Tirant lo Blanch (1905)/3/Capítol 207

CAPITOL CCVII.

Com lo Emperador dona lo titol de Duch de Macedonia al Coneſtable.

C

Omplit lo ſermo e la miſſa, lo Emperador feu portar los cent milia ducats e totes ſes robes e joyes, e tot quant ſon pare li hauia dexat. Apres de aço feren veſtir al Coneſtable la ſobre veſta de les ſues armes, dexaren lo axi vn poch: apres deſpullaren li aquella e veſtiren li la del ducat de Macedonia, e deſplegaren les banderes del dit ducat, e al cap li poſaren vna corona tota dargent molt rica, perço com en aquell temps acoſtumauen de coronar a tots aquells qui tenien titol. Als comtes coronauen ab corona de cuyro, als marqueſos de açer, als duchs de argent, als reys dor, als emperadors corona ab set corones dor: e perço aqueſt Diafebus gran Coneſtable aquell dia ſe corona ab corona dargent, e feyen la tan rica com fer la volien de moltes pedres precioſes: e per ſemblant coronaren a Stephania. E fetes totes les coſes deſus dites ixqueren de la ſgleſia e caualcaren ab les banderes ſteſes per tota la ciutat. Lo Emperador ab totes les dames e ab tots los grans ſenyors, duchs, comtes e marqueſos, ab tota laltra caualleria e infinida gent de cauall voltejaren tota la ciutat. Apres ixqueren fora la ciutat en vna bella praderia hon hauia vna molt lucida font que era nomenada la Font ſanƈta, e tots aquells qui prenien titol es coronauen venien en aquella font a benehir les banderes, e alli donauen li titol de duch, o de comte, o de marques, o de rey, o de emperador. Beneydes les banderes batejaren lo Duch e la duqueſa del realme de Macedonia ab aygua almeſcada ſobre lo cap. E ſi aquell dia lo duch vol fer o crear haraut o Rey darmes, ho pot ben fer ab laygua que reſta, e per força li te a poſar lo nom del ducat e dona li de grans ſtrenes. E no pot eſſer fet haraut o Rey darmes que no ſia fill de gentil hom, perço com mes fe los es donada que a tots los altres homens, car tots han ſtar al que ells diran. Apres que hagueren fet vn Rey darmes torna lo Duch a la Font ſanƈta, e lo Emperador pres de aquella aygua de la font, e tornal a batejar altra vegada donant li lo titol de Duch de Macedonia. Apres a colp totes les trompetes ſonaren cridant los harauts e Reys darmes: Aqueſt es lo illuſtre princep Duch de Macedonia del gran linatge de Roca ſalada. En aço vingueren .ccc. cauallers de ſperons daurats tots armats en blanch, e tots feren gran reuerencia al Emperador e molta honor al Duch de Macedonia: e de aqui auant no fon nomenat Coneſtable, ans donaren loffici de coneſtable a vn caualler valentiſſim qui era nomenat micer Adedoro. Aqueſts .ccc. cauallers ſe feren dues parts, e caſcu pres la pus bella donzella o que era mils a ſon grat, prenint les de les regnes de la aquanea en que caualcaua: e tots per orde los majors en ſtat y en linatge prenien primers, apres los qui pendre volien: hague ni molts que volgueren pendre, e poſaren ſe per les arboredes caſcu ab ſa dama: e con ſencontrauen la hu deya al altre que dexas la dama que portaua o hauia de rompre dues lances ab ell, e aquell qui pus preſt les hauia rompudes prenia la dama del altre. E ſtant los cauallers en aqueſtes feſtes lo Emperador hi ana ab la Emperadriu, mas la Princeſa noy ana, ni la Duqueſa de Macedonia ne lo Duch. E Tirant noy pogue anar per la promeſa que feta hauia de no junyer ſi Rey o fill daquell noy era: mas lo Veſcomte fon dels primers. E axi ana lo Emperador a la ciutat de Pera hon era la feſta aparellada. Era ja paſſat mig jorn que encara los cauallers no eren tots tornats, e lo Emperador ſe fon poſat alt en vna torre per mirar, e com los cauallers venien rompien les lançes dauant ſa mageſtat. E lo Emperador feu ſonar vn gran corn que de mes de vna legua podia eſſer hoyt, e tots los cauallers hoyt lo corn tiraren la via de Pera. E foren exits altres .ccc. cauallers tots de vna color verts, e prengueren lo pas no dexant los paſſar, e aqui fon fet vn fet darmes molt ſingular en lo qual lo Emperador hi pres molt gran plaer: e totes les dones e donzelles qui preſes eren ſen fugiren dins la ciutat, e lexaren ſos cauallers en mig del camp. Lo combat dels cauallers dura ben .ij. hores que lo Emperador no volgue quels departiſſen: e com hagueren rompudes totes les lançes apres combateren ab les ſpaſes. Lo Emperador mana ſonar les trompetes, e tots ſe departiren los huns a vna part, los altres a laltra. Com foren departits los cauallers, caſcu cercaua ſa dama, e no les trobaren, e anauen dient que los altres cauallers les hauien preſes: e caſcu feya ſa lamentacio dauant la Emperadriu e la Princeſa per les dames que hauien perdudes. Elles reſpongueren no ſabent hi res, que creyen que los altres