a deu que los corsos dels morts no fossen sotarrats jus la terra ne fossen cremats al foch, mes que fossen donats p vianda a les besties he no als homes, donarlos a meniar a les besties sopliçi, e pena era, O plagues a deu que lo pare los agus entegres los corsos gitats a les besties he ferans. O peccat qui no fonch trobat en lo mon axi terrible ne credible ni sera apres daquest maior. Pren Atreu los corsos he obrils per mig, veules entramenes que tremolen estant los pits vlus espiren he respiren les venes he lo cor espaordit encara salta, E aquell cruel Atreu tracte he contracte les venes he entramenes dels corsos he aqui mira los fats de les coses esdeuenidores he les respostes dels deus he de sitga de veure les venes de les entramenes encara calets Eh les quals ha trobat ley de sacrificar les, Apres daço seguramet he molt estudiosa aparella vianda la qual dona a son jerma asopar, Car trosela los corsos en moltes parts los costats ne van en vna part, los braços en altra, les cuxes romanen daltra part he traune los ossos, solamet los caps he les cares romanen entegres ab les mas q foren senyal he fe de la prometença que Atreu feu a son jerma Possa Atreu les entrames en duersos asts de ferro he xiulen al foch on son possades com senten la gran ardor, les altres entramenes gita en vna caldera daygua plena a la qual dona gran foch bullent gita les entramenes de la caldera p mostrar la error que auia del greu peccat, Com la dita vianda fonch posada al foch he tornada he retornada dues he tres vegades, Lo fetge p res no podia coure. Criden les entramenes en los asts. Lo fetge xiula he no podien dir se gemegauen los corsos morts, o les flames del foch. Lo foch negre axi con apega ne va tot en fum he lo dit fum trist he greu vasen he conuerteixe en nuuol negre, hix se dagui p cami tort he leues en alt he vmple la casa de un nuuol leig he abominable, O deu he com es pasçient, O sol luminos jatsesia que tu seis fugit detras veig que tu extant en lo çel en hora del mig jorn en aquella hora rompist lo dia e portest prestament la nit car lo mig jorn fonch a tu Occident, La vianda es portada a Tiestes pare infortunat troçeia los corsos de sos fills proi
ps he menia les carns ab la sua bocha miserable Esta enla enla taula ab los cabells ben pentinats ab lo cap salpicat daygua ros seruant la costuma de la terra, beuse la sanch de sos fills E moltes vegades la vianda se paraua en la gola he no podia passar, O Tiestes en los teus mals noy ha sino vn beço es que ignores ço que menges, mas tost ho sabras, posat que sol torna atras tanca lo peccat greu ab tenebres nouelles he faça lo teps alienat he estranyat als altres temps car la nit nos es tremesa he proceix del orient, Empo encara resta a veure mes fins tots mals sien manifestats.
Segon capitol del quart acte en lo qual lo corus se marauella de la turbaçio he mutaçio que es feta en los çels per aquest crim tan gran he greu.
O sol pare dels çels he de les terres a la presençia del qual fuig tota la bellesa de la nit escura he digues on gires lo teu carro en mig del sol pert lo dia. O sol venauenturat he per quens tots ton bel esguart encara lo vespre qui es misatger de la hora serena no ha, apellat les planetes he eateles de la nit. Encara lo esperus qui es estela qui apareix ans de la nit no hauia manat desligar los carros del sol. Encara la botzina no hauía sonat lo tercer senyal de la nit, marauellans lo laurador com se cuyta axi la hora del sopar ans quens bons sien viats. Digues me sol quit ha fet mudar lo mouimet del çel, quina es la causa que axi as mudat los teus caualls del seu cami axí segur he cert. Per ventura seria vbert lo carcer infernal, he los jagants que son vençuts vna vegada temen o asagen donar batalla als deus. E si p ventura Thiçius nafrat en los pits p los voltors qui li mengen lo cor, renouella les sues yres he si Trepo qui te sobre si lo mut de siçilia dit mongibell se auria descaregat la dita mutaya. E per ventura si seria aparellada via he carrera o escala fins al çel posant vna montanya sobre altra p combatre als deus E p ventura lo mont qui es en thesalia dit p nom pelion o ossa seria reparat p fer guerra als deus. Les costumes de orde de natura antiga, noy haura orient ne occident. Lo cauall del sol qui corre vers les parts orientals acostumat de liurarlos frens als deus, he lalba mare del ros qui ve ab la i
