Tirant lo Blanch (1905)/3/Capítol 210

CAPITOL CCX.

Lo conſell que la duqueſa de Macedonia e Plaerdemauida donen a Tirant.

P

Uix he ateſa libertat que puch fer de mi lo que vull, com aquella tingues en ſubjugacio daltri es ſtada cauſa de tant tardar en veure la fi de les paraules de la Princeſa e la ultima voluntat ſua: pero araus promet, per noſtra Dona que de aci a dema en aqueſta hora yous ne ſabre dir tota la veritat. O deſauenturada de mi, e com me dau penes de dolor, dix Plaerdemauida, puix vos ſou farta poch curau dels dejuns, que voleu tant ſperar? car yo ſe be que no fara res per vos, que com vos li parlareu ella moſtrara tenir les orelles plenes de coto tant com la Viuda ſera prop della: car no gos dir lo mal que de vos, ſenyora, diu. O com me tendria per benauenturat, dix Tirant, ſi home fos, car tot lo mal que diu ſe yo be que tornaria ſobre ell. Voleu fer be? dix Plaermadeuida, dexem lo mal a vn depart, e façam los fets, que los remeys apres ells ſe venen: yo be ſe que no farem res ſi vna poca de força no ſi meſcla, e dire lo que a mi par. La ſenyora ma dit que li faça adobar lo bany per a dema paſſat, e com tot hom ſopara yous pore poſar dins en lo retret la hon ella fara lo bany que per negu no ſereu viſt: e con ella exira del bany e ſera adormida en lo ſeu lit vos poreu poſar al ſeu coſtat. Cars nouell e venturos poria eſſer dit aqueſt, e axi con ſou valentiſſim e virtuos en lo camp, es meſter queu ſiau en lo lit. E aqueſt cami es lo mes preſt per atenyer la coſa deſijada: e ſi voſaltres ni ſabeu negun altre millor digau ho, ixqua auant e no reſte com a coſa morta. Dix la Duqueſa: Dexau me primer parlar ab ella, e ſegons ella cantara axi li reſpondre, car lo que tu dius ha eſſer lo darrer remey en dar compliment a la noſtra empreſa. Parla Tirant e dix: James coſa que adquirir ſe hagues per mija de fortuna nom plague, car no volria fer coſa que fos en deſgrat de ma ſenyora: quem val a mi complir mon deſig en ſa alteſa que ſia contra ſa voluntat? Ans delliberaria a cruel mort morir que yo penſas en neguna coſa enujar a ſa mageſtat ni contra ſon voler ſe fes. Per ma fe que dech a Deu nom pren bon ſenyal de vos, dix Plaerdemauida, car ſi en vos es lo deſig que moſtrau de be amar, no fugirieu al pas ſtret que per mi vos es offert. E bes moſtra clarament la ſperiencia de mon treball, la qual es deſijoſa de ſeruir vos e procurar tot lo be que a mi es poſſible, y encara mes del poſſible, e veig queus enramau e voleu paſſar per carrer qui no ha cap. Cercau daci auant quius done remey a voſtra ficcio, que no men vull mes curar. Donzella, dix Tirant, yous clam merce que nous vullau enfellonir, e penſem hi entre tots, e faças lo millor, car ſi vos en aqueſt cars me falliu nom cal ſino quem vaja a deſeſperar com a home foll e fora de si: car la ſenyora Duqueſa no pora eſſer tan ſouint ab ella com yo volria. Natura angelica nous podia dar millor conſell, dix Plaerdemauida, que yous daua, car ſom ara en ley de gracia e no de juſticia: e pus propi e ſens comparacio ſe pot dir que lo voſtre animo no ha pogut veure lo plaſent delit axi com yol vos tenia aparellat, amant ma honor, e perſeguint com a cauallereſſa lo que hauia principiat, que per vna via o per altra hagueſſeu a ſentir la ſua dolçor: car manifeſta coſa es que ſi les dolces coſes james ſe guſtauen no vendria hom a ſentir la lur dolçor. Aqui delliberaren que la Duqueſa anas a la cambra de la Princeſa per veure ſi poria hauer loch que pogues parlar ab ella: e com hi foren trobaren la que ſtaua en lo retret ques ligaua. E la Duqueſa penſa en una nouella femenil malicia: poſas en vna cambra per hon la Princeſa exint del retret tenia de paſſar, e poſas als peus del lit recolzada ab lo cap ben baix. Com la Princeſa ho ſabe que alli era, trameſ li a dir que entras en lo retret, e la Duqueſa de nouia noy volgue anar. E Plaerdemauida qui tot ho hauia ginyat que axis fes, dix li: Deixau la eſtar que no poria venir, que molt ſta dolenta: mas nom ſe que ſ'ha que molt ſta triſta. Com la Princeſa ſe fon ligada ixque en la cambra, e veu la Duqueſa en tan triſt geſt ſtar, acoſtas a ella e feu principi a tal parlar.