Horas de nostra dona Sancta María
Deus, en vostra virtud comença Ramon aquestas horas de nostra dona Sancta Maria é cántense al só dels hymnes.
A honor del major Senyor
Jesu-Christ, vull far per s'amor
Set horas de sua mayre
Que es de peccats repayre,
Per esperança é perdó;
Las set horas aquestas só:
Maytinas, prima, tercia,
Mitg dia, nona i sia
Vespres, completas, é si y fós
Altre hora fora juyós.
Cascuna es de setenas
Qui son de oracions plenas:
L'hora qui es de maytinas
Es de personas divinas:
Prima es de la humanitat
Ab que Deus ha el mon creat (1):
Tercia del Esperit Sant
Qui set dons dona en amant;
Mitg dia de set virtuts
Qui son carreras de saluts (2):
Contra los set peccats mortals
Está nona hora cabals:
Vespres son dels set sagraments
Qui de la fe son ornaments:
De set cosas es completa
Ab qui los Sants fan colleta
De sanctitat perpetual
En gloria celestial.
A vos mayre de pietat
Me confes de tot mon peccat
Ab dolor é contricció,
Volent far satisfacció
A mon poder del falliment
Qu'ay fayt ves vos é mante gent:
E vos, dona, per pietat
Prenets esta hora en grat;
La qual dic per vostra lausor
E p'el vostro fill Salvador.
Ave María alegramen
Diga hom al començamen.
.jpg)
Es un Deu éuna dona
Qui sobre totas es bona;
De aquests dos es trastot lo mon
En lonch, pregon, ample é redon;
La dona es Sancta María
Qui á fill sens d'hom paria,
E es un fill home é Deu;
E çell qui tot vol esser seu
No hage pahor á la mort,
Que lo mal esperit l'emport;
Car Deus lo vol al cel haver
Pus tot s'es dat á son voler.
En la divina natura
Es un payre sens mesura;
En la natura humana
Una dona es qu'hom reclama;
Nostra dona mayre de Deu
Qui es filla de l'hom fill seu,
E del payre é la mayre fó (3)
Mercé, pietat é perdó.
Amdos están en aquel port
On hom no mor á mala mort;
Lo payre é la mayre amdos
Sien payre é mayre de nos.
Es un fill Deu en Deitat
Fill de sa filla Christ nomenat (4),
Qui es trames per son payre
Per esser nostre Salvayre.
Aquel fill ha tan gran virtut
Que sens ell hom no ha salut;
E té per sa mayre perdó
E no diu á null hom de no
De neguna perdonança
Si en sa mayre ha fiança;
Aytal fill sia conegut
Per tot lo mon é car tengut.
De Deu payre é fill amant
Hix un esperit qui es sant,
E es creayre é senyor,
E vol la puella d'amor
Mays que quant ha creat sajus
E l'ha sus enfora Jesus;
E quant prega hom la puella (5)
Que li ajut li consella,
Que á son fill ella deman
Só de que hom la vá pregan,
Puys l'ha fayta mayre d'honor
E refugi de peccador.
Lo mon ha sol un creador
Qui l'ha creat per far honor
A la puella sa mayre
De los peccadors guiayre
Com son en tribulació,
E pregon ella que lur do
Conçell, confort, gaug é amor,
Com servesquen nostre Senyor
Ab tot quant han á lur poder
E de lurs peccats dol haver;
Aquella puella es cabal
De tot ço perque amor val.
Un recreador de quant es
En una verge home se fes,
Ab una tal condició
Que vengués á salvació
L'humá genre qu'era perdut,
E que la verge fos salut
De tots aquells que l'amarán,
E qu'el creayre en istán
Complesca sua demanda,
pus sa mayre ho comanda,
Perque's confort tot peccador
Si ama la dona meyllor.
Gloria nostra dona'l cel
Ab l'ángel Sant Gabriel
E ab tots los sants que la y son
En veser son fill desiron,
Qui'els dona gloria tan gran
En membrant, entenent é aman,
E ab un tal sguardament
Que no es nengun hom vivent
Qui la pogués dir ni pensar:
-Fill, dix la Verge, pus poch dar
En est loch tal gloriament
Veng'on say tuyt nostro'n parent.
.jpg)
Ah Deus! ¿con gran maravella
Es que regina puncella
Haje ver home conçebut
Qui ver Deus sia sdevengut?