pmera lum esta fora de si mateixa co veu p vertir los lums del seu Regne, no sab leuar los carro huiats ne sab acabuçar en la mar los cabells del coll dels cauallas o les serres, los quals caualls fumen p sobre de ardor he suor fumants. Lo dit sol en nouell hostal no acostumat, ve lalba ço es en ocçident he faexir les tenebres ans que la nit sia aparellada, no succeexen aprs del dia les esteles he lo çel no resplandeix p estela que en ell aparega, La luna greu plena dumor no digereix les ombrs aminuant la scuredat de la nil. Mas quina cosa es aqsta ja fas la nil tremolen los coratges ferits ab gran pahor que tot lo mon no sabise p royna que sia fadada al mo jusa he que prema los dents als homes lo [3]abominable ço es la confusio general del mon, Por es que natura no amaga les terres la mar les esteles qui pinten lo çel estelat. Lo capita de les planetes ço es Io sol i
q porta los sagells ab la sua eternal falla, o çiri, no daria defereçia entre escia he autumna, he la luna ques posa dauat les flames del sol no troba la temor de la nit, ni sobrara los frens del sol qui es son frare corret p lo pus breu cami sots via turna, he axi tota la turma, o congregacio del deus sen yra mesclada [4] Me confusio he los odiach qui es correia plena dels signes en lo çel plus clar que les esteles, lo qual departeis lea zones del girant he mouese p lonch anys veura les esteles caure lo signe qui encara no sent la primauera dona la vela al vent dit zefirus qui es vent del occident soptosamet caura en les hones p les quals sen porta vna donzella dita Elles pahoruga Car fridus he Elles fogint als aguayts de lur madrastra meterese en vna nau dins la qual era pintat lo signe daries, fridus en la gran tempestat escapa aquest enterra he Elles nega. Lo signe de taur9 lo qual ab cor bell he resplandent porta en lo front set esteles dites yades. Tirana ab si lo signe de geminis qui son frares ço es pollux he castor ensemps ab los braços torts del signe cançer, lo leo qui flamela tot p singular flama de ardor qui es en lo çel lo qual fonch mort per Ercules caura altra vegada del cel. Lo slgne de i
vgo caura en les terres les quals derelenquídes [5] ha les pesses del signe de llbra caura molt justamet he portarse an ab si de Scurpio molt dur, el signe vell he antich que larch ab cordes de nírui at feixes en penades co aura rompuda la corda p dra les sagetes. Lo capricorn fret he gelat portat lo yuern p eros caura he trencara la tua çetra. E ab tu signe de pisçis caura los derres signes del çel, lo golf de la mar acabusçara he amagara totes monstruositats he admiratiues coses que null temps fore banyades ab aygua de la mar he aquestes coses son les esteles posades prob la tremutana, he la serpent abenegosa qui deperteix la orsa maior ab la manor a manera de vn flum, he la orsa menor es ajustada ab lo drach freda com lo gel enduregat. E lo guardla e regidor del seu carro dit archofilaix caura axi coç acosa isstable Car tot lo mon se abisara, E uosaltrs si no sous dignes de tan poble quat nuncha fo lo mo girant he regirant la poleguera nos premíria ans acabussaue, En nosaltres es puenguda la edat vltima derrera, e nos lassas en dura sort e fortuna creats, O miserable lion auem perdut lo sol el auem forsgitat de nosaltres, Vagensen les querimonies, parteix tan dan daçi tremolosa pahor he themor nassa es cobeios de viure aquell qui no vol morir tot lo mon perrint ab ell.
Açi comenco lo primer capitol del sinque acte on se tracte com Tiestes fon apellat al conuit en lo qual los fills li foren donats he oferts per vianda.
