Colecció 26 de Coloquis valencians/Dels Platerets

Coloqui
dels Platerets que habia

y els que els portaben

Pues que em dius que so feixuc, Lleudomia, perque no et parle, escoltam, pues vinc de amarc com les mateixes retames. Yo et deixi (com tú no ignores) quant els cañots me apuntaben, y fuchint de una culada vach pegar un gran culache. Yo me explicaré, si puc mitigar este corache que estic, que mafollaria,

si no acertàra à explicarme. Ja sabs que em posi en lo cab (encara que so un salbache) de estudiar pera Albocado, y despues de adotorarme, achuntar els berenars en tu, chicota, parlante. Per lleu salat que no acerte, perque em plantares per galtes, que era un pobre; ya mo sé, Llaudomia, si no em dius atre, y encara millor que tu sé de mí mes, y mo calle: mes ya fas prou en coneixer lo que em plantares per barbes. Com dic, estìgui en Valencia y ara estic asi mirante no es veritat? Respon, dona, que portaba que contarte mil coses, y en especial en una pretenc cansarte, que com tu fores meñspreu, no crec que puga agraviàrte. Yo que em viu ya fet y dret, apresa volguí casarme, perdona, que en ta presencia de semechant casa parle, que en parlar de casaments els ulls me fan patarates. Viu una mosa, ella em veu, ella em crida, yo li parle,

ella em fa lull, yo la entenc, ella me embist, yo la pare, yo li done, y ella pren, ella es planta y yo me encarte: sagrat, Lleudomia, qué bulla tinguerem, y qué trompades! Yo siempre la quise bien: pero com estes mosases son cabàs de femater aon totes les coses caben, mes de docents motilons li anaben fent cantonades. Y si et vols riure un poquet que me escoltes et demane en los nasos muy abiertos y les orelles tancades, que es cosa ben singular lo que ara tinc entre sarpes. Y pera que tu y que tots vachen alerta y es guarden, dels bigardos pera sempre, y per seculorum amen, te diré den hu en hu tota sa vida y milacres. Per Sent Agusti comense y aniré seguint el rastre sinse parar en torreta, perque el arros no sa empastre Quatre habia asi orelluts ò millor diré playantes que corrien com si corps

à moltes endevotades. Hu portaba Sen Chuan Facundo, abogat de les tentades, y ell à pures tentacions procuraba ferles caure. à les moses, quant corria la garulla per les cases. Atre duhia à Senta Rita en uns nasos de tres bares que era bo en lloc de casporra reñint pera defensarse. La Virgen de la Correa portaba hu ple de taques, fet un escombrall de forn, y en sou dones y tomares per escaletes buscaba en la colecta als confrares en lo focós dos habia que en Sen Thomàs se agafaben hu el portaba tot molt brut, amostrant totes les bragues, latre el portaba tot enflocat en tan grans barbellerases. Y es lo cas que estos dos trorusos era un parell de flasades, que en barberies perdien lo que en Valencia acaptaben. Atre á Senta Agueda duhia, y com totes les preñades li tenen tal devosió, quan à besar se acachaben

també ve acachaba ell com qui vol achenollarse. tocantlis la maliquera, oientli: asó con chanses ò panses? bon llob y fosca y les portes ben tancades. De la esperanza venia, be podia ploure à llanses, un atre en senta Apolonia abogada de les barres, dien que tenia gracia, y el creien les tontases, perque de ordinari ell fer solia en elles tracte. Les refregaba les dents refregantlis les unglases, y un instant en ans talvolta se auria llevat cascarries. De San Sebastiá atres dos tots los dies en grans ansies agarrats en lestruperi, y llevantse les llagañes el que duhia à San Francisco de Paula, volgué castrarse, per anar un poc llaucher, pero en ses tretre va caure, que quixal que no es menecha es per demés arrancansel. Latre portaba en un plat com un present una ymache de la Virgen del Algibe;

este ya era un poc mancanes y del pobre plateret compares fea y comares en la Virgen del Consuelo de Don Felip ixia atre, y en veure de llunt faldetes, fea aixi com les beates mirant y acachant els ulls, y arribant à emparellarse, pasaba fentlis la aleta com qui no ho fa, refregantse el que duhia à Sant Onofre es cert pareixia chagues, y en les cases que acaptaba fea deu mil descansades. Pues quin atre en San Domingo era hu en tan grans dentases, calbo y negre com una olla que en arribar à aferrarse en la Virgen del Rosari no hia bodegó ni estable que pel diner no es ficàra: bon ató de bastonades, y que estiguen en sa celda. Pues de allà dels trinitaris en la soledat ixia un grosot en unes galtes com dos lleus apedregats y un bascoll y un pit tan ample com un pare de bacada (yo no dubte fora pare) este en soledat ixia,

per buscar quil acompañe, que en la soledat no hia en qui poden recrearse De Santa Monica es cert que ixien corrent albades dos tosuts aragonesos hu en lo plateret del Anchel, latre en lo del Santo Christo, y en aplegant à chuntarse à visitar à la tia, la sobrina, y el compadre, y per pillar un polvillo, la vesprada alli pasaben. Del Remey neixien tres, tres animes encantades pero de portes afora mosques de ase no igualaben. Hu portaba à Sen Bernat, latre Sen Blay, y eren rares les funsions que no corrien este parell de bolcados: pues el que duia a la Verche sempre anaba el tal gratantse y duhia una olor a sofre Has dos de Sent Antoni tots los dies se encaixaben per carrer y carrerons tota Valencia talaben En Sen Albert y Sen Roc dos també ixien del Carme estos en tot arreu eren

criatures desmamades. De Cherusalém ixia hu en la Virgen contra espasme y segons la chent murmura, à poc temps va amonestarse De les Monches Capuchines ixia un drope playante en lo Niño Capitan, mes ell en ses mans llabades se omplia be el bolsillet, y les Monchetas que rabien. De santa Ana també ixia un bell ple de mocs y babes, que anant ve escagarrusaba, pegaba grans camallades, es tocaba, tropesaba, la pobre Santa que ho pague. La mensó, per exi els ultims tels diné sens ditalarme: hu portaba à sen Ramon, y en ses drogues y paraules ell se encaixaba la presa ans que la pantera ho taste. La Virgen de la Merced un tort la duhia de cames que sigualaba una equis en uns nasos com un anet. Un atse bell casporrut blanc com la palla de faves duhia à la Virgen del Duch, tan xatat de picotades que pareixia sa caxa

una mostr de toballes. Que taparegut, Llaudomia de esta escuadra de galafres? no so home de gran sesc? no tinc gran cab pera Alcalde? pues tots estos que te dic y atres tants que yo me calle com son los aguayta cosos y eixos de les alforchases, per casa la mehua mosa à totes hores pasaben, y ella els fea carantoynes uns exint, atres entraben, y à la porta moltes voltes ells en ells se embarasaben. Yo que viu alló (sagrat) no has de ser tu qui me engarbe: primer tirar la singleta que creures de desollades; agarri y me la deixi, y no he tornat à parlarli Carot yo à tu et vullc no mes que amiga no eres de frares: ara ya ho sabs, pensau be, mira que ara al bol me agarres, y perque estigues contenta procuraré contemplarte. A Deu llum dels meus calostros, à Deu cara de les cares, y hasta que dins la pallisa yo et percase y tu me atrapes.