Viatjes de Ali Bey el Abbassi/Tomo primer/XV

CAPITOL XV

Descripció de Marroch.—Sants.—Palau del sultá.—Juheus.—Jardins.—Corps.—Masells.—Mont Atlas.—Brebes.—Colecció de paraulas d' aquella llengua.

La ciutat de Marraksch ó Marroch, antiga capital del regne d' aquest nom, arruinada per una continuació de guerras desastrosas, y despoblada ademés per la flagell de la pesta, no es avuy més que sombra de son explendor antich. Una població de casi setcents mil habitants en la época de sa grandesa, donava moviment y vida á la agricultura, arts y comers del país; més avuy tot just conta trenta mil ánimas.
Com las murallas que forman lo recinte de la ciutat han sobreviscut als estragos del temps y á la má dels homes, acreditan son antich explendor. Abrassan una circunferencia de tres lleugas, qual espay está en part cobert de ruinas ó trasformat en jardins; lo demés compón la ciutat actual: las parets de las casas están á dret fil y forman carrers, quedant encar en l' interior de las islas molts espays buyts.
Gran número d' observacions astronómicas de tota classe m' han donat la longitut de ma casa, nomenada Benhamed Duqueli, que 's troba casi en lo centre del recinte de las murallas$=$9° 55' 45" O. del observatori de Paris. Ma latitud$=$31º 37' 31" N., y ma declinació magnética$=$20° 38' 40" O.
Los carrers de la ciutat son molt desiguals en amplada, de manera que un mateix carrer s' aixampla y estreny d' un modo particular en diferents indrets. Las avingudas de las casas un poch considerables las forman casi sempre carrerons tan estrets y torts, que ab dificultat hi pot passar un caball; lo qual facilita la defensa individual dels grans en las revolucions populars y frecuents guerras dels scherifs pera succehir al trono, puig ab quatre ó sis homes n' hi ha prou pera defensar y fer inatacable qualsevol de dits carrerons. Per la mateixa rahó estan las casas plenas d' aspitlleras, y la meva sembla un fort.
L' arquitectura empleada á Marroch es la mateixa que en altras ciutats del imperi, es á dir, que 's componen las casas d' un pati ab galerías al voltant, y salas llargas y estretas prop d' ellas, las quals no tenen altra llum que la que hi entra per la porta. Las casas principals tenen dos ó més patis semblants; la meva 'n te cinch. Raras vegadas donan las finestras al carrer. Hi ha varias casas construhidas de pedra, més comunment ho son de terra, sorra y cals, apisonat tot entre duas fustas aplicadas á las duas caras de la paret. Aixó ho anomenan tàbbi.
La ciutat de Marroch conté moltas plassas ó mercats, que, com los carrers, no están empedrats ni arenats, lo qual los fá per demés molestos en temps de pluja per lo fanch, y per la pols en temps sech.
Entre 'l gran número de mesquitas de la ciutat, se 'n distingeixen sis de grans, entre las quals las principals son: El Kutubia, El Moazinn, y la de Benius. La mesquita El Kutubia está aislada en mitj d' un gran espay descubert: sa arquitectura es elegant, y son minaret, que es altíssim, te alguna analogía ab lo de Salé. La mesquita de Benius te sis cents cincuanta dos anys de construcció: es molt gran, més ofereix una extranya barreja d' arquitectura antiga y moderna, perque la major part ha sigut reedificada. La mesquita El Moazinn, que 's construhí fa trescents anys, está prop de casa meva, y es verdaderament magnífica. Hi ha deu ministres empleats en son servey; son módicas las assignacions que 'ls ha senyalat lo sultá dels fondos de la mesquita: de manera que dits ministres, com tots los demés del Marroch, se veuhen obligats á buscar sa subsistencia en lo travall ó en las piadosas estafas dels talismans que venen pera curar las malaltías, matzinas, feridas, maleficis ó altres accidents... ¡Ah, gran Mahoma! ¡may has enganyat tú als homes ab medis tan mesquins!... Lo profeta may s' atribuhí 'l dó de fer miracles, confessant públicament que tal dó fou concedit á Jesucrist y no á éll.