Aram veig egual ab les esteles he sobre tot hom he son tan alt que ab lo cap toque lo sobiran çel, Ara tinch yo tota la belleça del Regne, Ara tinch la cadira de mon pare, leix aqlls qui estan sobre los çels nols me cal pregar. Car tota la mia voluntat es complida, be esta sadoll so, ja he satisfet sofiçientment ami, mes p que ne assats yre he complire lo pare dels corsos de sos fills, he p tal que la vergonya nom contrast la lum del dia se nes partida, Expatxat tu mentre lo çel te apella, he ja pogues yo retenirlos deus qui fugen he portarlos forcadament p tal que mirasen la venjança, que yo fare en la vianda del sopar, vull quel pare dells veiga ço que ami es plasent he veiga los caps de sos fills vehent ho ab lum axi resplandent com lo dia. O Tiestes manifestare les tenebres de la tua miseria sots les quals tenebres estan amagats tots mals, Tiestes qui est p mi conuidat masa jaus recolsat sobre la taula ab cara plasent he alegra, no es encara termenat lo meniar el beure espera maior he pus ardent vi tants mals obs he necessari que Tiestes los veiga. Car si era embriach o no auria tanta dolor o no veuria sofiçientment sols mals. Adonchs vosaltres familiars de la mia casa obrits be les portes del temple dins lo cap son los caps dels fills de Tiestes manifestes la casa hon ses feta la gran festa, gran pler aure veure quina color sera en la cara de Tiestes com veura los caps de sos fills escapçats he quines paraules gitara de si la i
pmera dolor he si perdra la paraula he com se auregara lo seu cors p sobres de soptosa admiraçio, Hoc encara mirare com ne trametra lo seu espit p sobres de dolor, aquests son los fruyts de la mia hobra ço es veure mon jerma mort he de tot miserable he p fer lo ben tist he afortunats optosamet se obren les portes sienli en aqll momet portats dauat los caps dels fills, tot lo palau sie ple de lums en guisa que li sia presentat dauat tot quat li pot crexer la miseria, e veiats Tiestes vestit de porpra ornada daur com esta recolsat sobre la taula abcurat de vi, te deius lo cap la ma esquerra costa de vn sobiran Rey senyor dels Empadors, vltra mon desig he fet assats ço que he fet que aia mastegades Tiestes tragades he meniades les carns de sos fills, vna gran copa daur plena de sanch de sos fills mesclada ab vi li porten, o e ja si la vega tota non leix vna gota. La dia sanch sia tenyda ab la color del vi en guisa que no conega la sanch la qual auorriria de beure, Ab aquesta copa plena de sanch de sos fills, car la mia sanch aguera veguda si pogues. Veiats marauella aquest Tiestes alegre he joyos ja voll apellar los ministres que sonen he façen
gran festa he tant es alegre que no pot retenir la sua pensa que no deman tot quant li ve ason desig.
O pus aflaquits per lonch mal deposats les cures he ansies superflues, fuia ja la pahor fuia ja la trista pobresa companyona del trist exili, fuia la vergonia de les greus aflicçions, mes deu hom guardar don cau hom que del loch on cau, car tant es pus fort lo decayment com es pus alt lo graho del qua] hom cau, mes val firmarlo peu en pla en loch baix he segur que caure del sobiran graho, gran cosa es en la habundancia dels mals sostenir los carechs del Regne [6] he aterrat en alguna part sua sostenir ho en pasçiencia sens desesperacio no hauet pasçiencia en la dolor E posat que p da lo Regne no deu morir per sobres de dolor he lom qui es i
vtuos he p seguif p be que sia de baixa ma no deu sostenir ne portar los vergoyosos carechs de fortuna ne deu esser auol hom he viçios mas tu Tiestes foragita de tu los fats tenebrosos pbes de aduersitats, post posa totes les ansies he cogitacions dels temps miserables, gira la cara a les coses plasents bones he alegres, he gita del teu coratge les miseries antigues, vn viçi es q singularmet los mlserables car null temps en coses prospes ne alegres torna á la benauenturada fortuna. Empo aquells qui son estats aflegits en lo temps passat nos poden alegrar be del be es deuenidor he quina cosa est tu qui axin reuoques del men goig he nom promets de celebrar aquest dia de festa solepnial alegrament he pagada he p quem fas plorar com noy aja causa de dolor, he quim veda de ornar lo meu cap ab xapellet de roses he violes, yo veig que sobre lo meu cap ha benden roses de la pmauera. Donchs quin veda que no porte yo aço en senyal de goig he consolacio, los meus cabells salpiscats ab sinamomo qui es espeçia molt fragant he odoriferant se son dereçats alts p manera de vna oripilaçió tots herts q es senyal de gran orror, vulla yo, o no vulla les lagremes a manera de pluia mana dels meus vlls. En mig de les mies paraules se mescle gemech, lo pior he la tristor amen les lagremes acostumades als miserables, el plor gran es sobiran delit, gran plaer trop yo en fer querimonies miserables. E gran desig he voluntad me ve desquexar he rompre les vestedures de porpra suptuoses he Reals he plaer me ve de gitar grans crits he vdullats. La pensa profetitza del mal seu es deuenidor, tremet plors he gemechs, Los nauegados lauors an gran tempestat consente vents la mar se infla, ho tu foil Tiestes
he quins brogits quins esguarts fenys he tems presta aton jerma fe credula he sagura, no ha causa ni raho ço que tems, Omassa tart o temps, Ayllas que yo no vull esser miserable mas los meus vlls escampen plors he lagremes aço no deu esser luny de raho, car es dolor, o por, he lo gran delit he plaer porta ab si lagremes abundoses.
