Viatjes de Ali Bey el Abbassi/Tomo primer/XII
Fets los preparatius del viatje, y estant ja ma caravana fora de la ciutat, sortí de casa á peu lo dilluns 27 de Febrer de 1804, acompanyat dels principals scherifs y del venerable Emkaddem Hadj Edris; y atravessant la gentada que s' apretava omplint los patis de ma casa y 'ls carrers, passarem á la mesquita de Muley Edris hont, després de resada la oració, nos separarem plorant. Vaig pujar á cavall devant de la porta de la mesquita, seguintme solsament dos criats, dos soldats á caball, y altres criats á peu. Vaig atravessar poch á poch per entre la gentada que era gran; lo qual doná temps als scherifs y altres personatjes distingits de pujar á caball, y anarsem unint successivament. M' acompanyá aquesta comitiva fins á una lleuga de distancia, ahont vaig exigir que 's retirés; més no ho feu sinó després d' haver resat altras oracions, abrassantme de nou y vessant moltas llágrimas.
Sortí de Fez á la una de la tarde, per lo camí de Mequinez, lo qual quedá á la dreta, pera dirigirme cap al O., acostantme á las montanyas. A las tres trobarem uns llachs d' aygua salada, d' ahont s' extreu gran cantitat de sal. Se veyan en especial per los marges innumerables estols d' anechs fréstechs. Deixant á la esquerra los llachs, y seguint sempre la mateixa direcció, á dos quarts de cinch ferem parada sobre un turó al costat d' un gran aduar anomenat Elmografa.
Lo país presenta al S. vastas planuras, terminadas per montanyas molt distants; y al nort la falda dels puigs que llavors seguiam.
Lo sol se compón de terra vejetal barrejada ab molta sorra. La vejetació era tan poch avansada, que las plantas no més tenian duas polsadas d' elevació, y no 's veya cap flor.
Lo temps se mantingué núvol del tot, y fins plogué una mica. A dos quarts de sis marcaba lo termómetro de Reaumur 12º, y 'l higrómetro 64º. Lo vent bufá fluixet del O.
Al acabar d' armar nostras tendas, vingué á visítarnos un sant imbécil.
Dia 28.—A las duas del matí tinguerem un fort ram d' aygua.
Vaig donar ordre pera aixecar lo camp á dos quarts de deu del matí. La direcció variaba á cada instant á causa de las montanyas; més generalment era per lo O.N.O. A dos quarts d' una arribarem á la vora dreta del riu Emkès, que es bastant gros y corre cap al N. Per l' altre banda estrenyen encara més lo camí las montanyas; y seguint generalment la mateixa direcció, acamparem á un quart de sis.
Lo país que acabavam de deixar está cubert de montanyetas, y sols á dos quarts de quatre de la tarde 'n vaig descubrir á la dreta una d' alta y encinglada á petita distancia del camí. Segons las noticias que 'm donaren té molta extensió, y la habita la indómita tribu de Beni-Omàr, que casi no está somesa al sultá.
Fins al riu lo terrer ofereix terra vejetal molt arenosa, y llavors sens conreu per falta d' aygua. Al altra banda del riu era un xich més argilosa, y per tant la vegetació més avansada: los sembrats eran hermosíssims y 'ls prats espléndits. Llavors vaig comensar á veure flors, sobre tot molts radiats y hermosos ranúnculs.
Es de notar que moltas d' aquellas montanyas no están formadas sinó de codols vermellenchs y palets calissos, dels quals los més grossos tenen de quatre á sis polsadas de diámetre, y tots están cuberts d' una capa prima de terra vejetal argilosa.
Lo temps nuvolós del tot, menos un moment abans de la posta del sol, en que aquest astre va apareixer una mica. Torná després á taparse 'l horisó, y 'l cel quedá ras: á las vuyt plogué una mica ab vent del E. A un quart de set de la tarde lo termómetro indicava 13°, l' higrómetro 98º, y 'l barómetro 27 polsadas, 4 líneas, 7; lo qual, en l' estat de la atmósfera que he indicat, proba que ma altura sobre 'l nivell del mar era menos considerable que á Fez, encara que 'm trovés en las montanyas.
