mort desorganisà, perquè'l dolor tingui conciencia de si meteix.
Fermentum, pàg. 49.—L'amor fermenta amb l'odi; l'odi es el principi actiu de l'amor; una manifestació enérgica
però indirecta de la tenebra que's vol convertir en llum.
De les reials jornades, pàg. 53.—Es el famós opúscul en forma de diari, en que l'autor trassa l'historia espiritual
del primer viatje del rey Alfons XIII a Barcelona (abril de 1904) en plena pujada del catalanisme. Interessantíssim document de psicologia de les multituts. Va apareixer per primera vegada en forma de follet.
Assaig de crítica, pàg. 75.—A propòsit de la Lluisa, òpera de Charpantier. Idees molt curioses sobre'l drama líric i sobre la música moderna en general.
La ginesta, pàg. 81.—Article-himne, consagrant aquella flor com la flor nacional de Catalunya.
El Nadal de Sant Joan, pàg. 85.—Visió lluminosa de festa, de la nit plena de meravellas, dels focs tradicionals; Nadal de l'estiu; Sant Joan té la gracia «d'haver sentit venir
a Jesús abans que tot-hom».
Ville d'Eaux, pàg. 89.—Prosaisme d'aquestes estacions, esplotades i sindicades. Arranjament decoratiu i belleses naturals contemplades prenent bitllet a la taquilla.
Conversa bilingüe, pàg. 95.—Contra'l fals bon tò d'aquelles families barcelonines que proscriuen el català, parlant un castellà llastimós.
L'Octubre, pàg. 99.—Contemplació del «mes de la pau», de «la aspera del començament».
Una calaverada, pàg. 103.—Tentativa delicada i quasi única d'en Maragall com a cuentista.
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/302
Aquesta pàgina ha estat revisada.