Jerma car celebrem tu eyo aquest dia de la gran festa ab pau he ab gran consentimen, Tiestes Atreu quit asegura lo çeptre he qui ligara he fermara la pau ab segura fealtat.
Yo he gran abundancia de viandes he de vi molt preçios aquesta acomulaçio pot crexer lo delit ell crexeria si yo auia aquest goig he alegria en seps ab mos fills.
Hages ferma crehença aci son p abraçar lur pare açi son, açi seran not sera tolta part ni quart de tos fills, esperes veure lur fas yo lat mostrare he tot te sadollare he complire de la multitud de tos fills no temes car tu ten veuras sadollat, sapies que tos fills en seps ab les meus menien alegramet he pagada en la taula dels homes jouens mes apellats seran he veuran dauant la tua presencia.
Sapies frare que yo re heb la vianda quem dones en lo teu conuit als deus paternals antichs son oferts, los vins en pocha cantitat he apres los beu hom ms que es aço que vull veure he la man dreta non vol hobehir, co mes va pus se agreuia, acostem lo vi a la bocha, e fug com vol tocar lo labis he com lo vull mes
t en la bocha cau me sobre los pits he la taula sentint tremolar, la terra agitat vn gran crit, enuides lun lo foch, lo çel esta tot stuporos he marauellat desert entre lo dia he la nit car no es luminos axi co solia, ni es tenebros axi con solia en la nit, he q es aço que axi tremolen les polleguers del çel cosa que null teps fonch vista, Mol pus espesa es la escuretat de les tenebres q no solia he la nit ses amagada, en la nit totes les planetes he esteles se son fogides del çel, O jerma que es aço q axim conbat lo cor, perdones ami, prechte q perdons amos fills, totes quantes tribulacions he tempestats poden esser cayguen sobre lo meu cap ret me los meus fills.
Jols te retre he no sera dia en aquest mon quels te puga tolre.
He las he quina es aquesta tempestat que axim comou les mies entramenes que es aço que axi tremola dins lo meu ventre, yo sents dins mi vn carech lo qual yo no puch sostenir he los peus pits jemegue ab jemech qui no es meu. Ho fills meus he hon sou veniu veniu dauant la mia presençia, vostre pare quius engendra vos apella pare miserable, veniu veniu car tantost que9 haia vists fugira aquesta dolor de la qual diuersos parlen en ma vergonya.
Ara vet açi tos fills abraçals he besals, venguts son, digues coneix aquestes esser fills teus.
Ara conech tu frare lo qual primerament no hauia ben conegut ne perfetament, ho terra he tu pots sostenir tan gran peccat, ho he p que no acabuçes tu, e nos en la pregonesa del Infern, he p que no abises lo Rey ab lo Regne he p que not veus lo Regna de micena, ensemps ab tot lo poble, ja deuien estar en lo Infern prob nostres auis, si nengu daquells es dins los inferns o abdosos en semps, O Infern exampla la tua vall tenebrosa he leua les tancadures he forrellats de les portes he ab lo teu si molt ample reheb nos frares he jermas. E tan quens dins lo Riu de Infern Achoror, Les animes dapnades vagen vagaroses sobre los nos
t cap, he lo riu tot flamejant dit flegeton mouet totes les arenes en la mar ardent vinga tot flameiant sobre la nostra mort, Ho terra carech fexuch he com estas axi Inmoble.
Lo meu car hoste re eb los fills los quals atan gran estudi has demanats not alongue mes lo temps besals ages ne ta consolaçio de parteix tos abracamets ab tos fills.
Ho Atreu es aquesta la couinenca es aquest lo pacte, es aquesta la gracia es aquesta la fealtat quem prometist si es sadollat he deposes los odis, yo pare miserable he afortunat no dema que torns mos fills vius he sans, Ans te dema cosa q poras donar, estant Raigat en lo teu cor, ço es q façes gracia que puscha sotarrar los corsos de mos fills, ret mi tos nebots los quals en la tua presençia huirat al foch segons costuma de la terra hon lo sotarrar se fa ab cremar, not dema res p retenir ab mi sino p destrohir ho al foch.
