Tirant lo Blanch (1905)/2/Capítol 173

CAPITOL CLXXIII.

Les grans feſtes que Lemperador feu fer per amor dels embaxadors del Solda.

F

Eta la letra la dona al ſcuder que lay hauia portada dient li: Amich, digues a ta ſenyora per lo carrech gran que de aqueſts afers tinch no es en libertat mia poder los lexar ſens manament de ſuperior, pero paſſada la feſta quel ſenyor Emperador fa yo fare mon poder de eſſer hi: e per mi beſar li has les mans a la qui es en virtuts complida, e apres a la ſenyora de qui ſo. Aquell pres ſon comiat e tench ſon dret cami enuers la ciutat de Conteſtinoble. Com aquell fon aplegat dins lo palau troba en la cambra a Stephania ab la Princeſa a grans rahons, e com per elles fon viſt aquella a qui tocaua lo premi de tal meſter, leuas preſtament e ab cara molt alegre li dix: Que es de aquell qui te la mia penſa ſubjugada a tota ſa voluntat? e aquell ſens reſpondre res ana alla hon era la Princeſa e beſa li la ma: apres giras enuers Stephania e feu lo ſemblant, e dona li la letra que portaua: e com aquella la tench en ſes mans alça la enuers lo cel en ſenyal de oferta. Apres legida la letra elles abduis hagueren moltes rahons, aquella dolent ſe com lo Coneſtable no ſeria alli en aquelles feſtes, perço com leſcuder deſcobri la veritat de la ſua fiƈta e temeroſa venguda. Vengut lo dia de la feſta lo Coneſtable vench a vna legua de la ciutat molt ſecret, e alli ſe atura fins a lendema. Stephania en degun cas no volia anar a la feſta, puix noy era lo qui ella amaua, e la Princeſa lan prega molt dient que ſi ella noy anaua tampoch ſi iria, e totes les feſtes ſe deſtorbarien, en tant que a Stephania li fon forçat de anar. Apres les miſſes dites en molta gran ſirimonia anaren al mercat lo qual trobaren tot cubert alt e baix de draps de lana blanchs, e verts, e morats, e per les parets draps de raç ab les figures totes franceſes, e tot alentorn del dit mercat hauia taules meſes: e lo talem del Emperador era molt rich e molt poxant, tot al entorn de draps de brocat, e Lemperador ſe ſigue en mig, e los embaxadors prop dell. Alt al cap de la taula ſeya la Emperadriu ab ſa filla, e lo gran Caramany e lo Rey de la ſubirana India menjauen baix en terra perço com eren preſoners. Les donzelles e totes les dones de honor ſeyen a la part dreta, e totes quantes dones de la ciutat volien menjar ho podien be fer: Stephania ſeya a cap de taula e les altres apres della: tots los duchs e grans ſenyors ſeyen a la part ſineſtra. Hauien parat .xxiiij. tinells tots plens dor e dargent: en lo primer tinell foren meſes totes les reliquies de la ciutat, en lo ſegon tot lor de les ſgleſies: apres venien .x. tinells tots plens de cabaços e paners grans de tot lo treſor del Emperador, tots de moneda dor, e apres venien les copes dor: venien apres tots los plats e ſalers, apres les ſues joyes, apres daço largent que era de pichers e ſalers daurats. Lo que era blanch tot anaua per les taules, e de tot aço foren plens los .xxiiij. tinells: la moneda blanca tota ſtaua en conques dauall los tinells. En caſcun tinell guardauen .iij. cauallers ab robes de brocat rocegant per terra, e caſcu de aqueſts ab vna verga dargent en la ma. Gran fo la riquea que aquell jorn lo Emperador moſtra. En mig de les taules hon menjauen hauia rench de junyer. Aquell dia eren taulegers lo Capita, e lo Duch de Pera, e lo Duch de Sinopoli. Mentres quel Emperador ſe dinaua aquells junyien: primerament ixque lo Duch de Pera, portaua paraments de brocat dor tots blaus: lo Duch de Sinopoli portaua los paraments de brocat vert y burell mitadats: Tirant aportaua huns paraments de vellut vert tots cuberts de ducats que penjauen, tan grans que caſcun ducat de aquells valia .xxx. ducats dels altres, los quals paraments eren de gran ſtima. Tirant hun dia venint a la porta de la cambra de la Princeſa troba a Plaerdemavida, e demana li que feya