Tirant lo Blanch (1905)/3/Capítol 208

CAPITOL CCVIII.

Reſpoſta que feu lo Emperador a Tirant en preſencia de ſos parents.

L

A gloria de aqueſt mon no ſta en parenceries ſino en ben obrar: e per la molta virtut que en vos, Tirant, tinch coneguda vos ame de infinida amor, eſſent me odios lo nom daltri qui parenta mia haja dauer ſino del linatge de Roca ſalada: e aço per lo premi voſtre: car la granea del delit que prench con me recort dels voſtres ſingulars aƈtes me fa oblidar tot altre linatge: e perço vos hauia yo pregat, perque foſſeu mes afix a la corona del Imperi grech, que volgueſſeu pendre Stephania neboda mia per muller ab lo ducat de Macedonia, e ab moltes altres coſes que yous haguera dades. Mas diu lo vulgar parlar que no deu hom tant amar a altri que faça hom mal a ſi: e com no hauia prou Diafebus es deuia tenir be per content de eſſer comte de ſant Angel, e Coneſtable major? ni vos no volgues en aquell cars que yol vos daua lo dit comdat, ans lo donas a voſtre parent: e ara vos donaua lo ducat, e tan poch lo haueu volgut, ab parenta mia bona e molt honeſta. No ſe queus ſperau! Si deſijau queus done lo meu Imperi non façau compte que yol me meſter. E certament yo crech que vos me farieu pobre ans que yo vos pogues fer rich, tant vos veig lo cor magnanim. E perço qualſeuulla caualler qui es en terres ſtranyes ab abteſa deu heretar a ſi mateix, apres treballe en heretar los altres: car diferencia deu eſſer feta entre vicis e virtuts, poſant les virtuts dauant, car los vicis moltes vegades ſon diſſimulats qui aparexen virtuts, car no ha al mon tan forts ſpies com aquelles qui ſe amaguen ſots ſemblança de lealtat. No tarda Tirant en replicar al parlar del Emperador en ſtil de ſemblants paraules.