Plant de Nostra Dona Sancta María
I.
Anava ab gran gaug la verge María
A veser (1) son Deu fill que haút havía,
Per lo Sant Esperit sens d'home paría,
E car son Deu fill é home sabía
Lo gran gaug, e' l plaer que per ell sentía
No es quil pogués dir; mas gens no sabía
L' ira n' el desconort en qu' esdevenia,
Car Judas Schariot concebut havía
En trahir Jesu-Christ qui morir volía
Per nosaltres á salvar, é per donar vía
Com mays l' hom servescha é que cascun sia
Seu per compra de mort, car per nos moría.
II.
Judas Schariot! tú has mon fill venút,
Lo qual mays val que tot quant n' has haút;
Donat has per argent lo senyor de virtud;
Tú eres per mon fill é per mí molt volgut;
Mí has fals enganada é tú n' est deçebut:
E si eu ne son trista, tú ne serás perdut.
Fals! ¿com has pogut vendre cell qui es mays temut
Qui en home é Deu, é rey es de salut?
Jo' n romanch dolorosa: é tu n' est abatut!
¡Judas fals é traydor! mon cor has combatut
Ab ira é dolor aytant com has pogut,
Perqu' en serás en infern combatut é vençut.
III.
Senyor! á tuyt mi clam de la gran trayció
Que han fayt á mon fill li fals jueu falló,
Qui en mí s' es fayt home per lur salvació,
E tots temps ha fayt bé é falliment nó (2).
Ara lo m' han trahit, é l' han mes en presó.
Ah jueus traydors! ¿per qual intenció (3).
Avets trahit mon fill que del linatge fó
De David é Moyses segon profeció?
D' aquest tan gran trayment, lassa, irada' n só
Tan fort, que tota' m sent en consumació,
E tot quant ha en mí tot está en passió;
D'aquest mal qui n'est fayt ¿qui' n trobará perdó?
IV.
Judas! fals enemich de tot defalliment!
¿Com fuyts hanc tan ardit? ¿qual boca tan pudent
Basist mon Deu fill é amich de compliment,
Qui ha boca olent ab tan bell parlament
Que hanc mays no mentí n' en perlá 'n falliment,
Ans en diu veritat tan virtuosament,
Que null hom viciós ne qui' n sia mintent
No la deuria baysar per negun trayment?
E tú fals, ergullos, has donat baysament
A mon fill qui es Deu é home exament,
Lo qual soven baysaba tan amorosament!
Ah fals! ¿com l'has trayt per ton vil tocament?
V.
Judas! tú has donat un bays per senyal fal
Per portar á mort lo meu fill que tant val,
E qui encresía de persona leal,
Enemisch de virtud é en tot ple de mal,
Car has fayt fals senyal, tú n'haurás tal trebal
Que tostemps n' estarás en lo foch infernal:
Trista hanc mays no fó segons dret natural
Que ab falsa semblança hom visques en l'hostal
Mostrar veritat de nulla re corporal,
E aysó mateix es de causa spiritual;
E tú, fals mostrador, has mostrat hom vidal
Qui en cuant es Deu no pot esser mortal.
VI.
Dolenta marrida, lo meu fill está pres;
Menenlosen jueus sens qu' ell no es defes
Ne eu que som fembra no y poría fer res.
¿Há negú entre vos qu' ajudar y pogues?
Anava la puella pres son fill é espes
Demandava ajuda é tirava ses manes,
Sos cabells é sa cara rompía, é no es
Qui li donás ajuda, com si res no valgués
Ella ne son Deu fill, perque pietat es
Ausir lo desconort en lo qual ella s' mes:
E com foren ves ella, vilá é descortes
Tuyt li seu companyón el juden mal apres (4).—
VII.
Estava la regina molt fortament irada
Com per los seus si era desamparada,
Car sino Sant Johan per tots fó lexada;
Cridava la donçella:— Lassa! ¿on es anada
La nostra companya qui m' ha deshonrada,
Car m' han jaquida sola ab tant vil maynada?
