Jochs Florals de Barcelona en 1860/Memoria del secretari

NUMERO 3.


MEMORIA DEL SR. SECRETARI,

D. ADOLFO BLANCH Y CORTADA.

EXCEL-LENTSSIM SENYOR.

Avuy per segona vegada, despres de llonchs seggles de culpable olvit, torna á obrir sas portas als Jochs Florals catalans aquest nobilíssim é histórioh saló dels Cent Concellers; y avuy, baix la mateixa presidencia, baix lo mateix il-lustre protectorat del nostre bon Municipi, van á ferse oir novament per los ámbits de aqueatos llochs respectables, los accents, grats sempre als nostres cors y á las nostras orellas, de la molt amada y molt antiga llengua Catalana.

Accents de alguns escarnits, olvidats de molts, y proscrits pera tots en ocasions oficials y solemnes, jo vos saludo desde lo mes íntim de l'ánima. Cors purs y tendres, á qui no ha contaminat encara o desdenyós indiferentisme del seggle actual, y vosaltres, esperits rectes é il-lustrats, bons ciutadans, bons repúblichs, y homes en tot temps útils á la patria, á vosaltres se dirigeixen, ab vosaltres parlan aqueixas veus que diriam se aixecan vergonyosament de llur relegat sepulcre, si no estiguesen sempre presents, sempre vivas y animadas en lo sacrari dels vostres cors bondadosos. En ells tè sas arrels la llengua dels nostres comptes reys, dels nostres códichs, de las nostras crónicas, dels nostres pares y dels nostres amors. Jo, donchs, vos invito á desarrelarla. Baix de aquesta terra que trepitjem dormen lo somni dels bons los qui dels infiels la deslliuraren, y no hi ha un sol palm del nostre car territori que no haja estat regat mil vegadas ab la noble sanch dels nostres il-lustres progenitors. Jo vos invito á desarrelarla aquesta llengua, bastarda y tot com es ara, pera que 'm digau si tendriau cor de renegar de lo que tant per altre part vos enorgulleix. No, no, sobre lo sepulcre dels nostres guerrers y dels nostres poetas sols se pot parlar la llengua del país que se honra de contarlos entre sos millors timbres de gloria.

Un dia vingué en que los llauts dels nostres inspirats trobadors portaren llurs cants de guerra y de amor, com aura embalsamada de olorosos perfums, á las ciutats y á las vilas, als pobles y als llochs, y desde lo pagés de remensa al encastellat senyor feudal, se obriren á llur pas, y á lo encantament de llurs armonías, las portas de canyas y las dels mes brillants y aristocrátichs palaus. Era la fresca matinada de la época de civilisació que renaixia. Aquells indómits y rudos guerrers, que en lo cim de llurs escarpadas montanyas vivian, tancats entre las negras parets de llurs enmarletats castells, abatiren també llurs ferrats ponts, y deixaren penetrar fins á lo íntim de llurs cors endurits mes que llurs pesadas armaduras de guerra, la tendre veu dels sentiments que havian olvidat entre lo fragor de las batallas y lo vandalisme de sa soberanía incontrastable y pesada.

La poesía, la ingénua poesía dels nostres trobadors fèu sentir á aquells barons tan ignorants com despótichs, las emossions que suau y dolsament havian de desviar sa fornida ma de la espasa sempre desperta, y del punyal sempre llest á ferir al menor impuls de son arrebat senyor. Y ¿qué mes? ells mateixos tingueren á honra, olvidant poch á poch llurs ambicions y llurs discordias, lo empunyar la llaugera bandurria del provensal, y disputar als poetas la esclusiva de llurs concepcions inspiradas.

