Viatjes de Ali Bey el Abbassi/Tomo primer/XIV
Ma arribada á Marroch causá la més gran alegría al sultá, com també á Muley Abdsulem y demés amichs que tenia en la Cort. Aixís que ho sabé 'l sultá, m' enviá en proba de son afecte la provisió de llet de sa propia taula. Altre tant feu Muley Abdsulem. L' endemá 'ls vaig visitar y rebí nous testimonis d' amistat y estima, que aumentavan continuament.
Alguns dias després se digná ferme donació de bens considerables, que 'm posavan en estat de sostenir mon rango independentment dels fondos que jo duya. Estava en ma habitació quan se presentá un de sos ministres, y posá en mas mans un firman, per lo qual lo sultá 'm feya donació absoluta d' una casa de camp nomenada Semelalia ab terras, palmeras, oliveras, hortas, etc., y una casa gran en la ciutat, coneguda ab lo nom de Sidi Benhamed Duqueli.
Lo castell y plantacions de Semelalia foren comensats per lo sultá Sidi Mohamed, pare de Muley Soliman, que fixá en ells sa estada. Feu plantar las més hermosas y mellors especies, d' árbres fruyters, y l'adorná ab deliciosos jardins. Gran abundancia d' aygua, que vé del Atlas per un conducte magnífich, aumenta l' encant d' aquella morada, que té mes de mitja llegua de terra, closa tota per parets. Las grans possesions y las palmeras se trovan fora de la tanca general, y per la part de dintre, cada jardí de recreo, cada hort ó plantació d' oliveras té sa tanca particular.
La casa de la ciutat es gran. La feu construhir é y visqué Benhamed Duqueli, ministre afavorit que goberná l' imperi durant llarch temps. Part d' ella y 'l bany, son d' una arquitectura regular y fins bonica; pero lo demés, encar que molt gran, no hi correspon. Conservo la propietat d' estos bens, y 'l firman ab la data de 29 Dulhaja del any 1218 de la hegira, 11 d' Abril de 1804, que m' en assegura la possessió.
Devent lo sultá sortir dintre de poch pera Mequinez, y desitjant ferme agradable la estada en l' imperi, resolgué que passés á Suera ó Mogador á una partida de plaher: ordená, per tant, que 'ls tres bajás de las provincias de Hhahha, Scherma y Sus, se reunissen en Mogador ab sas tropas.
Conforme á las intencions del sultá vaig sortir de Marroch lo dijous 26 d' Abril á mitjdia, dirigintme cap al S.O. y O.S.O. A las cuatre vaig passar un riuhet, y travessant una hora després lo riu Enfiss, vaig fer acampar en la vora esquerra.
Lo pais es un pla interminable al E. y O., terminat al N. per montanyetas, y al S. y S.E. per la serra del Atlas. Lo terreno es calís y arenós, un veritable desert, sens altres sérs orgánichs que argelagas y algun bimet. Lo temps fou tranquil y seré, y feu un calor inaguantable.
Se componia mon campament de cinch tendas: la meva, altra pera mos fakihs, altra pera la cuyna, altra pera 'ls criats, y la darrera pera ma guardia, que la formaba un cabo y quatre soldats negres de la guardia de caballería del sultá. Habia deixat á Marroch mos equipatjes y botiquí de lo qual me 'n vaig penedir molt, perque no vaig tardar en trobarme malament.
Dia 27.—Continuarem la marxa á las vuyt del matí, en direcció. S.O. y O.S.O.; á las onze 's passá un petit riu, y després d' atravessar á las cinch de tarde lo riu Schuschaua, que'l mateix que 'ls altres corre de S.E. á N.O., vaig fer armar las tendas en la vora esquerra.
Lo pais es lo mateix que 'l dia avans. La cordillera del Atlas s' allunya; una de sas estribacions que es més baixa termina l' horisont al S. Per la tarde trencavan lo pla alguns serrats, y al N., á poca distancia de nosaltres vaig veurer una montanya que pareixia aislada. Lo terrer 's composa de marga argilosa bastant dura. La vejetació la mateixa que la de la vigilia, escepte las voras del riu, que están plenas d' hermosas hortas, y semblan molt pobladas. Vegí moltas donas rentant al riu ab las caras descubertas.