Maynada del demoni, é qui m' ha donada
Tanta de pressura, é tanta de bocada
Que apenas mí sostench, tant fort son cascada. (5)
Lassa! é ja era per los meus aviada:
E si que hanc no fui en vers ells errada,
¿E per qual raysó m' han donchs exoblidada?
VIII.
Negat ha Sant Pere lo meu fill per pahor,
La qual hac dels jueus: ¿é no la hac major
De mon fill glorios qui es son creador?
E tú, Pere, qui eres un pobre pescador,
¿Has negat lo meu fill qui t' es honrat Senyor
E qui tú ha elet esser procurador
De totes ses ovellas, de qui t' ha fet pastor?
—Pere, dix la regina é dona de valor,
Tant fort mí has treballada per la pauca amor
Que aguist a mon fill per pauca de temor
De presó ó de mort; per qu' em planch e' m plor,
. . . . . . . . . . . . . . .
IX.
Estava lo meu fill entre' els jueus cluchat;
Cascún colps li donava, dient:—¿quí t'ha tochat?
Pus que tu 't fas profeta, devina veritat.—
Estava lo meu fill pacient é sanat
Per donarnos eximpli de gran humilitat
E de gran paciencia; perque fa gran pecat
Qui no pren son eximpli qui tant li ha costat
E qui no fa ço que pot com él sia honrat.
Ah senyors! com son trista com tant pauch es amat
Lo meu fill Deus, qui nos ha tant donat,
E que per nosaltres es tan fort avilat.
¿Ha negun entre vos qui n' haja pietat?
X.
Pres es estat mon fill é per villanía;
En la sua cara cascun li escopia;
Cara de Deu é home é on tot bé havía
En que veig escopir si ella podia
En ella escopir negú no y jaquía
E tant estava gran la inmundicia
Qu' en ella pausaven, que com la vesia
D' ella no'm venia lo gaug que solia;
E car a ella, lassa, venir no podia
E que la denejás un pauch no moria.
Ah cara gloriosa, d' on joy me venia!
E com gran gaug hauria si tocar vos podia!
XI.
Per la cara e' l coll veig lo meu fill ferir
Ab las mans, é no 's mou, tant ama soferir
E seu trista é esper quant s' en volrán jaquir.
¡Ah cara á qui tany honrament é servir
E que hom vos deman perdó de son fallir,
Que en axí vos veig colpejar é 'scarnir
Per tant malvat jueu! ¿com se pot abstenir
Que no plor é no faça mant amargós sospir?
Ah coll tan pacient! ¿com podets sostenir
Tan spés feriment, ni eu com puch vivir
Vesentvos per tant hom tan fort envilanir,
Ni los malvats jueus no ugar de ferir?
XII.
Ah trista de mon fill! ¿é con es deshonrats
Entre los mals jueus é homens armats
Qui l' escarnexen com si hagués peccats!
Ah jueus plens de mal é no escarniscats!
Aquel per qui serets jutjats é flastomats
Lo dia del judici per ço col deshonrats
Quant adonchs vos dirá:—Anats, malavirats,
En lo foch infernal, on tots temps estiats,
Car mi encolpavets de ço d' on sots nafrats!—
Ah fill! per piétat un pauc mi esguardats,
E ab vostre veser á ma pena ajudats,
Car en vos scarnir es mon cor treballats.
XIII.
Despullat es mon fill é tot quant ha li par,
Cell qui es ver Senyor de terra é de mar,
No ha un petit drap de qu' es puscha abrigar.
Ah lassa! tant lo veig en aysi nutz estar,
E per los fals jueus tant fort vituperar,
Ab pauch no pert lo seny é' l cor vol esclatar;
—Senyors! aquest meu vel placiaus en él pausar
Cells com á enemichs no' m volen escoltar.
Ah fill gloriós! pus vos lexat despullar,
De vostra ignocencia nos vullats adossar:
Car eu no payria l' escarns qu' eus veig far (6),
Ne car eu, lasseta, nous puch abraçar.—
XIV.