Las Corts de amor y los Jochs Florals vingueren á fer lo restant. En aquellas las afeccions mes puras foren compresas, discutidas y valoradas; en éstos la noble emulació, sublimant lo esperit, portávalo á la mes perfecta expressió de la bellesa y del sentiment: alli damas y caballers, rivalisant en cortesía y finura, fixavan las lleys que havian de regir per molts seggles en las costums tornadas per ells á la blanura dels sentiments delicats y de la civilisació cristiana, y aquí los caballers poetas venian á mostrar á las que posaren novas afeccions en llurs pits, y en llurs mans lo llaut pera cantarlas, que no en vá havia penetrat en llurs cors la flama regeneradora que sublimarlos devia; y lo retorn á novas ideas, á nou gust, á novas sensacions, era celebrat ab cants á Dèu, á la patria, y á las damas catalanas.

Llavors brillaren los Figueras y los Fogassots, los Marchs y los Requesens, los Bergadans y los Jordis, los Giberts y los Rocabertis, y tants y tants altres, sens contar nostres may prou ponderats monarcas, que, los primers entre aquells, foren lo sol entorn del cual giravan los demés astres de la bona poesía catalana.

Mes ¡ay! no pregunteu que se feren las ardidas concepcions de eixos tan renombrats poetas. No pregunteu hont son, pus no los coneixeu, los cantors dels Berenguers y dels Jaumes, dels Jofres y del Peres. No nos demaneu lo poema de la reconquista, ni nos pregunteu per lo cantor de la expedició de catalans y aragonesos á Grecia. No cerqueu nostras odas á la presa de Mallorca, ni á la de Valencia, ni á la de Sicilia, ni á tants memorables fets de armas com ab llur sanch segellaren en tot temps nostres gloriosos passats. La mateixa historia per nosaltres podrá contestarvos.

Apenas sortida de la sensillesa de la infancia, nostra poesía no pogué menos de resentirse del afany desmesurat de il-lustració y de cultura que á tots embargava en la época del renaixement de las lletras. Flor tot just esclatada, ja ambicionava lo brillo de una existencia superior á sas escasas forsas. Cuan sols á la imaginació y al sentiment devian atendrer encara nostres poetas dels seggles 14 y 15; cuan sols devia esser un pur esbargi del esperit o del cor lo que animarlos deuria, la ma de la imitació, conduida per la inexperiencia, es la que pesá sobre llurs produccions, mentres que en alas sols de la llibre inspiració podian remontarse als espays, recorrer llur immensitat, y sens lo fre del idioma que á ells tocava fixar, acudir als tresors de la sensillesa, de la naturalitat, de las tradicions y del carácter caballeresch de la época, fonts totas ellas de sublimitat y de bellesa.

No vull culparvos, poetas de ma patria, ans alsaré molt alt vostra bandera perque en vosaltres se inspirá tot un Petrarca, y perque las literaturas que tants motius de gloria han donat á la Italia, á la Fransa y á la nostra bona Espanya, deuhen á vosaltres son primer alé y sa existencia renombrada. La patria vos faltá á vosaltres ans que tinguesseu temps de dotarla ab la rica literatura que ja en sa adolescencia feya las delicias de totas las corts europeas. Sens lo católich Fernando, tambè haurías tingut, ó Catalunya, los Herreras y los Cervantes de ton ara descuidat llenguatge.

Y los tindrás ¿qui ho dupta? Estava reservat al present seggle, seggle de moviment, de vida, de afany regenerador, lo apendrer de estimar la bondat y la bellesa sía hont vulla que se troben. ¿Qué volen dir sino tantas obras com en la nativa llengua se publican? ¿Qué vol dir aquest centenar de poesías que ja en lo segon any de la restauració dels Jochs Florals se han presentat al concurs? ¿Qué vol dir la protecció decidida ab que se digna V. E. honrar la renovació y festeig dels antichs Consistoris del Gay saber? Y ¿qué vol dir lo numerós y escullit concurs que aquí se reuneix ab vivas ansias de pagar á la patria aquest tribut mes de sa fidelitat y de son carinyo? Vol dir que la llengua dels Ausias March y dels Fivallers, no es moria ni pot morir mentres quede en aquest sol clásich de llealtat y de noblesa, de honradesa y de patriotisme, un palm no mes de terra que haja per nom Catalunya.