Me trobava malament. Estava á set graus y mitj del trópich; lo temps era infernal; y al veurem sense medicinas vaig temer que l' enfermetat prengués mal carácter.
Dia 28.—No obstant ma indisposició sortirem á las vuyt del matí, dirigintnos al O. y després al O.S.O. A dos quarts d' una pasarem prop d' una agrupació de casas, y d' algunas capellas anomedas Sidi Moktard. Desde las quatre vaig trobant diferentas casas aisladas com masias. A las cinch vaig arrivar á un d' aquells edificis, situat al costat d' un aduar y prop d' un riuhet. Allí ferem parada y descansarem.
Lo terreno ofereix primerament marga, ab claps de terra argilosa roja; després rocas calissas cobertas d' una lleugera capa de terra vejetal sembrada d' innumerables palets calcáris y alguns códols cuarsosos.
Lo pais fou pla al comens de la jornada; pero desde mitjdia deguerem baixar y pujar algunas montanyetas, entre las quals s' armá 'l campament.
Lo cel estava tapat, y bufá vent fresch del O., lo qual m' aliviá un poch. Prenguí moltas llimonadas, qual beguda refrescant m' aliviá bastant.
La vejetació era probíssima en los plans que recorreguerem pel matí; pero á la tarde vejerem bons sembrats y varias plantas en flor.
Dia 29.—Aixecat lo camp á un quart de nou del matí nos dirigirem al O., després del O. S. O., fins á las quatre de la tarde.
Lo pais se compon enterament d' hermosísimas montanyas, ahont se trovan gran número de casas aisladas, lo que las hi dona l' ayre de las montanyas de la Suissa; pero per desgracia n' hi ha moltas de arruinadas. Desde 'l cim d' algunas montanyas se descubreix al N. y S. un pais també montanyós. A las tres ovirarem la mar y la costa de Mogador.
Se compon lo pais de rocas calissas que cubreix una capa lleugera de terra vejetal, igualment calissa y arenosa.
La vejetació era excelent. Ja segaban l' ordi, y al mateix temps se veya una munió de plantas floridas; pero lo que sobre tot me semblá magnífich fou lo prodigiós número d' uns arbres anomenats en lo pais argán.
Aquest árbre preciós se multiplica per sí mateix, sens necesitat de cultiu; de manera que no s' ha de fer res més que cullir lo fruyt, que es com una oliva molt grossa, d' ahont s' estrau en abundancia oli bo pera tot.
Remeto á la part científica de mos viatjes la descripció de las plantas; pero l' interés que ofereix aquesta última m' obliga á dirne alguna cosa.
Sembla que Línneo la ha compresa en lo género rhamnus ó en lo sideroxilus; en son sistema l' anomena rhamnus siculus, y en son herbari sideroxilus spinosus. Lo sabi botánich Driander li dona 'l nom de rhamnus pentaphyllus; pero M. Schusboe, cónsul del rey de Dinamarca en Marroch, que ha examinat las plantas del pais ab més cuydado que ningú, s' ha decidit pels botánichs Retx y Wildenow, que l' anomenan elœodendron argan.
La descripció de M. Schusboe es sens dupte la més complerta, fora d' algunas petitas diferencias que 's veurán en la part científica. Quan hi vaig pasar estavan los arbres en plena fructificació. Son espinosos, y al damunt del fruyt hi ha en gran abundancia una especie de glúten rehinós que tal vegada podria ser útil á la química. La carn, després d' estrauren l' oli, es aliment excelent pera 'ls bous. En aquest lloch hi ha un bosch de ditas plantas de deu á dotze jornadas de camí, en direcció N. y S., en lo que l' home no té més que abastar lo fruyt. ¿No sería possible aclimatarlas en los paisos meridionals d' Europa? Més valdria aixó que l'adquisició d' una provincia.
Dia 30 d' Abril.—Nos posarem en marcha á dos quarts d' onze del matí, caminant al O. S. O. Una hora després sortirem del bosch, passant després per entre moltas montanyas de sorra movedissa, y per sobre de la mateixa. Poch després de mitjdia arribarem á Suera ó Mogador, térme de mon viatje.
