qu' en lo segon any de sa restauració havian ja obtingut los Jochs Florals, y alentant als poetas catalans á cultivar nostra llengua sens menysprear la castellana (N.º 2). Despres passá lo secretari á llegir una memoria, en la que considerant lo que fou y lo que estava destinada á esser la llengua catalana, se congratulá dels nous adelantos de la mateixa, y acariciá la esperansa de un bell esdevenidor (N.º 3). Encontinent manifestá lo judici de las composicions premiadas y passá á obrir los plechs que devian enclourer los noms dels autors, que resultaren los següents:
D. Silvino Thos y Codina (de Mataró), premiat ab la flor natural, com autor de la composició que tè per títol Amor es vida, y per lema Arribar y móldrer (N.º 4).
D. Víctor Balaguer, ab un accéssit per sa composició Albada, que tè per lema Te vull cantar mil amors (Doctor Vicens García) (N.º5).
D. Mariano Fonts (de Reus), ab altre accéssit, per sa poesía Laments de un expósit, que tè per lema Patria. Fides. Amor (N.º 6).
D. Albert de Quintana, ab un accéssit al premi de la englantina de or, per sa poesía Las áligas del any vuit, que porta per lema Mane. Thecel. Phares (N.º 7).
D. Joseph Coroleu é Inglada, ab lo altre accéssit, per sa composició Las barras de sanch, que tè per lema Al temps passat.... una llágrima. Al present... un sospir. Al esdevenidor... una ullada (Bofarull) (N.º 8).
D. Mariano Fonts (de Reus), ab la viola de or y plata, per sa poesía Jesucrist, que porta per lema Ego sum lux mundi (N.º 9).
Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1860.djvu/16
Aquesta pàgina ha estat validada.
— 16 —