Lo sant patró de la ciutat de Marroch es Sidi Belabbèss. Sa mesquita, lo mateix que la de Muley Edris á Fez, se compon d' un saló cuadrat, terminat per una cúpula octógona, qual armadura está adornada de talla y pintada d' arabeschs, y coberta per fora ab teulas enbarnissadas de color. Cubreixen lo sepulcre del sant moltas telas de llana y seda unas sobre altras; la caixa de l' almoyna está al costat, y 'l paviment y part de las parets cobertas de tapissos y altras telas. Junt al saló ó mesquita hi ha molts patis ab arcadas y pessas destinadas a allotjar los pobres esguerrats, inválits ó vells. Aquest espectácle es asquerós; y al horrible cuadro dels mals que presentan s' hi afegeix la falta de las sábias disposicions observadas á Europa en establiments d' aquesta naturalesa. Mil vuyt cents desgraciats dels dos sexos son actualment alimentats en aquest ab lo producte de las almoynas y fondos de la mesquita. Dit santuari serveix d' assil als infelissos perseguits per lo despotisme: refugiats en son recinte poden negociar lo perdó y esperar la restitució dels seus drets, ab la seguretat de que no será violat son asil. No existeix ab tot cap lley positiva á favor de semblant inmunitat; més está fundada en la opinió pública, y 'l monarca que, abusant de son poder se atrevís á trencarla, estaria perdut, perque causaria una revolució. ¡Quán respectable es preocupació tan útil á la humanitat en los paíssos hont l' habitant, privat de tota garantía civil, se troba enterrat en l' avench horrorós del despotisme! Lo gefe del establiment porta també 'l titol de el emkaddem, lo vell ó l' anciá, com lo de Muley Edris á Fez; es igualment respectat, y fins viu ja en olor de santedat.
Vaig á parlar dels dos majors sants que existeixen are en l' imperi de Marroch: l' un es Sidi Ali Benhamet, que resideix en Wazen, y l' altre anomenat Sidi Alarbi Benmate, viu en Tedla.
Los dos sants decideixen casi de la sort del imperi, perque 's creu que son ells los que atrauhen las benediccions del cel sobre 'l país. En los districtes ahont habitan no hi ha bajá, ni kaid, ni gobernador del sultá, y no 's paga cap tribut; lo poble es gobernat sols per los sants personatjes baix un gobern teocrátich y en una especie d' independencia. Es tal la veneració que 's professa á dits personatjes, que quan visitan las provincias, los gobernadors prenen sas ordres y consells. Los dos sants predican á un mateix temps la sumissió al sultá, la pau doméstica y la práctica de las virtuts. Reben grans presents y almoynas, y tal vegada no hi ha dona en l' imperi que no busqui ocasió de consultarlos quan arriban á son país. En dits passeigs religiosos los acompanya un núvol de pobres que cantan las alabansas de Deu y las dels sants personatjes. Crescut número d' homes armats los segueixen també, disposats á defensar la causa de Deu á escopetadas. He notat ja que 'l diví privilegi de santedat era hereditari en certas familias: lo pare de Sidi Ali fou un gran sant; Sidi Ali ho es igualment, y també comensa á serho Sidi Bentzami, son fill gran. Essent la facultat generativa un dó fet per lo Criador á la débil criatura, aquells sants gosan d' éll en grau eminent, perque Sidi Ali te gran número de negras y encare més de fills. A més de sas donas llegítimas y sas amistansadas ordinarias, posseheix Sidi Alarbi divuyt negretas, que (per extraordinari) participan dels favors celestes un dia á la setmana... ¡miracle del Totpoderós! En un viatje que feu Sidi Ali á Marroch, vaig tenir la ditxa de conferenciar ab éll, qui tranquilisá alguns escrúpuls de ma delicada conciencia. Li vaig fer un regalet de mil franchs, y 'm doná en cambi una magnífica pell de lleó, sobre la qual s' agenollava pera la oració feya tretze anys; hi afegí moltas confituras, y una gran ampolla d' aixarop de llimona que barreja ordinariament ab lo té. Vaig tributar grans elogis al tal aixarop quan junts lo probarem. Del tot després dels interessos mundans, lo sant personatje empleá 'l meu diner, com lo de las almoynas recullidas, en comprar fusells y altras armas pera 'ls defensors de la fé que l' acompanyan.