Lo pais oferia un aspecte igual al de la vigilia. Entrarem després en un pla de sorra, que 'n realitat es un petit Sàhhara, en lo qual pren lo vent una rapidés asombrosa; la arena es tan fina y movedissa que forma en lo terreno onas semblants á las del mar, y tan considerables, que 'n pocas horas pot trasportarse d' un indret á un altre una montanyeta de vint ó trenta peus d' altura. Es cosa inconcebible, y á que no podia dar crédit fins haverho vist. Aquell trasport no's fa de cop com comunment se creu, ni es capás de sorprendrer y sepultar una caravana; pero tampoch es difícil descubrir lo modo ab que s' opera dit trasport. Escombrant lo vent sens parar y rápidament la sorra de la superficie, se veu aquesta molt prompte baixar sensiblement algunas líneas á cada instant. No poguent sostenirse la multitut de sorra que aumenta cada instant en l' ayre per las onas successivas, cau y s' apila pera formar una nova montanyeta, quedant lo terreno que avans ocupava nivellat y com si l' haguessin escombrat. Es tal la cantitat de sorra que voleya per l' ayre, que 's necessita anar ab molt cuydado pera que no pegui á la cara, y sobre tot s' han de guardar los ulls y la boca. Aquest segon Sahhara tindrá sobre tres quarts de llegua de travessia per ahont lo vaig passar; peró s' ha d' anar ab molt cuydado en orientarse pera no perdres en los revols que obligan á fer las montanyetas que limitan la vista, y mudan de lloch ab tanta frecuencia que sols se veu cel y sorra, sens cap senyal pera reconeixer lo lloch; de manera que aixís que alsan lo peu un home ó bestia, per profonda que sia la petjada, queda al instant borrada del tot.
La dimensió, rapidés y continuitat de ditas onas, enterbola també la vista d'homes y animals, de manera que 's camina á las palpentas. Mes allí es ahont gosa 'l camell de totas sas prerogativas: son gran coll, elevat perpendicularment, defensa son cap de la terra y de la part espessa de la onada; sos ulls están guarnits per párpres carnosos, ben armats de pels y mitj tancats; sas petjadas son poch fondas, per la grandaria y forma de sos peus, que son com á coixinets; sas llargas camas li facilitan los medis d'adelantar igual espay ab la meytat de las passas dels altres animals, y de consegüent ab molta ménos fatiga. Aquestas ventatjas li permeten caminar ferm y ab desembrás en terreno ahont los demés animals van á pas pausat, curt y vacilant; de manera que 'l camell, destinat per la naturalesa á aquest género de travessías, es nou motiu d' alabansa al Criador, que doná 'l camell al africá, y 'l reno al lapó.
La ciutat de Suera, que en los mapas se troba ab lo nom de Mogador, fou fundada per lo sultá Sidi Mohamed, pare del sultá actual. Sa forma es regular. Sos edificis son bastant alts y presentan bon aspecte per una ciutat africana. Lo gran mercat es hermós, y rodejat de voltas; los carrers á dret fil, pero estrets. La ciutat está voltada de murallas, y per la part de terra la defensan alguns canons contra las correrías dels árabes. S' ha establert una batería per la part del mar, que la bat de cara: més es llástima que las troneras estan disposadas de modo que 'ls canons tenen poch joch, y 'l servey se fa ab molta dificultat. També hi han en dita batería alguns morters y dos pedrenys. La última tronera per la banda del S., forma un ángul, desde hont un gran canó defensa la entrada del port. Aquest lo forma 'l canal que separa una isla al S.O. de la ciutat. Me digueren que no era molt segur; no obstant hi havia tirat áncora una fragata inglesa. Hi ha á més en la boca del port una batería molt més alta que l' altra. Entre aquestas se veuhen grans magatzems de bona construcció. L' isla que forma 'l port te sobre una milla de diámetre, y dista de terra cosa de mitja milla. La defensan algunas pessas d' artillería, y allí 's custodian los presos d' Estat. Ab tot y ditas fortificacions, la ciutat de Suera no podria sostenirse contra un sério atach, perque no te més aygua que la del riu, lo qual se troba distant més de mitja milla. L' estada en Suera es bastant trista. La ciutat está rodejada d' un desert de sorra voladora, per lo que no s' hi pot passar: en son clos no hi ha jardins, y sols á mitja lleuga se troban montanyas cobertas de boscos d' argan y d' hermosa vejetació.