Tot quant es Romas de tos fills hauras, aço que no es reseruat jau tens tu dins tu mateix.
Per ventura has los liurats p vianda als oçelles de rapina ho reserues los per esser deuorats p los pexos de la mar, ho mengenlos les besties feres.
Tu mateix has meniats los fills en la vianda miserable.
tipiçi O espanyador he habita en vna altesa del mut caucaso loch hon hom al mon negosa habitar, Equi ptastes hom jagant qui habita prob lo flum dit cofeo, hon comet grans maluestats, a justa semblat crueltat, O mi pare cruel yo prem los meus fills dins lo meu ventre he son oppremuts p ells he ha manera en lo mon per aquesta inniquitat.
O vosaltres mars qui sou tancades ab tantes ribes hoyts me, vosaltres deus hoyts aquest crim axi maluar, o penes ifernals he on sou fogides hon vos sou amagades, hoyts me, hoytsme les terres la nit negra per nuuols molt escurs crida ab les mies veus, a tu son consanat a tu son derelenquit tu sola veus lo miserable, tu romas sola sens esteles, not demanare coses fexugues ni coses enugoses not pregare que façes res, p mi E com quina graciam pot esser feta in fauor mia, no pot daqui auat venir en honor profit del meu desig he voluntat. Tu regidor del çel sobiran, poderos Rey del palau celestial regira tot lo mon he enbolcha en nuuols negres he molts escurs, mescla en tot lo mo les batalles dels vents he p totes les parts de les terres gita llamps he trons no pas ab aquell masuminist o ab lam ferist he aterrits tres monts, los quals los jagants aule accumultats hu sobre altre p combatre contra los deus als quals se volien egular. E espatsa aquestes armes no trigues gita llamps flamejants venia lo dia qui ses pdut p los qui an demudada la cara he amagada p no veure tan gran crueltat, lança les flames, veniat ab abundosos he souineiats lamps de la lum q tan tolta no duptes pus de quis uulla sia la culpa mia o de Atreu. Si la mia culpa es maior matam ab lamp quim fera quim penetre p mig he quim crem, lança he tremet vna flama vna falla sobre lo meu pits quem abrase. Si yo pare miserable vull sotarrar mos fills he liurarlos al foch que sia lur sepultura yo dessig esser cremat i
q los corsos de mos fills tinch dins lo meu ventre doloros Mas si daço no mou los deus sobirans he no es deu en lo çel que vulla gitar lamps he sagetes flamesants sobre los homens cruels romangue eternal nit sobre lo mo he ab les longues tenebres amaga los pecats sobirans, non clam de tu sol al perseueres de no illuminar les tenebres.
Ara lo he yo les mies mans, are he conquistada la vera palma de victoria, perduda era la mia volentat, lo meu designo era res si ja tu no sostenguesses la dolor que sents, ara se Atreu que nexeran fills, ara sera lo meu talem cast, sens tota macula.
Equet merexien mos fills, he per que los has morts.
Per ço com eren teus.
Al pare has fet meniar los fills mateix.
A torch ho he quern plau com se de çert que sons tens.
Jom apell als deus qui son jutgues de la pieiat la qual es amor ques deu conseruar entre parents.
E yom apell als deus conjugals qui son jutgues dels matrimonis he de lur honestat la qual has tu violada.
E com qui es qui reta mal p mal, ab la ley se deu ponir he nos deu veniar vn peccat ab altre ne menor ab maior.
Ara se deguet clames penits te com yom son cuitat afer en tu he en tos fills aço que tu volies fer en mi he en los meus ne tocha molt al teu cor p ço com as meniada vianda a tu abominable la qual auies ja aparellada ami. Car dins lo teu coratge ratge tu hauies ha fer semblat malesa he de aparellar a mi frare ten quiu ignoraue nos fills p vianda he matarlos axi co yo he fet los teus ensemblant loch he manera, vna cosa ta contrastat afer semblant maluestat carcrehies que son tos fills per ço com hauies peccat p adulteri ab lur mare muller mia.
Los deus sont presents qui faran veniança daquest peccat, he les mies oracions mouran los deus a ponir aquest peccat.
He yo liure a tu he a ells teus fills, la dolor dels quals te ponescha he don aflicçio p tota la tua vida.