Las formas de Sidi Ali, que frissará als cincuanta anys, son verdaderament apostólicas. Cara redona, bon color, ulls vius, barba petita y blanca com la neu, petitet y plé de carns, perfectament proporcionat... ¡benehit sia Deu! Son trajo, que es sempre 'l mateix, consisteix en una especie de camisa ó petit caftan de llana blanca, que, cubrint lo cap del sant, voleya per darrera y per los costats com un petit mantell. La veu un poch nassal no deixa de tenir gracia per sa dolsura divina. Lo fill gran d' aquest personatje segueix las petjadas de son pare; respira santedat no obstant sa edat florida. Podrá tenir vintisis anys, pero es més corpulent que son pare, y sobre tot més vermell de cara. Altres fills de las negras de Sidi Ali acompanyavan al sant, lo qual viatja en una llitera colocada entre duas mulas, bastant llarga pera que 'l home apostólich pugui estirarse tot llarch, quan está fadigat de las ardentas oracions que dirigeix al cel pera atraurer sobre 'l país las benediccions de la Divinitat.
No vaig veure á Sidi Alarbi, que 's trobava á Tedla, mes conech á un de sos nebots, que va venir á ferme una visita de part seva. Te molt bons colors, y es tan gros, que sa respiració es molt pesada. M' han assegurat que Sidi Alarbi es encare més alt y gros. Se veu, donchs, be que 'ls dejunis y maceracions no disminueixen pas lo vigor y salut de nostres sants. Afegeixen que á pesar d' esser tant gros Sidi Alarbi munta molt be á caball, y enjega be un fusell, lo qual no deixa d' esser un nou favor de la Divinitat. Per desgracia s' han suscitat algunas diferencias entre éll y Muley Soliman. Havent edificat aquest últim una mesquita en lo territori de Tedla, y faltat sens dupte á certs respectes, Sidi Alarbi cregué convenient convertirla en estable. Llavors Muley Soliman feu á Sidi Alarbi un regalo de mil ducats. En cambi lo sant venerable li enviá mil moltons. Devem esperar que semblant acte d' arrepentiment obtindrá la misericordia de Deu per la recomanació del sant.
Hi ha nou portas pera entrar á Marroch; las murallas que la rodejan tenen bastanta gruixa, son altíssimas y guarnidas de torres per fora, menos pe'l costat del palau del sultá, hont las torres miran cap dins com una ciutadela pera dominar la ciutat. Casi totas las murallas son de tapia ó de terra abeurada ab cals.
Lo palau del sultá es fora del ámbit de la ciutat del costat del S.E. Es un grupo d' edificis vastíssim; perque á més de las habitacions del sultá, de sos fills, de Muley Abdsulem, y de totas las llegions de donas que li perteneixen, hi ha diferents jardins d' esbarjo y hortas. Conté ademés la habitació de moltas personas de la Cort, del servey y guardias; també hi ha duas mesquitas, é inmensos patis ó plassas, hont lo sultá dona sas meschuars ó audiencias públicas. Tots los edificis referits forman un laberinto de parets, y com una altra ciutat, qual circumferencia exterior deu tenir una lleuga y mitja.
