Colecció 26 de Coloquis valencians/De Chusep Patricio Vintungles

Coloqui de Chusep Patricio

Vint ungles.

Afora, que va de bo, pues ya no puc sufrir puses, y totes les cosquerelles desde els peus al cab sen puchen. Aixi com te viu ballar (así entren mes matadures) tan emprendat em quedí de tes graciositats chules, que no podré yo en paraules reterniro ni en pintures. Sols te vach dir molt gochós: qué bellament que et bellugues, perque com una cabreta tens els salts y postures; añadint: qui tagafára cullint nabs, cols ó lletugues! Qué habia de fer? sagrat! lo que usen y acostumen lo pernicot y pendanga, quant al barallar se achunten. Mes ara que estic de espay, faré un achust, si te achustes, que si les coses no es parlen, may creuré que se efectuen. Yo mhe de casar en tu, à pesar de tots, com vullgues, y demana abellas blanques, que faré que te se duguen.

Si es que no estàs informada qui soc yo, no poses dubte de que à mi em dihuen, señora, Chusep Patricio Vintungles, que el campanut sobrenom (perdona que aixi em descule) sona y sonarà per lhorta, al Puch, asi, y allá aon vullgues. Ma hacienda ningu la ignora, ma persona ya la chusgues: pues qué aguardes (cap sagrat!) Donam eixe si que et busque, que si es cas que per vergoñes has de anar buscant escuses yo no vullc atropellarte, yo et daré temps que ho remugues. Entre tant ou un ratet este cas, pera que et pugues riure un poc: el atre dia (com femechar acostume) yo y el rosi pasechant fent de nostres travesures, despues de molt arribarem al carrer de palpa cuyxes viu netechan les sequioles, necessaries aon se embruten, fiu cárrega de aquell fanc y anant cab á Benetusér, em viu tot cercat de Guardes, y fent com ells acostumen, tant me varen rechirar, que casi casi em despullen.

Quant un fanfarró de aquells en mes fons que els que dechunen, diu: lo rosi porta el frau; mes yo que de poc me apure: lo rosi porta un diable, si aguarden que em desmesure. Poc à poc, mire el que parla (respongué lo molt chanfutre) rechiraulo, que el rosi tabaco porta y de puntes. Respongui enfadat del tot (mes severo que no els chuches, quant están de tribunal oint de un pobre les culpes) les puntes en lo seu cab podrà ser de que li apunten. Atre guilopo atrevit en mes malicia que Chudes volgué llansar ma al ramal, y espolsant les ferradures lo rosi, mogué un dansado que els feu fer deu mil postures, y tirant lo fem entre ells, quedaren eixes figures (pera servir à vostés) de tabaco hasta les ungles; que al veure tan gran acció, una y mil vegades chure, que si me encontrará Rey, thaguera fet guardaburres. Torném à lo comendat, que es lo tema en que yo em funde.

Suponc, que voldràs saber lo que tinc: ya ho especule; y aixina sinse amostraro, ixiràs pronte del dubte. Tinc un tros de regadiu, ple de llegums y de frutes, mansanes com à melons, els codoñs son com un sucre, cascabells de los mes bo: lo mes bo es lo que yo busque que es la mel, y sent tu ella, gran codoñat me asegure: no faltant à ton manar sebes, nabs, cols y lletugues, les safanories de garbo, les panolles ben peludes, y demana de collites de totes coses abunde. Y aixi, estrela matutera, norte de les mehues cuyxes, pues tinc les cárregues fetes, achusta tu les mesures, mira que et contemple tibia, y em fas anar en curruyxes de que algun moll caragol de estos que la ploma empuñen (aixi la tinguen cremada, ya que templada la chuguen) en ses plantes y fachendes et du torbada, y sens dubte pagada de ses momades te estorba que à mi me vullgues.

Pues mira, si en tals te cases, pronostique y aseguret, que al añ y mich de casada morirás plena de bubes, que portant galó de or, de plata les bordadures, molt de modo y tanta moda, atre ho paga, si ells ho duen. Pa, pa, y no tafata: carn, carn, y afora pelugues. Pareix que thas elevat: mal mesabrá que te apures; perque yo et desiche en pau y en la voluntat endurten. Ara estes decimes ou que yo mateix me les chusme, y podia dir que es proba, perque es troba y no de burles: oules be, que son de gust, y no pera capis fustis.

