Las joyas de boda
Aquest text tracta sobre una cançó segons "Cansons de la terra" (1871). Per a altres versions, vegeu Les joies de noces.
LAS JOYAS DE BODA.
Si n' eran tres donzelletas—assentadas en un banch.
La una ne diu á l'altra—«Quan vindrá 'l nostre galant.»
¡Com rumbeja lo ram á la fulla
com rumbeja la fulla á lo ram!
Li respon la mes grandeta—«Lo meu ne tardará un any.»
Ja respon la mitjaneta:—«Lo meu no trigará tant.»
Ja respon la mes xiqueta:—«Lo meu ja n'está arribant.»
La mes gran ix en finestra—te me'l veu vení' pèl camp
ab las mulas ensilladas—y los patges al davant.
La xica baixa la escala—ix á rébrel al portal.
Las primeras parauletas:—«¡Ay, perque trigavau tant!»
Las segonas parauletas:—«¿Quinas joyas me portáu?...
—Las joyas que jo te n' porto—no se si t' agradarán,
no son sabatas ni mitjas,—ni satins valencians,
no son fetas d' argenters—ni tampoch de cristians;
no son d'or, ni son de perlas—ni tampoch son de brillants
n' es una cinteta verda—qu' ha brodat lo rey d' Oran,
set anys ha estat á brodarla—sense reposá' un instant,
sols ho va deixar tres festas—que son las millors del any;
l' una n' es per Santa Qugesma—l' altre n'es per Sant Joan
l' altra per Pasqua florida,—que son las millors del any.
M' han dit que sols la portessis—eixas tres festas del any.
¡Com rumbeja lo ram á la fulla
com rumbeja á la fulla lo ram!
Vers 5.
—La mes gran se'n va á finestra—ja'l veu vení per un camp
ab las mulas ensilladas—y los patjes al davant,
«¿Que'n duhéu de llunyas terras—vos que n'haveu trigat tant?»
—La petita un pom de seda,—la mitjana un pom d'arjant,
la mes gran un garlanda—que no l' han feta cristians;
l'han fet un rey y una mora—qu'hi han estat vint y dos anys
sense descansar un dia—sino tres festas del any:
l' una per Santa Qugesma—y l' altra per Sant Joan
l' altra per Pásqua florida—quan los rosers florirán.
(Romancerillo catalan.—Manel Milá.)
—Sino una cinteta verda-—que no es feta de cristians
sino d'un mor'y una mora—que hi han estat catorze anys.
Y 'm van dír no la portessis—sino tres vegadas l' any,
la una per Santa Qugesma—y l' altra per San Joan,
l' altra per Pasqua florida,—las millors festas del any.
Si no un gorro d' or y plata—qu' hi som travallat set anys
hi he travallat nit y dia—fora tres festas del any
la una per Cinquagesma,—y l' altra per Sant Joan etc.
La música de la tornada d' eixa cansó es la mateixa de la barcarola de tenor del ters acte del Marino faliero de Donizetti. ¿Será que aquest l'hagués presa d' un cant popular italiá ó francés, ab música igual á la nostra?
Mr. Eugene Baret en sa obra titolada Espagne et Provence (paris, A. Duran, 1857) hi va reproduhir aquesta cansó acompanyantla de una traducció francesa molt ben feta; igual distinció van mereixe lo mariner y la comptesa.