Pàgina:Cansons de la terra (1871).djvu/8

moltas ne tenim d' arreplegadas per poderho fer. Si poch á poch ho anem publicant, (á mes d' altras rahons) es per donar las versions mes complertas, los variants ab mes abundó, y poderlas acompanyar de major nombre de cansons escritas en altras llengas que tingan alguna relació ab las que anem donant á la estampa. Entre las del present volum devem cridar la atenció envers las que 's titolan La bona viuda, La ploma de perdiu y La filla perduda, molt semblanta á una de provensala. Lo compte Florís, La filla del mallorquí, L'hereu de la forca, Las joyas de boda, La promesa duptosa, Los tres tambors y algunas altras fan digna parella ab las que hem inclos en los dos primers volums.
Una modificació ha sofert nostre plan de publicació en las tonadas y ha sigut lo deixar corre lo acompanyament en las que publiquem avuy y publicarém d' huy en avant. Las rahons que 'ns mogueren á ferho en los dos primers volums, no tenen forsa per obligarnos á fer lo mateix en los demes. Voliam popularisar nostras tonadas; ab las 64 que hi ha armonisadas ja n' hi ha prou perque 's logri nostre obgecte. Los volums que venen darrera del segon, son mes per completar un travall literari, que per popularisar la música de la terra; son mes d' estudi (musicalment parlant) que de senzill divertiment.