Lo cant de Ramon
Son creat é esser m' es dat
A servir Deu que fós honrat,
E son cahút en mant peccat;
En ira de Deu fuí pausat,
Jesus me vench crucificat,
Volch que Deu fós per mi amat.
Matí ané querre perdó
A Deu, é prís confessió
Ab dolor é contricció;
De caritat, oració,
Esperança, devoció,
Deus me feu conservació.
Lo monastir de Miramar
Fiu á frares menors donar,
Per sarrahins á preycar;
Entre la vinya'l fenollar,
Amor me pres fe'm Deus amar,
Entre suspirs é plòrs estar.
Deus Pare, Fill, Deus espirat,
De qui es Sancta Trinitat,
Tracte com fóssen demostrat,
Deus Fill del cèl es devellat,
De una Verge es estat nat,
Deu é hòme, Christ appellat.
Lo mon era en dampnació,
Morí per dar salvació
Jesus, per qui'l mon creat fó;
Jesus pujá al cèl sobre el trò,
Venrá á jutjar lo mal é 'l bò;
No valrán plors querre perdó.
Novell saber hay atrobat,
Pot n' hòm coneixer veritat,
E destruir la falsetat;
Sarrahins serán batejat,
Tartres, jueus é mant errat,
Per lo saber que Deus m' ha dat.
Pres hay la crotz, tramet amors
A la Dòna de peccadors
Que d' élla m' apòrt gran soccors;
Mon còr está casa d'amors,
E mos uyls fontanyes de plors;
Entre gaug estaig é dolors.
Son hòm veyll, paubre, menyspreat;
No hay ajuda d' home nat,
E hay tròp gran fayt emperat;
Gran res hay del mon cercat,
Mant bòn eximpli hay donat,
Pauch son conegut é amat.
Vull morir en pelech d' amor;
Per esser gran no 'n hay pahor
De mal príncep ne mal pastor;
Tots jorns consir la deshonor
Que fan á Deu li gran senyor,
Qui meten lo mon en error.
Prech Deus trameta misagés,
Devots, scients é vertadés,
A conexer que Deu home es,
La Verge hon Deus hòm se fés
E tots los sancts d' ella sotsmes,
Prech que en infern no sia mes.
Laus, honor al major Senyor,
Al qual tramet la mia amor,
Que d'él reeba resplandor;
No son digne de fer honor
A Deu, tan fòrt son peccador;
E son de libres trovador.
Hon que vage cuyt gran bé far,
E á la fi res no' y puch fár,
Perque n' hay ira é pesar;
Ab contricció é plorar
Vull tant á Deu mercé clamar,
Que mos llibres vulla exalçar.
Sanctetat, vida, sanitat,
Gaug me dó Deus é libertat,
E guardme de mal é peccat;
A Deu me son tot comenat;
Mal sperit ne hòm irát
No hagen en mí potestad.
Man Deus als cels é' ls elements
Plantas é totas res vivents,
Que no fassen mal ni turments;
Do' m Deus companyós conexents,
Devots, leyals, humils, tements,
A procurar sos honraments.
.jpg)