Les Tragedies de Séneca/Edipus
psent ystoria.
Jo jutge certament que adignitat Real ptany sostenir aduersitats, he quant estat es pus alt he excellent es mes dubtos he la altesa de la senyoria cayhent sen deualla. Tant tu mes ferm deus estar he mes fort ab ell costant pas car no es virtut donar les espalles a la contraria fortuna.
Gran dupte he quan vendra la resposta si sera
prospa, o, aduersa, car les coses prosperes ab les aduerses son mesclades.
Hedipo demana a Creon quell digue la resposta de apoline sobre lo remeyi de la pestilencia, he creon li diu la resposta de apoline he es escura he dubtosa fort.
El que da dubtosa salut jauega salud.
Costum es de apollo de çelar los secrets ab paraules pe
nyades.
Diu Edipo a Creon que li diga la profeçia de tiresia.
Tu desiiaras no saber aquella cosa que tant dessiges saber.
Pereos Remeyi de aduersitat es la ignorançia.
Alla on lo callar no es liçit que cosa sera liçita.
Aquell qui posa en callar lo parlar imposat he mandat trencha lo manament de son senyor.
Pus axi ho vols yo ten prech que prengues lo forçat parlar en pasciençia.
Negu no deu soferir pena p lo parlar, forçat.
El maluat fill telo inllicit lit paternal, Mes empero piior pare es que fill, que conexet carnalmet sa mare, se torna alla hon primeramet ixsque, he piior fonch esser pare de sos jermans que fill de sa mare.
Tu me conselles que yo leixe mos regnes ami tan cars.
Yo consellaria he consellaria a aquells qui tenen franch arbitre de lexar lo Regne o de poseyrlo, Mes a tu necesari es departir la tua fortuna segons la força he resposta dels deus.
La mes çerta manera de aquell qui vol regnar es loar el menor estat he tostemps seguir lo repos he dormir, car tostemps lo repos se finge de quell qui nos reposa en les petites coses mouentse ales maiors coses.
Ser vell me escusa de cobejar Regnes.
En los antichs es la malicia p la longa esperança.
La mia casa esta aconpanyada de molts ciuta dans he yo he molts presents de moltes coses diuerses he riques per ser jerma de la regina a petiçio mia molts escapen de mort, puix p que aqsta benaueturada fortuna nom bastara ami.
Per que les coses prosperes no tenen mesura en son apetit.
Puix yo sere culpable sin auer conexença de la causa.
Tan poch fon donada raho de la mia vida ni hoyi tiresia la nostra causa Empo vosaltres me aueu iudiquat per culpable he vosaltres me aueu dat exempli ami del que yo faça en vosaltres.
Nom deus compdapnar fins que sapies si per mon dit deus tu auer enug.
Ja es costum dels Reals tembre les coses dubtoses axi co si fosen çertes.
Aquell qui tem la vana themor ja confessa esser themeros.
En aquesta manera son fets los hoys contra los reals es a saber volent viar de senyoria he no de raho.
No sab regnar aquell que molt tem el hoy, p que la pahor gouerna los vasalls del Regne.
Lo cruel senyor qui regeix lo regne ab dura senyoria tem asos sotmesos, he la pahor del poble redunda en lo pi
nçep.
Edipo fahia demanda ab lo home veil qui era sa mare he dixli que merope no era sa mare.
Recomptatn en quina manera as conegut los secrets de ma mare.
Aquestes mies mans re donaren molt petit a merope Reyna.
Tu donist a mi a merope qui dona mi a tu.
La prima memoria dels vells es debilitada molt p sobres de antiguitat.
Per aventura lo conexirias de cara.
Yo entech que si car moltes vegades algun senyal manifestament vist redun la memoria per lonch temps perduda.
Jo tremetre p tots los pastors p veure sil conexeras.
No sia raho ho fortuna que tamague la mort de layo soste que not sia reuelada aquella cosa que p lonch temps te es estada amagada, perque moltes vegades la ve
itat trobada es estar dan de aquell qui la troba he la çercha, puxs lunya la tua voluntat daquesta inquisiçio he no vulles saber aquesta cosa puxs de no saber la se segueix tant de be a tu he a tota la patria.
No es nesçesari de menaçar ab themor lo meu benauenturat estament, perque seguramet hobra aquell qui es posat en senyoria Real he potestat, o aquell qui es posat en tant mal que no ha pahor de piior cars.
Digues me la veritat prestament car yo veig que tu duptes, car la tua faç muda la color p que gires les paraules he la veritat no vol tardança.
Si fos licita cosa fermar la fortuna segons la mia voluntat yo tempraria les veles ab lo leuger vent safirafi que les antenes no fosen tremolants p molt vent que bolcas la nau, mes bufant leugeramet sens pahor la portas a port de salut.
Per ço qui vol abraçar molta gran fortuna de pus alt cau.
Tota cosa que pasa mesura resta tremolant
en dubtos loch.
Donan fe a la disposiçio fatal car p aquella som nats he establits car lo human al ingeni no pot fugir al que es destinat, he lo primer jorn de la vida humana ja es dispost el son final cas, he
Jupiter no pot mudar aquella ordenaçio de la fatal
prouidencia he a tot hom corre aquella horde
ferma he no mouible p nenguna pregaria, he non amolts hauer temut la sua fatal disposiçio.