Com riu que en gorch immens enfonsa llurs ayguas cristallinas pera brollar tras llonga, ignorada y térbola corrent, ab nova vida, ab nou goig sas falagueras onas, axi mateix la poesía catalana, en lo gorch oscuríssim de son olvit y de sa impuresa desaparesqué pera brollar desprès de tres seggles falaguera, á la llum de un nou jorn, que la aurora ha de esser de sa regeneració y de sa cultura. A lo primer senyal que se doná per los digníssims passats mantenedors, 38 vegadas se inspiraren los poetas catalans pera disputarse la honra de mereixer una de eixas flors que ab llarga ma tè V. E. la dignació de regalar al Consistori dels Jochs Florals; y feta pública apenas aquest any la convocatoria que als ingenis del nostre país tornava á invitar, Barcelona la primera, y desprès Tarragona, Lleyda, Girona, Solsona, Reus, Figueras, y moltas altres poblacions se han apressurat á respondrer á la veu de la materna llengua, ab un centenar de composicions poéticas, dedicadas, inseguint la divisa del Consistori, á la patria á qui aquells se deuhen, á la fé en que han nascut, y al amor que los anima.

Nostre Excel-lentíssim e Il-lustríssim Sr. Bisbe, ab la passió per las cosas de sa patria, que tant lo distingeix, ha volgut tambè contribuir al lluiment y á la gloria de la llengua catalana, prenent part en est torneig literari, ab lo present de una hermosa ploma que, per molt que en valor material valgues, jamay podria igualar al que en importancia y prestigi li donan lo nom il-lustre de la persona que la ha oferta, y los termes digníssims ab que hagué la dignació de acompanyarla.

Mes, sens en res desmereixer los premis anteriorment expressats, faltava al menys lo que honrar devia lo millor cant de gloria consagrat á eixos braus fills de Catalunya que, desprès de regar ab llur sanch generosa lo torrat sol del Africa, se assentan avuy vencedors entre nosaltres, cuberts los pits de honrosas feridas, y plens los cors del noble orgull que deuhen sentir los que al tornar á sa patria, desprès de traballosa guerra, poden dirli com éstos: Patria, ja estás venjada.

Un home eminent, un catalá de cor, un ciutadá de Barcelona, un dels diputats á corts á qui mes deu nostra provincia, lo Excel-lentíssim Sr. D. Pascual Madoz, es lo qui se apresurá á oferir al mes afortunat cantor dels nostres heróichs Voluntaris, un premi tan digne del que lo regala, com digne es lo assumpto á que se ha volgut consagrarlo.

Animats del millor desitj, los actuals Mantenedors han considerat, en vista del gran número de composicions ab que llur convocatoria se ha trovat afavorida, que lo usar de un poch de rigor no havia de dóldrer als mateixos amadors y cultivadors de las lletras catalanas, al pas que ferho axi era donar als premis oferts tota la estima que deuhen tenir. No crehent, ab tot, haver traspassat los límits de esta exigencia que lo bon sentit los aconsellava, han adjudicat los premis que se mencionarán, en la forma següent:

Premi de la flor natural cineris, regalat per D. Joseph Martí y Ventura.

A la composició que porta per lema, Arribar y móldrer, y per títol, Amor es vida; molt apreciable, tant per lo pensament com per sa bona execució.

Un dels accéssits á est premi lo ha merescut la poesía que tè per lema, Te vull contar mil amors (Dr. Vicens Garcia), y per títol, Albada, per la sensillesa y dolsura de sa expressió.

Lo altre accéssit, que porta per lema Patria, Fides, Amor, y se titula, Laments de un expósit, valdria molt mes per lo sentiment que hi domina, sino la deslluissen un tant alguns descuits de versificació y de llenguatge.

Premi de la englantina de or, costejat per lo Excel-lentíssim Ajuntament.

