Obres completes d'en Joan Maragall - Escrits en prosa I/L'octubre
Jo no sé què té aquest mes que m'agradi tant. Hi trobo una serenitat! Sembla quan s'ha acabat una cosa i se'n ha de començar un altra; aquell bell moment de suspensió, aquell fregar-se les mans mirant lo fet amb satisfacció i lo a fer amb il-lusió. Sembla que tot se torni a començar en aquest mes. Els fruits ja s'han donat tots—i l'últim, el més bell, que es la magrana, menjar de pedreria—el vi ja dorm i somia al celler, ha passat el va-i-vé dels temporals, els camps son nèts, el cel es pur, el sol comença a fer-se amic i a brillar d'un altra manera més daurada...
No heu vist un vol de coloms pampalluguejar per damunt la ciutat algún mitj-dia d'Octubre? A cada girada que donen sota'l sol, quina lluminaria! Jo no veig volar els coloms sinó per l'Octubre. Dèu esser el mes dels coloms i'l mes dels àngels. La Iglesia'ls dona'ls dos primers dies d'aquest mes, i ja'l dia abans hi posa Sant Miquel amb l'espasa brillanta.
Es dolça la fè en els àngels. Allò que'ns diuen de petit de que cadascú porta al costat l'àngel de la seva guarda, es dolç de creure i es plè de sentit. Veritablement hi ha quelcom entorn nostre que no's veu i se sent, que no té paraula sonora i'ns parla, que no'ns toca i'ns guia, que plora i riu sense sanglots ni rialles, que'ns dona un bon pensament, que'ns salva d'un perill, que'ns vetlla quan dormim, i que a voltes sentim com si's tapés el rostre i's volgués allunyar de nosaltres... però no: sempre torna somrient. Es allò que'ls antics ne deien el geni familiar, i nosaltres ne dirèm la conciencia, l'atzar, el bon instint? No. Per què? per què no podrèm dir-ne l'àngel de la guarda? què'ns costa? Hi ha moltes coses invisibles entorn nostre o dintre nostre que's riuen dels noms que'ls hi donèm, si no son bells; i pera aquesta cosa bona que'ns acompanya, encare no s'ha inventat cap nom tan bonic com aquest: Àngel.
Doncs be, jo crec que l'Octubre es el mes dels àngels. En la major pau del cel i de la terra, en aquest mes, sembla que ells poden fer-se més sensibles, casi sembla que amb una mica més els veuriem. En la hora santa del mitj-dia casi se'ls veu volar entre'l cel blau i la terra daurada; a posta de sol jo diria que'ls veig papellonejar per la montanya moradenca darrera de la que'l sol s'hi pon; i a la nit, en les bones nits de l'Octubre, serenes, quietes, per tot arrèu se sent un alejar, com en la fosquedat dels nius. Es bonic imaginar els àngels com cossos de nins amb ales; en aquesta material representació ben segur que hi ha una certa endevinació de la naturalesa llur; de lo aprop que estàn de la nostra humanitat però deslliurats del nostre pes corporal i amb la gran ignoscencia del nin, que es tan savia de Deu.
Al camp, els diumenges a la tarde, tots els arbres ne son plens; freqüenten les fonts solitaries, volejen sobre les sardanes dels nins i en llurs veus que canten, i's gronxen suaument en les campanes de la oració.
Tot lo món es plè d'àngels, i al Octubre més.
Jo, en l'any, hi veig cuatre portalades: el portal de Betlèm que s'hi entra trepitjant neu, plena a sota de germinacions i promeses; el portal de la Pasqua quan tot lo món vert i en flor s'alça a la gloria; el portal de Sant Joan hont l'estiu, madurador de tot fruit, vermell flameja; i aquest portal dels àngels hont floreix dolçament la pau del descans després del gran treball de la terra, i a darrera la porta hi ha'l somni de Nadal.
El somni del Nadal! Nadal que ja es cosa tan bella, vès que ha d'esser el somni de Nadal! Dormir el repòs de l'estiu i somniar Nadal entre àngels que vetllen. Hèu-se-la aquí la dolçor de l'Octubre. No es la dolçor dels comensaments: es una dolçor més subtil: la de la espera del començament.