Resideixen á Suera vice-cónsuls y negociants de diferentas nacions d' Europa, que forman una especie de colonia, aumentada també per los negociants juheus del país. Aquestos últims gosan molta més llibertat que en las altres parts del imperi, fins al punt de vestir á la europea, y viuhen com los demés negociants extranjers. Son també 'ls més richs; mes de tant en tant pagan tals ventatjas ab horribles extorsions.
Lo temps fou variable en los deu dias que vaig permaneixer á Suera, pero vaig lograr excelents observacions que 'm donaren la latitut31° 32' 40" N., y la longitut11º 55' 45" O. del observatori de Paris.
Durant aquest temps los tres bajás d' Hhahha, de Cherma y de Sus, que 's trobavan allí ab sas tropas, me donaren l' espectácle de carreras de caballs y escaramussas, en las quals figuravan sos combats, gastant molta pólvora, y fent molt soroll. Cert dia me dugueren á un castell del sultá, situat en las montanyas en mitj del bosch, hont se serví un gran dinar. Tornarem de la expedició per entre moltas collas, que feyan sas carreras y escaramussas. Després estiguerem en un palau construhit per lo sultá Sidi Mohamed en lo plá de sorra. Després de visitar l' interior, y al sortir, me vaig adonar d' una pessa tancada; vaig ferla obrir, y, entranthi ab los bajás, trobarem un falcó, que sens dubte s' havia introduhit per algun forat; lo vaig fer agafar y me 'l vaig endur. Poch després se posá en marxa la comitiva, y passarem lo riu que es poch fondo. Un dels soldats que 's trobava poch distant de mí, vejé un gran peix, llarch de dos peus y mitj, que havia quedat aturdit ab lo pas de la caballería; l' atravessá ab lo sabre y me l' oferí. No puch dir los felissos pressagis que's formaren de la dita cassa y pesca.
Acabats los divertiments, dels que també participá lo poble de Mogador, vaig tornar á Marroch, ab una escolta de quinse caballs manats per un oficial. Llavors vaig comensar á servirme del parassol, privilegi reservat al sultá, á sos fills y germans, y prohibit á tots los demés.
De retorn vaig passar per lo mateix camí que á la anada; y com sempre me precedia mon nom y reputació, tots los habitants dels aduars propers al camí sortian en ceremonia á rebrem. Los primers en serhi eran los soldats de caballería colocats en rengle. Me pagaban lo saludo ab la reverencia y 'l crit simultáneo de Allah iebárk ómor Sidina, Deu beneesca la vida de nostre Senyor. Venian després los vells y noys, y me saludavan presentantme un jerro de llet casi tota agre, puig més se la estiman aixís: jo la tastaba segons costúm. Tots m' instaban á que 'm quedés en lo país: las donas, amagadas darrera de las tendas ó las rocas, feyan ressonar los ecos ab sos xiscles d' alegria. Com á cada instant se repetian dits saludos, perque 'ls habitants venian de llarga distancia, no hi ha necessitat de dir que m' era impossible accedir á totas las invitacions. Llavors me demanavan una oració: aixecavan tots las mans; jo la resava, y ells manifestaban son
reconeixement corrent los caballs y ab salvas de mosquets. Al arrivar al paratje hont devia passar la nit, després de las mateixas ceremonias y estant ja acampat, tots los notables de la tribu ó aduar venian altre vegada, precedits del scheik y dels principals, que de dos en dos me duyan per las banyas un hermós moltó, y me l' oferian; altres alcuscus, ordi, gallinas, fruytas, etc., y las entregaban á mon majordom. Jo convidava als principals á pendrer lo té en ma companyía; s' estavan ab mi mitja hora ó be una, després de lo qual se retiravan molt contents de la hospitalitat que 'ls havia concedit, y bona gracia ab que 'ls rebia.
Al matí, al arrancar, tornavan á comensar las carreras de caballs, los tirs de fusell y crits de las donas; y d' aquest modo vaig entrar per segona vegada á Marroch lo dimars 15 de Maig.