Trista fui é marrida quant viu lo meu fill ligat,
Fill qui está Senyor de tot quant es creat;
Fill que hanc mays no feu falliment ni pecat;
En aysi com anyell que hom ha degollat,
Qui en res no 's defen é 's mon fill sanujat
Per pendre é ligar á la lur volentat,
Los braços tant forts ab un filet delgat: (7)
Mas açó ell sofería per sa humilitat
La divina natura qui tant l' ha exalçat,
Que tot quant ha creat á ell ho ha donat
E ab ell ajustada es hom é deytat.——
XV.
Estaba Jesu-Christ á un pilar ligat
E per dos forts ribaúts fortament era açotat,
Que lo cuyr dels costats n' havian tot levat.
Cridava la doncella:—¿Ahont es pietat?
Ah jueus traidors! é com es gran crueltat
En lo vostre coratge ple de gran falsedat!—
Cridava la regina en alts crits á Pilat,
Que falsament havia son fill á mort jutjat:
Car en null falliment no l' havia trobat.
—Ah fill! dix la doncella, é com sots malmenat!
E com lo meu cor ab qu'eus he tant amat
Está en gran dolor é per vos treballat!
XVI.
De dos grans fusts fo fayt un molt greu bastiment
Per ço que lo meu fill en ell sofris turment,
Fayta' n fo la crotz on pren reperament
Trastot l' humá genre (8), é per avilament
Sobr' el coll de mon fill lo posaren vilment,
Com si ell fos bastax li feren manament
Que ell portás la crotz qui pesa malament,
E per lo greu pes é per lo greu bastiment
Del seu cors glorios de tot mal ignocent.
E eu, lassa, qu' havia fort gran pesament
Cridava als senyors:—Fayts li'n tost acorriment!
XVII.
Com mon fill fó al loch on fó crucificat,
E en subines ells l' hagueren envessat,
E ab tres claus en la crotz forment lagron clavat
E de cascuna part cascú clau rebavat
Per ço que la pena fos en majoritat,
Car envers la terra estaba regirat (9),
La sanch qui' s decorría tot era calcigat,
Cascun son peu torcava é era despagat,
Com á la sanch de mon fill l' havia acostat,
Sanch qui de font exia de home deytat,
E quant eu lo volia baysar era' m vedat;
Ah lassa! ¿com no muyr ó no m' est ajudat?
XVIII.
Per ço que al meu fill fos donat gran turment
E que fos escarnit per trastota la gent,
Ab corona d'espinas é cascuna punyent
Coronaren mon fill quax qui fa honrament
A rey per son regisme com pren honrament;
E cascuna espina entrava tant fortment
Per lo cap de mon fill que tot era sanguent,
E per tota la cara era decorriment,
Del cap tro als peus, mas la angoxos turment
Que eu, lassa, havia no es home vivent
Qui lo pogués pensar, car sols l' esguardament
Que mon fill me fasía m' era quax foch ardent.
XIX.
Com dreçaren la crotz é mon fil pendut vi
En aquell punt un gran colp en mon cor sentí
De tant gran dolor que un pauc no' m morí:
E la sanch e suor que d' aquell cors exí
Regná lo payment, perqu' eu adonchs n' haguí
E bayselo molt car, mes per ço nos pertí
La ira ne dolor, ans tota me scarní
Quant sentí aquell sanch que Deus volch pendre en mí.
De mentre que mon fill penjava (10) en axí,
Cascun lo deshonrá é cascun lo escarní;
E'l meu fill callava; é'l cap tenia clí
E al peu de la crotz Sant Johan era ab mí.—
XX.
Esguardá Jesu-Christ sa mayre é Sant Johan,
Ab esguart angoxós com á hom engoxán,
E dix á Sant Johan:—Ma mayre te comán;
Ella sia' n ta guarda duy may en aván:
E vos, mayre é dona, prenets per fill Johan.—
Trista quant eu viu que de mí feu comán
Cell qui no' m lexava nulla hora en quan,
Adonchs mi sentí sola e pensí en están
Que lo meu fill moría é que en gran afan
En aquest mon viuría, on visquí beneran
E'n estar ab mon fill al qual dix en plorán,
—¡Ah fill! menem ab tú, per mercé t'ho demán!—
XXI.
De mentre Jesu-Christ en la crotz pendía,
En alts crits cridá que gran sed havía,
Car tota humiditat de son cors exía,
En sanch é en suor é per villanía;
Beuratje molt amar que sed no 'n havía
De sutja é de fel vinagre on metía
En la sua boca que mal no desía,
Boca douça d' amor é qui no mentía.
