Jochs Florals de Barcelona en 1860/Las áligas del any vuyt.-Una llágrima á Girona!

Sou a «Las áligas del any vuyt.-Una llágrima á Girona!»
Jochs Florals de Barcelona en 1860




NUMERO 7.


LAS ÁLIGAS DEL ANY VUYT,


UNA LLÁGRIMA A GIRONA!...







LAS ÁLIGAS DEL ANY VUYT.
UNA LLÁGRIMA Á GIRONA!...
________


Mane.... Thecel..... Phares.....



Veniu á mí, 'ls que un dia
La esclavitut sentíreu afrentosa
Qu' en nostre cel rugia:
Avuy la lira mia
Dels mártirs de aquell temps remou la llosa.

Entre las cendras del volcan, apenas
Lo nou Atila colossal pujava,

Y al crit de llibertat, de sas cadenas
Al vell mòn assombrat los claus reblava;
Cuant, áliga altanera,
Volant sobre la valla,
La feu aletejar dalt sa bandera,
Sembrantlo de un diluvi de metralla;
Y estrenyent al vensut dintre sa garra
Lo manto dels sèus reys furiós desgarra.
Iberia sòls no 's cansa
Seguidament cridantlo á las arenas.
Atleta que respira
No mes de independencia, á qui las penas
Son feixos de ensenalls que alsan la flama
Del pátrio amor, corrent pel circo, brama
Desafiant al Colós fill de la gloria.
Veniu, y la venjansa
Al recordar ab sons ronchs per la ira,
Despertaré dels héroes la memoria.
La forsa que te inspira,
Veu de las tempestats, dona á ma lira.
 
Miraulas, allá van, las áligas altivas!.....
Las du la tempestat , sa trompa n' es lo tró;
Dels bechs la sanch regala, la sanch de las captivas!...
Sas urpas, de carn plenas, fressejan la del lleó.

La tempestat las porta batent sas negras alas,

Del llamp las fuetadas son llum del sèu fanal,
La mort y lo extermini, lo incendi son llurs galas,
Cadávers á milers del héroe 'l pedestal.
 
Pel Pirineu rodolan... De dalt de sas montanyas
Escupen orgullosas d' Espanya los butxins;
De sanch sempre borratxas estripan sas entranyas,
Sobre 'ls llors de vint sigles tirantlas á bossins.

Lo dos de maig arriva!... al so de sas cadenas
Del somni voluptuós desperta 'l lleó dormit:
Las poderosas crins espolsa en las arenas,
Aixorda 'ls firmaments, rodanthi, 'l sèu rugit.
 
De ira tremolant, los ferros vils pateja;
Prenentlos ab las mans potents, de nou rugeix;
A cada anell que 'n trenca, un aligot trosseja!.....
Venjansa y llibertat!... pels ayres ne brunseix.
 
Qué son los brams de rábia que lo univers atronan?...
Qué son eixas despullas y restos imperials?.....
Las sobras del festí de independencia! sonan
Del Bruch y de Bailen las horas immortals.
 
Un altre crit..... victoria!..... honor á Saragossa!.....
Contaune las rengleras que llauran sos gegants!.....
La moderna Sagunto caigué!... desde la fossa,

La sanch, altiva espolsa al front del sèus tirans.

Y la venjansa brota; del pla, del mont devalla
Com sobre 'ls huracans los dalls de tempestat:
Ciutats, castells y pobles, las pedras, fan batalla!.....
La pátria es home sòl!..... venjansa y llibertat!!.....

 ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·  

Fills del Imperi, César! los fronts sota las clámides!...
Los camps de Espanya feman trencadas tas legions!...
Hont son tos invencibles?... Marengo y las Pirámides
En mitg del fanch rossegan los irritats lleons.

—Qué importa? avant las áligas! legions novas arrivan;
La forsa al valor mata, las áligas avant!.....—
Miseria, orgull! las plantas podadas mes se avivan,
Lo amor patrio mes creix dels mártirs al tallant.

 ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·  

Ja venen, ja se acostan, Girona á la muralla!.....
Ton noble crit ascolta, esclau d' ell, lo antich mòn!...
Responga á llurs canons, cascadas de metralla;
Si cauhen tas murallas, tos fills murallas son.

Ja arrivan; la victoria creyent assegurada,

Las urpas assessinas s' en van á ton escut;
Rodola la primera que 'l toca al sol tallada,
Los fossos plens de sanch anegan al vensut.

Mirau! pels camps ja fugen dispersas, espantadas,
Las áligas primeras; del llamp las fillas son!.....
Las áligas segonas, ahont? Esparrecadas
Al peu de las murallas!...... la veu dels morts respon.

 ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·  

—Qué importa? Avant las áligas! legions novas arrivan;
La forsa al valor mata, las áligas avant!......—
Miseria, orgull! las plantas podadas mes se avivan,
Lo amor patrio mes creix dels mártirs al tallant.

Salut, nova Numáncía! salut, heróica tomba!
Tas cendras brotan llors, al cel toca 'l cimal!.....
La gloria es de la patria, sangrenta ta hecatomba,
La fama crida á veus, tú sola la immortal!!....

Qué cercan eixas áligas en mitg del cementiri?
Qué cassan entre 'ls rochs que un jorn foren ciutat?.....
Tal volta 'ls enemichs per' durlos al martiri?
Cadávers son los héroes! la peste 'ls ha segat.

La peste, sols la peste! que 'ls aligots de Lodi,

Per ells sols eran canya que tronxa lo huracá:
Miraulos! los ulls morts flamejan plens del odi,
Que al fuet del sèu butxí lo mòn despertará.
 
Callau! ráfaga ardent la fosca nit clareja;
En alas vé del llamp, callau los elements!
Es Alvares!... de sanch un vel on torn rogeja.
Du sa bandera negra trencada sobre 'ls vents.

Salut! salut al héroe tan gran com sa mortalla!
Eterna glòria al mártir! salut gobernador!....
Si 'ls crits de ta agonia ton assessino acalla,
Ta patria 't done, honrada, un temple en cada cor.

Ascolta!..... als crits del áliga de nou per tot atronan
Rugits de rabia fera que llansan los lleons.
Las veus de cent batallas pel Pirineu ressonan;
Victoria!... desde 'l cim tiremloshi 'ls grillons.

A ells! á la cassera! la fiera ja recula;
Anem acorralantla, correm fins al sèu niu!.....
Lo crit de independencia pels gels del Nort circula!.....
Sentint nostra victoria, la Europa ja reviu!

A ells! de dalt dels núvols ja lo Colós tremola,
Ab ell sobre la pols la guerra dèbil cau!!.........
Batent palmas pel cel la llibertat revola!............

Radiant baixa á la terra un ángel; es la pau!!........

La pau! hora serena
Que ab llágrimas del cor ma veu saluda;
La pau! que 'l mal enfrena,
Borrantne de la arena
La ensangrentada fossa remoguda.
La pau! la pau honrosa
Ab cruentas piras de tos fills comprada!!.....
Aixécat orgullosa,
Oh patria victoriosa,
Desplegant ta bandera trossejada.
Y si de nou ve l'atrevida afrenta
A despertar impia,
Creyentlo mort, al héroe que dormia,
A la llum y al bramar de la tormenta.
Allá en lo Atlántích móstrali una fossa,
Tot esgrimint la espasa ensangrentada;
Y en la venjansa airada,
Cent voltas amossantla en la destrossa,
Arrastrarás la gloria
A ton carro triunfal encadenada,
Y al pes de sa memoria,
Muda, á tos peus, se postrará la historia.
De D. Albert de Quintana.