Les Tragedies de Séneca/Medea
Jason se parti de la sua terra he anasen a la ylla de Colcos p conquistar lo vellor dor
daur, Lo qual Jason fo
fort amat p Medea filla del Rey de Colcos
Cetes tant ardentmet he tant inflamada que p ajuda de[1] Medea Jeson vençes
vençe los toros qui guardaue lo vellor dor
daur he gitaue per la bocha falles de foch flameiants Item lo dit Jason
Encara Jeson de sus dit escapa al perill de la multitut dels cauallers qui brullauen de la terra, he com hat vençufs tots los perills obtengue
hac lo vellor dor
daur ab ajuda singular de[2] Medea, la qual lexant lo seu pare carnal he lo Regne proi
p fugisen ab Jeson he pres lo per marit.
E com venguesen a la
apres algun temps fossen venguts en terra del Rey Creon, volent lo dit Rey Creon que Jeson prengues[3] p muller sa filla dita p nom Creusa, Mana que Medea p raho de sos
lurs maleficis la qual era gran nigromanticha
nigromantiga fos liurada a mort. Mas a
Mes p suplicaçio de Jeson la pena de la mort li fon
fonch mudada en exili. E com la dita Medea agus obtengut espay de vn dia
jorn tan solamet p exir del Regne del dit
de Creon dins
he aquest dia ella trames
tremes vna camisa a Creusa filla de Creon nouella esposa de Jason
Jeson, la qual camisa era salpistada
salpicada de veri he maleficiada
malificiada ab encantacions
encantaments E com la dita Creusa se prengues
despullas he despleguas
desplegas la dita camisa qui
que li era estada tramesa
tremesa soptosament hisque vn gran foch de la[4] camisa lo
la qual crema Creusa he Creon son pare[5] ab tot lo palau Real
Reyal. E la dita Medea no fon contenta daço, Ans apres de tan gran veniança pres dos fills que auia hauts de Jason
Jeson p matrimonial acostamet he degollals li dauant.
pçipals.
E
En lo primer acte se conte la gran turbacio hac Medea per ço com Jason
Jeson prenia muller Creusa filla del Rey Creon. Lo segon acte conte com Medea es exellada de la terra de Creon. E marauellas molt de la desconexença de Jeson qui pren altra muller. Lo terc acte conte lo gest el
he lo parlar furios de Medea p ço com fon condepnada
condapnada he sentenciada a exili. Lo quart acte conte la veniança que feu Medea de Creusa nouella esposa de Jason
Jeson de la mort de Creon pare de la dita Creusa
seu. Lo quint acte conte com Medea mata sos fills propis dauat Jason
Jeson pare lur
seu.
En lo primer Capitol se tracte
tracta com Medea inuoca tots los deus qui
que sient presents[6] a la veniança que vol fer. En lo segon capitol se tracte com lo Corus dels cantors cantaua
cantaue cançons nupçials p les nouells noçes de Jason.
Creusa he de Jeson.
En lo primer capitol tracta com Medea exellada
exillada p Creon hoynt lo
hoyi cantar dels
lo corus dels cantors marauellatse de la desconexença de Jason
Jeson qui pren altre
altra esposa. En aquest capitol parlen due psones ço es Medea ela sua nodriça. En lo segon capitol tracta com Creon exilla Medea de son Regne. En aquest capitol parle dues psones ço es Creon he Medea. En lo tercer capitol tracte com lo corus dels cantors canta
cantaue marauellantse de la audaçia daquells qui primeramet se meteren a nauegar.
En lo primer tracta lo gest furios de Medea per ço com fon exellada p[7] Creon he en aquest capitol parlen dues persones ço es Medea he la sua nodriça. Lo segon capitol tracta lo gest en quina forma Jeson parla ab Medea he parlen hi dues persones ço es Jeson he Medea. Lo terç capitol tracta co lo corus dels cantors plany lo miserable cars de aquells
cors daquells quis meten a fer coses ardues he dificils.
Lo primer tracta de la Execuçio que comença Medea contra Creusa nouella esposa de Jason
Jeson en lo cual parla Medea. Lo segon capitol tracta com Medea passa
posa en execucio la malesa de la sua veniança En lo qual parla Medea. Lo terç capitol tracta ço Medea gira he conuerteix lo
conduys en son parlar als altars e a la
crida la luna a la qual sacrificuaua
sacrificaua, en lo dit capitol parla Medea sola, Lo quart capitol tracta en quina forma Medea trames
tremes a Creusa esposa nouella de Jeson per sos fllls propis les vestidures
vestedures encantades he parla Medea sola en lo dit capitol. Lo quint capitol tracta en quina forma los corus dels capellas repren he condepna
condapna la malattia
maliçia de Medea la qual hoyen anar furiosa p la casa.
Lo sinque capitol
acte conte vn capitol sol
solament.
q siens presents a la veniança que vol fer.
O deus coniugals qui fauoreiats los matrimonis, O tu lucina qui est guardians del tale matrimonial,O tu Neptunus
Nuptunodeu de la mar que
qui mostrist he instruyts tiffino
cisino qui fon lo primer qui gouema he patroneia la nau de Jeson, E tu sol departint he distribuynt al mon la clara lum del dia, O tu luna qui es de tres edats, ço es minua o
plena e nulla.Tots vos inuoque ensemps ab los deus sobre los quales me
ne jura jeson quern tendrie lealtat
tendria leyaltat. E prech als deus infernals, la qual cosa es ami couinent com sia mestra
maestra en lart
la art de nigromançia. Prech he soplich los Regnes
Reys infernals qui son}} contraris als [8] celestials. Inuoque los deus dels morts cruels turmetadors. Cride a Pluto Rey o del senyor del Regne trist del
de Infern. E appelle proserpina qui fonch forçiuolmet arrapada p lo dit pluto ab molt mellor leaytaltat
millor leyaltat que no son yo p Jeson. cride
Crit he dich ab veu miserable [9] e tremolosa o vosaltres deesses punidores dels peccats que
qui son tres, ço es alleto, Tisifone, e Megera
Maguera, venits venits als vostrs cabells qui son serpets verinoses he ab les flames
falles flameiants que portats en les mas siats cruels he terribles en lo talem de Creusa filla de Creon, Axi co fos orribles en lo talem de les mies noçes, Car p amor del meu espos Jeson mati cruelmet lo meu
mo jerma carnal donats la mort a Creusa nouella esposa de Jeson. Edestroyts son soe
g Creon ab tota sa generaçio Real, Mas
Real generasio, Mes, com Jason
Jason no sia
sie meys culpable quels damut dits que li empetrare o orare
retre p sa gran deslealtat
desconexensa certes maior mal desig q li es deuingue
deuenga, Car prech los damut dits deus que vischa he que vaia vaguabunt
vagabunt p les ciutats e terres p ell ignorades exellat
exillat pahoruch he temeros no trobant casa ni ostal desige a mi qui son
desijant la sua esposa e muller[10]. Tostemps vaia rodant lo mo de roda en pila de casa en casa, sia fama p tot lo mon diuulgada que Jason
Jeson no ha casa ni alberch. Als fills de Jeson[11] no pusch maior mal ahorar sino que en los
lurs infortunis sien semblats al pare he a la mare. Certes ja veig la cosa
casa en q pore pendre venjança de Jeson car fills he petits
parits en que veniare , mes pç que yo tota querullosa habunde tan
cauthelosa habundat vanamet en[12] paraules he[13] yre yo p veniarme de mos enemichs certes
çetes si fare, he apaguare
apagare les grans falles he[14] brandos que porten ençeses
ençesos en les noces de Creusa nouella esposa de Jeson he aço fare apagant he escurint la lum del sol, O lasa
llasa marauellme com lo sol engendrador de totes les coses, sient
si en lo seu carro pot veure ne
ni mirar la gran deslealtat que fa Jeson Axi mateix
Ay mi trista car no deuia
deuria lo dit sol correr ne
ni anar p los espays ne
he vies del çel pur[15] ne
ni deuria tornar de occident a orient reportant
reportar al mon la claredat del dia, O sol prechte que lexes anar
leix estar p lo aer
layre en lo carro del teu pare, O pare meu comanem
comana les regnes dels caualls[16], certesçe
certes llauores
lauors me veniare, Car[17] la ciutat de Creon dita Cormitus
Cornut9 la qual departeix he separa la mar de jonis de la mar dita Egeo
Eges, E com la dita ciutat sera cremada aqlls dues mars se ajustara ensemps. Si aquesta deslealtat de Jeson passa axi, no resta pus sino q ama gran confusio yo sie
sia alcauota del dit
de Jeson he q lo dia de les sues noçes yo sia mestre
maestra de sala, E que[18] la nit com deura
deuria entrar en lo talem ab Creusa nouella esposa sua
de Jeson que yols port la falla e lo ciri deuant
los brandons dauat, E que apres sia sacerdottessa offerint sobre lo altar
laltar abs grans oraçions
oracios he de pregarias
prigaries lo sacrifici trocejant ab mes propies mas lo vedell qui p conseruacio longa dels matrimonis sol esser offert als deus. O Medea que fas cerqua
cerca la tua vengança
veniança dins les entramenes de los fills[19] he veges dins tu
si roma dins algua vigor, foragita de tu la pahor femenil he viste la crueldat daquells qui en lo mont dit Caucaso habiten car
Tautasso hi mate tots quats hostes hi vene tota quata maluestat aiusta, o en lo mun dit fasis
flum phanisis qui es cap de la ylla de Colcos he tota quata crueltat[20] les mars qui estan en[21] torn de la ciutat apellada Comitus
tornitus, es vn no res als mals esdeuenidors qui seran[22] a la terra ignots he no acostumats al mon temerosos
temeros qui espahordira los deus qui habiten alt en los çels. La mia
vna pensa esta
estar en delliberacio
continuaçio e deliberaçio de les nafres de la pinstilençia
pestilençia he de la mort qui deu occupar tots los menbres dels corsos
ossos de mos enemich. Leugeres coses sos aquestes les quals he nomenades he massa facils com yo Medea era verge fui semblants obres maior dolor se deuar
deura desptar, he molt maiors crueltats se ptany de fer ami, apres que sou maridada[23] he parits fills de Jeson. Adonchs
Apres dich he cride o tu hira cruel he maluada prentes
printes armes sinyte la espasa he aparellat de matar Jeson ab tota sa
su generaçio. La tua
mia furor faça les obres ara com son repudiada
refusada semblats[24] que fiu com fuy apellada maridada, Çe llauores
Lauors com lo meu pare corregrue
pares coregues detrs mi he Jeson,[25] mati he troçegui vn jerma meu qui ab mi fugia he sembri les menbres del seu cors[26] p ço q nos po guesem[27] mills fugit. E pore yo lexar Jeson lo meu
mon espos[28] hoc en aqlla forma quel segui ço es ab mort he ab trocejamets dels meus fills e seus.
fills seus e meus Mas
Mes p que Medea fas tam
tan grans trigues als al mon
espatxat, no reste
als noy resta sino que la casa ab que peccats
la causa qui ab pecats he maluestats es feta he construyda q p peccats he maluestats sia atrreda he[29]destrvyda
destroyda[30].
Segon capitol del primer acte on se tracta com lo corus dels cantors cantaue cançons nupcials per les nouelles noçes de jeson, he lo dit corus inuoca la furor dels deus he dels homens.
Pregam
Pregant los deus sobirans qui regeixen los çels
lo çel he la terra he la mar, que aplurs dons
E los deus plens de prosperitats que sien presents en los talems Reyals ensemps ab los pobles qui senyoregen
que fauorexe la gran festa en la dita solepnitat sie
sien oferts als deus sacrificis acceptables. E primeramet, a Jupiter he a juno qui porte ceptres Reals
Reyals sia offert vn thoro planch en la esquena tenit
tinet lo coll dret leuat al çel he la deessa dels parts
puits apellada lucina
latina sia metiguada
metigada ab vna vaqua blanqua que null
blancha enull temps aia aportat jou la qual li sie
sia offerta, he sia offert sacrifici al deu març la
als deus, Mes qual offerta fa
fara caure de les mans sangonentes del dit març
de Marts deu de les batalles, lo coltell abeurat de sanch[31] posa pau he Concordia entre los pobles qui guerregen. Sia ofert sacrifici
fet sacrefici a la copia
copra deessa de abundancia q rete
reta ses riqueses en[32] vn corn qui li esta deuant
dauat lo cual co es trobat esser ple
plen ha senyal de habundançia, com es trobat esser buyt es senyal de fretura he de carestia. O tu ymeneu
humineu qui prestes ta presençia a les noçes honestes he legudes he ab les tues flames
falles flameiants gites les tenebres de la nit ab principi ple
plen de bona fortuna, vine esies e
psent açi, acosteat alegrament
acostat largamet abeurat de bon vi, Coronat en lo cap xapellet de roses. O tu venus qui apareixes
apareix de mati he de vespre he als amadors, retornes al vespre masa tart car esperen la nit, p entrar en lo talem e donals vejares que lo vespre se tarde
sia tart masa. A tu espere les mares, a tu espren he desigen les nores a
noces, tu ame les dones qui cobejen los
auer fills Adonchs sies e
psent ab los raigs de la tua claredat en nostra festa nupcial. Certes la i
vginal bellesa de Creusa[33] esposa de Jeson venç he sobre munta en bellesa, les dones jouens de la Ciutat de hathenes he sobra
sobre la bellesa deles vergens qui habiten en lo costat del mont
damunt dit Caigetus
Caygerus, e com se egerciten
que com estauen en lurs jochs goçiosos se visten a
vestien en forma de homes jouens. Item
Encara venç he sobra
sobre muta la bellessa de aquelles
daquells vergens thebanes quis
que les laue dins vn flum apellat ahonich
domus. E les vergens Eliades ques
quis banye dins vn riu sagrat dit
apellat alpheus. Mas
Mes que dire
direm de la bellea
bellesa de Jeson espos nouell de Creusa, certes si volem considerar he mirar la sua bellesa no li estara deuant
dauat bacus fill del lamp car
an tar com semelles
sevincha prega a Jupiter ques acostas a ella carnalmet en la forma ques, acostaua a Juno, vench li en forma de lamp he cremat la fon engendrat
feu engerar bacus la qual conjuy al jou les bisties
besties apellades Trigindes he son animals tan leugers en correr com laygua del torrent les quals bisties
besties porte lo carro del dit bacus, nos
no fa aconparar a la bellesa de Jeson frixus
fripus jerma de elles
de la donzella e
vge plena de gran audaçia car tempta
tem de pasar la mar, he ab son frare caualcant sobre la esquena dun molto, Enega de que
E nenguna daqui auat les[34] verges conçebere gran themor. Castor ab son jerma Polluix
Polux q era molt abte en lo
son joch de la pilota no son
sent res a
de la bellesa de Jeson, O deus celestials prech vos que aquesta esposa sia la pus bella del mon he lo seu espos Jason
jeson no haia par en bellesa entre los homes. Aquesta esposa com fo
fon en lo talem i
vginal entre les altres dones, la sua fac en fos qui la bellesa de totes quantes hi eren, axi co ala presençia del sol se amaga la bellesa de les esteles, on axi co[35] la luna plena deuant
dauat la sua presençia se amagaue les set esteles qui resplandexen en lo front de Taurus. Axi la bellesa de les altres verges qui resplandia en lur faç no era res dauat la radiosa resplandor de aquesta esposa la cara de aquesta esposa
de Jesos, la qual estan blacha com la neu mesclada ab vermell flamejant, Es par he semblant al alba la qual mira en lum noua lo pastor apellat Roscidus
Rostius. O tu Jeson qui desfrenadamet est
eres acostumat pendre ab ta man dreta los pits de Medea la qual forçiuolmet contra voluntat del seu
de son pare as e
psa p mullr. O tu ara benaueturat pren aquesta verge tebana
tan bona dita Creusa esposa tua de volentat de sos parents he seras lunyat he separat daquell cruel he dur talem de Medea per qui rant de mal ses
ta seguit. O vosaltres[36] homes jouens que
qui en les grans noçes sots liçenciats de dir a cascu sia senyor o seruent
cascu sa senyora, o sia seruat lo defalliment q ha sens iniuria, jugats al
ab joch barallos trametets cantilenes avns he altrs fort atal
atar se dona semblant liçençia de parlar axi contra lo senyors. O tu[37] resplandent esposa molt generosa i
q deualles del linatge de bacus Rey dels thabans, hora es he temps que faces ençendre
contendre lo pi que
qui mostra la gra fe del matrimoni. Isqua donchs dels teus
deus i
vginals dits, foch ample[38] solepnial, vingue
vinga lo juglar
jugllar he escampe p tot lo conuit jochs[39] paraules plasenteres prouocatiues arialles. E tota
com la gent que alli
aqui sera solennitze la
solempnint se la festa ab sos jochs, mas
mes fuiga Medea en les tenebres escures he segueschala
seguesquenla, si es alguna dona qui
que sia fugitiua he vulla pedre marit de
en terra estranya hon pelegri no es conegut. Açi comença lo segon acte qui conte tres capitols lo primer tracta en quina forma Medea es exellada p creon E Medea hoynt el cantar del corus dels cantors marauellas de la desconexença de Jeson qui pren altra esposa, he en aquest capitol parlen dues persones ço es medea e la sua nodriça he i
pmerament começa Medea. Dient.
