Viatjes de Ali Bey el Abbassi/Tomo primer/XIII
Lo dissapte 10 de Mars á las deu del matí, vaig sortir de Rabat en direcció á Marroch. La direcció era al S.S.O., després al S.O. fins á las tres de la tarde que decliná més cap al O.S.O., aixís que atravessarem lo riu Yetkem. A las cinch ferem parada prop d' un aduar. Lo camí segueix en aquest indret la vora del mar, que la forma una serra de rocas inaccessibles furiosament batuda per las onas, fins quan lo temps es del tot tranquil. Lo país se compón de montanyetas de roca calissa. La vejetació estava molt avansada, y abundavan las flors que eran molt hermosas. Aixís, donchs, vaig cullir algunas plantas molt interessants pera enriquir mon herbari. Lo sol es de terra arenosa barrejada en algunas parts ab sorra pura, ab poca argila, y trossos d' ocre. La vora del mar se veu del tot coberta de fragments de petxina molt menuts. No obstant y haver buscat molt no 'n vaig trobar cap de sensera. Prop del meu camp s' hi veyan duas grans rocas molt notables, terminadas en punts aguts molt perpendiculars, y formadas de capas oblícuas desiguals, alternant ab cristalls confosos de quars, que forman així mateix venas ramificadas en las capas de pissarra argilosa: es la primera roca d' aspecte primitiu d' aquesta especie que he vist fins are á África.
Tinguerem una petita pluja: á las sis de la tarde lo termómetro marcaba 15°, y l' higrómetro 100°, bufant lo vent del O.
Dia 11.—Nos posarem en camí á las vuyt del matí, fent via cap al O.S.O. A dos quarts de deu atravessarem primer lo riu Sarral; després seguint al S.O. á las deu lo riu Busteka, y més tart altres dos torrents. A un quart de duas vaig passar per Mansuria, y á las tres arrivá ma caravana á la vora dreta del riu Infife, hont calgué esperar que baixés la marea pera passarlo. Mitja hora després arribarem á Fidala, hont vaig manar fer parada.
Onejan lo país petits puigs; la carretera continua per la vora del mar, y la costa es lo mateix que la que haviam vist la vigilia.
Lo terrer se compón d' una capa d' argila arenosa, sobre rocas de pissarra y argila dura.
També era molt activa la vejetació, y las flors eran abundants, podent enriquir mon herbari ab moltas plantas magníficas.
Lo dia era nuvolós, y 'ns incomodaren molt terribles borrascas de vent y pluja. A dos quarts de nou del vespre plovia molt, y en ma tenda marcaba lo termómetro 14º, y l' higrómetro 100º.
Mansuria y Fidala presentan un cuadrat format de murallas altas ab torres: cada un d' aquestos cuadros podrá tenir unas xeixanta cinch toesas per banda. En l' interior de cada cuadrat hi ha una mesquita y algunas casas bastant pobladas á proporció del espay. La única mezquita de Fidala es bastant bona. Sos habitants me semblaren molt pobres; més los juheus hi son en gran número.
Dia 12.—Plogué de bó tota la nit y part del matí; mes aixó no impedí que 'm posés en camí una hora ans de mitj dia. Vaig seguir la direcció del S.S.O., y girant després al S.O., á dos quarts de tres passarem un riuet. Després d' haver atravessat y costejat en part uns grans estanys á dos quarts de cinch, allá á las sis arribarem á Darbèïda, hont atravessarem altre riu que duya poca aygua.
Lo terrer se compón d' argila barrejada ab sorra, y alguns claps de sorra sola. De tant en tant hi ha rocas calissas, y argila pissarenca. La sorra del mar es absolutament pols de petxinas més ó menos fina.
La vejetació era la mateixa ab poca diferencia, pero més monótona y molt menos rica en especies, puig los bargallons componen la major part. Lo temps calmá un poch per la tarde, mes després caygueren forts rams, continuant aixís fins á las nou de la nit. A las vuyt marcava 'l termómetro dins de ma tenda 14º 8, l' higrómetro 95°.
Dia 13.—Me calgué detenir fins l' endemá, á causa de la pluja que durá tot aquell dia. Teniam nostre camp fora de las murallas de Darbeida, sobre la vora del mar.
Malgrat lo mal temps, vaig poguer fer observacions astronómicas, trobant ma longitut9° 50' 0" O. del observatori de Paris; ma latitut33° 37' 40" N., y ma declinació magnética20° 43' 30" O.
