Tradicions religiosas de Catalunya/La veu del cor
SANT Antoni de Padua un dia 's trobava en una esglesia de sa ciutat nadiuha fent un sermò, quan tot de un plegat lo cor li va dir que 'l seu pare, que vivia á Lisboa, estava en greu perill de perdre la vida. Com bon fill qu' era, molt se 'n condolguè y, no tenint ja sossech, se dirigí á sos oyents demanantlos que 'l esperessen un xich, donchs ell en aquell moment tenia de deixarlos per precisiò.
Ixquè, donchs, de Padua y feu via cap á Lisboa, ácasa del seu pare Don Francisco de Bullon. Mes, tantost fou en los carrers de la vila portuguesa, va trobar en son cami una gran gentada: s' hi atansá, se feu pas per entremig de la munió per veure qu' era lo que esta guaytava y ab gran sorpresa vegè á son pare que 'l duyan á matar. Don Francisco acusat de homey, estava condempnat á mort pels jutges despres d' haverse fet las provas que la lley manava y haventse tingut aquestas per certas é irecusables.
Lo bon frare en quan lo vegè, hi va corre, y, deturant als que acompanyavan al sopost homeyer,
—Aquest home es ignocent—va cridar.—Jo que may he mentit vos ho dich. Aturéuvos.
Tothom se 'l guaytá ab sorpresa, y, com tot lo poble 'l coneixia y ja feya temps, era tingut en opiniò de sant, la professò va deturar son cami.
Llavors lo jutge s' acostá al frare y li va dir.
—No es que dupte de vos; pero vos sou lo fill y..... Ademès, tantas provas, tants testimonis l' acusan... ¿Quina prova podéu donar vos que justifique vostras paraulas?
—Veniu,—responguè sant Antoni,— lo mateix mort nos ho dirá: seguíume.
Y 's dirigí cap al cementiri.
Tothom lo va seguir.
Quan hi foren, diguè lo sant, deturantse davant de la fossa del home que havia sigut mort.
—Álsat.
La terra comensá á remoures, y al poch rato obrintse donguè pas al mort que 's va quedar sentat mirantse de fit á fit al que li havia dirigit la paraula.
—Me respondrás?—va preguntarli 'l franciscá.
—Si—feu lo mort.
—¿Quí t' ha mort ha sigut Don Francisco de Bullon, para meu?
—No.
—Si no ha estat ell, digas ¿qui ha estat?
Lo mort contesta.
—De Dios no tengo licencia [1] me vuelvo á mi sepultura. Y novament s' ajaguè en la fossa quedant colgat de terra tal com estava.
La sorpresa dels homs de la lley y de tot lo poble no 's pot esplicar.
Lo jutge veyent en alló un avís del cel, al instant va donar per ignocent al prés posantlo en llivertat.
Sant Antoni, desprès d' haver fet aixó se 'n torná á Padua y á la esglesia hont predicava y finí lo sermò ab calma y tranquilitat sens que 'ls oyents trobessen llarga la seva ausencia de la qual molts casi ni se n' adonaren.
- ↑ Estas paraulas que conta la tradicio las diuhen en castellá.