Ay la mia nodriça segons yo veig mortes som, car himeneus lo
mineus deu de les noçes he lo catar del corus dels cantors ha ferides he agreuiades les mies orelles, O llassa no puch enuides creure
soferrir tan gran mal que jeson prenga nouella esposa.
O mi trisfa molt son esbalahida
esbayda que jeson apres que ma
me ha tolta amon pare Rey, Apres quem atreta de ma terra propia de la casa real
Reyal lunyada de mos parents em
he amenada en terra estranya que aram vulle de rendir
axim vulla de relenquir sola sens conpaya. O[40] dur he cruel Jeson qui axi ha menypreats
as menyspresats mos agradables seruirs
serueyis, no son tals los meus merits que jeson me degues esser axi desconexet. E com he pensas Jason
no penses jeson q yo[41] ab mos encantamets vençi los pills de la mar dels quals te fiu escapar co en seps anaua ab ell
tu, E yo qui ab la mia nigromancia li
te fui vençre los toros terribles qui gitaue p lo nas raigs de fochs flameianfs Cuydes que no sapia[42] de çer q yo fer
fare maiors encantaments he que en aço sie
sia termenat lo meu gran poder, he la mia art de nigromançia sapia de cert q yo fora
fare yo de mi mateixa qui son portada p la mia pensa plena de venjança he de crueltat, ca, e ella, en diuerses iniquitats cerquant e jason
cercant de Jeson com me pore veniar, ja plagues a deu q jeson agues jermana
jerma en quim pogues veniar, mas
Mes veig q ell ha nouella esposa la filla de Creon aquesta vull que senta la espasa he la lança de la mia veniança, assats es la dita esposa suflcient materia p espimentar en ella mos maleficis. O medea pensa si ha mdleflcis en lo mo que sien esperimentats en grecia, o entre les barberes
dentriri p los barbres los quals maleficis no sien passats p les tues
mies mans, Ara es hora quels proues
que prous los teus malefiçis he te mostren que deus fer he com deus procehir
prouehir a mayors
maior maluestats, reduex[43] ala tua pensa tots quats maleficis as comesos, per tal
abans que ages maior audaçia per cometren
en cometre semblats e maiors coses. Remenbret en quina forma lo vellor daur qui era en la ylla de Colcos agran honor del teu pare he del Regne fonch p ton consell tractat he ab malefiçi pres he conquistat p jeson,[44] Recort te[45] com tu vehent quel teu pare anaua detras tu he Jeson, tu p tal quel
qlo dit Jeson no fos aconseguit prenguist vn jerma teu el trocegist el
trenquist he departits en menbres despergirlos
nombres despargint aqlls p lo cami en guisa que ton pare ocupat en
p cullir los troços del dit germa teu
teu jerma jeson he tu poguesets
pogueseu fugir he axis feu. Remenbret en quina forma tu p amor de Jeson[46] ab laygua retornist al seu pare en hedat juuenil. La qual cosa hoynt les filles de Pellio
paleu hom veil pregarante quel retornasen a juuentut e tu
tornases joue he en formist les que faessen vna deccocçio que no tenia prou arres.
ares E feta la dita decoccio
coccio que traguessen del cors de lur pare la sanch vella he que coguesen los mebres del cors de lur pare en la dita decocçio, La qual cosa aquelles
Les quals coses faent les dites filles enganades p tu Medea matare lur propi pare
pare propi. Ay yo Medea[47] quanta sanch he yo escampada Empo tot quat yo he fet nou
no ho fui p yra ni p furor sino
mes p sola amor de Jeson. O llassa ami que la amor malauenturada ami
que he portada
aportada, a Jeson se conuerteix
conuertis en gran crueltat. Mas per quem ahire contra Jeson car forçadamet pren la nouella esposa, forçat p lo Rey Creon, no es Jeson en son propi arbitre ne en son plan voler, Ay llassa que p amor de mi deuia
deuria Jeson oferir
si mateix offerrir amort he de gra reebre
guera rebre lo ferre
ferro de la lança en lo seu pits nuu he desarmat, ans que fer me
la deslealtat, A
O furiosa dolor prechte que no parles tan fort contra Jeson conuerteix en mellor ton plaer
ton parlar en millor he no desiges la mort a Jeson, vischa Jeson. E sis pogues
podia fer que fos meu axi co ere
era de i
pmer aço, es
seria la mia vida. E si nos pot fer vischa al menis he sia mebrant de mi, O llassa[48] p que no pdona ami quem
quim son donada he liurada aell, he yo no auia pus e
pcios do
don que li oferis, be beig q de
en tot aço es culpa Creon,[49] qui com sia
sie Rey molt poderos ab son temeros poder dissol los matrimonis, vol separar los
mos fills de mi lur engrradora
millor engendradura he tollent me tan gran penyora com es dels fills trencha
sis fa la fe de la natura[50] el ligam del matrimoni, Adonchs sol aquest deu esser punit, Aquest sol deu portar les penes que
ques mereix, yo fare tornar pols he cendra lo seu casal
palau alt he generos, vn loch dit malta que
qui ptani a la senyoria del Rey Creom Al qual loch fugien les naus ab fort gran dificultat, Car aqui es vna porta p hon deualla hom en a infern
linfern, Aqsta malea
Malta veura[51] lo fum he les flames cremats he abrasants la casa de Creon hoyt
hoynt aço la nodriça de Medea parla en la seguent forma.
Prechte Medea que calles he aquestes tues querimonies ti
tin les secretes he no vulles axi publicar ne
he manifesfar la tua dolor, Car aquell
aquells qui los grans greuges eles greus
grans nafres soste
sostenen pascientment
paçienmet he ab silenci, Leujeramet se pot veniar la yra ques çelada
cela, aquella nou al enemich. Los oys publicats he manifestats pden loch de veniança, car arme los enemichs.
bet penses tu nodriça mia aconolar
aconsellar la mia tristor sapies que fort leugera he fort pocha es la dolor i
q pot reebre consell. Los grans mals nos poden amagar, car de sa
lur natura comoue gran brogit entre si p que plau me de contraestar
contrastar manifestamet als dits mals.
Prechte filla mia que refrenes he reprengues
reprenes aquesta furia[52] tant somoguda, car p molt que sies reposada enuides
anuides escaparas a la mort.
Sapies nodriça que nom coue[53] auer pahor car la furtuna
fortuna es de aytal narura que subiuga he calçiga los flachs, he tem les persones fori
forts erigoroses.
Ara pots prouar si la tua virtud aloch de fortalesa.
Null temps pot deffallir loch a la virtut.
No ha esperanca en al
aquest mon que mostre via de fuyta a la tua persecucio.
Qui no posa esperança en res del mon, nol cal desespar.
Sapies Medea quels
que los homens de la tua terra sen son anats he no
not cal confiar en Jeson marit teu he not resta nit roma res de[54] les tues riqueses.
E no son yo açi, Certes açi es Medea present, veus tu la mar, les terres, les armes
arenes, los fochs los deus, e los laps, tot aço es en la mia ma
man car ab les mies encantaçios fare que tots me obeyran.
Medea filla mia be sabs que el Rey deu esser temut.
Lo meu pare fon
fonch Rey he empo nol temi en res.
Medea no thems les armes mortals.
Possat que tota
com la terra brollas darmes no les tembria car com[55] dents de serpents q foren sembrades
senbrats en terra brollasen gran multitud
brullasen grans multituts de homes armats, yo ab les mies encatacions fiu q tots se matare vns ab altres.
Medea que faras si mors.
Gran desig he de morir.
Prechte Medea que fuges.
Penit me com fugi amon pare p que dich quel fugir nom ha bona fortuna, digues me nodriça fugire o no.
Be sabs tu que mare ets E axi p raho dels fills deuries fugir.
Hoc be mas
mas be sabs tu de quils he aguts
hauts de hom desconexet.
O Medea encara duptes fugir.
Fugire mes veniarme primerament.
Lo Rey Creon te acaçara per matarte.
Per auentura yo trobare algunes maneres ab que fare trigar lo dit Rey axi co enpatxi lo meu pare ab mo frare q mati.
Medea filla refrena tes paraules dona fi ates menaçes[56] baixa aqueix ten axi
tan gran coratge, Car hom se deu concordar ho
he conformar ab lo temps, ne
No son bones les menaçes en temps de la aduersitat[57].}
Sapies nodriça que la fortuna contrariosa pot tolre les riqueses he no pas lo coratge, car molts pobres homens son
son homens animosos he i
vtuosos [58], p la qual raho [59] no poria lexar la excellencia del meu coratge alt he generos, mas qui
Medea ms qui es aquest qui ab tan gran brogit fa tremolar
fara mollar la poleguera de la casa Real
Reyal, Çertes aquell es Creon hom superbios, e inflat per lo Emperi dels grechs.
Açi comença lo segon capitol del segon acte on se conte com Creon he Medea he i
pmeramet lo Rey Creon se condol de la triga que fa Medea en sa terra la qual temolt p sospitosa he parla Creon ab los de la sua cort dient.
Segons que veig aquesta Medea del Regne de Colcos filla del Rey Cretes
Çetes generacio maluada encara no ha tret Io peu de nostre
mon Regne, algun mal tracta
tracte contra mi, Manifest es lo frau he manifesta la sua ma
man plena de Maleficis, E com equi es aqui perdo
perdon Medea, qui para esser segur ab ella, yom aparellaua de ma car
matar espatxadamet he separta
separar aquesta maluada pestilent Medea del meu Regne, mas mon genre Jeson me vençe[60] a instançia del qual he atorgada la vida a la
aqsta dita Medea ab condicio enpero
fer pero q sen partescha he que delliure de pahor he de perill lo meu Regne o
he que sen vaia segura. Empero yo veig que Medea terrible endreça ses petiades per venir a nos
mi he ab aquella sua cara he ab paraula plena de menaçes se acosta p parlar ab nos
mi, O vosaltrs servents cauallers
cauallers he seruents meus tenits
teniu la he fets
feu que nom toque nis acost ab mi maesli
manauli que no parle he aprenga de tembre nostra
ma senyoria. O Medea parteix te soptosamet de mon
del meu Regne,[61] tu mateixa qui est espauentable terrible, e cruel he maluada.
Quin es lo crim quina es la culpa p quem
punix
puneix, faent me fugir del teu Regne.
O deu e
deus quanta es la inocencia a
ignosçençia de Medea santa he ygnoscent q no sab q vol dir mal, e demana p q es exellada.
Sien aquest fet vols vsar de juhi e de jusfiçia obs es que conegus la causa, he. si[62] vols vsar de poder not cal sino manar
matarme.
Sie just, o injust lo manamet del prinçep
couet de
couelo hobeyr axi com te coue[63] sostenir la senyoria vulles, o no.
Hoc mes les inigues
inniques senyories he inperis no
nos poden perpetuar.
Medea veten per ton prou he tornaten a la tua terra dita Colcos.
Volenterosament men hire
tornare ab quem retorn, a ma terra Jeson qui men trague.
Sapies Medea que ia nit se acosta, apres de la qual sots pena de mort no pots açi aturar, segons la sentencia
scentençia que[64] es donada[65].
Qui dona
ordona sentençia[66] sens hoyr la part posat que sie just ço que ordona e sentencia
ordonara, o sentenciara, jutge es injust.
O Medea he no se yo enquina forma pelias
paleu oncle de Jeson ses examinaçio de dret juhi mori p tos maleficis, que consellist a ses filles que li traguessen la sanch antiga
vella del cors he que tornaria joue. Empo parla he digues de ton dret, car loch sera donat a la
la tua causa, la qual fas tan justa he tan marauellosa.
Com yo era en la casa Reyal de mon pare lauores
lauors aprengui com es cosa dificil reuocar he tornar atras lo coratge çomogut
somogut p ira, Especialment lo coratge del Rey, E aquest cap teu real
tan real cap qui te
ten çeptre de senyoria en les mas superbioses
molt es supbios, E sapies que jatsia segons lo teu estatut he ordinaçio yo depresent sia
sie miserable aterrada he[67] deserta he de tots punts afiecçionada, empero yo aqui pare molt noble he Rey, he ma generaçio deualla del sol[68], Con lo dit sol fonch mon auitot[69] regua lo Riu apellat phasis de la ylla de colcos. E quat la mar dita ticinus
colcos mira detras si prop de la qual
della car los estanys an les aygues dolces e
en tota la terra de les amazones les quals no habiten ab lurs marits he van armades de dargues redones, estan encluses e tanchades
tancades he encloses dins[70] ribes daquell
de aquells flums apellat termo, Entre totes aqstes terrs senyoreye
senyoreia lo impi de mo pare yo he resplandit en noblesa de linatge benaueturada de casa Real molt poderosa demanaue lo meu talem
los meus homes hom de gran estat per mo matrimoni, E ara vig que grans homes tracte deuorar
partimet de mo matrimoni La fortuna mutable he transitoria me ha separada he lunyada de mo regne en fa sostenir exill, Com pots donchs confiar en ton regne co vn leuger cas vn petit de vent sen porta les grans riqueses, ades a una part ades a altra. Vna cosa an los Reys de gran virtut he de singular magnificencia. La qual no es temps ni cosa al mo que la puscha raure de la memoria dels homes ço es protitar al miserables he defendre he reebre ab gran confiança los perseguits he aterrals, Aquestes virtuts men porti del regne
yo de la ylla de Colcos on nasqui, car com jeson anas p conquistar lo vellor daur
dor yo restauri de mort gran gent de grecia he aço fon
son ami vna bellesa vna exellencia de
he singular gloria vna flor redolent que yo sia
sie estada protecçio he ajuda de la gent gregua
grega he que yo aja preseruats molts[71] qui eren fills del deus entre los quals fon Orfeu qui ab lo seu cant
sos dolços cants se feyanar los muts detras
fahia anar detras los muts eles silues aqui mateix fore polux e Castor fills de Jupiter, aqui[72] son linteus qui auia la vista tat aguda que veya les coses ques
quis fahie vltra la mar ab la vista penetraua los monts
muts, aqui foren totes les gents de Thesalia
dites mimens
dits minues qui han los cabells del cap roigs, e callme
Clam me de Jeson lur capita p lo qual no es deguda neguna gracia p que no deman alhom
ahom al mo que p aqst me sia feta gracia, Car tots los demut dits vos he fets tornar a lur terra[73] a profit he honor vostra Retenint me Jason
Jeson a consolaçio mia. Adonchs p molt que tu Creon te inflames contra mi per yra p molt que turmets aço sol
fius que la nau de Jeson apellada argos sen torna en greçia ab salut de tots[74], posat q ami agues plaguda la castedat virginal la qual posehia ans que liuras la mia amor a Jeson he que fos estat plasent de fer la voluntat
volentat de mon pare. Tota la terra de grecia, e los seus duchs he capitas fora destrohida, E aquest Jeson jendre teu fora mort ab les flames del foch que procehien de la bocha
les boques dels toros. La fortuna aduersa pora jutgar he comdepnar
condapnar la mia causa, Empo yo nom penedre
penedire de auer conseruada tanta bellesa de homes reals qui foren en la conpanya de Jeson, Lo premi que yo he reportat daquesta tan gran culpa en ton poder es car[75] homens teus
son teus aquels qui p mi foren saluats, he axi en la ma
la man tua es lo meu premi el
he loguer del meu treball Si axi plau condepna
condapna mi p mal miret Mas asigna he manifesta la causa de mo peccat si son mal mirent, be sabs tu q tal
aytal era yo he aytal sabies q era com i
pmeramet vengui en ton poder com comdenant
dauat tu me agenolli com fuy asegurada ab la ma
ma dreta tua[76]. Donchs quin peccat he com es aprs de aquestes
daquests coses p que deiga esser exellada, si son peccats precedents no es raho car ab aqll carech fuy reebuda dis lo teu Regne. Si axi tems la mia e
psencia
psona suplichte que sia donat algu petit angle dins la mia
tua terra on yo he los miserables de mos fills puxam reposar, assat ne aure p escur he vil loch que sie, E si axi vols que sie, E axi vols q sia exellada del teu
de ton regne siem donat vn petit loch en les pus derrers
darreres partides del regne teu.
teu regne.