---

1

Afondar (sagrat) pretenc ya que naisqui en tan mal signe en qué ha pecat este indigne contra tu, que no ho entenc: si es solir, perque et vull, yo entenc, que el mateix delit ho esplica, que el que té chica bonica té lo bo de lo millor, y es aixi el delit machor de un home el no tindre chica.

2

Sols volguera averiguar per apurar uns recels, deixant à una part els cels que per tu tinc que pausar: en qué et pugui yo enuchar pera castigarme mes? No volgueren los demés, y es casaren, si volgueren? pues digues, quin dret tingueren, que à mi em ve tan alrebés?

3

Naix lo grill de mala rasa. mal marcat, y ai son despio, molt pagat de fer ric, ric, canta que es fill de gabasa: en un alfals la fam pasa, hasta que per descuidat dins lalfals lhan agafat, y el fiquen en la grillera; y que yo se de esta manera no tinga de ser casat?

4

Naix lo caragol, y porta tota en pés la sehua casa, al aygua sos treballs pasa, y al vol ses penes conforta: quant a un melonar se aposta del cansaci fatigat, traent les bañes de cansat pastura un si es, no es; y podent portar yo mes, no tinga de ser casat?

5

Naix negre com un tió el borinot, y à porfia apenes veu llum del dia (ò volátil borrelló!) quant olvidant la pasió del pare que tha enchendrat, en pilotes afanat fa arrecules lo chornal, y que sent yo racional, no tinga de ser casat?

6

Naix en la marchal lo tábe de tan mala inclinació que es volátil ahulló: el mal cabró que calabre; quant (á la paret que es done) pica molt encarnisat desde el novi mes matat hasta el mes lluit y gros; y podent pegar yo mos no tinga de ser casat?

7

Naix del ou de la gallina piant, piant el pollet, y així que es pollastre fet, ò à ser gall se determina, quant al punt lo coll empina, chirant la cresta à un costat, y al veures tan ben armat, amo es fa del galliner; y yo en tot mon menester no tinga de ser casat?

8

Naix la granota y bizarra brinca y pega algun voltet, y apenes font el arguet, mirant al vol se espatarra quant estenent sarpa y garra, trepa à la profunditat, rechirant ab brevetat del charco els ocults rincons, y que fent yo alcabusons, no tinga de ser casat?(fol.24.b.)

9

Corre el seguiolet ventura, rompent marchens y tarrosos, rientse à trosos y à mosos, y estar suchecte murmura, quant entra per la verdura regant lo que està sembrat, y sinse ixir del regat, posa el chulibert que nada, y voltant yo la parada no tinga de ser casat?

10

Estant en estos nivells com à loco en una gabia, se me va rompent de rabia la trincha dels sarahuells; quins aguells ò quins bordells em tenen de esta manera? De cosa que em desespera al mirarme en tal espill, mes que caragól y grill, y sinse tinde grillera.

Ja has oit les Desimetes que son pera chent de llustre, y de proba que no es troba per mes que el incheni estudie. Pues abant, y proseguixc lo demés, si no em perturben. Pasa en los llauróns del horta, estos que noblea enchulen que es lleven de matinet abans de que el sol apunte: ixen y roden els camps per llevarse les arrugues: se asenten abora un marche à descansar, y es desúen, fent llavórs alguns pronostics dels ayres y de les pluches. Salsen à mirar els abres y veure els sembrats procuren, quant así cullen un rabe alli albercocs y allà prunes; sen tornen per veure à Pepa, y à dirli dos mil ternures, don la volen encontrar mirantse à voltes les puses, desmelenat lo cabell, mes hermosa que mil llunes. ella li fá la enuchada en melindres y postures, ella li amostra els albercocs, perque se li desenuche, dientli: sol meu, qué tens? es posible de que em vullgues

