Un pobre

UN POBRE
(Divagacions)

Quan lo sol surt, diuen que surt per tothom. ¡Y tanta gent com hi hà despreocupada que'l dexa exir y que fassa'l seu fet, sens cuydarse de anar a veure si troba entorpiments de nuvolades que li impidexin descloure ses rosses pestanyes!
A mi, que cada día'l matalot del hostal de Manresa m'envía a rèbrel abans d'hora, penso: ¡si se'n crían de ganduls en la nostra ciutat! Aquesta reflexió la faig ara, en la primavera, però al fort del hivern, quan l'aposentador de les besties se presenta de bon matí ab un fanal sense vidres y casi be sense llum, que sembla que porti una marieta engaviada, y a cops d'escombra comensa a plegar los rengles de llits del davant meu, fent axecar a tots los propietaris que dormen a la pallissa, y's conjumina aquell ball estrany en que tots, ab lo còs enravenat pel fret y les cames mitx arronsades, piquem de peus fent giravols mal arrodonits — per que'l fret es un mal serio y certes bromes no li escauen, — allavors penso: ¡que ditxosos deuen ser los que tenen llit... y'ls que s'hi estan! ¡Quín sabi més famós debía ésser lo qui va tenir l'idea del matalàs! quína salut tan cuydada y quina mort més plascenta debía ésser la seva! quínes cortesíes faria al abandonar lo món que tan be l'havia tractat!... Prou va veure per endavant que de tanta casta d'invencions com exirían per anar depressa, la seva, per estar quiet, fora la que tindría més sortida y que tothom hi aniría a raure y a ferli'l rendi vous...
Ab tantes persones que prenen banys inferiors per descarregarse'l magí després d'havèrsel espessit per fer qualsevulla etzegallada, y ab tants altres qu'han innovat ò tret combinacions y mecanismes per estalviar lo treball, ningú l'ha rebassat encara, per que l'aboleix de frente y senyala a les vinentes generacions un sistema d'igualació comuna que los que vulgan adaptarshi tenen de renunciar a tota mena d'escarràs que rebaxa'ls homes, los torna defectuosos, y a copia de cansaments los aplaca cap a terra com uns irracionals...
Y'l mancebo que, prenent idea de les erissipeles, va aplicar l'inflor en los coxins, ¡ab quin altre avens de tan mèrit no afavorí als nostres germans d'èpoques enderrerides, los quals cada vespre tenían de compondre'l farsell si volían que'l cap los hi reposés! Un matalàs, un coxí y un llanguiment ben declarat..... ¿quín altre recreyo se li pot encarar sens ofendre a les bones costums?...
Axò penso, y altres cabòries m'entristexen al despertarme sentint los rebufos y blasfemies ab que'ns treuen del llit pera que desembrassem lo lloch pera dexar sortir los carros.
La belitralla contesta movent escàndol, glosant les paraules del esparracat aposentador ab noves y més asproses injuries, y tot plegant gavies, com se sol dir, s'amaga per sota les galeres ò cerca'ls recons més foscos per apanyar ses trapasseríes. Luego van exint y escatifenyantse impedits (per voler del envenat,) tan destres en manejar la llengua com les cames per pujar en la somera, coxos qu'amenassan ab totes dues crosses, rancos que no s'acotan y fan postures fins al carrer, cegos ab males mirades y mancos que clouen los punys. Tots surten ayrats, ab intencions sinistres però l'ayre frescal los reacciona, los hi modifica'ls intents y se'n van dret a la taberna a suavisar ab ayguardent l'amargota que'ls escanyava.

  *   *   *

Diuen que les naturaleses cambían cada cinch anys; donchs, la meva es un exemple de fermesa: no la capgira rès; ab la edat que tinch, pot ser m'ha donat més de vuyt toms; però sempre he quedat del mateix terme: ab un aburriment al treball y una constància de màrtir pel no fer rès, però soportant la fatiga d'estar a totes hores fent lo doleccionista de xavos. Es tan pobre axò de captar, y tan aburrit, que si jo no tingués la fantasia de fer científica la meva ocupació, casi be'm donaría a la vida dolenta y'm buscaría una oficineta.
Però, la sanch té voluntat, com lo enteniment, y'm diu: «Fernando, 'l món t'abona per no ser pobre: cèrca'l xavo; y axís com n'hi ha hagut Reyals y de tantes menes, tu seràs don Fernando el que captava...» y cerco'l xavo per que'l cor m'ho diu. ¡Quina moneda més baxa y més ordinària! jo crech que'n fan de falsos per donàrnosels y per que siguem pobres deshauciats. Una nació com l'Espanya que s'entreté ab aquest sistema de dividir la misèria fent passar per tants alambins y menuderíes al diner, sempre tindrà un pobre a la porta. La xavería crida pobrissalla, y'ls duros cridan... es dir que no cridan, se freqüentan ab l'aristocracia, ab les inteligencies monetàries que son les més fermes y les més eximies de totes les qu'han d'ilustrar aquesta edat.
A l'Habana, en aquell bello país, diguin si n'hi hà de pobres! com que no conexen lo xavo, no hi hà ningú que s'hi pugui entretenir a serne. Fins aquells que portan dol rigorós tota la temporada, ab aquella torna de llavis inflats que pareix que xiulin sempre, no conexen aquesta moneda que no se la veurían a les mans, y per que no siguin pobres treballan y no'ls pagan y'l problema té resolució coneguda.
No hi hà xavos: donchs, no té pobres.