Ami don aveiares
es veiares ques puscha manifestamet prouar
prouar manifeatamet en quina forma no son yo
yo no son aquell qui re Regescha mon Regne ab violencia de tiran
tirania, ni calçigue
castich los miserables sots lo peu supbios, nit penses tu Medea que yot ponescha
punischa p ço com elegist[77] mon jenre Jason
Jeson p amador he com li ajudist en son exilli, com era fliccionat
afleccionat he spaordit
espaordit plen de terror vehent se entre los toros qui gitauen flames p la bocha[78], Entre los cauallers armats qui brullaue de
p la terra, Mas
Mes demanat la mort acastus fill de pelia
aquesta filla de Paleu Rey de thesalia dient que com son pare fos hom vell he antich tot tremolos p sobres devellea
bellessa he ses filleste demanasen manasen com poria tornar Joue tu enganant
enganist les dites filles sues manis q li fos treta la sanch vella del cors[79] he aprs trocejat fosen cuits
fos cuyt en vna caldera. La qual cosa metents
metent elles en execuçio, enganades p tu matare lur pare qui fonch maluat[80], E si p a ventura vols enculpar Jeson[81] que noy trasth espasa ni coltell nis acosta
ms acostas al teu consell que tu medea donist ales filles del dit pelias
paleu, ans nes pur e, net, Mas
Mes tu tractadora de totes iniquitats que
qui en es maginar
ymaginar he concebre les maluestats est
es fembra he en metre les en hobra est tota homeniuol dona que no dones res a la tua fama
en la forma tua, hix del meu Regne purgal de tots malefiçis portaten
les erbes
tes obres mortals, desliura los ciutadans de hoy he pahor q han habita en aitra terra, aqui sit vols posa tots los deus en ansia e en
e les ansies he brogits.
Si axim vols forçar que men vaia reguirte quem retes la nau de Jeson dita argos ab que fuiga
men fuga, om torna om
he ret Jeson ab i
q men vaia E p quem manes fugir sola com no sia
sie veguda sola, Si tems guerres ni batalles gita del teu Regne Jeson he mi apell
ami ab ell, Perque en[82] dos malmirents fas tan gran diferencia que lo
la hun condapnes laltre premies, Si mati pelias
paleu fiu ho p amor de Jeson. Mas
Mesp q tu Creon[83] entre les altres coses com yo fugi de mon pare com p mon consell fonch pres p rapina lo vellor daur, com romas mo pare sol e desert, com p escapar Jeson mati mon frare Infant petit, he ajusta a les dites[84] coses Jeson ha dos
dues mullrs res daço no es meu car no ses fet p obs ne p amor ne fauor mia, moltes he diuerses vegades son feta mal mirent mes no p raho ni p profit meu.
Medea ja degueres esser exida fora del Regne p que despens tant de temps en supflues paraules.
partescha del teu Regne empero
per que demanta hu do
don[85] en ma partença ço es quels meus fills qui son ignoçents no sien enbolcats en la culpa de lur pare.
leur mare.
Vesten Medea Jurte que yo rebre
rehebre tos fills per meus he los nodrire axi co si los tenia en lo si.
Adjurte e ab jurament
Conjurte he ab sagramet te requir plos furtunats calents e
ben fortunats he p lo matrimoni ple
plen de prosperitat
prospitats de la tua filla per la bonaventurada esperança
e la bona ventura despança q as del fill qui exira he p lo bon estamet dels teus regnes los quals so pasats en mas de la fortuna variable p tot aço te e
pch q ami fugitiua dos vna breu hora despay p talq en aqsta derrera
darera departeça puscha besar mos fills a ma guisa he a tota ma voletat, car certs yo creu q en aquell axi doloros comiat morre yo llassa Medea.
Tu Medea demanes aquest temps per algun frau ho
he engan.
E quim frau se pot cometre en tan breu he petit temps.
No ha
es temps qui sia massa breu
breu massa aqui mal vol fer.
E ho
O llassa he vn petit temps negues
no sera dat a les mies lagrimes.
Jat [86] sia que la temor continuada contrasta
contraste ates pregaries. Empo vn dia te sera
sia donat quet
qui te aparells aparells
aparelles aton exilli.
Massa es e de
da quest dia pots ne diminuir
desminuir sit vols mas
mes tu Medea cuytat a ço quel
afer ço que saps.
Dichte Medea que yot leuare lo cap de les espatlles si dema ans del sol clareant porte lo dia
p tot lo jorn tu no hix del meu Regne, he yo hi remen de present a la ciut de corinto, hon son couidat
conuidat a la solennitat
solepnitat de les festes nupcials he tendrem
tindrem hi lo dia de la festa
les festes de imeneu deus
deu de les noçes hon farem nostres pregaries [87].
Açi comença lo tercer capitol del segon acte on se tracte coin lo corus dels cantors cantaue marauellantsse de la audacia daquelles quis meteren primeramet anauegar.
Be ague massa gran audacia aquell qui ab vna barcha petita he freuol rompen
rompe les mars tant perilloses, E aquell veent he mirat detras si la sua terra comana la sua vida aflats e busamets de vents tant inconstans he ab dubtos viatge esquinçant he departint les mars, es
he marauella fonch com se poch confiar en tan petit he tan freuol fust qui es portat ab
en tat perrillos cami entre les vies de mort he de vida ans que los homes nauegasen, no era qui sabes ne
ni conegues lo nom
los noms de les esteles ni
ne hauien en vs
dels signes qui pinten los cels
lo çel no sabien les naus que volia dir fugir squivar
esquiuar les esteles dites yades
queades qui son molt plujoses he porten ab si gran tempestat, ne sabien los mariners quina cosa
quines coses eren les esteles apellades pliades he son set en nombre qui estant denant
dauat los jenolls del
de taurus he signifiquen
significaue lo teps qui es vo acomençar de nauegar, no sabien que volia dir signe de capricorn
capritorn he fan
fon vna cabra qui nodria Jupiter en vn loch de ardia
auia dit olema, he pintas
pintes lo dit signe de la ciuta en jus
sus en figura de peix p tal com es senyal pluios en la fi del mes de deembre. No sabien los nauegants que volie
volia dir lo senyal del
de carro qui esta
es posat prob la tremuntana detras lo
la qual va vn carrater hom
carreter home veil apellat boetes
boetas he plora p ço com lo dit carro se mou axi fexugamet he tardaua
tardiua, En aquell temps ans quels homes nauegasen no sauien lo
auia nom del
lo vent zephir9, ni del
nil vent boreal lo
boeral, o oçcidental, nil
ni lo tremuntanal, gran esobres[88] fon la audacia de tiffino
argos mestre de la nau de Jeson de metre hi
he estendre veles a
en la mar major donat leys nouells als vents instables
inestablides, conformant he aplicant la vela als vets car los mariners com an lo vent en popa lauores
lauors despleguen tota la vela, E com han lo ven alcar giren la vela als lats de la nau he desplegue de la[89] vela tant com es nescesari p acassar he pendre lo dit vent. Auegades pugen lentena
la entena al mig del arbre, auegades la puigen
pugen a besar a la gabia se llauores
car lauors lo nautxer
nauxer es fort cobeios de reebre tots los flats, o bufamets dels vent
vents. E llauores
lauors los cordons he badaflons ab que liguen la vela en la entena flameien a la e
psencia del[90] vent co sien de color vermella posats en la sobirana part de la vela. Los pares antichs veere aquells setgles
sagells bells he resplandets lunyats
lunyar de tot frau engan he barateria, Cascu de aquells
daquells homes enuellint en la sua terra he en la sua lauor
lauraho proi
pa era pezos he de çercar terres estranyes he no tochaua
tocaue sino los ports
les portes de lurs mars
masos de pocha cosa se tenie p richs he per benenants
benauenturats he no conexien altres riqueses sino aquells ques
quis lleuaue en lur proi
pa terra. Mas lo pin de thesalia del qual se feu la i
pmera fusta p nauegar he fon la nau de Jeson Aportas los homes en vn loch
lonch p baratar e mercadeiar, co empo
Empo co lo mo fos ben collocat he departit en nacions
enuencios de gents he com los homes, fesen
facen los peccats an trobat que la mar ab los rems sia ferida he tocada acotada la cual cosa
a la qual es molt separada dels trasfechs dels homes he la dita mar es feta gran part he causa de nostrs femora com empo de sa natura
auentura sie lunyada de les barateries dels homes
vmsanals. O deu aquella nau de Jeson inportuna he quantes penes he com greus dona als nauegats portada
porta p longus femora com dos mots qui tanque la pregonesa de la mar vn de una
duna part laltre de laltra
altre daltre sobtosamet leuat se les hones quaix tocant les esteles del çel, per la qual comoçio de la mar aquells dos mots nauegassen
jemeguassen a gran veu, vehent aço aquell tifflis
affis hom de tan gran audacia descoloris he torna mig mort he leixa sobtosamet les cordes ab que regie
regia lo gouern orfeu
ofreu qui ere
era dins la nau calla he no sona la viula
guitarra. E ab ell en semps pdreren la veu he la paraula tots quats eren dins
en la nau, E que dire de la verge qui habita sobre vn mont de sicilia dit peloris
pelioris, la qual engir hi
he entor del seu ventre es coyida de cans molt rabiosos com la dia verge desligue la bocha
choa dels[91] cans esprenen
esprenien tots alladrar
aladrar quin mariner
marbre es ne quin nauegant q no tremol[92] tota sa psona com vn mal he vn perillos ca ladre
petit ladrar axi rabiosamet. E qui[93] no haia temor de nauegar com les pestilents he
pestilencies he pestilencies
pestilents serenes ab la dolçor
dolor de lur veu adolcisen
adolixen la mar de ytalia faent adormir los mariners[94] en la nau de Jeson por seu qui
ho fahien que ab[95] dolçor de la sua viula tiras
guitarra tira asi totes les coses del mo fos quaix forçat de seguir la serena que
qui rete la nau ab son xantar
cantar melodios[96], de tots aqsts treballs he perills que Jeson sostench en la mar, quin fonch lo preu del
he loguer certes Ia pell daurada ol
del vellor daur. E Medea que
qui fon pijor e pus i
pllos mal que tota la mar opreu [97], o premi, E com esi
es estat ingdignamet, digue q per tu fos feta la primera nau, mas veig[98] ara que la mar ses oferta he liurada atots aquells qui volen nauegar he serua
serue les leys quels mariners nouellamet an hordonades
hordenades, qui daqui auant vol
volen nauegar noli cal cerquar
çercar la gran nau de jeson [99] qui fon consagrada he apalladia
apellada deessa de les batalles he feta p mans de homes reyals
reals ans cascun
quescun mariner nauega al son esquif esposa en altes mars ab vn petit rampi. E tant
quat ha fet lo nauegar dels homes que tots los ports he totes les viles he tots los lochs nouellamet se son murats Lo [100] nauegar he fet quel mo abandonat acerquar
açercar los ports anuides
enuides leixa
lexa los homes en lur propia habitaçio, Car los homes qui naixen
nexe dins India nauegat p la mar vene a
en erminia. Lo poble de persia nauegat se fan habitadors de Germania e veuem
Terunina heue del flum dit renus
theus de ren
theu. E encara vendra anys en nostres derreres
dareres edats en los
lo quals la maior mar
mar maior ampliara o exemplara
he abraçara tat les cadenes qui
que enpatxen los homens q no vagen en altres terres que tota la terra sera patet e manifesta atot lo mo entat quels nauegadors [101] nouells mots he inusitats he diran q tile
ylla no es la derrera
dreta part he la fi
fin de terres.
Açi comença lo terçer acte de la present Tragedia la qual conte lo gest furios de Medea p ço co fon exellada del Regne de Creon on parlen dues persones ço es Medea he la sua nodriça he primer parla la nodriça dient.
Ay medea filla mea he on vas tan cuytada, on portes he dictes
dreçes lo teu peu tan soptos, Refermat repren les tues yres reten la tua furor tan inflamada he tant somoguda
comoguda, semblat es ala sacerdotesa del deu bacus deu del vi
vin apellada Menas
Mena, La qual com ses ben
ben ses sadollada[102] del seu deu hix fora simateixa folleia corre tota furiosa he vagabunda vacillant anat p la sobirana part del mont apellat pradi he per los monts
muts qui estan prob lo loch ones tolt
colt lo dit bacus deu del vi
vin. E la dita sacerdotessa corre he discorre deça y
he della ab gest e mouimet cruel, porta en la cara senyals
senyal de furor semoguda
comoguda he ab la cara tota flameiant gita grans veus de la pregonea
pregonesa del cor tot rabios he regant los vlls ab lagremes crida ab
veu plena de veniança he diu, O sobirans deus ajudats, ades se ferma
referma, ades menaça, ades flameia ades se clama
amaga[103] ades part trista, ades alegra, La sua cara se altera es muda segons la diuersitat de les aficcions
aflecçions he de les cobeiances del cor, Ay la milla fllla[104] tal est lo teu gest tal es la tua cara, O mi llassa he aqst carech tan gran, aqsta yra tan soberga on descaregara aqstes menaçes, on termenaran aquestes
determenara aqsta[105] furor tan rabiosa, veig q[106] massa es encesa. Ay mi i
tsta p çert[107] la pensa de la mia filla Medea, no imagina
esmagina flach e
ni petit mal ni leuger, de
la crueltat que pensa sobrara
sobre tots quats mals feu de sa vida, ve se yo he conech antigamet quis senyals de yra mostraua en la sua cara mas segos la faç q ara li veig sens tot dupte qual q crueltat alguna in humanitat[108], e orrible se deu en breu seguir plaçia als deus que yos
yo menta.