la ſenyora Princeſa, e ella reſponent dix: Ay en beneyt, per queu voleu vos ſaber que fa ma ſenyora? Si foſſeu vengut mes preſt en lo lit la haguereu trobada, e ſi vos la hagueſſeu viſta axi com yo, la voſtra anima ſtiguera en gloria perdurable, e aquella coſa que es amada quant mes ſe veu mes ſe delita: e perço yo crech que molt major delit porta lo mirar que no fa lo penſar. Entrau ſi voleu, car ja la trobareu veſtida ab ſon brial: gratas lo cap e pruen li los talons, puix lo temps ſe alegra, e dels noſtres deſigs alegre judici ſe demoſtra, per ſemblant nos alegram totes: e perçous vull rahonar del meu ſdeuenidor deſig, per que no ve ab vos lo meu Ypolit? car ab ulls de doloroſa penſa ſouint lo veig. Coſa es molt dura de penſar e dolch me dins mi matexa, perço que negun be preſent ſe deu per ſdeuenidor lexar, ne tanpoch pendre mal per ſdeuenidor be. Donzella, dix Tirant, yous prech per gentilea me vullau dir ab tota veritat ſi la ſenyora Emperadriu mala ſort la hauria dins portada o altra perſona de que yo maja a recelar? e perço vos deman conſell e ajuda, e no es neguna denegar lom dega. Yo a la ſenyoria voſtra, dix Plaerdemavida, no diria vna coſa per altra, car egual ſeria en los dos lo carrech, voſtra merce per venir e yo per dexar vos entrar: e yo be ſe que la Princeſa no vol que lamor que vos li portau ſia ſens algun merit, e perço com vos conech apetit gran de la coſa deſijada volriauſ hi poder ajudar, car qui deſija e no pot lo ſeu deſig complir ſta en pena, e neguna coſa no es mes laugera de perdre que aquella la qual ſperança mes auant no permet tornar. Lauors Tirant entra dins la cambra, e troba la Princeſa que tenia los ſeus daurats cabells enbolicats en la ma: e com ella lo veu li dix: Qui dret vos ha donat que entreu aci? e aqueſt carrech no es couinent ni es donat a tu de entrar en la mia cambra ſens licencia mia, car ſi Lemperador ho ſab de deſlealtat te poran incriminar: prech te que ten vages, car continuament tremolen los meus pits de recel temeros. E Tirant no cura de les paraules de la Princeſa, ſino que ſacoſta enuers ella, e preſ la en los braços, e beſa la moltes vegades los pits, los ulls e la boca: e les donzelles com veyen que Tirant axi jugaua ab la ſenyora totes ſtauen a la cominal, pero com ell li poſaua la ma dejus la falda totes eren en ſa ajuda. E ſtant en aqueſts jochs e burles ſentiren que la Emperadriu venia a la cambra de ſa filla per veure que feya, e ab los jochs no la ſentiren fins que fon a la porta de la cambra. Preſtament Tirant ſe lança ſtes per terra, e lançaren li roba deſſus, e la Princeſa ſegues damunt ell e ſtauas pentinant: e la Emperadriu ſegues al ſeu coſtat, e no falli molt nos ſegues ſobre lo cap de Tirant. Sap Deu ab quina temor de vergonya en aquell cars Tirant ſtaua. Ab tal congoxa ſtigue per bon ſpay que parlaren de les feſtes ques deuien fer fins que vench vna donzella ab les ores, lauors la Emperadriu ſe leua, e apartas al cap de la cambra, e pres ſe a dir ſes ores. La Princeſa nos mogue gens de alli per dupte que la Emperadriu nol ves. Com la Princeſa ſe fon pentinada poſa la ma dauall la roba e pentinaua a Tirant, e ell ades ades li beſaua la ma e li prenia la pinta. E ſtant en tal congoxa totes les donzelles ſe poſaren dauant la Emperadriu, e lauors ſens fer molta remor Tirant ſe leua e ana ſen ab la pinta que la Princeſa li dona. Com fon fora de la cambra penſant que ja fos en loch ſegur que per negu no ſeria viſt, veu venir al Emperador ab hun cambrer que venien dretament a la cambra de la Princeſa. Com Tirant los veu venir no les tingue totes vehent los venir per vna gran ſala. Tirant no hauent altre remey torna ſen cuytat a la cambra de la Princeſa, e dix li: Senyora, quin remey dareu en ma perſona que Lemperador ve? Ay triſta, dix la Princeſa, exim de hun mal e donam en altre pijor: yo beus ho deya, car vos veniu toſtemps