A la una marcaba 'l termómetro 17º, l' higrómetro 96°. Lo vent bufava del O.S.O. Lo cel estava mitj tapat per núvols aislats. L' horisó amenassava pluja, y 'l mar estava bastant esvalotat. Darbeida es una petita població closa dins d'un gran cercle de murallas. Es pobríssima, y son port molt petit. Me digueren que sos habitants perteneixen á la provincia de Chaouia. Al riu hi ha alguns molins.
Lo gobernador afegí á ma escolta quatre soldats més.
Dia 14.—Sortirem á dos quarts de vuyt del matí, dirigintnos al S.O. A tres quarts de dotze vaig atravessar un torrent; á mitj dia teniam á la dreta un cap ó punta sobre 'l mar; á la una entrarem en un crescut bosch de matas molt espessas; á dos quarts de tres atravessarem uns ayguamolls de més de mitja lleuga de tinguda, hont los caballs s' enfonzavan á vegadas en lo llot fins al ventre, y á las cinch s' armaren las tendas prop de las ruinas d' un poble nomenat Lela Rotma. Lo país ofereix estensas planas que terminan á lo lluny en pujols. Tot lo dia vaig caminar á l' envista del mar á alguna distancia.
Forma lo terrer una roca calissa secundaria, coberta d' una capa lleujera de terra vejetal argilo-arenosa y molt fértil. La vejetació presenta las més hermosas produccions de la naturalesa.
Tot lo dia estigué núvol, y al caure la tarde plogué una mica. A dos quarts de nou marcaba lo termómetro 13°, l' higrómetro 100°. Lo vent bufava del O., ab negres núvols. Passarem prop de dos aduars, y sobre las ruinas de Lela Rotma n' hi havia altre.
Dia 15.—A dos quarts de vuyt del matí comensarem á caminar cap al S.O. A un quart de nou atravessarem un riuhet, á las deu passarem pe'l costat de dos aduars y duas pagesías ab algunas terras de conreu. A alguna distancia se veyan las ruinas d' altras pagesías. A mitj dia nos trobarem prop de tres capellas ó hermitas y alguns jardins ab sas casetas. L' hhenna, que principalment se cultiva en aquell país, es una planta ab que las donas se pintan de vermell las mans y 'ls parpres. A las duas arribarem á la vora dreta del riu Morbéa: una barqueta que podia aguantar molt poca carga, era la que daba 'l servey, y 'ns ne tinguerem d' acontentar perque no n' hi havia d' altra, costantnos cinch horas lo passar lo riu ab tots los equipatjes. A l' esquerra hi ha la ciutat d' Azamor, prop de la qual acamparem á las set de la tarde. Lo país nos oferí planuras extensas fins á mitj dia, en que comensaren á presentarse algunas montanyetas. Sempre conservavam la mar á una distancia d' una mitja lleuga. Lo terrer es de la mateixa naturalesa que 'l precedent.
La primera senyal de vejetació qué vaig veure fou un bosch de bimets, y després plantas de tota mena, principalment bargallons. Tot se trobava en complerta eflorencencia. Vaig veure duas espigas d' ordi ja fetas, més los grans eran encare molt petits.
Lo temps estigué ras al matí, més haventse aclarit aviat, sols quedaren alguns nuvols aislats. A un quart de nou de la nit lo termómetro senyalava dins de ma tenda 12° 8, l' higrómetro 98º.
Dia 16.—Lo temps revolt, casi sempre cubert y ab grans rams d' aygua m' obligá á detenirme. Malgrat tots aquestos obstácles, vaig aprofitar al matí un moment de sol, y per la nit lo pas del Sirio pera obtenir la latitut d' Azamor que es 33° 18' 46" N., y sa longitut 10° 24' 15" O. del observatori de Paris. Dita longitut pot ser susceptible d' un erro de 12" tot lo més.
La gran mesquita me semblá bonica; la ciutat no es lletja, y la guardan murallas y fossos. Tots los divendres hi ha mercat en una plassa destinada á aixó. Fora de la ciutat hi ha un hermós arrabal al entorn d' una hermita.
Lo riu podrá tenir uns cent cinquanta peus, mes es molt fondo y rápit, en termes que las barcas lo passan ab molta dificultat, puig las arrastra la corrent ab perill de perdres. Aquestos perills son la causa de dir los habitants que hi ha diables amagats dins del riu. La vora esquerra es en aquest indret encinglada; la dreta baixa y planera, y las mareas pujan molt més alt que ella. Me contaren que dit riu ve de las montanyas de Tedla, es á dir, del gran Atlas. Sas ayguas se trobavan llavors, á causa de las plujas, tan térbolas y fangosas, com las del Nil en temps d' inundació, de manera que no 's poden beurer sense deixarlas ans posar.
Antigament se feya un gran comers per aquest riu, sempre creuhat per embarcacions. Lo mar me semblá que distava un quart de lleuga, puig lo sentia bramar per més que no 'l veya; lo dia abans lo vaig veure rogench á causa de las ayguas del riu fins á duas lleugas dins del golf. Las voras del Morbea son en aquell paratje de terra vejetal argilo-arenosa ab pedras calissas.
A las vuyt del matí marcaba lo termómetro 13° 5, Jo barómetro 27 polsadas 9 líneas 6, y 'l higrómetro 98º. A las nou de la nit lo termómetro senyalava 12º, lo barómetro 27 polsadas 9 líneas 9, y 'l higrómetro 100°. Lo vent bufá sempre del S.O., y á mitj dia pujá lo termómetro á 15°.
Dia 17.—S' emprengué la marxa á tres quarts de nou del matí cap al S.S.O.; á las deu prenguérem la direcció del S.E., y á las quatre vaig manar acampar prop d' un gran aduar.
Lo país está tot rodejat de montanyetas, sobre terrer d' hermosa terra vejetal argilo-arenosa. Oferia la vejetació bargallons, liáceas y petitas plantas totas floridas. Aquell dia vaig veure també moltas terras sembradas, camps de melons, figueras y altres arbres fruyters. Aquest espectacle m' agradá tant més, en quant feya temps que no veyan mos ulls més que terras ermas.
Lo cel se mantingué tapat del tot. A las set de la tarde marcava lo termómetro 13°, y l' higrómetro 98º. Lo vent constantment al S.O.
Lo cheik ó cap del aduar proper me feu un regalo que consistia en un moltó, molta llet, gallinas, ordi y fruytas. Componen la tribu duas brancas, que son: Oulèd-el-Faràch, y Oulèd-Emhhammèd.
Dia 18.—Desde las quatre de matinada comensá á ploure en gran, fins á un quart de nou. Haventse serenat una mica, seguirem lo camí cap al S.S.O. A tres quarts de deu atravessarem un gran mercat que 's celebra tots lo diumenges prop d' algunas capellas. Després de pendrer un xich de repós al mitjdia, continuarem la marxa cap al S. ¼ S.O , y armarem las tendas prop d' un aduar á las quatre de la tarde.
Lo país ofereix primerament pujols tots d' una mateixa alsaria, y després grans planuras que terminan al S. en una gran montanya distant sis ó vuyt lleugas y en altras més separadas al S.E. y al S. ¼ S.O. Penso que ditas montanyas son continuació de las de Tetuan, y de las que 's descubreixen desde 'l camí de Fez; pero més altas en aquest indret, perqué presumeixo que 's troban més vehinas de la gran serra del Atlas.
Una hermosa terra vejetal rojenca y una mica arenosa, que forma una capa molt espessa, compón lo terrer. La sorra, que es cuarsosa, conté bastant feldespat de color roig de mahó. ¿Haurá vingut tal volta de las montanyas vehinas que presumo sian graníticas? No m' atreveixo á assegurarho, perque totas las montanyas que he vist son calissas secundarias.
La vejetació era hermosíssima. Vaig contemplar ab plaher molts camps de blat, melons, fabas y altras llegums.
Lo dia fou terrible; caygué un xáfech tant gros y era tan fort lo vent, que diferentas vegadas nos calgué detenirnos. Al fi amayná una mica 'l temps. A las sis de la tarde marcá lo termómetro 12º 8, y l' higrómetro 100°. Lo vent bufá del S.O.; y 'ls núvols s' esbargiren.
Dia 19.—Desarmadas las tendas á dos quarts de deu del matí, nos dirigirem al S., cap á la montanya elevada que havia vist lo dia abans, al peu de la que arribarem un quart avans de mitj dia. Girarem al S. ¼ S.O., y á tres quarts de quatre de la tarde descubrirem lo cim de varias montanyas molt altas que estavan devant de nosaltres cap al S. Un dels criats me digué que la ciutat de Marroch estava situada una mica més ensá de la més alta que 's veya mitj cuberta de neu. A un quart de cinch ferem parada.