O mi miserable medea
medea miserable, si tu Medea demanes quina manera quina quisas tindras he seruaras en lo teu hoy pren
Prin espill en la tua amor on axi co en la tua amor no pdonist apeccat q conçebesses, o ymaginases, per semblant forma en lo teu hoy he rancor no pedons amaluestat quet ocorrega
acorregus, ans vulles ben sadollar la tua venjança, he com o sostenrre
sostendre yo Medea que aquestes
les noçes de Jason
Jeson he de Creusa passe sens venjança. E com he aquest dia lo qual yo he demanat ab tan gran desig he obtengut he donat ab tantes pregaries he suplicaccions hira he pasara axi ocios q no se si faça que acon de
qualque veniança, Certes mentre
mentres q ell[109] se moura engir hi
he entorn[110] terra, mentre quel mont resplandent mudara los temps dels anys, mentre que[111] les arenes defaillira
defallira en nombre, he apres del
de sol vendre
vindra lo dia e apres lo dia
he pux les esteles resplandira en lo çel, mentre
mentres q la tremutana regirara en tor de si les steles qui son dites archos, e
o vrsa, mentre quels
q los riu scorrera a la mar nunqua
james la mia la mia furor çessara de donar penes, ans creixera tos temps la mia crueltat[112] E com equin perill
es en la mar vulles sia
sie lo perill de caribdes
caripdis qui es vna rocha feta a forma de[113] dona, on firen moltes naus epereix, O sia
sie lo pill del remoli quis beu la mar dita jomo
Juno he les naus que pot aconseguir, O sia
sie lo perill de aquell
daquell hom dit Tifeus
Cifetus qui te
ten sobre si tres grans monts de sicilia
secilia he com sesforssa de leuar volentse descarregar comou
sesforcem dalenar toma vn gran terra tremol, e respirat[114] gita gran foch p la bocha he hix p lo mont dit
loch de
mongibell sots lo qual te
ten lo cap. Quin pill de aquests
daquells se ma esmar
estimar als mals q yo he concebuts , ne quina
ni quanta flama es al mo tant
tat ardent co la inflamaçio[115] de la mia veniança no es riu ne
ni torrent al mon p sobtos que sia
sie, ni mar p molt que sia
sie tempestuosa, ni vent p molt q sia fort ni vigoros, ni foch al mo en ces ab bujamets de vents qui poguessen refrenar la impetuositat[116] forts
fort he terrible furor de la mia somoguda voluntat, yo estendre he metre en execucio les nostres
mies yres he derroquare
derrocare he abisare tot lo mon en la mia gran veniança. E lassa[117] teme Jeson
Jeson teme lo Rey Creon[118] les guerrs de acasto
casto duch de thesalia. fill de pelias
paleu volent veniar la mort de son pare, Ay ay
lassa la vera he leal
leyal amor no pot tembre res, Mas posem que a jeson sie pasada la mia amor he q no vulla participar ab mi he ques sia
sie subiugat afer la voluntat del Rey Creon, be pogra
poria esser vengut a mi muller sua he parlarme en la derrera
darera departença. O lassa q aquell cruel Jeson ha rebuiat
themut parlar ab mi. Leguda cosa es a Creon[119] ampliar o creixer lo temps de la cruel fuyta a pregaries de Jeson[120] es ami donat hu dia despay per fugir, bem pogra
poguera[121] vn altre dia
jornobtenir, nom clam dell
del[122] temps breu, car les mies obres
mostrara quel[123] dit temps se acallara car[124] ab les mies encantaçios esuayre los deus he fare tremolar[125] la terra en la mia veniaca.
O la mia filla prechte que prengues
reebes consell de mi qui son molt torbada p los mals qui
que veig he vulles mitigar lo teu coratge tan somogut[126].
No se millor temps
repos al mon sino veure he mirar
remirar totes les coses perir ab mi en la departença del meu exilli, tot quant, es deu seguir eperir ab mi, O Medea sera cosa leguda que tu partint
perint he fugint he exellada ton marit Jeson faça
façe noçes ab la filla de Creon nou vulla deus, Medea be veus tu si perseueres en la tua veniança, tant [127] te com de tembre [128] seguramet puxa esuayr les persones potents.
Segon capitol del terç acte hon se tracta
tracte en quina forma Jason
Jeson se dispon par
p parlar ab medea en lo qual capitol parlen dues persones ço es Jason
Jeson he Medea he primeramet parla Jeson se clamant
clamant se del mudamet del seu infortuni dient
infortunit cas.
aspres plens de amarga fortuna vullats sia contrariosa o prospera, o
e fauorable car[129] bona o mala contrariosa tostemps es mala deus ha trobats remeys a nostres afectuoses demandes molt piiors que als
quels perills als qual quydauem escapar. O mi llas car[130] volia gordar
yo no volie guardar ni dar fe als merits de Medea muller mia, no restara
resta sino qui
que ella moris perdet lo cap, sino vull que muyra conue
coue ami trist he miserable q pda la fe [131] veritat he justicia q son conseruaçio de la cosa publica, nom venç temor de la mort de Medea la qual mereix, ans me sobra pietat tremolosa car pahor he
e pahor que los fills no morissen ab la mare. O tu justiçia sancta qui abites[132] en los çels yo inuoque he confese
confes la tua gran deuinitat, los meus fills an vençut ami pare lur que yo no vulla la mor de Medea. Empo jatsia que Medea sia brofegua he cruel dona de son cor he no vulla esser regida sino a sa voluntat creu
crech yo que amara mes la vida de sos
dels fills que la veiaça de les noçes de Creusa car p raho de la dita veniaça no matara sos fills, Posat he determenat he en mo e
pposit que men vaia a Medea tota yrada he q la mitigue ab mos prechs. Mas yo la
las veig que tantost que ha vist hix de sa casa tota furiosa, porta hoys, mostra gran turbaçio [133] he diu fugim Jason fugim
fugam Jeson fujam, no es ami nouella cosa per amor de tu fugir de vna terra en altra[134], Mes veig que la causa p q tu fuigs de mi es nouella, car nouell hoy que portes p amor de tu solia yo fugir p ço que foses mo marit mas aram
mes ara[135] exellada em isch del teu regne. O Jason
Jeson, e, on me manes que yo fuga de la tua casa he del teu horatori hon los teus deus me feren
foren fermança de la tua amor, o llassa he ont me forçes de fugir he lunyar me de tu, hon me remets aquin regne, aquin temple, digues Jason
Jesom yremem
yrem a la terra de Colcos al Riu apellat phasis qui passa p aqlla terra hiremen
hirem al Regne del meu pare los camps del[136] qual son regats he abeurats de la sanch de mon
del meu frare lo qual mati per la tua amor quines terres manes q cerch
cerque quines mars[137] mostre p on nauegue
naueg, mostres me
mostreme p uentura
auentura la entrada
intrada[138] de la mar p on solien
solen nauegar los mariners ala ylla de la qual yo son fugida, p lo qual port yo fiu retornar les nobles vies naus
dels Reys conpanyos teus seguint a tu ho adultre
adulter pasant p los perills de la mar, digues trametsme a
en la ylla[139] de colchos en la qual nasqui. O [140]thesalia qui es delitable terra abundant en selues
çilues arborades, no puch anar al i
pmer loch, car p amor de tu men fugi, he
hi p amor de tu moltes crueltats hi cometi no puch ana a thesalia car es terra de pelias
paleu enemich teu
meu lo qual mori a
p consell meu dons
don [141] ques Jeson hon yre yo, on me tremets, totes quates vies he carreres son vbertes son anami tancades car no gos tornarlla hon te mis a tan gran honor, Jason on me remets en exili A la exellada no dones loch on sie reebuda ara vaiga lo fet axi co se vulla, vajamen yo en exili, aço ha fet Jason jendre del Rey Creon p ço com pren sa filla p muller, noy dich de no nyi faç contrast, porta contra mi forts he terribles turmets, segons ma opinio tot aço meresch yo, La Reyal yra prem he castiga a mi p tu feta avol fembra em poneix ab penes dures, Carega les mies mas de cadenes, tanca a mi deius la terra em soterra dins lo carçre de la nit eternal, segons tu Jeson moltes majors penes meresch yo. O cap desconexet romina he ymatgina en lo teu coratge les flames de foch qui gitaue los thoros p la bocha lauors com tu volies conquistar lo vellor dor, he yo ab mes encantaçios amansi axi los thoros que tu ajungist al jou he sembrist la terra de les dents del drach he ysquere ne cauallers armats contra tu E ab les mies encantacios matare se vns ab altres, Recort te daquell vellor daurat tot flameiant lo qual estaue entre gent molt cruel terrible e fort espauentable en lo camp on se exerçien los fets de les armes, Menbret com yo subiugui les armes de tos enemichs lauors com amanamet meu los homes armats qui isqueren he brullare de la terra se matare vns ab altres, ajusta a les dites coses la despulla del vellor daur qui ten portist, E lo drach i
q tosteps vellant guardaua lo dit vellor, Ajustay la mort de mo frare lo qual troçegi p tu, E pots hi ajustar la maluestat que fiu lexant mo pare he no solamet ho he comes vna vegada, E recordet com les filles de Paleu enganades p lo meu frau troçeiare lur pare enemich teu qui p espança de viure mori amon consell, yo llassa Medea cerquat e seguint los regnes estranys he der enclit e pdut lo meu, Adonchs Jeson yot conjure et require p la espança de vida de tos fills p la certa habitaçio, a la qual est p vengut per les mies ajudes p les besties feres, Les quals ab les mies artes vençudes p les mies mans a les quals p amor de tu no pdoni de fer tota maluestat, p les pahors ales quals est fugit mijançant la mia ajuda, p lo çel e p la luna qui son testimonis del matrimoni qui es entre tu, e mi, hages merçe de mi he suplichte q ara tu qui est venaueturat vulles guardar mos serueys, be sabs tu Jeson que daquells riqueses les quals cerque he demane les gents de la mia terra he estene fins al poble de yndia qui son tots cremats del sol he son tant habundants en aur he en arget que la casa de mo pare enuides es suficient p reebre les, E no es marauella car los boscatges he les florets ornats daur no me porti sino solamet los menbres he lo cors del meu propi jerma lo qual p amor de tu mati desbraoni he trocegi aço he fet, he donat a tu, p tu he lexada la mia e
trra p tu e mort mo jerma p tu he pduda la e
vgonia i
vginal p tu he lexat mo pare tot aço es lodo qt port, s
pchte pux so fugitiua me lexes ço del meu no veig als q sie meu ppi sino tu i
q est mo marit.
Com Creon qui formet te persegueix le volgues matar vençut p les mies lagremes ha conue
tida la mort en exilli.
Pensaua yo quel dit exilli fos pena mes segons que veig do, es, de gran liberalitat.
Medea mentre que es legud fuig he lunyat daci car tos temps es masa greu he fort la yra dels Reys.
O Jeson he turn conselles que men vaia en exilli he de la mia fuyta vols fer seruegi a Creusa nouella esposa tua he axim gites de tu com a auoll fembra odiosa.
Medea retrets me fas dels amors.
Certes yot pos dauant la mort de mon frare los engas he trayçions que he fetes p amor de tu.
Digues me quin crim pots obiçir ami oposar dauant.
Tots quats mals he crims yo he comesos te pusch obiçir.
Medea vna cosa te resta ço es q yo sia fet peccador he criminos per los teus crims.
Sapies Jeson que aquells crims he aquells peccats me9 son teus, Car aquell fa lo peccat aqui aprofita, posat Jeson que tot lo mon me difamas dels dits crims que p tu he comesos, tu sol men deus defendre, tu sol me deus apellar ignocent. Car tota persona deu esser p tu tenguda, per ignocet la qual p tu es feta mal mirent.
Molt mes desplasent aquesta vida de la qual tu Medea me fas retrets que mas donada deliurat me de tants perills he don me gran vergonya com la he reebuda.
E si tan gran vergonya ten dones, digues p que la retens no ten deuries alegrar.
O Medea prech te assuages aqueix ten pits comogut per hira ages merçe de tos fills.
Dichte Jeson que aço quem dius no vull fer ans los luny de mi he no vull esser piadosa, Certes no veuras tu Jeson que Creusa esposa tua don jermas als qui son nats de mi.
Medea sapies q Creusa q es regina pot donar jermas de gran estat als fills dells exellats axi co tu est ara jutgada a exilli.
ay no plaçia a deu que als meus fills miserables vinga tant mal he tan afortunat dia lo qual mescle los fills de no res ab los meus fills qui son de molt alt linatge, quels nets del sol qui son mos fills mescle ab los nets de Sisufo del linatge del qual es Creusa he son fills de colo Rey dels vents lo qual dispullant los hostes despenyals p vna torre he p aço es dapnat en Infern he jutgat amoure tostemps vna gran rocha.
O miserable Medea per que tires tu mateixa emi en exilli prech te que ten vages.
Persertes lo Rey Creon ami massa cruel hoyi mes pregaries suplicant lo yo humilment.
O Medea digues quet puch mes fer.
De tantes maluestats que yo he comeses p tu ben pories tu ara fer vna per mi.
Medea no veus a la vna part lo Rey Creon he alaltra lo Rey acastro.
Hoc mas Medea es açi, de la qual deus hauer paor, prechte Jeson quem leix conbatre ab los dits dos Reys, ab que tu Jeson sies lo preu he premi de la victoria.
O Medea sapies que huiat son del mal per que nom vulles combatre ab los dos Reys.
E tu deuries tembre de combatre te ab ells p los infortunis de les armes les quals diuersos an esperimentades.
Medea vet quel Rey Creon se acosta he lo Rey a Castro es fort prob de nos.
Tu Jeson fuig ab hun he laltre no vull pas que armes les mies mans contra ton sogre ni vull q ten sutzes les mans contra acasto qui es de ton linatge, de aço vol a tu forcar Medea que sens peccat tu fuges ab mi.
Digues Medea he si aquests dos Reys nos done guerra quils contrastara, he que farem sil rey acasto he Creon nos vencen ab lurs armes.
Jeson ajusta ab los dits Reys tota la gent de ytalia de colcos he ajusta hi mon pare, he ajusta hi los Ethicos en semps ab los grechs sin vull tots acabuçare els negare en la mar.
Sapies Medea que yo tem fort los çeptres alts he poderosos.
Ja tu nols dessigases car la causa p que tu no vols venir he fugir ab mi, es, com esperes obtenir lo Regne de Creon mijancant la nouella esposa.
Prechte Medea que dons fi ates paraules en guisa [142] que aqusts consells no sien sospitosos al Rey Creon [143].
O Jupiter sobiran senyor fes tornar
tronar tot lo çel esten la tua man dreta, E aparella flames vendicatiues he comou he somou tot lo mon Rompent
Rompen los munts
nuuols ab trons espauentables E noy cal molt estudiar p gitar les lançes dels lamps, Car traure
caura, o sobre mi e
o sobre tu Jason
Jeson pusque sia
sie malmiret he aquell sera destroyt que tornara
he cremat no pot errar
tirar lo teu lamp que no fira en algu
algun de nosaltres dos.
Prechte Medea que no vulles pensar ni cogitar sino coses bones e sauies
sanctes he honestes he per les
parlar coses plasents he si es alguna cosa en la casa de mo sogre. Creon que puga
puscha miligar ton exilli e donar
donat alguna consolacio he demanala.
Be sabs tu Jason
Jeson quel coratge pot he sol menysprear les riqueses reyals, Prechte quem sie sola cosa leguda de auer mos fills en [144] companya de la mia fuyta, en lo si
sin dels quals sempre
estampi les lagremes tristes car
mies, ja veig que tu esperes los fills qui auras de Creusa esposa tua ab los quals te aconsolaras.
Medea sapies que yo he gran desig de hobeyr a tos prechs mas veda mo la pietat car per res
yo no poria sostenir delexar mos fills he no solamet yo, ans creon [145] sogre meu non sostendria
sostendrie, gran vida es joyosa hauer fills[146]. Los fills aleugne molt los treballs
lo treball q passa hom dins lesperit tot abraçat he flameiat he les ansies dels afers
he cures mundanals, ans
abans elegiria esser i
puat he separat de vida q luyar me de mos fills.