Emper no'n so y maravellat
Pus que fo per lo esperit Sant,
Qui pot complir quant vol haver,
Si voluntat ha, ab son poder (6).
Mas la virtut d'on fó plena
Quant li fó fayta estrena
De fill Deu home qui fos seu
No la pográ far major Deu.
Quant consir la nativitat
Qu'home ver pusca esser nat
De fembre verge é passar
Un cors per altre sens trencar,
Molt stay en gran spaven
Tro que pens lo conçebimen
Qui fó per miracle complit
Per lo Senyor Sant Esperit;
Mas quant consir lo gran plaer
Que la Verge hac sens doler
En enfantar home é Deu,
Me maravell sobre'l seyn meu.
Anc pasio de passió
Ne de neguna acció
Poch sofrir cos ne pensament,
Com soferi la Verge humilment,
Quant vi son fill tant ahontat
Sus en la crotz mort é penjat;
E adonchs desirá morir
Car no's podia sostenir;
Mas car havia gran plaer
En son amorós fill veser
No la podia pendre mort,
Estava en guayg é desconort.
Quant Jesu—Christ fó mes al vas,
Dix la regina: — ¿Qué farás?
Irás á mayso per morír,
O estarás say per vivir
En veent aquest moniment? —
De mentra era en est pensament
L'arma de son fill devallá
En infern, de lo qual gitá
Adam é tots sos companyons
Per victoria é perdons.
—Ah! dix Abraham, de ma cusina,
E com es de nos medicina!
Jesus resucitat, sentit
Recobrá é virtut l'esperit
De la regina en plaer:
On fo conformat sens doler;
E dix á son fill en rien:
—¿Que s'es feta soptosamen
La greu dolor qu'eu suy sentir!
E vos fill ¿podets may morir?—
E quant recobrá son scient,
E conech manifestament
Que son fill fó resucitat,
Null gaug al seu es comparát.
Quant Jesus hach son fayt complit
Al payre, al Sant Esperit
En est mon, ab san Gabriel
E ab tots los ángels del cel,
Puja el sen á son payre,
Al cel qui es son repayre;
E sa mayre'n lo mon lexet
En qui molt paubrement visquet,
Per ço que gran eximpli fós
A hom rich, avar é ergullós,
E que tots jorns son fill pregás
Que als peccadors perdonás.
Resucitará tota gent
E venrá á lo jutjament
De Jesu-Christ qui es Senyor,
Qui dirá á li peccador:
—Anats á lo foch infernal
A haver dolor perpetual.—
Edirá á la puncella:
—Mayre! vostres fills apella
A la gloria eternal,
E dona lur juy per cabal (7)
A tota la lur voluntad,
Pus que per ells m'has tant pregat.
A la mayre del gran Senyor,
Mayre de valor é d'amor,
Ha donat lo Sant Esperit
Un dó qui está molt complit,
Apellat sapiencia,
Per ço que aquel hom sia
En lo seu libre nou escrit,
Qui haurá d'ella gran bé dit;
Perque diguen bé de s'amor
Tuyt li just é li peccador:
Car ella'ls dará tal saber
Que poran lo seu fill veser.
L'Esperit Sant enteniment
Dona qu'hom sia conexent (8)
De ço que es bé é es mal;
E la regina atretal
Lo dóna á çells qui son seus,
Per ço qu'ells coneguen Deus;
E la regina á l'esperit
Ha un gran orde establit,
Qu'hom entena son fill amán (9)
Ab contricció é plorán,
Que lur perdó culpas é torts
E que los guard de malas morts.
Dona Sant Esperit consell
A la regina, que capdell
Lo mon á via de salut (10);
Mas hom s'es tant desconegut
Que no's vol lexar capdellar
A la regina, ne pregar
Que lo consell quant es vençut,
E'n mortal peccat cahut,
E está tot desemparat,
Com á home desconsellat;
E si la regina no pregás
Son fill, fora'l mon en mal cas.
Sant Esperit dona força
A tot hom qui bé s'esforça
A reclamar quant es cuytat (11)
La regina de pietat,
Qu'enfortex tot pensament
Qui sia humil é tement
Contra falliment é peccat;
E télo tan fort esforçat
Si es pacient per sa'amor,
Qui tuyt li demoni major
No'l poden pendre ne forçar,
Car al seu fill lo fa guardar.