Al matí, al passar prop d' un aduar, ne sortiren dos de sos principals habitants, y situantse en mitj del camí, me demanaren una oració. Pararem, y aixecant las mans vaig cumplir son desitj. No sabent aquella bona gent com manifestar son reconeixement me besaren moltas vegadas los genolls. Iguals peticions se m' han fet en casi tots los aduars per hont he passat.
Dia 29.—A la matinada caygueren grans turbonadas, de manera que no pogué ma comitiva posarse en marxa fins á tres quarts d' onze; lo que verificarem en la direcció O.N.O., pujant per llargas pendents fins á dos quarts de dotze, en que comensarem á baixar. A dos quarts de quatre, al desembocar per un coll, vaig trobarme fora de las montanyas y ab un vast país al devant; baixarem al plá per ahont continuarem la via al O. fins á dos quarts de sis. Després d' atravessar lo camí de Tánger y 'l riu Ordom, acamparem á la vora esquerra.
Lo terrer d' aquesta encontrada es argilós del tot; las montanyas ofereixen en varis punts rocas de marbre en brut y d' argila endurida en capas oblícuas y confosas. Lo grau está obert en la roca arenosa tova: la capa general d' argila es molt groixuda, y he arribat á veure seccions de més de quinze peus.
Al abandonar las alturas, trobarem molt adelantada la vejetació, l' herba dels prats molt crescuda, y abundancia de magníficas flors, qual conjunt presenta més hermós cop de vista que 'ls més expléndits quadros dels jardins d' Europa.
Mos amichs de Fez no ignoran mon gust per las coleccions d' historia natural, y saben l' atractiu que tenen pera las ánimas sensibles á las bellesas de la naturalesa; més los salvatjes que 'm rodejavan no podian compéndreho. Ja m' havia guardat prou de mostrar devant d' ells lo que condemnan en los europeus que viatjan per son país; es á dir, l' amor á las investigacions, l' ardor per las ciencias, y 'l zel per la dilatació de son domini ab lo descubriment de nous individuos. Semblant gust y lliberalitat d' opinió, son del tot impropias de la ociosa gravetat que deu caracterisar á un prímcep de ma santa relligió. Aquest modo de pensar pot causar perjudicis, y produhir casi sempre fatals consecuencias. Me vaig veurer, donchs, obligat á sacrificar mas inclinacions á la preocupació de la gent de mon seguiment, y á renunciar á las riquesas d' un terrer que 'm brindava ab milions de plantas: sols ne recullí una dotzena tot fent lo distret y 'l indiferent.
Passarem prop de molts aduars, dels quals los majors se componian d' unas vint tendas y los demés de quatre ó sis tant sols. Ditas tendas son negras y colocadas en círcul; á alguns dels aduars los voltejava un tancat d' esbarsers: cada tenda está separada de l' altra per un espay de deu ó dotze passas. Los pobles que las habitan son pastors, y sos recursos consisteixen en los remats que mantenen: al estiu los portan á las altas montanyas del E., y al hivern tornan al plá. Al caure la nit tancan lo bestiar en la cleda formada per l'aduar. La major part son de bous. De moltons n' hi ha pochs y cabras encara menos.
Pel camí me sortian al encontre molts árabes pera cumplimentarme, pera convidarme á que 'm quedés ó be pera demanarme oracions, y alguna vegada, encare que pocas, caritat.
Aixecarem las tendas prop d' algunas capellas en que hi han los sepulcres dels sants, hont vaig enviar almoynas. En aquest indret hi ha mercat cada dijous.
Tot lo dia lo temps fou dolent, y á las nou de la nit queyan encare forts rams d' aygua. Lo vent bufá del O. fins á la posta del sol, que cambiá al E. Lo termómetro marcá á las sis de la tarde 16º 2, y 'l higrómetro 36º.