Ah, lassa marrida! ¿com tanta aygua sia,
Que es aço que mon fill, pus tant lo volía
No 'n pogué gens haver pus creada l' havía?
Trista fui quant no li 'n poguí dar aquell dia!
XXII.
Sentia Jesu-Christ en la crotz gran turment
Per las nafres dels peus, é per lo posament
De la sua persona, car en dislungament
Era de sos nirvis è p' el coronament
De cascuna espina que era trop punyent
En cara que havía aytant gran sentiment
De pena é dolor, com fó lo falliment
De tot l' humá linatge é de li primer parent,
Per ço que en fos fayt nostre reperament,
Altre dolor havía Christ en son pensament
Quant vesia sa mayre en tan gran languiment,
Encara que son cors mays fort n' era sintent.
XXIII.
Sentia nostra dona per son fill grans dolors,
Tant que tota estava en sospirs é en plors:
E en axí temblava com fembra per pahors (11)
Lo seu cors sant verge tot era 'n gran suors,
E lo cor se depertia per força de langors,
Tant gran dolor havía que hanc no'n fó majors.
Las suas mans torcía, é cridava:—Senyors!
Volentera morría, car les grans deshonors
E la pena que dats á mon fill, qui amors
Lo fan morir en crotz per tuyts li peccadors,
Mi costrenyen tant fort mon cor ab amargors
Que tot se desleya e' s baxa en dolors (12).
XXIV.
Levava nostra dona les mans é 'ls uyls al cel,
En altes votz cridava:—L'arcangel Sant Miquel, (13)
Cherubin, Seraphin, Gabriel é Raphael,
Avallats é vejats esta mort tan cruel,
La qual fan á mon fill li malvat infael,
Sens que ell no ha colpa, ans es estat feel
Al payre qui 'l tramés en mí per Gabriel:
Veus com mor de séd é donenlí de fel
Ab sutja é vinagre, pus contrari á mel
Que no es foch ardent á pluja ni á gel.
Ah Senyor! ajudats, car hanc Cayn d' Abel
No hac mes crueldat com han aquest infael.
XXV.
Cridava lo Senyor qui morí en la crotz
Al seu payre Deu, é gitava sanglotz
Per angoxa de mort que soferia per tots:
—Oh Sant Pare, mon Deu! Vos qui tan bell sots
Pren lo meu esperit car mudar lo pots
D' Adam é los prophetes é desligaralnots
Del pecat original qui estava en tots.
Ah Payre gloriós! vullats ausír ma vots
E perdonats est layre qui pres mi es en crotz,
Car en mí se confia que eu lo guart de lots
Hon estat li demoni en l' abís mays de sots,
Los quals tracten ma mort é fan d' ira fals mots.
XXVI.
Extremis Jesu-Christ è reclamet Ely,
Qui es entrepetat: «Tú qui est Deu de mí, (14)
Deus de l' humanitat la cual el relinquí,
En lexarla morir mas d' ella no 's partí (15),
Mas volch que morís per ço que hagués fi
L' original peccat que per sa mort delí.»
E adonchs Jesu-Christ espirá é morí.
En lo punt de la mort lo sol s' escuray
E si 's feu la luna, é 'l temple s' estomí;
Morí en quant hom, no en quant era daví:
Sa mayre qui 'l viu mort al soll casi se jaquí,
E dix á la mort:—Ah mort! portatsne á mí!
XXVII.
Al cors de Jesu-Christ estava restaurat
Un fort petit de sanch per ço que calcigat
No fos per els jueus; mas Longí al costat
Lo ferí ab la lansa é ha lo cor trancát
D' on exí aygua é sanch que ha Longí tocat
En los ulls perque ha son vesér recobrat,
E d' aygua é de sanch fó lo payment rosat.
Maravellás Longí quant vi la claredat,
E de la mort de Christ hac molt gran pietat,
E penedís molt fort com lo hac nafrát,
E eu, lassa, com viu que Longí fo sanát,
Dix als jueus:—Vejats com havets trop errat!