Si aquest ama sos fills assats ne yo, car a
p aço es ell posat sots ma potestat[147] açi ha loch la mia venjança e
car nafrarle en la cosa que mes ama[148], gran plaer aure
he q en les derreres
dareres pregaries he a
en la departença puscha abraçar Jason per
Jeson he mitigarlo, Adonchs abraçam Jason
Jeson dixli vna graçia le deman Jason
Jeson en aquest derrer
darrer comiat que si la[149] dolor ha escanpades algunes paraules offensiues que no les retingues
retengues dins ton cor ans pots
pot fermar en ta memoria que no respodran los fets ales parauies molt mellors
millors seran en breu per que tot quant ses dit p yra prechte q no ho liures a oblit.
Tot quant has dit he[150] foragitat ja de mon coratge he prechte que daçi
daqui auant vulles regir aquesta tua pensa tant inflada
Inflamada he vulles la tractar benignemet car lo repos aleuja he mitiga les miseries.
Ay llassa que jason
Jeson ses ja partit de mi he axi sens tot dupte ha gitat en hoblit lo meu serueyi que posi la mia vida p saluar la sua he les maluestats he crims los quals he conesos p amor del dit jason
Jeson, O jason
Jeson he axi son cayguda he rasa de la tua memoria yot promet qui
que en breu fare tals obres que tosteps te membrara he null teps cauran de la tua memoria. O Medea fes ço
fe aço que has dit apella[151] les tues arts he forçes he crims, tot crim te sia fruyt dole he profitos, No sia
sie crim al mo ni maluestat de q ages consiençia Ay llassa q enuides he loch de cometre lo frau q volria, be veig que jason
Jeson me tem q no cometa contra ell algun crim. Entreus donch en lo fet p aqlla via dla qual negu
negu nos tema hon bonamet[152] no aja sospita de mal, Adonchs Medea comeca ta hobra no ages pahor fes
fe Medea tot quat pots he tot quat no pots p tu mateixa, E tu fel
fael nodriça mia he leyal conpayiona[153] de mos plors he de mos cassos trists e
pchte q ajudes ami en mos miserables consells car consell me ab tu de mes
deles mies miseries. Sapies la mia nodriça q yo he vna vestedura molt bella la qual trames
tremes del çel, lo sol a mo pare aetho
Cethes Rey de colcos he trames
tremes lay lo dit sol ensenyal que lo dit pare meu era, he es de son linatge, he en la dita gonella
vestidura ha hun sart dell
sartal resplandent fet de fres daur he ay moltes p les entre les quals passen cordons daurats ab les
los quals les dones se fan la coha dels cabells he delles ques fan trenxador
de ques fa trenador, bo sera q mos fills porten la dita gonella a Creusa esposa de jason
Jeson. Mas primeramet es obsq sia [154] vntada mijançat art de nigromaçia o de cruels encantacions
encantamets he forts maleficis, per que tu la mia nodriça apella
apellada serpina
proserpina deessa del Infern que aparelle
apella los sacrificis plorosos he hedificha los altars als als deus infernals. La flama del foch dels dits sacrificis puge
pujara fins al treginat
taginat he estenas
estendras tan amplamet fins q creme
crem lo Rey Creon ab tota sa generaçio. Terç
Tercer capitol del terç acte en lo qual
om se tracta com
los corus del cantors plany lo miserabler cors de aquells quis meten a fer coses ardues e masa
masa ardues he dificils. E primeramet parlant
parla de la soptosa he cruel yra de Medea[155] diu axi.
No es al mon flama de foch[156] ni tempestat de vents p molts
molt que sien somoguts
comoguts ni es sageta del lamp p vibrant que vinga que sia
sie tat ardent ni tant flameiant com es lo oy
loy de Medea lo qual te interclus dins les[157] entramenes p ço com es emuiduada i
rebuiada he puada de Jason son
Jeson marit seu ni est tan fort la violençia he comoçio del vent avstral nebulos
nuuolos lo qual porta les pluges iuernals
incenals de ibernia
ubernia ni es tan sobtos lo dit riu danubi
riu dit denubi lo qual axi co atorret corre
curri impetuosamet hi anant
errant p moltes partides[158] leixa los ponts
ports esser colligats ans los disjuni los vns dels altres
defuig la vn del altre ni estat fort lo riu de frança apellat lo roine
rose lo qual empeny la mar entrant ab gran força
frança[159], ni estan
tan soptos no es ni tan impetuos lo Riu de maçedonia dit Emus
Eni9, lo qual creix continuadament
continuamet en lo temps
mig de la primauera
prima com lo sol disol he regala totes les neus departint se lo dit Emus
Eni9 en diuersos rius no es res daço tan fort ni tan soptos com es lo oy
loy he la yra q Medea te dins son cor, Mas tot foch
joch inflamat p yra es estech
sech ni vol esser regit
regida ni soste freni
suficient de raho ni tem la mort ans desiga de metres en mig de les espases
espatles mies e pillosses. O vosaitres deus celestials deman
demanam vos venia, c merge que perdonets
pdoneu a jason
Jeson, en guisa que ell qui ha subiugada la mar vischa seguramet, Mas neptinus
neptius qui ha obtengut lo segon Regne ço es la senyoria de la mar tantost
tant se enfelloneix es comou a gran furia
yra com algu li fa violençia he força dins lo seu Regne nos deu hom metre a fer coses
acosa masa diflçils
difiçil car fe ton fill del sol volent regir lo carro de son pare oblidant la doci
tna que li auia donada
dona lo dit pare seu dient q no tiras les Regnes del cauall
dels caualls massa amunt
amenut ni les amollas
mollas massa a vall, com ell deuallas massa aball
baix he lo foch[160] cremas tota la terra, Jupiter lo feri ab vn forts
fort lamp tot flameiant, he nega dins la mar he null teps la via[161] carrerra antiga negue
noue als popbles antichs per que tu bes
tel be p aqsta carrera he[162] vulles rompre ab força ni a
he ab violençia les paus he vincles sagrats del mo. Tots aquells qui tocare he tallare los arbres sagrats del bostcatge
dels boscatges sagrats p fer la nau de Jason
Jeson dita Argos plena de audacia
daudaçia he despullaren de ombra
dombra he de gran espesura darbres dels boscatges sagrats he lo mont dit pelion. Eaprs entrare en
intrare dins los perills diuerses
diuersos de la mar vagabunda, E aprs de grans e de tan grans
tants perills he de tan grans he diuersos de la[163] mar ligare la dita nau al port de les[164] gents feres he stranyes a
de la ylla de colcos E aço p tornassen
tornar sen aprs que auria pres he furtat lo vellor daur qui era
ere daltri, purgare ab cruel e dur cas
cars los drets de la mar, la cual era
als quals feta violençia, Certes[165] prouocada he somoguda
promoguda dona grans penes als qui la comouen
somouen. E aço apar primeramet en diffino qui fonch lo primer qui gouerna la nau de jason
Jeson he demostra
domesticha he senyoreia la pregonea
pregonesa de la mar car com ell mori lexa
comana lo regiment de la mar
nau a vn mariner fort ignorant he morint a la riba de la mar luy he separat
remot del Regne dla ma terra fon soterrat
sotarrat en[166] vil loch he en menys preat sepulcre he jau entre ombres del tot ignorades, hon se recorda del Rey mides q com reprouas[167] que dona Timolus
Timolius que dehia quel Rey deu Apollo tollent li les orelles vnmanals feuli
li feu hauer orells dasse. E lo dit Mides es soterrat
sotarrat en linda
la lidia prop de vn port de mar, E lo seu sepulcre empatxa les naus que no poden exir dl dit port sens gran afany. Aquell orfeu qui fon engendrat p Caliope lo qual cantaua fort
cantaue dolçamet he sembla li molt lo fill, Car com ell sonaua la guiterra
guitarra laygua del torrent hoynt lo dit so
son nos mouia. Los vents callaue ho no gosaue bufar he tots los oçells qui cantaue p los deserts lo seguie ensemps ab les silues [168]. Apres de tot aço fon espeçeiat lo dit Orpheu p mas de les dones de la terra de Tracia
tarsia he los membres del seu cors foren sembrats per los camps de la dita terra, he lo cors
cor del dit Orpheu [169] menat he aredolat fins al cap de vn Riu dit ebri i
q es flum de Tracia
Tharsia on [170] lansare lo cap de orpheu tot especeiat
peceiat, he lo dit orpheu sabia
sabe ja lantrada hi
he la exida del infern
dinfern. Car p traure sa muller hi era entrat ja
estat hua vegada, mas
mes daqui anat null temps ne tornabe assaia
no tornara be a los obres dificils Ercules
he cruels qui mata e aterra cetheu
aterra he mata zetxel he Tali fills
files de borea
boera qui foren companyos de jason
Jeson he nasquere a la tremuntana homes forts he poderosos [171] Hercules mata hu fill de Neutupno
del deu Neptuno apellat Periclomenes
Peruclomenes lo qual auia vna singular proi
petat car mudauas
mudas en forma de vna gran aguila he nafrali tota la sua cara ab les sues vngles, Elauors Ercules lo feri ab vna sageta he matal, Empo[172] Ercules apres q hac passificades les mars he les terres[173] entrat he exit dels regnes pregons he cruels dels inferns com la sua mullr hi[174] agues tramesa
tremesa vna camisa tota enuerinada he [175] agues vestida la dita camisa se aferra[176] fort met a la carn que no las poch despullar he donali tanta he tan fort aflicçio
tantes he tants forts aflicçions q com ell agus ençes vn gran foch p oferrir son deuinal sacrifici en vn mot dit ottea
oeta lansas tot nuu
viu dins lo foch he oferi[177] son cors ales cruels flames he aqui mori p lo pestilent veri dla camisa Lo
La qual nesus qui era mig cauall he mig hom trames deiamira
home trems adejanira[178] dient li q si ella fahia que Ercules [179] vestis aquella camisa que null temps curaria de altra fembra
dona he la dita deiamira
dejanira la trames
tremes a Ercules lo qual mori p lo do
don q li presenta sa mullr[180]. Mas
Mes qui acepta a fer
temta he esproua coses ardues e
he deficils mas que Ançen
co aure fill de la terra lo qual com ere en[181] luyta he cahia aferra mayor força prenia, Empero com diuerses
diuersos cauallers correguessen vn porch salvatge
sauglar, lo dit ancen
aurem encontrat se ab lo [182] porch fonch ferit p lo porch en lo engonal
angonal, e mori apres
E puixs vench Meleager
maleaguer [183] he mata lo dit porch he volch que lo cap del dit porch fos trames
presentat a vna verge dita atalitant
atalanta la qual amaua, E com dos honcles del dit Meleage
Maleaguer ho vedasen foren morts p la ma de lur nebot Maleager
Maleaguer, vehent
ve sent aço la sua mare he jermana dels dits honcles pres la carta en la qual era posada scrita
escrita la fatal duraçio de la vida de son fill[184] he mescla dins
mesla en lo foch[185] he lo dit fill mori tantost. He en aço q damut es dit apar que tots los companyos de jason
Jeson merexen la mort per la fuyta [186] de la terra de son pare, lo qual crim purga lo jerma de la dita Medea qui fonch troceiat e
a mort p tal
ço que jason
Jeson ensemps ab Medea he ab los seus pogus fugir de aquest crim no [187] noticia de Ercules car lo dit infant no fonch trobat qui
car fon arrapat p les ones de la mar que
qui foren segons
segures als fugitius, Adonchs nosaltres
vosaltrs forts he rebusts
rebustols cauallrs armats anats p les vies erradores
errades de la mar plenes
plens de pahor he de themor pillosa aqll hom dit idmons
ydonenes companyo de jason
Jeson jatsia
Jatsie que digus a molts los fats quels deuia
qs deuien esdeuenir Empo mori per vna serp quil morde en les arenes de libia. Aquell ho dit Mopsus qui a tots los altres fon vertader
verdader he asi mateix fals com agues profetitzat que ell deuia conquerir
deuie la ciutat de Tebes conquiatar mori enoy hac res fet, Empero Io dit mopsus profeta
profetitza veramet he clara E apolles
phales pare de Achilles
Exilies qui seria exellat de la sua proi
pa terra[188] axi com fon daquell
aquell hom apellat manpus
amphus lo fill del qual auien mort los grechs volentse veniar, apaga dues gras lums qui estaue dins mar en vna gran rocha
roqueta o ylleta petita he passant de nit aquens
venint compassant denits les naus dels grechs feriren en la dita ylla
ylleta he trencare he romperen diuerses fustes e negaren
hon nauegaren moltes gents p la qual cosa giraren los grechs les
lurs naus contra lo dit manpus qui
Naphus he fon p ells pres he ligat he acabuçat dins la mar[189] Lo fill de ayelo
ayleo paga lo crim he les penes de son pare car mori negat he turmentat
cremat, lo Rey apellat Ffereo
Parcho com li fos fadat p lo deu apollo que tantost morria si qualque psona nos posaua
posaue amort p ell la sua muller[190] se oferi a mort p ell he tantost mori p lo dit Rey, aquell pelias qui
que mana q la nau de jason
Jeson se partis de la ylla de colcos ab lo vellor daur qui fon la despulla del Regne de colcos, fonch troçeiat he cuyt en[191] vna caldera en la qual mori anant dintre
entre les ones estretes he vagaroses de la dita caldera, O vosaitres deus celestials assats auets uenjada la mar sie la vostra merçe que perdonets a Jeson qui es anat p la mar amanamet de pelias
paleu cremat he cuyt dins
en la caldera. Açi comença lo quart acte lo qual conte la execuçio de la venjança de Medea contra creusa nouella esposa de Jeson he en aquest primer
capitol parla la nodriça de Medea dient axi.
