Colecció 26 de Coloquis valencians/De Gori Cagaferro

De Gori Cagaferro. s }

Deu te guart mes de nou sons, Deu te guart de part à part, ya estic fet un allioli, ya comense à bobechar, sens veuret yo no puc viure, y quant ya te tinc dabant, me omplic de polls de gallina que un punt no puc sosegar. El cor me pega batudes, el lleu tambe em fa tric, trac, y la melsa y els reñons me sen van amunt y aball; tan ensès estic del feche que em tiraria à nadar; mes qui no pedrà els menuts si es que en tú está contemplant? Perque Venus, Juno, Dido, Flora y totes les deitats son pera tú lo mateix que un pegat posat à un banc. Ara em folgára yo ser pera poderte pillar Don Juan de las calsas verdes

ò el Rico hombre de Alcalà. Dies ha que vach y vinc per a poderte parlar, donante à entendre qui va y à lo que vinc y llograr una atra ocasio com esta no he pogut (cap sagranat) la fona vull esclafir ya que la tinc en les mans Yo só Gori Cagaferro naixcut en Benicalap fill de Mauro Cagaferro y de Chuana Esgarrañ. Mon pare feu de comare y ma mare de escolà catorce añs en les Valletes, guañant dinés à grapats. De este dichós matrimoni naixqui yo tan agarrat de pantorrilles (per lleu) que pareixia un soldat. No vull dir lo que chic feu perque chicades serán: y aixi vach à dir que apenes al vigotet me apuntà que ya tenia fumets, servia en Venicalap, sent entre tots non plus ultra en lo sembrar y trillar en lo segar, en lo batre, en lo empeltar y agramar, y aixi en les demes faenes

que von à un Llauró tocants. Entraba en un rosì bayo à Valencia à femechar, y en lo carrer de les cuines quant volia yo pasar, dient: Señora, tè fem? de casa un señor Lletrat solia à voltes cridarme un dragonot llepa plats en la cara mes lluenta que el setrill de frare Pau tinga una poca pacencia, perque la vull retratar.

---

Decimes}

Greñuda y en pocs cabells y aqueixos de mil colors molt bons pera espalmadors, y també pera pincells: polls y llemenes en ells parturaben nit y dia; llarc el front y en ell tenia mes de cincsentes arrugues, en atres tantes barrugues, que un dimoni pareixia tan grans com unes corbelles de lladelles molt poblades, y de cabells despoblades tenia (per lleu) les selles: els ulls com unes paelles, y la mirada de sompa, en un nas com una trompa,

be que un poc arrufaldat, mes de mocs tan carregat, que imposible es no corrompa tenia fosca la boca, que de fóra pareixia, y de ella un pudor ixia, que à qualsevol lo sufoca: mes lo que à risa em provoca (recordantme del monot) era miranli el vigot de la una à la atra orella, en una barba de vella, y en mich de letrina un clot. Verdinegra era de cara, y tota plena de ronches, y el dimoni com té conches perque les disimulàra, medicaments li prepara, y apostaria un sisò, que en lo sachi del vacò (tan lluenta la tenia) la fregaba cada dia, pera ser la tentasió. Aquesta cara de rap era també molt colluda, y li dien la papuda, perque en mich tenia un pap cada mamella era un cap de nano, segons la trasa, y tota anaba brutasa, desde el cap hasta el garró, com mosa de bodego,

que nunca para per casa eren sos brasos clavilles de plegadorets de cara, y els seus dits, si be es repara denotaben ser canilles: no tenia pantorrilles y els peus com potes de galls tots plens de búes y calls y asi acabe la pintura de aquella horrible figura Mariquita Escarba-valls Què et pareix pues de esta chica? no era cosa de agradar? pues encara sapreciaba y es fea de respectar tantes foren les vegades que pasant yo, me cridà, y sempre em guardaba fem que yo allá en mon capotàs digui: esta mosa per lleu va mes calenta que un all: no importa, deixala vindre Yo la aní cucurrechant, fentli à voltes de la aleta, y à voltes tirant li grá, conque tirant li chufetes se ria per baix lo nas. Ella pensantse que yo per ella anaba penat, no sabia en que agradarme, vallantme el aygua dabant

ya em donaba llonganises, botifarres, marsapà, sucre esponchat, chocolate, y quant podìa pillar. Per fas ó nefas sabé lo que pasaba el lletrat y com à gos perdiguen sempre anaba olent de nas: y un dìa volgué el dimoni que mos varem encontrar al pixador dels Maltesos y al temps que ella sumicant em dìa: Gori, per tu pase yo dos mìl treballs; mira asó cóm ha de ser, quánt nos habem de casar? El Lletrat chirá el cantó, y nos el verem dabant, dient: aquesta ocasió la buscaba molt temps ha. Bona va la dansa à fe: ya yo he tret el gat del sac; yo em valdré de la chustìcia. Quant ya en los nasos unflats li vach dir: Useñoria parle á espay, y parle à pams; y entonces me responguè: vostè es grandìsim vergant; poc valdré yo, á dìns tres dies farè que li tape el cap à aquesta mosa calenta; y entenga, sì acàs no ho sab,

que anirá la soldadeta per lo que a mi me han robat. Quant que mhan robat senti del tot encolerisat, el puñal desembayni, y li vach fer un forat, en la pancha, que caygué sinse dir: asi em fa mal. Mariquita espixarrantse del susto també es quedà alli al costat del seu amo. Yo men ani pas à pas à la Almoyna, y estigui un poc de temps retirat; pero achusti com volgui, perque estaben empeñats à peu y à caball per mi lo gran turc y el tamorlán, que et pareix, chica (per lleu) de aquesta cas ò fracàs? Ya está fet una per una que siga be ò siga mal. Anem ara à lo que importa: yo desde entonces ensá no tinc afició à ninguna per cert y per veritat, sino à tu; y aixi be pots desde ara anarho pensant si en mi et vols casar ò no. Ell en mi no aniràs mal, ya te he dit abans que so un tigre per a el treball,

y habilitats en tinc moltes, com les anirè notant. A tots encante, si cante: la guitarra fas parlar: si balle, en la boca uberta fas al que mire admirar: la barra com un chunguet per layre la fas bolar. Salte y correc com un canso; chue à conills à amagar, y en sentir: à tocar mare, só sempre el que va dabant: Se chuar à endevinalles, y atres mil habilitats que calle per lo present, perque no et vullc molestar. Yo no vach de garo en garo, ni meñs vach à correr galls, perque diu allá un adachi: la gallina cinc sous val y en el vol se choca; y aixi tinc vida canonical. Menche y dorc com un salvache, tinc quatre parells de reals: tinc roba que es un primor, blanca, de seda y de drap; y aixi et torne à repetir, que si et vols en mi casar, que ho mires y que ho tanteches, ya vindré un atre demá per la resposta, y que siga pera be y no pera mal.

À Deu, rachea del Duc, à Deu, ponsil confitat, à Deu, bescuit de cantell, à Deu, plat de codoñat, à Deu, marsapà, alfanic, y sucre clarificat.