XXVIII.
Quant viren los jueus que Christ fo trespassats,
Cascun lo lexá, é fó acompanyats
De sa mayre é Johan é no d' altre home nats.
Lo dól qu' abdos fasien no pot esser comptats:
De mentre axí ploraven é mitg jorn fo passats
Joseph d' Arimatias qui era molt privats
De Jesu-Christ, demaná á Pilats
Lo cors de Jesu-Christ é ha lí atorgats:
Si qu' ell é Sant Johan de la crotz l' han levats
E la douça puella prenlo en los seus brats,
E 'n un nou moniment l' han tots tres pausats,
Ab una nova tela en ell l' han soterrats.
XXIX.
Maria Magdalena vench al moniment
On trobá la regina en desconsolament,
E si 's feu Sant Johan é pregá humilment
La puella d' amor que vingués mantinent,
Al hostal é prengués un pauch de recreament (16).
—Ah! dix la regina, tan greu depertiment
Es aquest que eu fas de mon fill, car no sent
Virtut ne força en anant ne en sient.—
E adonch la regina donant baysament
A la peyra del vás ab tal suspirament,
Que pauch no fó son cor ab gran esclatament,
Vench ab Magdalena en ella sustinent.
XXX.
Quant abdos foren vengudes á maysó,
Maria Cleofé é María Salomó
Estaven en la cambra en desconsolació;
Quant veren la regina que no'ls dix oc ni no (17),
Car quax morta estava, mudaren lo sermó
Que elles li dixeren, no doná responsó,
Car pres era de mort per la greu passió
Que membret de son fill que á greu tort mort fó,
E' sguardá la regina ça ella enviró
Si veuria son fill rey de la mar é l' tro.
. . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . .
XXXI.
De mentre nostra dona estava en plorar
E en torcer ses mans é en suspirs gitar,
A l' hostal vench Johan é volc la consolar.
La regina que plorava hanc no 's pot star (18)
Que ab ella no plorás é si volch esforçar;
Dix á la regina que no volgués membrar
Lo seu fill é sa mort per ço que repausar
Poguessen, car no ho poría molt durar.
—Ah Johan! dix la donçella, no sabs be consolar
Car en membrar mon fill mort no'm pot sobrar (19)
E si lo oblidava fallir mi ha amar,
Perque eu te prech fill qu'em vulles d'ell perlar.
XXXII.
Finit es aquest plant qui es tan dolorós,
De la Verge regina mayre de peccadors,
Lo qual vol canten los grans é los menors
La douça donçella qui es dona d' amors;
Perque en Ramon Lull qui del cant ay dolors
Do als uns é als altres per ço qu' els langors
Membren de nostra dona é la gran deshonors
Qu' es fayta á son fill per Prelats é Senyors,
Car en la Terra Sancta no fan dir lausors;
E si nostra dona hagués ara dolors
Quant tant pauch honren son fill, les hagrá majors.
A vos Verge regina coman est cant d' amors.
(1) En veser son Deu fill que haút havia,
(2) E tots temps ha fayt bé é falliment no fó.
(3) Ah Judas traidor! ¿per qual intenció
(4) Tuyt li seu companyon e 'l jueu mal apres.
(5) Que apenas mi sostench, tan fort son castada.
(6) Car eu no poria l' escarns qu' ens veig far,
(7) Los braços tant forts ab un filet ligat.
(8) Trastot l' humá linatje, é per avilament
(9) Car envers la terra estava regitat,
(10) De mentra que mon fill pendia en axí,
(11) E enaxi semblava com fembre per pahors
(12) Que tot se desfasia e 's baxa en dolors.
(13) En altas votz cridava:—L' angel Sant Miquel,
(14) Qui es interpretat: «Tu qui est Deu de mi
(15) En lexarse morir mas d' ella no partí,
(16) Al hostal é presés un pauch de recreament.
(17) Quant veren la regina que no 'ls dix oc, no,
(18) La regina que plorava mic no 's pot estar
(19) Car en membrar mon fill, la mort no 'm pot sobrar,
Las estrofas VIII y XXX están incompletas en los dos códíces que tenemos á la vista.