Pera entrar en lo palau propiament dit, cal, després d' atravessar los tres inmensos patis ó plassa del meschuar, passarne una altra, destinada al cos de guardia y després altra en qual centre s' eleva á alguns peus de terra un cobba ó caseta cuadrada. L' interior d' aquesta 's veu cobert de tapissos y conté alguns coixins. Es lo lloch hont se seuhen los primers oficials de la cort y servey esperant las órdes del sultá, com en una especie d' antecambra; y 's serveix dinar y sopar als que hi resideixen. De dit pati s' entra á un vestíbul hont hi ha 'ls patjes de servey y altra guardia, y finalment á un jardí ab duas cobbas (casetas de fusta), en una de las quals reb generalment lo sultá.
Lo jardí es de forma regular y plantat de taronjers: es hermós, ben adornat, y sobre tot hi abundan las flors y plantas aromáticas. Allí no hi entran donas; aquestas ne tenen d' altres que son peculiars séus, y allí no hi entran homes. Entre las duas cobbas hi ha un pilanet, sobre del que hi está colocat un petit quadrant solar horisontal. Un dia que duya 'ls instruments, vaig observar lo pas del sol pera pendrer la latitut de dit punt, y vaig fer una senyal en lo pilá, á fi de que 's rectifiqués la posició del quadrant que 's trovaba una mica desorientat, practicant ditas operacions en presencia del sultá.
En altra ocasió m' acompanyá ell mateix al interior del palau, y m' ensenyá hermosas habitacions construidas á la europea ab grans balcons sobre 'l jardí, y un hermosíssim saló cuadrat, ab alguns tapissos per tot moblatje. Aquesta habitació, que 's trova al primer pis, es molt hermosa; sols fa pena veure l' escala tant mal colocada, tant fosca, y sobre tot tant estreta. Hi ha en lo mateix jardi un pas interior pera anar á la casa de Muley Abdsulem, situada al costat del palau. En lo mencionat tránsit no hi ha guardia; las portas sempre estan tancadas, y un porter las obra al sultá, á Muley Abdsulem, ó á mí; á tots los demés está prohibida la entrada sens órdre particular del sultá. La casa de Muley Abdsulem, es també gran, y té un gran jardí á la entrada.
Lo call, ó barri dels juheus, té sa tanca particular de mitja lleuga de circuit, entre 'l palau y la ciutat. Está mitj arrunat com los altres, y únicament hi ha mercat ben provehit. A la nit y tots los dissaptes se tanca la porta que la guarda un kaid.
Hi ha en aquest barri dos mil juheus, los quals, sia 'l que sia son sexo y edat, no poden entrar en la ciutat sinó descalsos.
Los tractan ab gran menyspreu; son trajo es negre y de l' apariencia més miserable, lo mateix que 'n Tánger. Son gefe, que sembla home de bé, vingué á véurem moltas vegadas: va tant pobrement vestit com los demés. Las donas d' aquesta religió van pe 'ls carrers ab la cara descuberta; n' hi ha de molt hermosas, y fins d' una bellesa enlluhernadora: generalment son rossas. Sos rostres, tenyits de rosa y gessamí, encisarian als europeos. Res hi ha comparable á la delicadesa de sas formas, espressió de son rostre, hermosura de sos ulls y demés encants y gracias de tota sa persona; y, no obstant, aquells modelos de perfeccions, que presentan la reunió del bell ideal dels estatuaris grechs, aquellas donas son objecte del més vil menyspreu; aixís es que van descalsas, y 's veuhen obligadas á posarse als peus ricament adornats de negras horribles que disfrutan de l' amor brutal, ó de la confiansa de sos amos. Los fills dels juheus son hermosos quan joves, pero al ferse grans se tornan lletjos, de manera que casi no 's veu un juheu ben agensat. ¿Deurá aixó atribuhirse als sufriments de la horrorosa esclavitut en que viuhen?
Los juheus exerseixen molts arts ú oficis; son los únichs argenters, llauners y sastres que hi ha á Marroch. Los moros son sabaters, fusters, mestres de casas, manyans y teixidors de hhaiks.