Los mantenedors se han vist, ab molt sentiment de sa part, en la impossibilitat de adjudicar est premi á ninguna de las composicions presentadas pera concórrer á ell, per no haverlas considerat prou dignas. La dificultat que en aquest punt ofereixen las condicions del programa, cual es la de agermanar la relació histórica ab las galas de la poesía, lluny de haberse vensut en las produccions que se han presentat, ó las fa decaurer en un prosáich realisme, ó esquivant la part narrativa, las fa pendrer unas formas massa líricas pera no resultar en menyscap del assumpto que se tracta de referir.

Exemples de axó son los dos accéssits á est premi, que se han donat á las dos composicions següents:

La que porta per lema, Mane. Thecel. Phares, y per títol, Las áligas de l' any vuyt. Una llágrima á Girona! perjudicada com á relació histórica per son exessiu lirisme y á pesar de alguns defectes de estil, es apreciable per las dots de imaginació que revela.

La altre que tè per lema, Al temps passat..... una llágrima. Al present..... un sospir. Al esdevenidor..... una ullada, (Bofarull), y per títol, Las Barras de Sanch, exemple del oposat escoll, salvo lo gastat del assumpto, y alguna fatla contra la puresa de llenguatge, es també apreciable en son conjunt.

Premi de la viola de or y plata costejat per lo Excel-lentíssim Ajuntament.

Se ha adjudicat á la poesía que tè per lema, Ego sum lux mundi, y per títol, Jesucrist, com á la millor composició de assumpto religiós, per sa versificació numerosa, per son sabor verdaderament religiós y per la elevació de las ideas que conté, sobre tot en la primera meytat.

Un dels accéssits á est premi es la poesía que porta per lema, Senyor! Senyor! Ja sento lo vostre influx (Doña María Josefa de Massanés.—Lo postrer consol), y tè per títol, Anima consolada. Es una poesía molt plena del sentiment y de la unció que deuhen caracterisar esta clase de composicions.

Premi extraordinari de una ploma de plata daurada, costejat per lo Excel-lentíssim é Il-lustríssim senyor Bisbe de Barcelona, pera donarse com á premi de accéssit, á la composició que obtingués lo segon lloch entre las de assumpto religiós.

Se ha adjudicat á la poesía que tè per lema, Charitas patiens est, benigna est..... Charitas omnia suffert, omnia credit, omnia sperat, etc. I. Ad Corint. cap. xiii, y per títol, La germana de la Caritat, perque si bè algun tant faltada de fluïdesa y armonía, ofereix un conjunt ben acabat, rich en elevats pensaments, y notable per lo brillo de las imatges.

Premi extraordinari de una englantina de or, costejat per lo Excel-lentíssim Sr. D. Pascual Madoz, y ofert á la millor Oda dedicada al triunfo dels Voluntaris catalans en la presa del campament de Tetuan, durant la memorable jornada del dia 4 de febrer últim.

No haventse presentat Oda alguna digna de premi, pero sí diferentas poesías que, sens tenir rigorosament aquell carácter, reuneixen cualitats molt recomendables, los Mantenedors consideraren deber manifestarho axí al expressat Sr. D. Pascual Madoz, per medi de despatj telegráfich que fou contestat autorisantlos pera adjudicar lo premi á la composició mes notable que sobre lo mateix assumpto se hagués presentat; y ab estas facultats han conferit dit premi á la poesía, Los voluntaris catalans, que té per lema, Teneo te, Africa, per esser de entre las millors, la que mes bellesas reuneix; prescindint del cant final, titulat Catalunya, que fou presentat després de tancat lo concurs, y que ha deixat de tenirse en compte al ser judicada la composició.

Tal es, Excel-lentíssim Senyor, lo resultat del judici que de las poesías presentadas al certámen han format los actuals Mantenedors, ab vius desitjos de haver alcansat lo millor acert possible, pera honra y prosperitat de las lletras catalanas.

He dit.