Sciencia es donada
Per Sant Esperit, pausada
En la douça dona d'amor
Qui la dóna al peccador,
Per ço que sapia on es
Socors, pietat é mercés;
E que á ella los deman,
Car del donar ha gran talan,
E dona sciencia infusa,
E quant hom li quer no s'escusa;
Ans lo te fortment á mal
A çells á qui saber no cal.
Pietat! quius ha donada
A la Verge coronada,
Haus donada al Sant Esperit,
Per ço que no sian punit
Li peccador qu'han fiança
En la Verge quins avança
En tal granea é bontat
Que per vos son tuyt salvat,
E estors á foch qui mays no mor.
Pietat! venits á mon cor,
E fayts n'exir suspirs é plors
Membrant la regina d'amors!
Temor! d'amor sots venguda
De la regina quins ajuda;
Sots per l'esperit tramesa,
De Deu é d'amor dexesa,
Per ço que tots comunament
Temem á fayre falliment
Contra la douça puncella
Que ab amor nos apella:
Çella é'l Sant Esperit
En nos no han re depertit:
Temor! ab vos mercé deman
A la regina en ploran!
Justicia es ço perque just
Fa ver judici: é al fust
Pujá á morir lo Salvador
Per desliurar li peccador,
E per donar justicia
A sa mayre verge pia;
Per ço que faça jutjament
De tot hom qui es penedent (12),
Qui de peccats demán perdó
Prometent satisfacció,
Que si's jutje sia jutjat
E'l peccat sia perdonat.
Prudencia es la virtud
Perque hom eleig salut,
E fuyg á mal é peccat,
E es donada de bon grat
Per nostra dona á son amich,
Com per altre mal se castich.
E sapia el bé que pot far
E lo mal que pot esquivar;
Perque prudencia es luts
Que mostra vías de saluts,
E mostra carreras de mort,
E aporta hom á bon port.
Fortitudo es tal virtud
Que conforta cor combatut
Contra malvestat é engan
Ab esperança, é 'en pregan
La regina que li ajut,
Com l' enemich sia vençut
Ab fortitudo, que es port
En qui cascun hom es tan fort,
Que vens é no está sobrat;
E qui es bé enamorat
De la Verge, mayre é flor,
Sia forts contra fals amor.
Temprança es virtud cabal,
E 'n sanitat mays qu' altre val;
Es virtud que soven dona
Bons mérits á la persona;
Fa viure mesuradament
Menjant, parlant é en vistent;
E vol la dona de valor
Que hom l' haje per sa amor;
Car ella la hac en est mon,
Perque tots aquells d' ella son,
Qui de temprança son vestit
E ab ella son be noyrit.
Fe es virtud ab que enten
Veritat nostre entenimen
Com enten sobre son poder;
E qui la fe vol mantener
Dels articles e 'l sagrament,
Será en lo manteniment
De la Verge, qui fe amá
Quant Gabriel la saludá;
La nostra fe 'n ella romás
Quant Jesu-Christ passá p 'el pas
De la mort qu' hay gran dolor,
Car la fe no ha mays d' honor.
Es esperança la virtut
Ab qu' hom espera la salut
Que vé de merce é perdó,
E mou la Verge á rahó,
Que deja á son Deu fill pregar
Que tots aquells vulla salvar
Que en ella han bon esper,
Perque esperança, car tener
La deu tot hom pus que tant val,
E que la tenga per censal
De la Verge que li consent
A tot lo seu requeriment.
Caritat es virtut major
Ab que hom ama 'l Deu d' amor,
En aman son prohisme é sé,
E la regina qui la té,
Per ço que la dó á tot for
E 'n puscha hom complir son cor,
Aytant quant l' hom volrá complir
E ab gaug viure é morir;
E qui caritat vol haver
Faça á la Verge son plaer,
Car sens ella no 's pot donar
Vendra, comprar ne autrejar.
Avaricia es çell peccat
Qui es mays contra caritat,
Contra larguea é perdó;
Espera 'n satisfacció
E no 's sadolla hom de res,
Ans lo sotsmet á tot quant es,
E pert n' hom la Verge d' amor
Qui no prega nostre Senyor
Per negun hom que sia avar,
Car per re no' l pot amar;
Pus que de diners fa tresor
E no del fill seu en son cor.