Ay llassa, car ja veig la gran he cruel destrucçio ques segueix[192] tot lo meu coratge sespandeix
sen espaordeix tota tremol[193] com cruelmet creix la dolor he com se ynflama en gran yra he com reintegra
reentegra he fortifica la virtut del temps passat, Ay llassa car yo[194] en lo temps passat he vista Medea molt furiosa la qual tiraua los deus en ajuda de sos maleficis he sen portaua ason profit e voluntad
preposit lo çel ab ses incantaçios, mas veig ara que molt maior cosa es aquesta la qual apella Medea
Medea aparella he molt pus terrible he pus espauentable fet sera
força lo que deu metre en execuçio Car despuixs que ses partida de jason
Jeson ma esbalahida
esbayda. Com intrant[195] dins la sua canbra secreta plena de malificis
maleficis he de incautacions aqui espatxadamet ha escanpades totes ses arts, E aferma dient que ara fara he metra en execuçio tots aqlls mals que ha temuts de fer enteps passats E
passat, aqui desplega tota sa mala
la companya de les sues [196] arts, Les coses diabolicals secretes he amagades, E ab la ma
man esquerra plega lo trist sacrifici
sacrefiçi, Apella totes les pestilençies tots los verins los quals engendra larena de libia ab la sua gran feruor, Ca justa totes les pestilencies dins les
he tots les verins los quals costreny he infla lo mont dit Tancus
Taurus qui esta a la tremutana mijançat lo fret gelat qui parteix de la part tremuntanal. E la dita Medea inuoca ab les sues arts magiques tota diuersitat de bisties
besties verinoses totes[197] vibries totes les serpents qui an escatura
escata de veri pestilençios, E inuoqua
inuoca tots los calapets e
los escurços i
q lexe [198] coues he lochs deserts, Car aç ve
axi ven lo cruel serpent qui ha fort larch [199] cors trau la lenga
lengua he moula tan iuarcosamet que par que haia tres lengues, cerqua
Cerca ab gran auditat eja aqui
auiditat jaqui pora enverinar he matar, mas tantost q ou cantar lencantador estramordeixse, he de aquell seu cors tan gran plen
ple de veri fa un plech o cercle tan redo com tinga diuerses cercles mas
vna roda he plegus vn cercol tota redona la qual com te diuersos cercols mes petis[200] diu medea aquests mals he flacha
flachis, he vil sageta es aqlla la qual es engendrada p la terra. Puiarmen he al çel he daqui deuallare
deuallarme he los verins, tems es desomoure [201] maiors
maior mal que no son los[202] mals deuall
comoguts dauall, Donchs aquella serp qui jau en lo çel semblat de vn torrent o flum molt ample he fort larch, los ossos dels nus
nous de la qual senten he vehen dues feres i
q son en lo cel, ço es la orça maior[203] la orsa menor
mia maior ptany als grechs, La menor a la gent de sidonia, venga e deuall
vinga dauall açi çel aquell exermador dit ofile9 qui te
ten çenyida vna gran serp he solteles mans
solt les mas ab les quals estreny la dita serp p lo cel
coll p tal que escampe tot lo seu veri. sia
Sie en aquestes mies encantacions
inuocaçions aquella serp preicon
dita fiton la qual gosa prouocar dues deuinitats o psones diuinals ço es febo he diana he aquest
Aquesta fiton esta alt [204], Torne aquella serpent dita ydea
ydia a la qual com Ercules [205] tallas la hu cap ni crexien
lin exien set he com mes la mataue ms viuia, O tu serp qui guardaues lo vellor daur estant continuamet escuellada
hesuclada la qual yo [206] adormi ab mes incantacios sies açi present vine
en vn put vinent en la mia ajuda. Adonchs apres que Medea hac apellades totes les diuersitats de les serpents
serps he de les besties verinoses, cull totes les poms fruyts erbes he mançanes enuerinades he mesclades en semps, Car aqui son totes quantes pomes verinoses engendra vn munt
mont qui es en sicilia
secilia dit enix
erix. Aqui hac de totes quantes fruytes enmetzinades
metzinades se leuen sobre lo munt
mont dit cantasus
cautas9 hon ha ppetual glaç he munt
neu, lo qual munt
mont es tot sullat de la sanch de aquell ignocent
del jagant apellat prometeu
peromoteu qui fon posat dejus aquell munt
mont per los deus he aço p tal co sen puiga
senpuia al çel he amagada met furca el furta [207] als homes, Aqui ha del tuxech ab lo qual los homens de Medea, E los portos meten
pastors vnten les sagetes, E aqui es lo veri ab lo qual los de arabia enerben lurs darts he lances aqui son tots aquells suchs
duchs ab los quals los nobles homes de erminia
germenia culle en lo gra fret en les silues he boscatges de alamanya dits yrcaneos
dites ercaneos Aqui son tots los verins los quals engenra la terra en la primauera en la qual los oçells fan lurs nius aqlls qui
quis engendren en [208] los arbres qui pden de totalment
tot lurs fulles he los boscatges lurs belleses he aqui son tots los verins qui estan encloses
enclosos he congelats en mig del glac aqui ha tota erba la qual reuerdeix en flor mortal, E Medea toqua
tocha he tracta he pren ab sa man
ma tots suchs entuxegats qui procehexen
partexen de les raels enuerinades he tota cosa qui
que pot noure, Be sabs tu Medea que aquestes erbes entuxegades se leuen en aquell[209] mot de macedonia dit Achos aquells creixe en lo munt
mont Thesalia dit pindus Aquestes altres en lo mont apellat Plageus
plegeus E p tal com son tallades he separades de lurs rams perden la bellosa de lur verdor, Aquestes erbes foren
ha engendrades aquell flum dit Triguis
Tigris qui est molt prego, he la sua aygua corre[210] iuarçosamet lo qual hix de paradis terrenal, Aquells[211] engenra lo flum dit danubi
denubi, aquests engenra lo flum apellat ydapses lo qual passa p terres fort seques ha
E les aygues de tebees
tabes he porte
porta ab si pedres preçioses he aquelles leua vn flum qui es apellat betus que
bethis qui a dat nom a la terra de boecia, Lo qual flum corre fins a la mar despanya he entra fort blanamet he suau. Medea be sabs tu que aquesta erba se deu arranchar
arencar ab coltell com lo sol hix en lo començament del dia, aqsta altra se deu arencar he esquexar del arbre a la hora de la miga nit he aqsta altra se deu arencar ab la vngla ab çerta incantacio, Adonchs Medea prens les erbes he les serpents verinoses prenne de tot lo veri mesclay oçells leigs e sutzeus
letigs sutzes, ço es lo cor del bubo, o cogut trist he les entramenes del ocell dit stigues
stergs qui canfa molt rugallosament
regullosamet he espauentable. Totes aquestes coses posa en son loch separadamet aquella Medea maestra de tots[212] malaficis. En les mies
vnes coses ha i
vtut he opaçio de foch flameiant he cremat he corret soptosament[213] En les
las altres ha glac gelat de fret molt pereos
poderos, he la dita Medea ha ajustades paraules de incantaçions
encantaçions a les erbes he als verins les quals paraules no deue esser meys themudes[214] quels verins, Adonchs dich vos que Medea comença a sonar plant
parlant ab mi
vn molt furios començamet[215] he tremola tot lo mo co hoyi la sua veu. Capitol segon del quart acte hon se tracta com Medea posa en execuçio la mala
manera de la sua veniança en lo qual parla Medea.
O vosaltres animes infernals qui tenits sçilençi he[216] parlats ab les psones viuents o nosaltres
vosaltres deus cruels, O tu infern tenebros O tu casa escura de Pluto deus
deu de les tenebres, O vosaitres qui sots ligats en les ribes del
de infern he de la mort cruel, Prech vos que lexades totes quantes penes donats ales animes miserables he dapnades corregats
coregan a les nouelles noçes de Creusa he aqlla roda en la qual continuament
continuadamet es girat he regirat lixio
hixion en lo infern p ço co volch forçar Juno estiga e nos moga plus[217], vinga lo dit lixio
hixion he cante en les noçes de Creusa, he aquell hom p nom Tantalus qui en infer mor de set he te
ten vn flum de aygua tins al labi deius
als labis he com vol veure laygua li fuig vega
vinguen de present les aygues ardents qui hixen de vn munt
mont de pirço
puro he totes les plus greus
grans penes que son dins li
lo infern se
he ajusten he caygue sobre Creon sogre de jason
Jeson marit meu, Empo Sisife
Cicifo qui p tal co espenyaua los hostes p vna torre alta, es dapnat en linfern que tostemps gire
gira he moga al entorn vna gran montanya, Com aqst sia aui de Creusa no cesse
cessa la sua pena ans se renouell
renouella per tostemps. Mas
Mes vosaitres fills de donay qui per ço
com vosaitres matas vostres parents auets pena en lo infern que umplats
omplits daygua vn cup, o bota que no haia sol
ha fons he tosteps descarregats canters de
descarrejan aygua he null temps se umpla
ompleix he axi treballats
treballant en va venits açi car aquest dia reguer[218] vres mans homeyeres O tu luna
lunus planeta qui regeix la nit vine a mi quit apelle
apell ales mies incantacios vine he apareix ab tos esguarts terribles ab la
ta cara diuersa he varieiada
variada plena de menaces, Avet
Ara vet que yo seruant la forma he manera de la gent quit sacrifica
sacrifiqui desligant me la flota dels cabells anat descalça apeu nuu
apeus nu9 he circuits los boscatges[219] ab les mies incantaçions he etreta dels nuuols[220] habundat aygua. Congregui he ajusti totes les mars
armes ahu loch he fiu que[221] sen torna[222] forçada de auer refluix ço es de crexer altra vegada[223]. E lo mon ha vistes les sues leys confuses he mudades alt en lo mouimet del sol he de les esteles o vosaltres orses
vrses co es esteles qui sots posades prob la tremuntana p la qual raho null temps venits
veniu al occident yo he fet que auets toquada
tocada la mar en la qual se pon lo son
Com enpo [224] la dita mar vos fos vedada, yo he mudada
vedada la natura del temps Car he fet [225] la terra flori
florir en lestiu ardent co deia
deuia florir en la primauera he aço fiu ab
en la mia encantaçio [226] ffiu que Ceres deessa
totes les deesses dels blats ve en corac
veents lo cruel yuern cullir he culler les messes, yo fiu que aquell riu dit fasio
facis qui es en la ylla de colchos torna atras forçadamet a la font don exia, E aquell riu tant famos dit Danubi
Enubi quis departeix en vij rius hi entren
qui entre dins la mar ses
se copres he sestengre
sestengue ab la ma
mia art, entre
Axi mateix fet
fin vn petit riu he fet plus
es pus peros en moure
de moures que les ribes
la riba de la terra. Com no agues vent en lo mo al
ab crit de la mia veu [227] fiu q la mia casa del boscatge antich
anch pde la ombra
obra lo sol
pot estech enemig del çel que
he no hac dia en la terra tantes tenebres se escanpare en
p lo mon les yades
exillades ço es aquelles
les esteles qui
que aparexe en lo front del
de Taurus ab les mies incantaçios cahien
encantaçios quaix cayguere del çel es acostauen
acostare a la mort. O luna temps he hora es que sies present en los sacrifiçis quet son oferts aquests verins que son fets a mesclar
texits he mesclats ab la mia cruel ma
man cruel mia los
les quals loquen
liguen les serpents
serps ab lo bubo he ab lo scignes
escrigues tots so offerts a tu Aquests membres de oçells ço es del cugol
cogul, e del scignes
estuges te ofer
offir. Aquell jagant Tescho
testo qui moch
mogue batalla contra los deus, Açi ha de la sanch daquell hom dit nasus
ves9 qui era mig hom he mig thoro lo qual vnta vna camisa de la [228] sanch he donala a deiamira
deianira muller de Ercules, dient [229] que si Ercules la vestia [230]
lo amaria ardentmet, E com lo dit Ercules la hac vestida pres lo tanta [231] dolor en tot lo cors que de
p sobres de dolor se gita en vn gran foch he mori, E axi la sanch de nasus
del dit nessus feu tornar he conuertir en çendra lo foch ençes en lo munt
mot apellat othus
otheus en lo qual foch vegue
veugue lo veri p qui mori Ercules. O luna sapies que açi es la filla
folla de alcosa que
de la altea qui fon piadosa a son jerma[232] que auie la dita dona he ella tengues una
la falla[233] cremat a la qual era fadat que tant co la dita falla cremaria tat lo seu fill meleager
na le aguer viuria[234] pres la falla he apaga la matan son fill p veniar lo
son jerma [235]. Yo he lexat altres pomes les quals deuia mesclar ab los verins he fas
fiu ho co nom pogui acostar a la coua on eren Car alli les arpies qui son ocells ab la cara humanal he i
vginal fugen a hu hom dit Zerus
fites [236] en pena q com ell vol meniar he la taula es aparellada he les viandes posades vene les arpies he mengense la vianda he puigs sulle li la taula he aqsta pena sofir
soste dins linfern p ço co ell a
p informaçio de sa muller mata sos fills dels quals [237] era madastra les quals arpies fugen a zerus
zethus fill de borea
boera. O luna ajusta a totes les metzines [238] ales daqll oçell apellat Estinfalido
sinifalido i
q ha les ales[239] tant grans q co les esten tol lo sol de vista he fon nafrat p Ercules ab vna segeta
sageta entuxegada ab lo veri de vna serp dita leruea
dit lemacha. O altars dels sai
cficis la oig que fets gran so
ja vetg q feu gras sons he mouets
moueu grans brogits, yo conech ja los canelobres meus que
qui estan en los altars del sai
cficis situats sobre tres peus qui p fauor he obra de la luna la qual he inuocada se son moguts[240] en senyal q mes incantacions
inuocacions son hoydes he aceeptades.
Capitol terç del quart acte en lo qual[241] conuerteix[242]lo seu parlar els
als altars he a la luna qui
a qui sacrificaua, E en aqst capitol parla Medea dient
Medea parla primerament. A la fe ja veig venir espatxadament los carros de la luna quis moue fort soptosos, no son pas aquells carros[243] ab los quals ve la luna com es resplandent
resplandeix tota la nit, ans son aquells ab los quals apareix ab la cara trista proga he descolorida[244] aclipsada co es vexada ab les menaces de les fembres de Tesalia co es vexada p elles [245] Elauors amaga la cara he se altera tota aclipsada he pasa tost lo seu cami trista he groga, E aqsta tristor he aquesta grogor escampa p lo mon. O luna espaordeix ab nouella error he pahor los pobles de la terra en guisa que les gents de Corinthio sonen los baçins he les conques he les conques en ajuda tua p tal que tu no oges les menaçes he incantaçios de les dones de thesalia, O luna nos te dona solempne sacrifici salpiscat he banyat ab sanch enverinada he la seruitut tua he de tots sacrificis haue ençesa la falla, e lo çiri ab lo foch que denits crema dins los sepulcres. E yo Medea offerint lo sacrifici son moguda, he inclinat lo meu cap he som e
psa acantar jahent he postrada en aquella forma q sol hom cantar he estar co plora la mort lo cor del qual te present lo cordo que ligaua los cauells meus, es caygut tinch tots los cabells descabellats he totos los dits cabells mesgarifen es leuen en alt. O luna a la tua hora he ata honor he seruitut obeexe los trists Regnes Infernals he la tua honor yo axi co si fos sacerdotessa apellada menes tota furiosa sagnat los meus braços ab lançeta a tu consagrada adonchs abundada la sanch ques traure de les venes fins atant q tots los altars no sien vntas. O man dreta de mi Medea acostumal destrenyer he aparellat lo coltell he de sostenir he descanpar la sanch de tos fills he aprs aço yo son ferida he sagnada he he scampada habundosa sanch del meu cors p que sie gosada a escanpar la sanch de mos fills. O luna si p auentura te clames de mi que yo te enuge inuocat te souineiadamet prechte que pdons amos desigs he volers molt inflamats car tota la causa p q tant souint inuoque tes ajudes es solamet Jeson marit meu. O luna soplich te q de e
psent vulles vntar les vestedures de Creusa esposa de Jeson he tenyirles ab aqsts verins he dona tal i
vtud a la obra q yo faç he a les mies encantacios q tantost que les vestedures seran tocades p Creusa isqua sobtosamet flama qui li crema tota la psona en tat etant cremat fins als medulls. Lo foch estaue tancat he amagat p los deus en vn vexell daur, era escur enol uehia psona del mo lo qual foch me dona aqll hom apellat promoteu quil furta als deus he p aqst furf es sotarrat viu dejus lo mot dir tantaso he ten vna aguila damut si qui tostemps li esquinça lo cor, Aquest prometeu me dona art com amagaria lo dit foch, he mulciber deu del foch dit vulcano me informa com poria amagar lo foch dins lo sofre he traguin lo foch acostant hi la flama plena de menaces, he aço aprengui de fetol fill del sol qui fou mo paret p çert yo Medea he los dons de miga chie
ma ço es la amor carnal he libidinosa Car la chimera hauie la miga part del cors he segons los poetes significaua luxuria. E yo Medea he les flams que arrapi de la gola del thoro lauors co Jeson ana tar lo vellor del aur, yo ab encantacios flu qls thoros qui gitaue flama p la bocha se amansare he yo tolquils lo foch q solien lançar tot aço flu p amor carnal les quals flames onti ab lo fel daquella dona dita Medussa la qual fon filla del Rey fort qui hac tres filles he entre totes tres no auie sino vn vel lo qual se e
pstaue la una alaltra he lo vel auie p proi
petat q tot quat miraue se conuertie en pedra. Com vn home de persus vingues aqui a la maior jermana, he Medussa volgus pendre lo vel de la ma de la altra jermana persus loyarapa he mata les tres jermanes he aportasen lo cap de Medussa de la sanch de la qual escanpada sobre la terra nasquere moltes besties verinoses, E yo Medea tegui estretes les amors he aquest mal despux lo aqui vntat ab la fel de Medussa. O luna preschte q als meus verins vulles ajustar estimols he aqullos he petinat he conserua les lahors amagades als meus dons q yo fareengane la vista no sien vists los mals esdeuenidors ab los vels sentals, lo tocamet he la calor del foch intra dins los pits he daqui deuall ales venes, los membres del cor regalen, Tots los ossos conuertesque se en fum, E la noble esposa Creusa, co los cabells del seu cap cremaran apague les flames de la sua amor, Car maior seran les flames que hixira del seu cors he la cremara Ala fe ja veig que los meus designs son hoyts car la luna Regina infernal ha ladrat he cridat tres vegades he ab la falla he flama plorosa he trista ha coposts he hordenats los fochs en lo seu sacrefiçi. [246] Capitol quart del quart acte on se tracta com ni en quynia
quina guisa Medea tramet
tremes a Creusa per sos fills propis les vestedures encantades he parla Medea en aquest capitol [247].