1 de Mars.—Dematinet comensá á arribar gent al mercat, que 's diu de Sidi Càssem, del nom de la principal capella. A la hora de marxar ja hi vejerem moltas tendas armadas, y segons la molta gent que anava arribant, no vaig duptar de que la reunió de venedors y compradors pujaria á més de tres mil personas; y 'm confirmaren en aquesta opinió alguns als qui preguntí sobre 'l particular. En aquest mercat s'hi venen grans, fruytas y altras produccions del país, y també caballs, bous, moltons, cabras y altres diferents objectes. Allí hi acuden habitants de molts aduars apartats, pera comprar ó pera vendrer. Las donas, que 'm semblaren lletjas y pobres, duhen la cara descuberta.
Al matí lo gefe del santuari de Sidi Cassem, m' enviá un present de taronjas.
A dos quarts de nou prosseguirem nostre viatje, dirigintnos al O.S.O. ab poch desvio. A la una atravessarem lo riu Bet que va de S.S.O. al N.N.E. en aquell indret: m' asseguraren que anava á desaygar en uns grans llachs á una jornada de distancia de Rabat, y no 's reunia al riu Sebú, com indica M. Chenier en son mapa. Per lo demés lo Bet te bastanta corrent, y du molta aygua. Una furiosa tempestat nos obligá á acampar á dos quarts de tres.
Lo país que acabavam de recorre era una vasta planura que haviam vist la vigilia, terminada al S. per las montanyas que haviam costejat. També descubrirem altra serra de montanyas més petita al nort, més á molt gran distancia; cap al O. lo plá semblava perdres en l' horisó; més havent arribat al mitj dia als límits del O., trobarem que aquest plá no era altra cosa que un gran ras molt elevat sobre 'l restant del continent, que 's descubreix desde aquells límits, com si un se trobés abocat á un inmens balcó. Baixarem per entre montanyas, quals cimas son més baixas que 'l nivell d' aquell ras. Llavors vegí que las montanyas que haviam vist á nostra dreta, s' extenian considerablement al S.
Lo terrer del ras es argilós; després se va fent calís ab un xich d' argila.
Sobre dit terraplé la vejetació estava atrassada; mes en sa part inferior la observarem més avansada, encara que totas las plantas eran de las especies més petitas, essent més los esbarsers que cap altre. Desde ma sortida de Fez encara no havia vist arbres, sino sols á la hermita de Sidi Cassem, hont hi ha alguns jardins. Hi ha molt poca terra que dongui producte; no 's veuhen aucells, á escepció de grans vols de passada.
Descubrirem alguns aduars miserables, á escepció d' un de bastanta extensió que 's componia de moltas rodonas de tendas; cada rodona, rodejada d' una tanca d' esbarsers, contindria las brancas primeras d' una familia. Me 'n senyalaren una perteneixent al ministre Salahui. Cada rodona te de quatre á dotze tendas, qual tela es de pel de camell; son negras y asquerosas com sos habitants, los quals son de color de coure ó groguench, de petita estatura y flachs: se 'ls hi veu un ayre de desconfiansa natural al home que sab que ha de ser lliure y sent al mateix temps pesar sobre seu 'l més bárbar despotisme.
Las donas d' aquest aduar son més fayentas, y semblan estar dotadas de carácter dols y apacible. Generalment son molt petitas; tenen la cara llarga, 'ls ulls vius, y l' ayre menos desagradable que las de ciutat: totas las que vaig veurer estavan colradas pel sol com los homes. Son vestit es un salvacós, gipó y mocador del cap. Lo dels homes consisteix únicament en lo hhaik; los més richs se distingeixen per unas calsas y camisa de llana que duhen sota del hhaik; més casi may duhen res al cap.
