Visions i Cants/La cançó de Sant Ramón
Aquest text tracta sobre una versió de 1912. Per a altres versions, vegeu Visions & Cants/La cançó de Sant Ramon.
LA CANÇÓ DE SANT RAMON
cantada per una russa
«La Mare de Deu—un roser plantava»,
l'immobil donzella—cantava encisada,
els ulls admirats—del propi miracle,
en llavis eslaus—la mèl catalana.
«D'aquell sant roser—naixia una branca.»
Cantava cançons—de la meva mare,
que quan jo era infant—ja me les cantava,
i ara que soc gran—les canta l'eslava.
«Nasqué Sant Ramon,—fill de Vilafranca.»
Si sap lo que diu,—no sap lo que alcança,
i canta indecisa—la suau cançó extranya,
ull-presa del flam—que encén en els altres.
«Confessor de reis,—de reis i de papes.»
La canta d'aprop—i sembla llunyana.
Llunyana la veig—i encara allunyar-se.
La veig que se'n va—per l'estepa blanca,
cantant Sant Ramon,—fill de Vilafranca.
«La Mare de Deu—un roser plantava.»
Septembre 1895