Tirant lo Blanch (1905)/2/Capítol 174

CAPITOL CLXXIV.

Parla Sperança.

L

A tranſcendent celſitud de la mageſtat voſtra, ſenyor Emperador, venim a ſuplicar: com fortuna enemiga de tota alegria e repos ſe haia ocupades les virtuts de ſolicitament amar, tolent nos lo poder de noſtres deſigs complir, nos ha comdemnades en eternal exili, e ha trobades leys cruels enemigues de enamorada pietat, les quals ab grans penes defenen lo que natura liberalment nos atorga: car les coſes que en ſtrem ſon males en algun temps o james no poden eſſer bones. Com les leys de fortuna no poden eſſer fetes en perjuhi del gran poder de ma ſenyora, e dexant los ports de noſtre repoſat viure, ſtenguem les candides veles nauegant per la tempeſtuoſa mar de aduerſitats, de hon ſe poden recitar los naufrags de aquells qui en ella follament nauegants a doloroſa e miſerable fi peruenen: e arribades en lo port del teu gran triumpho ab deſig de trobar aquell famos Rey qui per lo mon ſe fa nomenar lo gran Artus, Rey de la angleſa ylla, ſi la excellencia tua ſabria ho hauria hoyt dir en quin loch trobar ſe pogues, com haia quatre anys paſſats que anam per la mar tenebroſa ab ſa carnal germana qui per ſon dret nom nomenar ſe fa Morgana: ab la noſtra nau plena de dolor ſom arribades en lo teu delitos port, e aqui ſtan les deuotes dones e donzelles del gran Artus, continuament plorant lurs dolors e penes reconten. No ſpera lo Emperador que mes parlas la agraciada donzella, car haguda plena noticia de la venguda de Morgana la ſauia germana del bon Rey Artus, leuas preſtament de taula, e ab tots los cauallers qui dins la cort ſua ſe trobaren feren la via del port hon la nau era, e entrats dins veren la ſenyora ſobre hun lit gitada tota veſtida de negre vellut, e tota la nau cuberta era de aquell mateix drap: e ſtauen en companyia de la adolorida ſenyora cent trenta donzelles de ineſtimable bellea, totes de edat de .xvj. en .xviij. anys, e ab afable acolliment fon rebut lo magnanim Emperador e tots los ſeus: e aſegut lo Emperador prop della en una real cadira feu principi a tal parlar: