Visions i Cants/A la Mare de Deu de Montserrat

Aquest text tracta sobre una versió de 1912. Per a altres versions, vegeu Visions & Cants/A la Mare de Déu de Montserrat.

A LA MARE DE DEU DE MONTSERRAT


Ben d'a la vora—volia veure-us,
oh Verge negra—del blanc vestit!
Al vostre estrado—avui pujava
i us he guaitat de fit a fit
la dolça cara,—que m'ha deixat—tot enternit.

Més lluny us miro—quan a la tarde
canten els monjos—i els escolans,
i eixint del temple—m'hi giro encare,
i encare us miro—més lluny que abans.
A vostra casa—m'aficiono
i us hi entro a veure—sempre que hi passo,
com els aimants.

Surto de cara—a les vostres penyes
i en cada una—veig un ensaig
de vostra imatge... Sou graciosa,—penya entre penyes:

reina us en faig.
Cerco entre elles—els camins vostres—i me n'hi vaig

Els camins vostres—són plens de boira:
per los esquinsos—guaita'l cel blau...
No més hi trobo—rebolls i mates
que humils floreixen—en mitj la pau,
i aquelles bolves,—que'n diuen angels,
i que s'hi assemblen—per lo silenci—del vol suau.

Còm me cor-prenen—els singles vostres!
Còm m'esvaeixen—vostres abims!
Les aus que hi volen—són aus xiquetes,
les fonts que hi neixen—són regalims;
entre la boira—són cims de gloria—els vostres cims.

Tot jo m'encanto,—no sé 'l que'm passa:
les vostres penyes—m'han encisat.
  ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·
Més, quan me giro—de cara enfòra,
l'esprit me fuig de Montserrat.