donarme tants forts pesars, quant yo agradarte procure? Mira que albercocs que et porte: tastals que son com lo sucre; mira qué prunes de frare: menchan, que están ben madures; pren este rabe que et done, mes nol gafes per les fulles, y com vol dir el adachi, que à veres venen les burles, se solen manpendre à mosos, y à pesics, que se ablaniren, costralada, correguda, y riures hasta que se unflen, ell tirà, y ella sarpada, y para: pensa en que vullgues. Y aixi, vida del meu cor, vols te demane: (asi et busque tendra com una manteca) que tingues (asi em descule) compasió (asi em desboque) dels meus llantos y penuries. Y que si no has de ser mehua, que els estudiants te capturen, que à cada pas entropeses, que tingues mil apretures que no et veches poch cumplit, que els chitanos te senduguen, y si ha de ser al revés, que logres sempre ventures, y aixi moriré content, sols me diguen tots quants vullguen

ben pocs y bon bordell tinga Chusep Patricio Vint ungles.

---

---

Un Llauró

plantat entre dos Señoretes,
les raona de esta

manera.

Decimes.

Pues que chuntetes os trobe, tant contraries que os admire, que te enfades, si te mire, y mirantme tu, me estobe: que contemplante, me arrobe, que en veuret, em pose à riure, en no veuret, no puc viure, tu, que me fas delerar, tu, que em fas desinquietar, y tu, en fi, que Deu me lliure.

Os vull dir que em deschuine, mirantvos, que em derretixc si os oixc, y que em confundixc, parlantvos, y me atrotine: que si à alabarvos me incline, no puc, pues estic mirant

que el mon esteu embechant fent mil morts de una mirada, y que si la una magrada, mes latra me está enchisant.

Ara qui fará un cabdell de tan encontrats afectes, pues uns mateixos obchectes em devanen el servell: dels remolins que em fa ell creuré tindre de pedre el cab; y el que a fondo el meu pit sab, no me encontra sentenen, pues tinc asi un formiguer que em té tonto, que es quant cab.

Desiche per alegrar lo que em cobrin les pestañes, eu, cuidado no me engañes, eu, nom vullgues desayrar: en quina mhe de arreglar, que ell en una te de ser? digues, vols ser ma muller? tu vols ser en mi casada? comense à ferte la alvada? vols peguem foc al paller?

No ho poses tu tot en riure, pensa tu en lo que the dit: vols tu tindrem per marit y tu en mi be voldrás viure? aquella que em deixe lliure,

en latra em deixa content. Declara tú ton intent, dona ta resolució, tu qué dius, que si, ò que no? quin es el teu pensament?

Chiques, com una veleta em teniu entre dos ayres, deixa tu de fer desayres, allarga tu eixa maneta: eres sorda, estás mudeta? sagrat! yo estic que em desfas: tu ya vech no parlaràs, y tu res diràs al fi, tu em vols? tu no em vols à mi? tu fas cas, tu no fas cas?

A fe que em deixeu ayrós me quede com una mona: eu, si the agraviat, perdona, eu, sufrir, si só enfadòs: con que ninguna de dos que habia yo atahullat em vol favorir? sagrat! si fora asó tot de veres, entre una y atra les peres com magueren aforat!

Ni magrades; ni vals res, ni à tu et vull, ni à tu et desiche, y mas que un galgo us trapiche, de ma inspecció ya no es:

ya no us vull mirar may mes, mas que em quede per casar. Cus, y be em podeu plorar perque qué dicha ha de tindre la que despues de convindre, vullga, y nom puga alcansar!

Filla, y tú que mhas de dir, que no ò que sí? clar clar, clar. mes com me veus despreciar, el rastre voldràs seguir: mira qué te arribe à dir, y per la mama tho chure, que si me vols, te asegure que à festes the de menchar, y à poc tems has de exclamar, prou niha, que ya me apure.

Per traure els ulls à les dos digues si, mas que de burles voràs com es precis durles à saludar al Socos: y voràs qué de envechós destos que me están oint, y sinse estos mes de vint, que et dirán que so un batsoles, pero si et pintes à soles, logret y queden gruñint.

B.C.