cauallers les tenien amagades. Aquells ab gran furia ab les ſpaſes altes anaren deuers los altres cauallers, e tornaren ſe altra volta a combatre. Com hague durat per bon ſpay veren les dames en los murs del palau: ſona vna trompeta, e tots ſe auniren e donaren de peu en terra, e ab gran ſforç combateren lo palau, y elles defenſant lo: mas los de fora hi entraren per força darmes. Com foren dins lo gran pati ſe feren dues parts e prengueren vn Rey darmes, e trameteren lo als cauallers qui derrerament eren exits, los plagues de anarſen que ells eren alli per cobrar caſcu ſa dama, e les que guanyades hauien. Ells los feren reſpoſta que per coſa en lo mon ells no ſen irien, com ells volien part la quels pertanyia, puix hauien poſades les lurs perſones en tan gran perill de mort. Sobre aço ells feren armes a peu dins lo palau, e fon vna molt delitoſa coſa de veure, car los vns cahien deça, los altres della, los altres ab aches ſe donauen de marauelloſos colps, e aquell que perdia lacha no podia mes tornar a combatre, ni aquell qui en terra tocaua de cors o de ma. Per tal forma ſe combateren que vingue lo combat a .x. per .x. e lauors ho feya molt bell veure. A la fi lo Emperador feu los departir, e apres que tots foren deſarmats foren en la gran ſala, e aqui dinaren ſe. Apres lo dinar dançaren, e com fon mija hora ans del ſol poſt prengueren ſe a ballar, e feren vna bella dança larga: e prengueren la Princeſa e totes les dames, e axi ballant anaren fins a la ciutat de Conteſtinoble. Apres lo ſopar Tirant pres a tots los de ſa parentela, los quals eren .xxxv. cauallers e gentilſ homens qui eren venguts ab Tirant, e ab lo Veſcomte de Branches: e perço ſe nomenauen ells de Roca ſalada, perço com en aquell temps que conquiſtaren la petita Bretanya eren dos germans, e lo hu era capita e parent del Rey de Englaterra, lo qual era nomenat Uterpandrago qui fon pare del Rey Artus. E aqueſt capita ab lo germa ſeu enſemps prengueren vn fort caſtell, lo qual ſtaua ſobre vna gran roqua qui era tota de bona ſal, e lo caſtell fon edificat ſobre aqueſta roqua. E perço com fon lo primer caſtell que ells per força darmes prengueren ab gran treball e perdiment de molta ſanch, dexaren lo nom propi dells e prengueren lo nom de la conqueſta, e lo germa major fon intitulat duch de Bretanya. Lo Rey de França trameſ li a dir per ſos embaxadors que li daria vna filla ſua per muller, e ab voluntat del dit Uterpandrago trames ſon germa en França perque la ſpoſas. E com ell la veu de tan admirable bellea dix al Rey que ell no tenia procura de ſon germa per ſpoſar la, per quant lo Duch no la tendria per muller ſua que altri la hagues ſpoſada. E feu letres fiƈtes de crehença que dona al Rey de França, e ell hi dona fe, e liura lay ab los .cc. milia ſcuts, ab condicio que dins .iij. anys ſe hagues intitular Rey de Bretanya. E lo germa tot ho atorga lo que lo Rey volia. E porta la ſen molt ben acompanyada ſegons a filla de tal Rey ſe pertanyia, e porta la dretament al caſtell de Roca ſalada: dexa tota la gent en la vila, e pres la donzella, e poſa la dins lo caſtell, e preſtament la ſpoſa, e la pres per muller. Com lo Duch de Bretanya germa ſeu ſabe tal noua, preſ ho a molta paciencia per lo gran be que li volia. Los cauallers qui ab la donzella eren venguts tornaren ſen en França, e digueren ho al Rey, lo qual ho pres en gran greuge: e preſtament ajuſta totes ſes oſts, e ab gran multitut de gent darmes ana per poſar ſiti ſobre lo caſtell de Roca ſalada. Lo Duch de Bretanya qui ſabe que lo Rey de França venia per deſtrohir a ſon germa, trameſ lo a ſuplicar que nou fes: e daltra part lo Duch trames a ſon germa molta gent e moltes vitualles, el forni de totes les coſes neceſſaries en defenſio de vn caſtell. E lo Rey tingue ſiti al caſtell vn any e dos meſos, e per molts combats quey donaſſen james lo pogueren pendre ni negun dan fer. E lo Duch era ab lo Rey, e toſtemps lo ſuplicaua que volgues perdonar a ſon germa. Com lo Rey veu que nol podia hauer, traƈtaren matrimoni daltra filla ab lo Duch. E perque ſon germa no hagues mal, conſenti lo Duch en fer tal matrimoni com feu, que pres filla baſtarda, e ſens dot negu. E tots los qui eren alli ab Tirant eren de aquella propia linea qui eren de linatge molt antich, e hi hauia haguts toſtemps de molt virtuoſos cauallers e ſingulars dones de gran honeſtat. Tirant en aquell cars ab tots los del linatge de Roca ſalada anaren a beſar lo peu e la ma al Emperador, fent li infinides gracies de la molta merce quels hauia feta en donar ſa bella neboda per muller a Diafebus. E apres que tots li hagueren fetes les gracies, lo Emperador ab cara molt afable feu principi a vn tal parlar.