Los habitants dels aduars y montanyas son particularment coneguts y designats per los moros ab lo nom Aàrab (Arabes), ó Badàui (Beduins). La major part van sempre á caball ab son fusell y sabre; y casi may se 'ls veu sortir sense aquest ó be un punyal. Molts d' ells durant lo viatje venian á besarme 'l genoll ó la má, quan los hi allargava; altres me demanavan oracions, mes cap almoyna. No vaig veure cap individuo gros ó de color pujat, ni tampoch ningú que fes semblant, no diré de riquesa, sino que ni de mitjanía. Lo qui te diner l' amaga, y segueix semblant un pobre.
Lo dia fou terrible; un fort vent que 'ns bufava á la cara y molts rams d' aygua, nos obligaren á parar abans de lo que jo havia disposat. Acamparem prop d' un aduar, ahont me digueren que hi havia lleons á poca distancia.
A las sis de la tarde lo termómetro senyalava 12º 6, y 'l higrómetro 100º.
A las onze continuaren los rams d' aygua sense interrupció. Vaig trobar en ma tenda molts insectes preciosos que havian vingut á refugiarshi. Un hermós galapat saltá sobre mon escriptori, y s' estigué llarch rato mirantme tranquilament. Al aixecarme á obrir la porta, 'l pobre animal, com si 'm conegués l' intenció, fugí inmediatament.
Dia 2.—Feya tant mal temps, que tot se va probar pera que 'm quedés; més convenintme molt arrivar al Marroch, vaig donar órdre pera aixecar lo camp.
A dos quarts de tres del matí nos posarem en marxa, fent via cap al S. O; més ben aviat nos perderem y donarem mil revols ab dificultat en un bosch de bimets molt grossos del que no n' hauriam sortit, á no tenir la sort de trovar un guia. Las furiosas ratxadas de vent y la pluja casi continua, no 'ns deixavan observar la brújula; lo cel se trobava tan ras, que m' era del tot impossible marcar cap direcció. Los revols del bosch m' havian fet perdre l' esma, en termes que no coneixia la posició de mon camp, lo qual vaig sentar no obstant al costat d' un aduar á tres quarts de quatre de la tarde.
Forman lo país vastas planuras, trencadas de tant en tant per torrents ó valls estretas y molt fondas.
Lo terrer es terra vejetal molt lleugera, ab molta sorra.
A la una vaig atravessar successivament un bosch de grans matas, una garriga y un bosch d' atmetllers borts en flor.
L' únich ser animat que vaig veurer, fou una hermosa papallona; estava parada sobre una rabassa, y 's deixá agafar tranquilament.
Al pondres lo sol aclarí 'l temps, y á las sis de la tarde marcá lo termómetro 10° 8, y 'l higrómetro 98º.
A poca distancia de nosaltres hi havia uns tolls d' aygua, de dintre dels que me regalavan ab sa música milions de granotas, ab tanta forsa y furor com al mitj del estiu.
Dia 3.—Lo dia comensá ploguent, y á pesar de la inconstancia del temps, se posá en marxa ma caravana á dos quarts d' onze en direcció del O.S.O. que vaig conservar ab alguna petita girada al S.O.
A tres quarts de tres passarem lo petit riu Filifle, que en aquell indret corre al O.N.O., y á las quatre vaig manar armar las tendas prop d' un aduar.
Lo pais está compost de petitas costas interpoladas ab amples valls. La sorra roja, barrejada ab una mica de terra vejetal, forma lo terrer.
La vejetació era proporcionada á l' estació. A las onze del matí entrarem en una garriga plena també de ginesteras y d' atmetllers en flor, en tan gran cantitat, que, per lo que produheix la terra expontáneament, vaig veure que si 'ls habitants d' aquell cantó cultivessin aquest ram d' agricultura y comers, podrian surtir los mercats de gran part del imperi; y ab tot y tantas riquesas naturals van casi despullats ó coberts de pellingots, dormint á terra ó tot lo més sobre una estora!... Horror y execració al gobern despótich, quals súbdits son tan desgraciats, quan la naturalesa 'ls brinda ab totas sas riquesas. Dita garriga, que está á lo llarch del camí, 'ns semblá á propósit pera armar las tendas.