Ha
O Medea ja es tot lo fet aparellat apella tos
los propis fills p los quals trametes
tremetes los teus dons e joyes
ço es a Creusa esposa de Jeson ton marit, anats [248] fills meus nats de mare miserable he infortunada
infortunats placats he ablanits ab dons
deus he ab moltes pregaries la senyora madastra vostra anats he tornats [249] tost acasa p tal qui prenga
que prena de vosaltres lo derrer
darrer besar he lo
el i
tst comiat. Quint capitol honse tracta en quina forma lo cor
corus dels capellans repren he compdapna la maliçia de Medea la qual hoyen
huyissen anar[250] per la casa furiosa.
Aquesta maluada he rabiosa[251] sacerdotessa del deu bacus tota sullada de sanch tota furiosa Medea on va axi corrent ab aquella sua amor cruel quina es la maliçia he maluestat qui aparella
que apella abab furor qui
que no serua
obserua juhi ni raho, E com se enbraueix
li endureix la cara per yra O he com es tota supbiosa menaça lo
al Rey Creon sens tota pahor E qui pot dir ni creure q Medea sia exellada les galtes[252] li flamejen p suberbia he mudasli la cara
supbia ve la yra he vest li cara de color groga no ha color al mo que serue la sua faç car ades es de vna colorades es daltra, Ades Medea va ça ades va della
valla, par q sia
sie aqlla serpent Triguis de
serp dita tigris, A la qual com le ha furtat sos
an furtats los fills corre deça he della va entor del boscatge apellat gudetico
gametico lo Triguis nos
tigris no sab refrenar la ira
les yres nis fa Medea les amors. En
E aqsta manera en Medea se ajusten amor de Jason
Jeson he yra
amor contra Creusa he pur que sen
que seguira, ho
he quat sera q aqsta Medea cruel començara son cami anat sen agreçia a la ylla de Colchos don es venguda, deliurat aquest regne
aquestes regnes ab los Reys ensemps de pills de pahors hi escandel
he descandals, ja no ha despay sino lo dia[253] present, O luna tramet los teus carros no vulles tardar solta les regnes als caualls lanit excellent amague la lum del dia, E lo espero
Eperus estela qui porta
aporta la nit feneque he termen
fe que determe aqst dia tan
ten pillos. Açi començe
comença lo cinquen
quint acte he derrer
darer en lo qual comte
se tracta com Medea mata sos fills en lo qual parlen quatre persones ço es lo misatger qui denunçia la destrucçio de la casa de Creon, e lo corus dels cantors e Jeson he Medea he comença lo misatger[254].
es lescanpament del Regne, lo pare Creon he sa filla Creusa son cremats que no apar sino la çendra, Digues diu lo Corus ab quin
quina frau son estats preses
presos, diu lo misatger Ab aquests
ab aquella ab los quals
la qual solen esser preses
e
psos los Reys E ab[255] que diu lo corus poden esser presos los Reys, Ab dons en aquels dons quin engran
frau hi, a, pogut auer, yo mateix men marauell, he com ja sia fet lo mal anuides creu
enuides crech q[256] puga esser fet, quina manera es
pot esser estada de aquesta
daqsta tan gran destrucçio. Sapies que hu gran foch axi co si seguis lo manamet de alguna
dalcuna psona sestengue p tota la casa Real[257], ja es tota cremada, themor he que la ciutat non vaia. Noy
No cal tembre car aure aygua qui apagara lo foch, hoch mas
mes en aquesta destrucçio ses es deuenguda vna cosa fort marauellosa, car aygua feya
laygua fahia crexer les flames he les multiplicaua
multiplicaue, aqll foch es de aytal natura q com mes lo apague mes se ençen he tot quat hi giten sobre ell se conuerteix en foch.
O Medea prechte que sobtosamet hisques de aquest
daqst Regne de Polopeya
Polpeya he cerca altres terres [258] Certes pas no men partre
partire,, ans te dich q posat que fos fugida de primer encara tornaria
tornara car yo esper nouelles noçes.
O Medea que çeses qui
que esperes persegueix la benauenturada obra q has començada, E com he quina es la part de la veniança de la qual te alegres petita cosa he no es res. O furiosa Medea digus ames encara jason
Jeson, Certes nou deuries fer, e com es a
has tu fuficient venjança que jason
Jeson aja p duda [259] he q sia viduu de aquella viuint
viudo daquela viuent castament certes no, Per q tu Medea çerca nouella he inusitada manera depenes aparellat no sia
sie dret diuinal que
deuinal quen temes, no sia
sie vergonya al mon quit refrene
quet refren, leugera he sobre
sobres leugera es la veniança la qual ha
an portada les petites mas de mon fill
mos fills qui porta
portare les vestedures a Creusa, Prouoqua
Prouocha tu mateixa a hires qui estas tota endormiscada [260] e perosa, foragita dels [261] pits les vells
inflamaçions he comoçions de yra he de veniança,
car no son res, Possa he trau de la pregonesa del teu cor majors he pus cruels malvestats [262] tot quat ses
sies comes fins al dia present sia
sie dit he apellat pietat, he en aço que faras demostra he fe saber
asaber ales gents q fort son leugeres he de cascuna
comuna
los peccats e
costuma los mals he peccats, que han
has fets he no son estats sino vna burla en es esguard de aqlls
qui donen
vene, E com he quines [263] grans obres podien
poden fer les nostres mans rudes he ignocents qui
rudes he ignorades mans que no ere exercitades afer he cometre grans crims, he quin gosar podia hauer la furor puellar de vna Infanta joues
joue. Mas ara son
com yo Medea dona formada es cregut
crescrut lo meu engeny
enginy en los mals qui
que yo he
passats
passat dels quals he haut gran expiençia, molt me ajuda a cometre majors mals la mort que fiu de mo proi
p jerma troçeiant los membres seus per ço que detengus mo pare qui detras mi he jason venia
Jeson venie, Molt me dona audacia lo furt q fiu despullat la terra de mon pare del vellor, daur, lo qual vellor era
ere secret he sagrat, ajudam la mort de pelias
Paleu les filles dels quals
del qual aconsell meu li traguere tola la sanch del cors p reiouenir lo hi
he enganades p mi matarenlo O dolor certa
çerca materia afer tota maluestat car la man dreta daqui auant no es ruda ignorant ni pahoruga, ho ma
o yra he com test
es axi cuytada perque [264] has tantost
gitades girades
tantost les sagetes contra lo teu enemich Creon he sa filla, nomse quina crueltat consep lo meu coratge dins si mateix la te
ten he nola gosa manifestar p la sua gra terrebilitat. O mi folla he p que mati axi tost Creusa e
ho ja lo enemich meu jason
Jeson agues aguts
hauts fills de Creusa druda sua car en aqlls me fora veniada, Be sabs tu Medea que [265] no ha [266] fills Jeson sino de tu Medea, mas fes ton
fe comte q Creusa los aia parits he vengat
veniat en ells, plau me ala fe aqsta manera de veniança, p que coue q aparell gran he sobrs gran coratge lo pus fort he lo
la pus cruel malesa q puscha esser O vosaltres qui en temps pasat erets fills me9 he ara sots nouellamet[267] fills de Creusa sostenits penes dures p les maluestats qui
que ha comeses
comes vostre pare, ay llassa qui a
que la paraula q yo he dita una
duna gran error ha ferit he aterrat tot lo meu cor
cors totes les partides del meu cors se son enraiades
regirades he refrendades axi co agel
anyell tot lo meu cors he pits me tremola
tremolen he la yra ses partida del meu coratge he tota la pietat maternal es tanquada
tornada deius
dins mi p be que jason
Jeson me aia [268] foragitada. O folla furor he penseste que yo pogues
pogus escampar la sanch de mos fills quin
qui son exits de les mies entramenes , prechte q no cogits cosa plus
pus leugera, no vulla deu
deus q yo cometa
cogit ni come iniquitat he maluestat la qual null temps [269] fon coneguda ne oyda
oyda ni coneguda. Ho llassa [270] quin peccat an comes mos fills q deien
deue morir ni esser punits tot lo peccat maior lures [271] com Medea [272] apartits fills a Jason
Jeson muyre no son meus, Car co fuy condempnada
condapnada a exill pdi la potestat qui
que auia en ells, O mi Medea si moren fills meus son [273] sens tota culpa ignocents son, hoc mas
mes tanbe era mon frare ignoçent, O coratge per que tremoles, O lagremes e
lagrimes p que regats
regau axi la mia cara per q [274] yra de vna part me lira a crueltat he la mor
amor de laltra
altra part me enclina apietat, Per q la feruor
furor del coratge flameiant se ades[275] de ça ades della me fa axi vaçillar,
hi esser vagabunda he inçerta a
en mo proposit
preposit, en
hon axi com los vents poderosos
rabiosos mene ensi
entre si gran batalla e fan comoure la mar en ones repugnats he contrarioses, he dubta ho [276] ja la dita mar aquina part se moura p senblant forma com la pensa vacilla en son preposit, sit, ades [277] yra foragita [278] pietat ades la pietat la exella la
exella pietat yra del coratge. O tu dolor mante que façes loch a [279] pietat, o fills meus molts
molt cars vna [280] consolaçio de la casa tribulada venits he acostats vos a mi la vn se acost altre tot trist e ab dos
acoste al vn costat he laltre alaltre, abraçats[281] estretamet a la mare tribulada, aie lo pare
lo pare aia aqsts fills sans he alegrs, e aiels
ajals la mare alegres he pagats, Hoc mas
mes molt me constreny lo seny lo exilli he lo fuyta que coue de fer
afer he tantost me seran preses
presos he arrapats del meu
menbraç, si plorants he jemegants dels quals no aure solaç ni
ne plaer, Ans romandran asolaç de lur
son pare, raho es donchs que peresquen als vlls del pare que daqui auat nols veia pus jason
Jeson perits als vils de la mare com ne
me fugire exellada, Ay llassa que com pens molt en aço me creix
mencreix molt, la
ma dolor e minflama
es inflamada terriblemet lo hoy contra jason
Jeson he inuoquen he prouoquen la mia odiosa he cruel ma per cometre
man que cometa gran terrebilitat. O ma iniqua
yra antiga sapies on q guire on que vages post
vages yot seguire posant tota pietat, ja fossen exits del meu ventre, vij. fills he. vij, filles axi co los
les hac la noble
viobla, filla de Tantalus la qual ne fon axi superbiosa qui
que menys prea bacona
e
paue botana mare de apollo, la qual solame hace
hac solamet dos fills mas yo exorcha
exorqua son he engrans penes com non he parits mes pera vengarme mils
p mills veniarme de jason
Jeson, dos ne parits he es asats [282] per sacrifiearlos a
satisfer la mort los quals per amor de Jeson mati he la
de Jeson he ala dolor de mon pare lo qual matant mon frare acori
aturi. O llassa he on [283] va, aquesta multitut de corsos morts quem aparexen he q es aço quem demana he ques
aquis aparella de fer
ferir ab aquesta tan gran flama de foch, he que
aqui menaça aqsta gent infernal tan cruels falles he tan sangoneses [284], ja veig les furies infernals qui aporten
porte serps en loch de cabells he estrenye les dites serps e turmente
turmente les p tal q escampe lo veri, per tal que tota
he tot psona quen sia
sera tocada quen torne
que torn furiosa [285]. E qui es aquell de tots quats son lo qual deman amort
demana mort aqsta cruel deessa del infern dita Megera
maguera, E quina obra es questa
aqsta que veig venir de vna psona morta la qual se acosta a
en vers mi duptosa he ja que
qui es, tota [286] par peçeiada e
es pedregada desuibronada en sos membres del cors, sens dupte aquest es lo meu frare, veniança demana, he obtendrela
obtendrala, car nos ho sostendrem
sostindrem p quet
que e
pchte que tu Megera
Maguera furia infernal inflames
inflama los meus vlls ab aquexes
tues falles
flames tant turmentants e
cremats tant sangonoses escampam
escanpa lo meu coratge en diuerses penes he cremam
quil creme, hi entremuen en
ençenme los pits car ja es vbert arebre totes les furioses maluestats he crueltats. O jerma meu fes que aqstes deeses infernals veniadores dels turments e les mares qui
crims he los morts que ab elles son hemana que sen vagen al
en infern he sien segurs
segures que yo fare la veniança lexa frare meu la pena de la veniança ami sola he serueix te de aquesta
la mia ma
man la qual estrenient
estrengue fermamet la espasa com yo p amor de jason
jeson troçegi a tu p que dauat tu mateix degolle
degoll aqst meu
infant fill de jason e meu
Jeson p fer sacrifici als te' deus [287] p mitigarlos. O mi Medea he quin so e brogit
son quin brogit es aquest e veg que
que yo veig grans armes se aparelle he cerquenme p matar [288] he pus he comencat he mort la hu resta que acabe la obra que
he mate laltre, Adonchs fill meu vine p segueix [289] ço que has comencat no pdes la i
vtut ni
he la fama matantlo amagadamet matal dauat tot lo poble[290] que açi en la altitut del terrat
de la torre fe veu tot lo mo crida donchs tot hom veia
lo mon veura la mort de ton fill.
Tots quants sots leals
leyals al Rey Creon als quals desplaçia la sua mort he destrucçio he aia dolor en tan gran perdiçio venits [291] he correts he prengam aquesta maluada [292] Medea qui ha comes crim
comesos crims tan orribles, vosaltrs homes darmes portats lançes darts ballestes sagetes he gitats
gitem en abis la casa de Medea.
Que fas jason
Jeson sapies que ara he
es conplit tot lo meu cor aytant
a tant ho prene
pren he aytan
entan gran estima ho tinch com si yo agues reebut lo Regiment del regnat
Regne de Colchos, he axi co si agues recobrat lo jerma que troçegi he mon
lo meu pare lo qual auorri
acori he axi co si ara
era [293] lo vellor daur he si lo regne me era donat, he si la virginitat la qual pdi en tu mi
me era restituyda, O he com he placats los deus, o dia de gran festa, O dia de grans noçes
alegries, ara Medea ten pots anar, car has morts Creon he Creusa [294] he vn fill de jason
Jeson [295], E donchs p que trigues tat que ductes
per que trigues poderosa est afer ço q vols ay lassa que la ma
yra mes ja cayguda he desplaume de ço q he fet. O mesquina [296] que he fet ne
que he comes lassa mesquina posat q men penida enpo fet ho he lo plaer que
he trobat en ço que he comes me fa
fan hodiosa a jason
he Jeson he [297] sos amichs E deco
daço me creix maior delit de fer ne mes, vna cosa ha
ma defallit al meu goig ço es com Jason
Jeson no ha vista la mort de son fill nom
no tinch, ares [298] ço qui
que he fet tot quat auem fet en absençia de jason
Jeson no es crim ni peccat.
