Colecció 26 de Coloquis valencians/Dels Poticaris

Coloqui
dels Poticaris

y els que els portaben

Hui en casporra mata à un atre, en casporra morirá. Lleudomia, posa atensió y et comensaré à contar tota ma vida y milacres perque et pugues alegrar. Ja sé que em diràs soc ruc, pues, chica, això qué li fa, pera que yo en termens rucs tho conte tot per lo clar? que sino, me afollaria, ò habia de rebentar. Escolta, que ya comense, empomau en lo cabàs. Juant yo me viu fet y dret que me anaben apuntant als cañots, y els vigotets me anaben ya negrechant, menentrí dins de Valencia y en ella em posí à estudiar pera ferme Poticari, y apenes em vach trobar habil pera el dit ofici, en la casa vach entrar

de aquell Poticari antic que prop de la forca està: y el home es portà tan be que dins poc tems mamostrá tot lo que hia que saber en la dita facultat. Al cab de este tems un dia acabantse de llevar el Amo, em diu: ya fadri, per aon vullgues pots anar, y posarte en ta botiga que ningu et pot contrastar. Fon bastant esta paraula pera que yo men anás y em vach plantar en ma casa y enlora me vach casar. No et conte res del casorio, perque es molt llarc de contar, alló de à punt de desferse estant al peu del altar, y vach sols à referirte lo que em varen fer purgar en la casa del meu Amo: carót que car me costà. Pues com dic en dita casa se solien achuntar alguns altres Poticaris y un dia es vingué à arreglar el fer una pasechada, y aon? al grau à nadar. Feren pues la prevensió, à mi em varen convidar

prengueren la matinada del dia de Sen Chuan varen celebrar el dìa quant se puga desichar molt alegres y gochosos, y à boca nit fon lo cas. Pera despues que nadaren fet el sopar y arreglat duhien en una casola, no que es pas pera contar. En tu has de guardar la roba: que yo no tinc de nadar? calla, calla, tros de macho que no sé quant tindras cab qui ens ha de guardar la roba, si ten entres à nadar? viu que tenien raó, y luego em feren callar; pero per lafoll de Herodes que un chasco els tinc de donar que sen recorden siquiera mentres que vius estarán. Yo molt content em quedi fent visites al barral mentres que se despullaben, y estant ya tots dins la mar fiu rebista de la roba, y deixantlos à una part la capa, espasa y sombrero, y sabates (cap salat) lo demés meu enduguí, despues que em menchi el sopar

y la casola al bordell la fiu trosos acabat. Com dic en tota la roba en un bolic baix lo bras vingui à Valencia y entri per lo portal del Real men vinguí a casa el meu amo la deixe, y contant el cas que pasaba, men torni apresa cab al portal. A hu dels guardes li digui amigacho, ò so galán, si no em descobri el secret, yo li vinc à mosquechar un contrabando molt fort, que en esta nit se ha de entrar. Ell que va oir contrabando als atres cridá al instant y de lo que yo li dia els va fer participants. y em diuen: vachasen fora, y avise, si els veu entrar. els deix molt be les señes dientlos, que vestits van capa corta, espasa llarga y el sombrero refilat. Yo men munte pont amunt y en un canapé sentat avecham com venen estos camarades disfrasats. De alli à casa de micha hora que alli me estaba sentat

papa el rage que venien uns bultos tots embotats y rebosats à la esquerra de avergoñits, cab salat, pues la lluna en tot lo ple pareixia dia clar. Yo em rìa com un chanfutre al veure que tots torbats arrimantse à les parets entre ells anaben parlant discurrint modo ò manera pera entrar sens ser notats. En mich lo pont ells se estaben no volent pasar abant tot era fer cantonades, y aguaytar cab al portal, aguardant aguera chent per poderse entremesclar. Els guardes que ya impasients estaben, el que avisat fon de mi, sels atahulla com anaben ronsechant, corrents als atres avisa dientlos acelerat: alerta, chicos, alerta, ya estan ahi els del frau. Per fi per remat de cuento ya han arribat al portal y els pregunten que quién vive? el dimoni vivirá, dihuen ells: alto, les Guardes responen, tinguense allá

à la Ronda del tabaco. Quin tabaco o quin caram. Homens detinganse al Rey, qué tenen perdut lo cab? quin cab ni quina dorsayna, deixemnos vostés pasar. Com pasar? tinguense al Rey: carot y el frau aon està? Señors tinguen atensió, miren que dotar com honrats. Deixemse ara de honradures y manifestem el frau. Fon precis que els pobres homens sagueren de destapar y enseñarse en vivos cueros, y referiren el cas. Qué no digueren de mi qué risa no es va formar de uns y atres que acudiren, els Guardes com à encantats no sabien qué els pasaba pues es trobaren mocats els fiels y demés que habia del mateix modo sagrat: ya es rien, y ya bufaben per haberlos yo engañat; y yo em ria com un tonto no podentme reportar: Pero veent les dilichensies que teen per encontrar alque seña y contraseña tan segura els va donar,