Antigament rodejavan la ciutat de Marroch jardins y plantacions que s' estenian á molta distancia. Pera regarlos, se conduhia l' aygua de milers de fonts del Atlas per medi de canals ó rechs descoberts, y per acuaductes ó grans minas; ara sols quedan las runas d' obras tant vastas. L' home instruhit pateix al veurer aquella munió de canals destruhits y la terra, que sas ayguas feyan avans fértil y productiva, convertida en aspre desert. Queda no obstant cert número de conductes que encara duhen aygua, y mantenen la frescura y verdor en molts jardins. L' acuaducte subterrani que proveheix d' aygua á Semelalia es tan alt que 'ls homes encarregats de netejarlo hi caminavan drets llarguíssima distancia. L' aygua es excelent.
Lo vejetal més comu en los vols de Marroch es la palmera. Dit arbre s' eleva á prodigiosa altura; pero sos dátils no son tant bons como los de Tafilet, ni poden conservarse sechs tot l' any: los anomenan billoh.
Tinch considerable número de palmeras dintre y fora del recinte de Semelalia, y en mon jardí vaig menjar moltas voltas la moll ó part central del tronch, que es excelent.
En una especie de bosch de palmeras entre Semelalia y Marroch, hi ha una mena de corps, de costúms molt particulars. Tots los matins á punta de dia se 'n van aquells aucells cadascú per son vent á buscarse la subsistencia á distancias inmensas, y ni un ne queda en las palmeras ni en los encontorns. Tornan per la tarde, y 's reuneixen á milers en lo bosch, posantse en las palmeras, hont fan un soroll infernal, com si 's contessin las expedicions de la jornada: es cosa que vaig observar al estiu y al hivern. No obstant mas diligencias me fou impossible descobrir en aquestos paratjes los corps de potas rojas, que diuhen haver vist alguns viatjers y naturalistas.
A poca distancia del bosch hi ha un arrabal aislat, del tot poblat de familias que tenen la desgracia de patir una erupció semblant á la lepra, que passa de pares á fills. Aquestos desgraciats son excluhits de la societat dels demés habitants, y ningú gosa acostarshi.
Se descubreix desde Marroch la serra del Atlas, en la que la neu ocupa la quarta part de l' altura, que vaig calcular que en sa totalitat ve á ser de uns tretze mil dos cents peus sobre 'l nivell del mar. Dich poch més ó menos perque pera midarla rigurosament caldria haver fet operacions trigonométricas, que haurian sens dupte alarmat als bárbaros que 'm rodejavan. Vaig preferir, donchs, sacrificar aquest objecte com altres molts á mon principal projecte. Dita serra passa oblícuament per davant de Marroch, en la direcció S.O. á N.E.; pero la part més propera se troba al S. de la ciutat, y sols ne dista unas sis lleugas. Continúa per l' interior d' Africa, dirigintse cap á llevant, y corrent al S. d' Alger y Túnis fins als voltants de Trípoli. Me reservo pera altra ocasió parlar de dita serra y considerarla baix altre aspecte.
Los queviures son més baratos á Marroch que á Tánger y Fez. La desgraciada ciutat, casi despoblada per las guerras y pesta, presenta un cuadro tant més trist, en quant no hi ha ni rastre de comers. Las arts y ciencias tampoch poden prosperar, faltántloshi l' estímul, puig Marroch no té escolas. La extensió de las murallas, las inmensas ruinas, lo gran número de conductes d' aygua inutilisats, los vastos cementiris que la rodejan, poden solsament fer creible tan rápida y assombrosa destrucció.
La El Caisseria de Marroch no te comparació ab la de Fez; mes los árabes de las montanyas vehinas hi acudeixen pera fer sas compras, lo qual anima algun tant lo mercat. Dits montanyesos son baixos, están flachs, torrats del sol, y son aspecte es repugnant. Los coneixen ab lo nom de brebes, y forman nació apart: encar que la major part parlan l' árabe tan bé com los altres habitants, se serveixen d' un idioma que en res s' hi assembla, escepte en las expressions que son presas del mateix. M' explicaren algunas de sas paraulas, y heus aquí las que vaig anotar:

Amànn, aygua.
Agrom, pá.
Tiffii, carn.
Udi, mantega.
Tàmment, mel.
Adil, rahim.
Accaïnn, dátil.
Agmàr, caball.
Tezerdunt, mula.
Erguez, home.

Tamgart, Tamtot,

$\left\}{\begin{matrix}\ \\\end{matrix}}\right.$

dona.

Tauàïa, negra.
Yessèmk, negre.
Aguiul, ase.
Taguiult, burra.
Izimmer, moltó.
Tehzi, ovella.
Tàgat, cabra.
Tafunast, vaca.

Azguer, bou.
Aïdi, gos.
Idan, gossos.
Tigmi, casa.
Agadir, paret.
Làfit, foch.
Imi, porta.
Zèhhar, arbre.
Timuzunin, plata encunyada.
Karèden, coure encunyat.
Afus, má.
Adar, peu.
Alen, ull.
Imi, boca.
Tamàrt, barba.
Mèdden, gent.
Taduàtz, tinter.
Tassàrut, clau.
Tuslinn, estisoras.
Hint, ganibet.

Ohzan, dent.
Ils, llengua.
Efg, cap.
Iberdan, remat.
Amzog, orella.
Imzgan, orellas.
Inzar, nas.

Sebàït, Aduco,

$\left\}{\begin{matrix}\ \\\end{matrix}}\right.$

sabata.

Iducan, sabatas.
Zífr, llibre.
Quièguet, paper.
¿Ma ismènnek? ¿cóm se diu?
Sàual, cridar.
Aglid, sultá.
Amgar, bajá.
Aruco, vas.
Tomzinn, ordi.
Ierdenn, blat.
Ibaun, fabas.
Tarigt, sella.
Abdan, pell.
Idèmmen, sanch.
Azèr, cabell.
Iegzan, bras.
Ifedden, genoll.
Tadàutt, esquena.
Addis, ventre.
Uul, cor.
Eguer, espatlla.
Adat, dit.
Idudan, dits.
Aglid moccorn, Deu
Taffoct, sol.
Aïur, lluna.
Azal, dia.
Gayet, nit.
Zik, matí.
Tedduguet, tarde.
Idgam, ahir.

Tizuerninn (ó Dulthur), la hora després de mitj dia.
Takuzinn (ó el Aassar), duas ó tres horas després.
Tenuschi (ó el Mogareb), posta de sol.
Tenietz (ó el Ascha), derrera celistia.
Azca, matí.
Azzummeit, fret.
Ierga, calor.
Elhhall, temps.
Behra, molt.
Imik, poch.
Ariat zaat, aviat.

Aschcat, Ascht,

$\left\}{\begin{matrix}\ \\\end{matrix}}\right.$

vinga.

Suddo, vágissen.
Adrer, montanya.
Azif, riu.
Azagar, plá.
Orti, jardí.
Atchàg, menji.
Atzog, begui.
Igdad, aucell.
Ifulessen, gallina.
Tiglaï, ou.
Tàuunt, roca.
Accoràï, bastó.
Aganimm, canya.
Tigchda, tauló.
Uchen, llop.
Tiflutz, pont.
Acal, terra.
Imèndi, grá.
Tisant, sal.
Aganhha, cullera.
Timsguida, mesquita.
Tahanutz, tenda.
Araam, camell.

NÚMEROS

Iàn .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .	1
Sin .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .	2
Crad .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .	3
Cos .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .	4
Semmos .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .	5
Seddès .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .	6
Za .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .	7
Tam .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .	8
Tza .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .	9
Meràu .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .	10
Iam de meràu .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .	11
Sin de meràu .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .	12

Los brebes contan fins á vint, que nomenan ascharinn, com los árabes, de quins han adaptat las expressions numerals de desenas combinantlas ab las unitats brebes: v. g.

Cos de ascharinn .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .

24

Za de telatinn .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .

37

També fan ús de las expressions:

Ascharin de meràu .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .

30

Telatinn de meràu .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .

40 etc.;

com los francesos, que diuhen xeixanta y deu, vuytanta y deu.

Hi ha en las montanyas molts dialectes de la llengua brebe: tots son pobres per demés, y forman barrejas estranyas ab la llengua árabe; de modo que 's pot pronosticar que dintre de pochs sigles haurá enterament desaparegut lo llenguatje brebe. Pera escriurer en aquest idioma 's valen dels carácters y ortografía árabe; més á pesar de lo molt que vaig buscar no 'm fou possible trovar un sol llibre escrit en ell.