a hores indiſpoſtes. Preſtament feu poſar a les donzelles dauant la Emperadriu, y ell ab ſuaus paſſos lo poſaren dins vn altra cambra, e poſaren li molts matalafs deſſus, perço que ſi Lemperador hi entras axi com feya moltes voltes que nol ves. Com Lemperador fon en la cambra troba a ſa filla ques volia ligar, ſtigue alli fins que fon ligada e Lemperadriu hague dites ſes ores, e les donzelles ſe foren totes abillades. La Emperadriu ſe poſa primera, e totes les altres la ſeguiren. Com foren a la porta de la cambra la Princeſa demana los ſeus guants, e dix: Yols he ſtojats en loch que neguna de voſaltres nou ſab. Ella torna entrar dins la cambra hon Tirant era, e feu li leuar la roba que damunt tenia: e ell dona hun gran ſalt e pres la Princeſa en los braços, e portaua la ballant per la cambra, e beſant la moltes vegades, e dix li: O quanta bellea ab tanta perfeccio james viu en donzella del mon: la mageſtat voſtra paſſa totes quantes ſon de ſaber e gran diſcrecio: car certament ara no tinch admiracio ſi lo moro Solda vos deſija tenir en ſos braços. A tu engana lo parer, dix la Princeſa, car yo no ſo tan alta en perfeccio com tu dius, ſino que bona voluntat to fa dir, car la coſa quant mes ſe ama mes ſe deſija amar, per be que ſia veſtida dun negre veſtiment ſots honeſt vel ſo ligada: e aquella flama que als teus ulls de mi reſplandeix es amor, car per la viſta lo virtuos ſe contenta, e perço yot fare dar gloria, honor e fama, e ſi aço not baſta e non ſeras content, tu ſeras fet home ſens recort, e mes cruel que lemperador Nero: beſam, e lexam anar, car Lemperador me ſta ſperant. Tirant noy pogue ſatiſfer, ſino que les donzelles li tenien les mans per les burles e jochs que li feya perque no la deſligas: e com veu que ſen anaua e ab les mans no la podia tocar, allarga la cama, e poſa lay dauall les faldes, e ab la çabata toqua li en lo loch vedat, e la ſua cama poſa dins les ſues cuxes. Lauors la Princeſa corrent ixque de la cambra, e ana hon era Lemperador, e la Viuda repoſada trague a Tirant per la porta del ort. Com Tirant fon en ſa poſada deſcalſas les calſes e çabates, e aquella calſa e çabata ab que hauia tocat a la Princeſa dauall les faldes feu la molt ricament brodar, e fon ſtimat lo quey poſa, ço es perles, robins e diamants paſſats .xxv. milia ducats: e lo dia del rench ſe calſa la calſa e la çabata, e tots quants hi hauia que veyen ſemblant coſa ſtauen admirats de la gran ſingularitat de les pedres fines quey hauia, ne tan riqua çabata de cuyro no era ſtada viſta. E en aquella cama no portaua arnes negu ſino en la ſineſtra e paria ſtar molt be. Per cimera portaua damunt lo elmet quatre pilars dor lo ſanƈt greal fet a manera daquell que Galeas lo bon caualler conquiſta, ſobre lo ſanƈt greal ſtaua la pinta que la Princeſa li hauia dada ab hun mot quey hauia, e qui legir ho ſabia deya: No ha virtut que en ella no ſia: e axi ixque aquell dia. En mig del rench hauia hun gran cadafal tot cubert de draps de brocat, e en mig ſtaua vna gran cadira molt riquament guarnida, e per mig tenia hun pern que la cadira ſe podia voltar entorn, e alt ſeya la ſauia Sibilla molt riquament abillada que moſtraua en ſi gran magnificencia, e continuament a totes parts ſe vogia: e baix al peu de la cadira ſeyen totes les deeſſes ab les cares cubertes, perço que en lo paſſat temps deyen los gentils que eren coſſos celeſtials. En torn de les deeſſes ſeyen totes les dones qui be hauien amat, axi com fon la reyna Ginebra qui a Lançalot ama, la reyna Yſolda a Triſtany, e la reyna Penelope qui a Ulixes ama, e Elena a Paris, Griſeyda a Achilles, Medea a Jaſon, la reyna Dido a Eneas, Deiamira a Ercules, Adriana a Teſeu, e la reyna Phedra qui requeri a Ypolit ſon fillaſtre, e moltes altres ni hauia que ſeria fatiga de nomenar les que en la fi de lurs amors foren decebudes per los enamorats, axi com feu Jaſon qui