Glotonia es çell peccat
Perque vé ans paupertat,
E perque hom es soven mal sá
E en sas paraulas vilá;
E aquell hom que es golós
Mays que altre hom es pererós;
E quant, no menja es irat,
E trist está quant ha menjat:
En la dona, flor de amor,
Hom golós no troba sabor,
Perque la Verge no 'l requer
Que li faça negun plaer.
Luxuria es pudent peccat
Qui en hom consuma sanitat;
E es peccat que mays desplau
A nostra dona, qui 's plau
De virginitat é odor
Que hix de blanca flor d' amor.
E aquell hom luxuriós
Es trop vilá e ergullós,
Si nostra dona vá pregan
Que sia 'n re d' ell membran,
Car dos contraris no estan
En un acort ne en un talan.
Ergull es peccat qui en alt
Vol estar, e 'n jus pren tal salt,
Que negun home ergullós
No ha amichs ne companyos.
Ergull no hac la plasenta
Quant dix:—Vet mala sirventa (13)
Del Senyor, fasse 'n son plaer.
E hom que orgull vol haver
No es per la Verge membrat
A la mort quant será jutjat;
Ans lo dexa anar á la sort
Del demoni á mala mort.
Accidia es neglegiment
En far bé, é es amament
De falliment é de tot mal;
Perque accidia no val,
Ans desval tant, que tol valor
E' n pert hom la dona de amor,
Qui ama bé en tot quant es,
Perque es vilá é descortés
Vays la Verge é accidiós,
E mays que altre es anujós,
E ja la Verge no 'l valrá
A la mort quant ops li será.
Enveja es desijament
De castell, fembra ó argent,
Contra caritat é rahó
Volent hom la possessió
D' altruy, sent que no' y ha null dret;
Perque enveja lo sotsmet
A ira é á dampnació;
E já no fa sa oració
A nostra dona que l' ajut;
Car envejós no ha virtut
Que sia exoit ne entés;
Car ab peccat null bé no es.
Ira es trista passió
E voler contra elecció
De lexar mal é pendre 'l bé;
Perque hom irat no reté
En son voler sa libertat;
Car ira lo té carçerat,
E torba son enteniment,
E fa 'l fer mal soptosament;
Perque null hom qui es irat
En la Verge ha amistat;
Ans es per ella mal volgut,
Pus que per ira es vençut.
Matrimoni es sagrament
Que fa cópula carnalment
D' hom é fembra, é es amat
Per la Verge, que castedat
Ama, car está ajustat (14)
Seguents l' orde que fó pausat
En na Eva é en Adam;
E tot hom que castedat am
Sech lo primer ordonament,
E es á la Verge plasent,
Que vol que hom sia engenrat
Ordenadament sens peccat.
Baptisma es lo lavament
Del peccat qu' el primer parent
Han sobre tots homens sembrat,
Peccat original nomnat (15);
Lo cual baptisma ha en grat
Nostra dona, car començat
Fó per son fill en la crotz;
Quant ab sa sanch nos lavá a tots,
E 'n flom Jordá fó batejats,
Per Sant Esperit saludats;
Gran fó lo seu baptisament (16),
Car molt hom n' ja salvament.
Confirmar es lo sagrament
Que confirma el batejament
Que han fayt del petit infan,
Lo cual atorga cuant es gran,
Ab voluntat é enteniment:
E Christ fó lo confirmament
Sus en la crotz ab sa greu mort,
Ab la qual mort son say estort
De mal peccat original;
E la regina qui mays val
Vol que hom sia confirmat,
Pus que en vera fe es entrat.
Lo sant sagrament del altar
Es dó á qui Deus no pot dar
A paraula mays de poder,
Ab la cual Christ fa son cors fer
Ab lo prevera en traspassan
Pa é vi, en carn é sanch
Que es de nostron rey Jesus
Ell estant al cel é sajus.
La virtut de aquell sagrament
No la pot dir hom vivent,
N' el gaug que nostra dona n' ha,
E majorment si hom just lo fa.
Orde d' acolit, diaque,
Prevera é subdiaque,
Es sagrament per Deu servir
En cantant é la missa dir,
E en infants á batejar,
E 'n matrimoni, confessar,
E lo prevera que perdó,
E faça estrema-unció,
E sia vicari de Deu,
E beneescha tot hom seu,
D' aquest sagrament fa plaer
A la Verge qui 'l vol haver.
