Tirant lo Blanch (1905)/3/Capítol 209

CAPITOL CCIX.

Replica que fa Tirant al Emperador.

N

O pot negu en lo mon major riquea poſſeyr que eſſer content, e com lo voler meu no ſia en deſijar bens de fortuna ni grans terres ſenyorejar, ſino ſol que pogues ſeruir la excellencia de la mageſtat voſtra, en tal forma que per mija de mos treballs ho pogues reparar, e aumentar la corona del Imperi grech, e reſtituhir la en la primera ſenyoria. Car encara que lo meu animo ſia magnanim en donar, no es cobejos en ajuſtar treſor ni gran ſenyoria, car ſol de la honor me contente en reſte premiat, e altra coſa no vull. E la major gloria que yo puch atenyer es en poder heretar a mos parents e amichs, car per heretat mia no vull pus ſino lo cauall e les armes, per que la alteſa voſtra no tinga tant treball en ferme rich, ni vull res de la alteſa voſtra qui a vos puga ſeruir, car puig a Deu ſerueſch en aument de la ſanƈta fe catholica, ell me dara la ſua acoſtumada gracia que fins aci james me ha fallit. E yo, ſenyor, a la altiſſima mageſtat voſtra beſe les mans e fas infinides gracies del benefici que la altea voſtra ha fet a Diafebus, retribuynt ho a mi hauer ho rebut en aquell grau mateix com ſi propiament la excellencia voſtra me hagues fet ſenyor de la Pagania: car yo ſtime mes a Diafebus e a tots los altres parents ſien heretats de bens e de honor que no yo. Plagueren al antich Emperador les virtuoſes paraules de Tirant, e ſtima molt la ſua gran noblea: e giras lo Emperador deuers ſa filla, e dix li: Yo no he james conegut caualler tant de preclara virtut com la perſona de Tirant, e tinch molt gran admiracio de la molta bondat que poſſeheix: mas ſi Deu me dona vida yol pujare a Rey coronat. Paſſades que foren les feſtes, Diafebus duch de Macedonia poſaua dins lo palau del Emperador: e lendema lo Duch conuida a tots los de ſa parentela, ço es als de la Roca ſalada. E dinant ſe los conuidats, lo Emperador ſe fon primer dinat, dix a ſa filla que anas a la cambra de la Duqueſa per fer li honor, puix eren alli tots los ſtrangers del parentat de Bretanya, car lo Duch ſe ſforça en fer los grans feſtes hi honors, e ſemblants feſtes no valen res ſi donzelles noy ha. La Princeſa reſponent dix: Senyor, yo ſo preſta de obeyr lo manament de la mageſtat voſtra. E acompanyada de moltes dones e donzelles feu la via de la cambra de la Duqueſa. La Viuda repoſada ab gran malicia ſe acoſta a ella, e dix li les ſeguents paraules: O ſenyora, perque vol voſtra alteſa anar la hon ſon aqueſts ſtrangers? voleu los torbar de lur menjar e ſolaç en que ſtan, e com veuran la excellencia voſtra no ſera negu dauant voſtra preſencia goſe menjar? e vos e voſtre pare penſau fer los plaer e honor, e fareu los gran dan, car tots ells ſtimarien mes vna viſta de vna ala de perdiu que quantes donzelles ſon en lo mon. E voſtra alteſa nos deu axi abandonar de anar en tot loch, com ſiau filla de Emperador: teniu vos en gran ſtima ſi voleu que per les gents ſiau ſtimada. E gran admiracio tinch del mal ſenyal que veig en voſtra excellencia, que volrieu continuament ſtar prop de aquell celerat de Tirant, e be podeu ſperar altra hora. E nous diria aço ſi no fias en los merits de molta amor, los quals yo mes que altra perſona vos ame: mas lo poch cautelos de voſtre pare, fallit de diſcrecio, no ſpera hora diſpoſta en dir vos que aneu en la cambra hon los homens ſon. No hobeyre lo manament del ſenyor Emperador mon pare? dix la Princeſa, car yo pens que de negu yo no dech eſſer repreſa en complir lo manament de mon pare. Yo veig que ara la aduerſa fortuna mes contraria, qui vol que los meus triſts penſaments porte en aument de pena de mos cruels deſigs, los quals ab aſpres paraules treballau que noy vaja: e puix tinch companyona, tinch ſenyora encara que nou vulla. E tornaſſen a la ſua cambra, que no ana a la cambra de la Duqueſa. Com tots foren dinats Plaerdemauida volgue veure que feya Tirant, e per parlar ab la Duqueſa: e veu a Tirant aſſeyt en vna fineſtra que ſtaua en gran penſament, acoſtas a ell per conſolar lo, e dix li les ſeguents paraules: Capita ſenyor, la mia anima paſſa gran paſſio com vos veig ſtar triſt y en fort penſament: veja la merce voſtra yo en queus pore ajudar, car ſi Deu me done paradis yo nous fallire, poſat cars que la mort ne ſabes pendre. E Tirant loy regracia molt. La Duqueſa ſe acoſta a ells, e demana a Plaerdemauida la Princeſa per que no era venguda, e Plaerdemauida reſpos que la Viuda ne era ſtada cauſa que la hauia repreſa. E no volgue dir lo que la Viuda hauia dit de Tirant perque nos inflamas en ira. No tarda la Duqueſa en fer principi a tal parlar.