per entremich de la chent pigue de sola y men vach à ma casa tot cotet, La tal burla celebrant, y els pobres contrabandistes avergoñits y chelats sen van à casa el meu Amo, La roba es varen posar, pero donats à les furies segons me varen contar, ideant trases y modo pera poderse vengar. Pues com vol dir el adachi que no viu mes el lleal de lo que vol el tray dor, yo algun chasco reselant, no anaba à casa el meu Amo desde esta feta, sagrat, y ell un dia em dona queixes, digui el motiu, y enfadat em digué era un tros de ase, que allo ya estaba olvidat: que per chansa ho varen pendre, y com à tal va pasar. Yo li dic: vacha en bon hora vosté, que promet anar. (por aqui por las espaldas) quin cabró se ha de arriscar à ficarse en tanta chusma! Y sinse voler anar, aixi pasaren molts dies, y en rahons, per rematar

em foren torcen el coll y me varen engarvar Ani una nit en que tots se habien alli chuntat, y em feren mil agasajos molt contents disimulant: yo mels eregui, pero à fe, que me la varen pegar: pues al cab ya de molts dies que del cas nunca es parlá, urdiren y tramoyaren el arreglar un sopar à tota satisfacció, y yo vach ser convidat, pero del sopar ya dit yo quedi desbilitat. Fort pues el cas que en lo vi uns polbos acrisolats, que farán cagar à un mort de tres dies soterrat posaren, y yo ho vegui sinse poder reparar, mi en lo gust ni lo color que tal aguera mesclat, y encara no pasá un eredo, ya fou lefecte, sagrat que sortia per lo ventre puchan uns fumets al cab. Y no pará en aixó encara, que hu mentres tant ven aná y li digué à ma muller molt confus y apesarat:

mire, si ve som marit vecha, si el pot sosegar y nol deixe entrar entrar en casa, que cert per armes vindrá que ha tingut pendencia en un atre de mal cab, y yo per este motiu la vinc à vosté a avisar: algun dimoni va ser este avis, cap sagranat. yo ventme perdut del tot del enemic apretat malve dret, y dic: amic, be me poden perdonar que tinc precis esta nit un recado que donar que ara mateix me ha ocurrit; home, sentat, temps habrá, No puc detindrem un punt que mes que per punts men vach. joc y men ani corrent en los botons despasats per adalantar faena y à guatxe pasos anats ya no podia sufriro com pogui vach aplegar al carrer de buida culs del fosan de san chuan. Mire als cantons, ningú vech, àterra els vanahuells blancs y me apone, quant me viu que venia en un soldat

una sota, plantem dret pasen, y em torne à aponar. Y al millor de la faena que me amaba allaucherant, sent ruido de patrulla, amunt sarahuells: sagrat, habrà aflicció com aquesta! No té remey, à marchar à casa, y en tot sosiego podré alli desocupar: y nunca caygui en malicía que aquells ho habien causat. Men ani ple de agonies en un posterol tan gran com quant la lluna té el ple ò un sedás de aquells mes grans, fent postures y corbetes en moltes torbes de cab en un gran dolor de ventre y erre que erre apretant al pañ de la porta falsa, y com anaba torbat, à puñades y trompades quant arribe vach tocar. Ja se ha asomat ma muller, y em diu: tú quánt tindràs cab? No me faltaba atra cosa que ara vindrem predicant. Dona, obri. No obriré: mira per tos fills. Sagrat y qué li toquen els fills á que yo puga cagar?

Obri, nas de porc espi, ò bascoll despenchollat, ans que en una cudolada et fasa trosos lo cab. No vull obrir, ya ho he dit: no vull que et perdes. Caram qué gloria! Moño de estora Obri, torne à replicar, si no vols que acabe en tu. Nom respon, y sen entrà. Vaya ya baixará á obrirme, y aguanda que aguardaras, quien espera, desespera sol allà dir el refrá yo que ya no pogui mes dret com estaba, atacat se va ensendre la esbopada y la polvora volá. Cielos! qui mha vist à mi tan ert com un embarrat ò com un vestit de llata de aquells de divendres sant! En fi sarahuell y calses tot ho tenia apegat, y al chemecs, ais i suspirs tanta chent se amotiná que em vach veure en un afronte. Ma muller se alborotà, pensantse que era atra cosa, y dins me varen entrar aon me mudaren la roba, nuet em varen deixar,

y en lleixiu y torcamansos me agueren de netechar que estaba, cert, tot perdut, de color sobredorat en la cara de afollada, tot brut descabellonat, desvalgut, ple de desmais, en colada vach estar, que em servirá de escarment mas que vixca dosents añs de no ficarme en ningu per el fi de chasco dar, que en moneda igual pagantme, he quedat molt escaldat.