Penitencia es sagrament
Per qui hom fa dejunament,
E 's penet é requer perdó,
E hom fa satisfacció
De sos torts contra greus peccats,
E vol qu' hom sian carçerats
En temor e' n aflicció,
Ab dolor é contricció;
Aytal sagrament ha virtut
Qui mou la dona de salut
A una tal devoció,
Qu' á penedent no diu de no.
Es la extrema-unció
Sagrament de querer perdó
A la fi assumadament
E qu' hom faça confirmament
De la fe en que ha estat,
E cascun s' en sia untat
Ab crisma com ver christiá;
E fo fayt en Christ quant penjá
En la crotz ab sanch é suor,
E en la regina ab plor,
Car ab negun sen no peccá (17)
Mays que nostres peccats plorá.
Membrança de gran dó
De esperança é de perdó
Fa coratje franch é joyós
E' n tots los fayts virtuós,
Per virtut del remembrament,
Si hom membre la pus plasent
Qui de membrares joy é flor,
E fa membrar per nostr' amor
A son fill nostra frevoltat,
Per ço que haje pietat,
E per res no 's pot abstener
Que nos am ab tot son poder.
Çell qui enten ab veritat
Son falliment é son peccat
Ab contricció é temor
A la mort no hage pahor,
De son falliment é peccat
Si enten la gran pietat
Que ha de tots los peccadors
La douça dona de valors,
Que no sofer qu' hom sia mort
Ab neguna colpa é tort;
Pus que hom sa valor enten
E 's penet de son fallimen.
Qui ha veraya voluntat
A nostra dona de bon grat,
Ha un tant noble amament
Que en tota res es avinent,
Leyal, humil, franch é cortes
E no falla 'n neguna res;
Car nostra dona el té tan car
Que no 'l lexa en res errar,
Amem donchs la Verge molt fort
Car ella es de tot gaug port,
Ont hom está segurament
E no tem nulla re vivent.
Senyors ángels, nous cal pregar
La regina qu' ens vulla amar,
Car ella ens ha tan gran amor
Que no y ha master pregador;
E vos senyor Sant Gabriel,
Michael, Seraphin, Raphael,
Fayts li 'n gracias é merces,
Car nostra advocada es;
Car si per sa amor no fós
Ja no pográ negú de nos
Fugir á pena infernal
Ni haver gaug celestial.
Gay só quant vull imaginar
En la Verge gloriejar,
Que ha al cel imperial.
Imaginar mays me val
Que tot quant hay sentit de sa;
Car tots los sants que son d' allá
Canten de la sua valor,
Pregant per li peccador.
Mays quant imagin lo turment
Qu' en infern están longament,
Adonchs suy trist é hay pahor
Trò membr' á la dona d' amor.
Quant veig la terra é la mar,
Lo cel, é aug aucells cantar,
E sent de las flors lur odor,
E de las viandas sabor,
E toch frap, fust, aur, é rubís,
Per la dona de paradís
Ab la qual parle en pregan;
Quant l' arma é 'l cors li coman,
Adonchs sent al cor tal douçor
Que hanch no la sentí major,
E dich á la Verge ploran:
—«Veus ne dona 'n vostre coman (18).»
Aquell qui bé volrá pregar
La meyllor dona, é orar,
Acus se de son falliment,
Desix aytant jutjament
Contra sí com ama perdó;
Car pus ell se pos en rahó,
No 'l pot la dona de no dir
De res qui si vulla querir;
Mays çell qui ama mays salut
Qu' el judici per Deus volgut,
No fa oració leyal,
Ans ho té la dona á mal.
Las set horas son finidas
E per RAMON proferidas;
A la douça dona d' amor
Pregon per él li peccador.
.jpg)
(1) Ab que Deus ha 'l mon recreat:
(2) Qui son de creaturas saluts:
(3) E del payre é la mayre só
(4) Fill de sa filla Deu nomnst,
(5) E quant prego 'n la puella
(6) La voluntat ab son poder.
(7) E doner lur mi per cabal
(8) Dona com sia conexent
(9) Com entena son fill aman
(10) Lo mon havia de salut;
(11) A reclamar quant es irat
(12) De tot lo mon qui 's penedent,
(13) Quant dix:—Vetme la sirventa
(14) Ams, car está amistat
(15) Peccat original nomenat
(16) Gran fó lo seu banyament,
(17) Car ab negun seu no peccá
(18) —«Deus me don en vostre coman.»