O lassa
llas que Medea esta en la sobirana part del terrat vinga da
quin com que port gran foch en guisa que aquesta maluada Medea p les flames del dit foch se retinga de fer tanta maluestat.
Jason Jason
Jeson ajusta gran jent als corsos de tos fills aparellals bella
de la sepultura de la tua esposada Creusa he lo teu sogre Creon ja han lur paga he lo sepulcre que merexe, Lo
La hu de tos fills es ja mort ab la mia ma
man he aquest altre en presençia de la tua vista morra he perira ha
perrira semblant mort.
met.
O Medea prech he requirte per lo poder dels sobiras deus los quals deus tembre per aquelles fuytes que auem fetes tu e yo, per lo vincle matrimonial lo qual no
non ha trencat la mia feeltat
fealtat car tot quant he fet es estada
estat pahor que auia
auie del Rey Creon, prechte que pdons a ton fill
mos fills he teus, si nengun
algun crim hi a meu es liura mi amort leuam de les espatles lo cap que yot son
qui es mal mirent e no muyra mo fill.
A la fe Jeson donchs ab aquesta espasa fare
ferire aço de q has tan gran dolor de que fas tantes pregaries veten veten superbios he çerca los talems [299] de les vergens [300] he no aies cura de les mares apres quels has tolta la virginitat.
O Medea assats es [301] la mia pena, assats es [302] la mia puniçio la mort de [303] vn fill no muyra laltre.
Si la mia man dreta se podia sadollar ab la mort de [304] hu fill no procehira
proçehirie amar laltre, mas com aquest nombre de dos sia
sie molt breu [305] petit he estret a la mia dolor metre la espasa dins lo ventre de
en aqst fill teu he traure les entramenes.
O Medea [306] no vulles mes procehir
procehir mes en aquesta axi gran maluestat vulles almenys donar vn petit de temps ha mes dolors.
O dolor [307] p que no cuytes la tua obra no vulles esser pereosa
pererosa en la delliuracio
delectacio que auras com
con aquest [308] sera mort aquest dia es meu, servesquam
Seruistam nos donchs del temps qui mes acordat
quens es atorgat.
O Medea maluada he importuna mata a mi Jeson.
[309] E manes me quet aja merçe no [310] fare car la tua mort sera
te seria relleuament
deliurament de dolor, be va donchs la obra se conplira, ne
no he pus ab que multiplich la tua dolor leua donchs los teus vlls inflats
inflamats he superbiosos, O jason
Jeson hom desconexent coneixs Medea la tua muller sapies que no me fugire p la terra [311] açi ha hu carro lo qual meue he tiren en alt aquestes dues serps he tendre
tindre la via del çel puiant sobre lo dit carro no puch açi mes aturar p que tramet te tos menbres de tos fills troceiats reeb
Reb los car teus son he yo ab aqst carro puiar men he en la altea
altitud del aer
ayre he tendre
tindre la mia via en laltitud del cel.
Vesten Medea per los espays alters del subiran
alts del çel mas p molt que puges alt no creu
crech que [312] lla hon ne vas habiten los dues [313], car no porien sostenir la tua malea
malesa, he la vida tua fa testimoni que no porien viure ab tu.
FINIT [314]
- ↑ la dita.
- ↑ la dita.
- ↑ sa filla.
- ↑ dita.
- ↑ seu.
- ↑ e favorables.
- ↑ lo Rey.
- ↑ regnes.
- ↑ e tremolosa.
- ↑ sua.
- ↑ e meus.
- ↑ superflues.
- ↑ no.
- ↑ ciris
- ↑ e luminos.
- ↑ totots flamelants qui porten lo carro del teu sol e lexen regir los frens dels dits caualls.
- ↑ cremare.
- ↑ a.
- ↑ cerqua.
- ↑ han vistes.
- ↑ gir hi en.
- ↑ cruels.
- ↑ e.
- ↑ a les.
- ↑ E yo per scapar lo dit jeson.
- ↑ del dit germa per lo comi e aço flu per tal que mon pare fos ocupat en cullir los dits menbres del cors e. i
- ↑ fugir.
- ↑ çertes.
- ↑ del tot.
- ↑ hi enderrochada.
- ↑ e.
- ↑ la
- ↑ nouella.
- ↑ doncelles.
- ↑ a.
- ↑ tres.
- ↑ molt.
- ↑ e.
- ↑ e.
- ↑ dire o.
- ↑ qui.
- ↑ yo.
- ↑ donch.
- ↑ per tal.
- ↑ que.
- ↑ fist vna decoccio derbes ab certes inuocacions e adorations consegrades e banyantse lo pare de Jeson en laygue com fos vell retorna.
- ↑ he.
- ↑ e.
- ↑ en culpa.
- ↑ e.
- ↑ e mirara.
- ↑ tua.
- ↑ de.
- ↑ totes.
- ↑ de.
- ↑ e.
- ↑ e fortuna (de otra letra).
- ↑ e cortais.
- ↑ yo.
- ↑ ab ses pregaries.
- ↑ sol.
- ↑ e trau del Regne meu.
- ↑ de.
- ↑ te.
- ↑ e publicada.
- ↑ ni ordena res.
- ↑ exellada humillada.
- ↑ llniatge car lo.
- ↑ quan.
- ↑ les.
- ↑ homens.
- ↑ foren jetus e calcar fills de borea qui naixqueren ab ales aqui.
- ↑ e.
- ↑ ara.
- ↑ son.
- ↑ A.
- ↑ per amador.
- ↑ flames fogueyants.
- ↑ e que los membres del cors
- ↑ pecat teu.
- ↑ daquesta maluesttat potsen deffendre dient que la sanch de pelias no contamina ho ensutzahi lo dit Jeson car.
- ↑ tre.
- ↑ no recites.
- ↑ com.
- ↑ demana tu.
- ↑ se.
- ↑ he oracions.
- ↑ gran.
- ↑ dita.
- ↑ dit.
- ↑ dits.
- ↑ en.
- ↑ es qui
- ↑ e.
- ↑ la.
- ↑ mas.
- ↑ opreu.
- ↑ que.
- ↑ dita argos.
- ↑ dit.
- ↑ trobaran.
- ↑ e omplida.
- ↑ ades gemecha.
- ↑ medea.
- ↑ ones tan sobergues on trencharan.
- ↑ es.
- ↑ es.
- ↑ terrible.
- ↑ cel.
- ↑ de la.
- ↑ a.
- ↑ furiosa.
- ↑ una.
- ↑ e girant.
- ↑ e bullicio.
- ↑ o.
- ↑ lassa.
- ↑ e.
- ↑ de.
- ↑ gendre seu als fils meus e de Jeson
- ↑ obtenir Jerson per mi.
- ↑ regats e abeurats de la sanch del meu frare lo qual man per la tua mor quines terres manes que cerque quines mars me mostres per on nauegue mostresme per uentura la entrada del port de la mar per on solen nauegar los mariners a la ylla de la cual yo son gugida per lo qual port yo fiu retornar les nobles naus del reys conpanyons teus seguint a tu hom adultre passant per los perills de la mar digues trametsme a la ylla petita de colchos en la qual nasqui ho a thesalia que es terra deliable habundant en silues arborades no puch anar al primer loch car per samor de tu men fugi e per tu moltes crueltats hi cometi no puch anar a thesalia car es terra de Palias enemich teu lo cual mori a consell meu donchs gesson on hire on me tramets totes quantes vies e carreres he ubertes a tu e tanchades a mi non clam del temps breu.
- ↑ al.
- ↑ yo.
- ↑ tola.
- ↑ per hira.
- ↑ quantes costes.
- ↑ car no es hom al mon qui.
- ↑ a.
- ↑ si.
- ↑ e.
- ↑ alt.
- ↑ en la sua cara.
- ↑ mudarme de una habitacio en altra.
- ↑ partesch.
- ↑ lo.
- ↑ me.
- ↑ del port.
- ↑ petita.
- ↑ a.
- ↑ Desde aquí falta en el códice de la Biblioteca particular de S. M.
- ↑ Desde aquí sigue el códice de la Biblioteca de S. M.
- ↑ ne al seus.
- ↑ las.
- ↑ rey e.
- ↑ car.
- ↑ car.
- ↑ car.
- ↑ mia.
- ↑ ja.
- ↑ totes.
- ↑ nengu.
- ↑ mia leal.
- ↑ be.
- ↑ e.
- ↑ per fort que sia.
- ↑ sues.
- ↑ no.
- ↑ dins ella.
- ↑ del sol.
- ↑ e.
- ↑ no.
- ↑ dita.
- ↑ dites.
- ↑ la mar.
- ↑ un.
- ↑ e sentencia.
- ↑ E.
- ↑ font.
- ↑ lo dit cap de Orffeu.
- ↑ E lo dit.
- ↑ lo dit.
- ↑ apres que fon.
- ↑ de gran ira li.
- ↑ ell se.
- ↑ tan.
- ↑ lo.
- ↑ muller del dit Ercules.
- ↑ la.
- ↑ deiamira.
- ↑ la.
- ↑ dit.
- ↑ altre caualler.
- ↑ Meleager.
- ↑ la dita carta.
- ↑ de Medea.
- ↑ per.
- ↑ e.
- ↑ e negat.
- ↑ propia.
- ↑ e cremats dins.
- ↑ en.
- ↑ ho he.
- ↑ ja.
- ↑ sen.
- ↑ males.
- ↑ les.
- ↑ lurs.
- ↑ lo.
- ↑ son.
- ↑ he comoure.
- ↑ comuns.
- ↑ e.
- ↑ en lo çel.
- ↑ li.
- ↑ la.
- ↑ el foch el porta.
- ↑ lo gran hiuern congelat en lo qual.
- ↑ munt de Emonia e aquestes altres enuerinades en lo munt.
- ↑ fort.
- ↑ altres.
- ↑ los.
- ↑ E.
- ↑ menys.
- ↑ canta ab ses incantacions e comença a tremolar.
- ↑ no.
- ↑ e.
- ↑ les.
- ↑ e.
- ↑ sechs.
- ↑ nos mogueren gents E la mar maior vençuda he sobrada en lo fluix com.
- ↑ es.
- ↑ al contrari.
- ↑ com.
- ↑ que.
- ↑ que.
- ↑ feren gran brugit les ones e les flnctuacions de les aygues que la mar furiosa ach molt gran temor ab lo imperi de la mar veu flu a la.
- ↑ sua.
- ↑ li
- ↑ que.
- ↑ de.
- ↑ e cruell a son fill com son fill Meleager hauia mort son oncle qui tenia.
- ↑ de foch.
- ↑ e.
- ↑ oncle qui era del dit Meleager, lo qual Meleager hauia mort.
- ↑ aquestes arpies foren donades a hun hom dit sineus.
- ↑ ella.
- ↑ les.
- ↑ hay.
- ↑ e comoguts.
- ↑ Medea.
- ↑ en.
- ↑ de la luna.
- ↑ he.
- ↑ Desde aquí falta en el códice de la Biblioteca particular de S. M.
- ↑ Cortinúa en el códice de la Biblioteca de S. M.
- ↑ dient.
- ↑ anets.
- ↑ tan.
- ↑ furiosa.
- ↑ nomenas.
- ↑ de la sua faç.
- ↑ qui es.
- ↑ dient.
- ↑ poden esser preses.
- ↑ sia.
- ↑ de Creon.
- ↑ on estigues.
- ↑ sa esposada.
- ↑ desperta tu matexa.
- ↑ teus.
- ↑ e.
- ↑ e.
- ↑ nos.
- ↑ Jason.
- ↑ aguts.
- ↑ sots.
- ↑ dessi.
- ↑ no.
- ↑ e.
- ↑ Jason de qui son fills e lo maior lur es.
- ↑ es lur mare parint.
- ↑ no han comes crim e.
- ↑ la.
- ↑ inclinantse.
- ↑ e.
- ↑ la.
- ↑ la.
- ↑ la.
- ↑ e sola.
- ↑ me.
- ↑ ne.
- ↑ ne.
- ↑ nafres.
- ↑ O.
- ↑ a.
- ↑ e.
- ↑ puiarmen en lo sobiran terrat de la mia casa p defensarme.
- ↑ me vine ab mi aporta lo teu cor açi ami e tu MEdea prosegeix.
- ↑ pus.
- ↑ venits.
- ↑ de.
- ↑ recobraua.
- ↑ sa filla.
- ↑ Encara empero no es acabada de tot la vengança.
- ↑ he.
- ↑ a.
- ↑ a.
- ↑ e los lits.
- ↑ lexa.
- ↑ a.
- ↑ a.
- ↑ la.
- ↑ la.
- ↑ he.
- ↑ he.
- ↑ he.
- ↑ fill.
- ↑ Jason.
- ↑ ho.
- ↑ car aiuet.
- ↑ a.
- ↑ estigues.
- ↑ La mort de medea segons que johan bocaçi breument posa.
Diu Johan bocaçi que aps que la dita medea ach morts sos fills pps segons q appar atras en aquesta tragredida que la dita medea fugi soptosament en la ciutat de Athenes he stant aqui ella prs per marit Egeu constituhit en edat de vellesa del qual ella hague hun fill al qual per la sua matnal dixinacio mes nom Medeo e com aquest Egeu nouell marit de medea hagues hun fill molt marauellos caualler apellat Theseu lo qual fon companyo de Ercules en molts actes virtuosos per ell enseguits e lo dit Theseu fos tornat des inferns on aula acompayat Ercules Medea sabent que aquest Theseu era fill de Egeu marit seu e attenent encara en la fama he renom que hauia de bon caualir la dita Medea moguda de iniquitat de madastra contra Theseu fillastre seu epco quel dit seu fill Medeo fos pus vulgut he preat en la senyria de Egeu marit seu ps hun anap de beri p ociure al dis theseu fillastre seu E com Egeu al i
pcipi non hagues aguda conexença de son fill Theseu empo behent en lo mantí de la sua espasa les armes esenyal de son linyatge aqll de continent conegue esser son fill e ladonchs retengue lo abeuratge de la ma de Medea sabent que ab aqll veri bolla aufuire Theseu fill seu Medea volent fugir a la indignacio de Egeu marit seu tementse que p la execucio del present malifici no la auries ps fuyta eladochs per reconsiliaçio de amor torna ab jasson lo qual tan fellonamen hauia auorrit E lauors ambduy ensemps retornaren en lo realme de Colchos del qual Realme era exellat Oetes pare de Medea lo qual com aço agues sabut pga a jasson que per tants beneficis que hauia reebuts per ella giras la cara a Oetes pare seu de gran bellea he miseria oppres jasson mogut per condigna remunacio de pmi retorna victoriosament e ab gran honor Oetes en lo dit realme de Colchos jatsia que segons que recita sobuino en lo libre de les marauelles del mon que Cayçello digua que jasson oçis medea p sos orre9 he cruels malificis a que aqlla se bulli en berrona e que aps mort de aqlla Medeo fill seu e de Egeu regna en ytalia senyoregant los pobles appilats (en blanco.) donchs medea de tots les dessus dites peruersitats crimnoses obtengue pmerament loch de deesa entre los grechs los quals noblament aquelles deuien repellir de tot grau de honor com plu9 certament la deguessen hauer coneguda per fembra celerada e de orrible vida com fos siada de lur nacio. E apres troba la dita Medea Exaltacio de honor entre los romans los quals ignorants ber semblantment los teus malificis com fos ala nacio de aquells estranya ornaxen aquella de diuerses sacrificis axi com ha deessa segons que posa Macobri.