A la verge Sancta María
A vos, dona verge sancta María,
Dó mon voler, qui 's vol enamorar
De vos tan fort, quí sens vos no volria
En nulla rè desirar ni amar.
Car tot voler ha melloria
Sobre tot altre que no sia
Volent en vos, qui est mayre d'amar;
Qui vos no vol, no 's pot enamorar.
Pus mon voler vol vostra senyoria,
Lo meu membrar é 'l saber vos vuyll dar;
Car sens voler, dona, ¿eu qu 'els faría?
E, vos dona, si us play façats membrar
E entendre, mayre, á clereçia,
Per ço que vagen en Suría
Als infaels convertir é preycar,
E 'els christians fassen pacificar.
Mant hom se vana que murria
Per vostre fill si loch venia;
Mays pauchs son çells qui 'l vagen preycar
Als infaels, car mort los fá duptar.
.jpg)
A vos, mare verge, excelsa María,
Lo meu voler done qu' es vol enamorar
De vos á qui 'm postre, sens qui no volria
Alguna altra cosa desirar ni amar.
Qu' en vos quant s' endreça té, cert, milloria
Sobre 'l que no era ni esser poria;
Puix sou en nosaltres d' amor vera mare
Y á vos qui nous ama no 'l vòl l' Etern pare.
Puix mon voler prompte voleu, reyna pia,
La mia memoria é 'l saber vos vull dar:
Car sens voler, dea ¿yo qué d' ells faria?
Mas qu' es recordassen d' entendre y amar,
Excelsa princessa, à vos si plahía,
Tots vostres bons clergues d' amar en Suria
A tots los heretges infaels predicar;
Y 'ls crestians fessen prest pacificar.
Mas l' hom perdra 'l viure per vos se gloría
Y 'l vostre fill sacre si 'l cas se seguia;
Y pochs son qui vagen la fe predicar
Als infaels heretges per mort reçelar.