Lo temps se mantingué tapat, plogué de tant en tant, y 's sentí fret; circunstancias que donavan al país l' aspecte d' un districte septentrional de Fransa ó Inglaterra, y en res semblant á un país de l' ardenta Africa.
A las sis de la tarde, marcant lo termómetro 10° y l' higrómetro 100°, comensá 'l cel á serenarse, y 'l vent bufava del O. M' hauria interessat molt poguer observar un eclipse de satélit que llavors hi hagué, més los núvols no ho permeteren.
Dia 4.—La pluja durá encare tota la nit y tot lo dia; malgrat aquest contratemps, nos posarem en marxa á dos quarts de vuyt del matí cap al O.S.O., decantant un xich al S.O. A dos quarts de tres arrivarem á las murallas de Salé. Tenia molta pressa y no volia entretenirme en visitar la ciutat; vaig fer passar lo riu, y entrarem en Rabat, situada á la vora esquerra.
Lo país ofereix per tot arreu inmensas planuras fins á perdrers de vista, y son terrer es sorra roja. Havent sortit dematí, trobarem una garriga més baixa y espessa que la que observarem lo dia anterior, com també atmetllers en flor. Las demés plantas no abundavan molt, y las pocas que 's veyan tenian la vejetació molt atrassada. Era mitjdia quan finalment sortirem del bosch, y llavors vaig descubrir una vasta extensió de costa sobre 'l gran océano Atlántich.
Lo temps era crudel, la pluja queya á bots y á barrals, y bufava un terrible y continuo vent E.
La ciutat de Salé me semblá petita y pobre mentres que 'n Rabat se veuhen alguns edificis bastant ben construhits.
Lo pas del riu nos detingué una hora y mitja, perque calia temps pera descarregar y tornar á carregar las mulas. Vint y cinch ó trenta llanxas, colocadas en las duas voras, serveixen pera passar; cada una la guia un home ab dos rems. Lo riu té sobre cinch toesas d' ample en l' indret per hont lo passarem, que 'n dista de la barra unas trescentas. En la part superior del pas s' hi trobavan anclats tres barcos mussulmans y un de francés.
Aixís que desembarcarem en Rabat vaig fer avisar al gobernador, qui enviá tot seguit un de sos oficials pera donarme la benvinguda, portant una dispensa del pago del impost establert per lo pas del riu. M' allotjaren en l' alcassaba ó castell que te una vista hermosíssima tant per la banda de mar com per la de terra. Tot just arribat á mon allotjament lo gobernador m' enviá abundant provisió de queviures y farratje y continuá en aquest obsequi tot lo temps de ma permanencia.
Los dias 5 y 6 foren serens, y vaig pendre ma posició per medi d' excelents observacions, las quals me donaren en latitut 34º 4' 27" N., y en longitut, comparada ab las observacions fetas á mon retorn del Marroch, 8° 57' 3o" O. del observatori de Paris.
En Rabat m' hi vaig quedar cinch dias perque 'ns havia fet sofrir molt lo mal temps y dolentíssims camins, y tant los homes com las bestias tenian necessitat de descans pera continuar lo viatje al Marroch. També calia reparar las tendas que estavan molt malmesas y fer novas provisions.
Lo temps lo vaig passar fent y tornant visitas. Lo visir Sidi Mahomed Salahui, que 's trobava llavors á Rabat, me regalá un magnífich hhaik.
Del antich explendor marítim de la ciutat sols quedan tres ó quatre capitans que ab prou feynas poden dirigir un barco de port, de modo que si tractés lo sultá d' armar barcos una mica grossos, difícilment trobaria qui 'ls comandés. Mes si 'ls coneixements marítims dels habitants de Rabat devian servir pera ressucitar entre ells sas antigas piraterías, no es de desitjar que s' empenyin en adquirirlos.