Vaig veure alguns plans, d' ahont se descubrian al S.E. molts cims de montanyas elevadas á inmensa distancia. A las deu comensarem á pujar las montanyas vehinas, que successivament limitavan l' horisó acostantse de mica en mica. Arribats al peu de la gran montanya, vaig trobar que no era tan alta com m' havia semblat la vigilia. Passarem després per una vall, en la qual s' atravessan tres riuhets, y pujant á un petit serrat, vaig descubrir un nou horisó compost de pujols que termina á llarga distancia la serra dels monts Atlas, tallant l' horisó en tota la part del S. , y de la qual se desprenian principalment quatre grans massas gegantinas y casi aisladas. ¡Quínas sensacions vaig experimentar á la vista d' aquella famosa serra!
La terra vejetal era la mateixa que la que vaig observar lo dia avans. Després trobí rocas calissas en lo primer serrat: la montanya alta se componia en tota sa extensió d' argila pisarrenca y pissarra argilosa, formant transició á la pissarra de teulats en capas horisontals. Lo terrer fou constantment calís y sorrench; més á las quatre de la tarde 'm vaig trobar sobre una verdadera capa de rocas graníticas. Las vaig examinar, y ho eran en efecte, més ja en estat de descomposició, per la conversió de feldespat en terra de porcellana. Son color es roig de mahó ab un poch de mica cristallisada en grans láminas; lo grá, que es molt desigual, passa del gros al menut y d' aquest al fí. Ditas rocas continuaren fins que acamparem, y mentres s' armavan las tendas vaig pujar á una d' ellas, y d' ella vaig tenir la satisfacció de contemplar á tot pler las massas colossals que tenia al devant. La superfície superior de la roca era com una plataforma de dotze peus de quadro; volava quatre peus y penetrava fins á una profunditat considerable.
La vejetació del país estava molt atrassada. Las flors eran escassas; no obstant y aixó vaig poder recullir algunas plantas curiosas. En tot lo dia no vegí terra conresada.
Me digueren que la montanya elevada, per qual peu haviam passat, la habitavan uns sants ermitans. Vaig veure en efecte moltas personas y una dona: suposo que aquesta última será també santa ermitana. Lo dia fou bo, pero núvol. A las vuyt de la nit marcava lo termómetro 10°, y 'l higrómetro 98°. Vent S.O.
No vegí més que un sol poblet: l' indret hont pararem era un veritable desert.
Dia 20.—Comensá la marxa á las vuyt del matí en direcció al S. Després d' atravessar tres riuhets, pararem á dos quarts de cinch prop d' un aduar, á curta distancia de las montanyas.
Componen lo país algunas planuras terminadas al S. y S.E. per una série de montanyetas; derrera d' ellas s' hi veuhen los cims del Atlas cuberts de neu. Mon camp estava casi al peu de la primera línea de ditas montanyas.
Lo terrer ofereix á primera vista una capa lleujera vejetal sobre rocas graníticas, després argila apissarrada, y per últim terra calissa arenosa.
Lo lloch ahont acamparem estava plé de trossets de jaspi blanch.
Lo quadro de la vejetació era generalment desagradable, á escepció d' algunas parts cobertas de flors. No vaig veure ni un sol clap de terra sembrat, y 'l país s' assembla á un verdader desert, tant més no trovantse en éll un sol aduar.
Lo temps se sostingué fins á las duas de la tarde en que 'ns sorprengué una borrasca de pluja y vent. A las set marcá lo termómetro 14º, y l' higrómetro 78º. Lo vent bufava del O., y 'l cel estava cobert de núvols.
Dia 21.—A dos quarts de vuyt del matí marxarem cap al S., y poch temps després comensarem á pujar las montanyas. Arrivat al cim á las nou, vaig descubrir clarament la ciutat de Marroch. Baixarem després de la altura, y á las deu me trobava ja en lo plá de Marroch: un quart ans de mitj dia vaig arrivar á un pont llarguíssim, sobre 'l qual passarem lo riu Tensif. A dos quarts de duas reposarem y al cap de poch entrarem en la ciutat, terme de mon viatje.
Lo país ofereix al principi montanyas, després plans limitats per la serra del Atlas al S. y S.E., é indefinits al O.
La montanya es de pissarra argilosa y de teulats ab molt schist-micaci, que surt del terrer en capas primas pissarrencas perpendiculars, que, entrant en descomposició per lo contacte de l' atmósfera, quedan pencas aisladas y ofereixen l' apariencia d' un inmens fossar ab pedras sepulcrals posadas de dret.