Las casas son de millor construcció y tenen més vista que las d' altras ciutats; més sa distribució interior es sempre la mateixa. Com la ciutat está edificada sobre una altura, los carrers tenen moltas costas, lo qual fa que sian molt incómodos. Sembla que Rabat estava destinada á ser la capital del célebre Jacob El-Mansur, y per aquesta rahó fou voltada ab un gran cercle de murallas ab torres, y aquest espay l' ocupan bonicas hortas ben conresadas. Hi ha també lo sepulcre del sultá Sidi Mohamed, pare del actual, que está colocat en una capelleta que també vaig visitar. L' alcassaba ó castell que 'm servia d' allotjament está situat á l' extrem occidental de la ciutat. En lo lloch més elevat hi ha un terrat molt gran desde 'l que 's gosa un hermós punt de vista al mar, al riu y al camp. Per desgracia enfosqueixen lo quadro ruinas considerables, las que dissipan algun tant las agradables ideas que produheix tan deliciosa perspectiva. En la part oriental de la ciutat se veuhen encare las ruinas de l' antiga ciutat de Schella, que M. Chenier creu haver sigut la metrópoli de las colonias cartaginesas. Leon anomena aquesta ciutat Sàlla, y Mármol Mansàlla. Faré present respecte d' aixó que prop de totas las ciutats, cap á la quarta S.E., se troba un lloch anomenat El-Emsàlla, destinat á la oració pascual. Cadascú podrá interpretar á sa manera aquesta coincidencia de noms. Schella está rodejada d' altíssimas murallas, y sa entrada está prohibida als cristians. Conté los sepulcres d' alguns sants: lo de El-Mansur está en una elegant mesquita molt avansada. Lo dia que hi vaig anar, estaba tan plena de donas, que 'm costá molt entrarhi. La costa de la montanya, en qual falda está situat lo temple, es verdaderament romántica, puig se veuhen desde allí torrents d' aygua cristallina precipitarse per entre las rocas cobertas de rosas veras en flor, de taronjers, llimoners y altras plantas aromáticas que exhalan una olor encantadora.
Al sortir de la mesquita vaig donar un tom per los jardins de taronjers plantats en la vora del riu, los quals son realment una especie de paradís terrenal. Los arbres, casi sempre coberts de flors y fruyts, llensan una olor deliciosa y están plens de fruyta que ab la má se pot eure: los taronjers son tan espessos, tan grossos y rodons, que 's pot passejar sota sa sombra fins en mitj del dia, sense veure 'l sol ni sentir sos efectes. L' encant que en mí produhiren los jardins de Rabat es tan gran, que 'ls prefereixo baix tots aspectes als més bonichs y preciosos qu' he vist en Europa, ab tot y 'l luxo estudiat dels cristians. Del mitj d' aquets admirables jardins me vaig embarcar á donar un passeig per lo riu en una llanxa guiada per molts remers y dirigida per un capitá de galera que me l' havia fet preparar.
Defensan la ciutat algunas baterías per la banda de mar, y 'l port es bastant segur mentres no bufan los vents forts del O.
L' aygua y queviures son de bona calitat, y lo pá sobre tot es excelent.
Los habitants son moguts, inteligents, y molt més especuladors que 'ls d' altras ciutats. Allí hi ha familias que s' alaban de descendir dels espanyols refugiats en África pera lliurarse de las persecucions de sos compatriotas en diferentas épocas y que conservan sos noms. Un d' ells, anomenat Sidi Matte Moreno, es l' únich sabi del imperi que posseheix alguns coneixements astronómichs, molt pobres per cert, més al menos fundats en bons principis. L' excelent carácter d' aquell subjecte y son talent, lo feren tant apreciable á mos ulls que li vaig regalar un sextant, un horisó, y algunas taulas astronómicas, ensenyantnhi l' ús jo mateix.