decebe y deſtrohi la gentil perſona de Medea, e axi com feu Teſeu a Adriana, trague la de la caſa del Rey ſon pare e, portant la per la mar dexa la en vna ylla deſerta e alli fina ſa doloroſa vida. E de tals com aqueſtes que dit vos he ni hauia moltes, e caſcuna tenia huns açots en la ma, e lo caualler qui fos derrocat de dret encontre e mes per terra portauen lo al cadafal, e la ſauia Sibilla donaua li ſentencia de mort, dient puix hauia defraudat amor e tot ſon poder, les altres dones e deeſſes agenollauen ſe dauant la Sibilla, e recaptauen li gracia que no moris, mas que la ſentencia fos mudada en açots. Ella atorgant als prechs de tantes ſenyores deſarmauen lo caualler dauant tot hom, e apres dauen li de grans açots, e axil feyen deuallar del cadafal en terra: en tal manera caſcu qui per terra era mes hauia ſemblant guardo. Los taulegers ixqueren al rench ans de dia, e no dexauen junyer a negu qui no portas paraments de ſeda o de brocat o de chaperia. Com Lemperador mana fer aqueſtes feſtes, e lo Coneſtable ho ſabe poſas molt ſingularment en orde: e eſtant Lemperador en lo millor de ſon menjar entra per la gran plaça lo gran Coneſtable en la forma que dire: ell portaua los paraments de dues colors, la vna part era de brocat ſobre brocat carmeſi, laltra mitat era de domas morat, e lo domas era brodat de garbes de dacça, e totes les ſpigues eren de groſſes perles brodades, e les canyes eren totes dor: aqueſts paraments eren molt viſtoſos e molt richs. Lo elm portaua cubert de aquell drap mateix, e ſobre lelm portaua hun capell de feltre tot brodat de moltes perles e dor fi quey hauia: ab ſpaſa ſenyida be moſtraua venir de cami. Portaua .xxx. gentils homens en ſa companyia tots ab mantos de carmeſi, los vns eren de marts gebelins forrats e los altres de erminis, e deu cauallers que ab ell venien tots ab robes de brocat: e tots anauen ab les cares cubertes ab capirons de caualcar, e per aqueſt orde mateix anauen .vj. trompetes que portaua. E dauant lo Coneſtable anaua vna donzella riquament abillada ab vna cadena dargent que la hun cap portaua en la ma, e laltra ſtaua ligat al coll del gran Coneſtable. E mes portaua .xij. adzembles totes ab les albardes cubertes de carmeſi e les ſingles totes de parches de ſeda: la vna adzembla portaua lo ſeu lit, laltra portaua vna lança groſſa de brocat cuberta: e de aqueſtes lances ne portaua sis, e caſcuna lança anaua en ſa adzembla. En tal forma entra ab totes les .xij. adzembles que caſcuna portaua de la ſua roba, e feu la volta per lo rench. Com fon dauant Lemperador feu li molt gran reuerencia, e paſſa per tots los ſtats, e caſcun ſtat ell ſaluda. Com Lemperador veu que tots venien ab les cares cubertes, trames a demanar qui era lo caualler qui tan pompos venia. E als qui fon demanat reſpos axi com los era ſtat manat: Aqueſt es hun caualler de ventura, e non pogueren mes ſaber. Dix Lemperador: Puix nos vol nomenar ell moſtra eſſer be preſoner com ab cadena lo porta donzella: ell certament deu eſſer preſoner de amor. Ves, e tornay e demana a la donzella quina amor lo ha axi apreſonat: e ſi not vol dir ſon nom ell porta hun ſcrit en leſcut, veges ſi es alli ſon nom. Lo cambrer del Emperador ana cuytat e feu ſon manament. La donzella li reſpos: Lo dan e la preſo daqueſt caualler ha fet donzella verge, e conſentint a la voluntat ſua lo ha ſubjugat en la forma que veheu: e mes no li dix. E aquell torna la reſpoſta, e Lemperador dix: Obra es de cauallers que moltes voltes amen, e no ſon amats, e caſcu es deſijos deſſer en la primera edat, per be que de mi tot repos ſes apartat e quaſi no men recort ſino de la temeroſa vida. Digues, has leſt en aquell ſcut qui no es romput ni menys temut? Senyor, reſpos lo cambrer, yo le ben leſt vna e moltes voltes, hi es ſcrit en lengua ſpanyola o en frances, e diu:

Mal aja amor qui lam feu abellir,
Si no li fas de mes dolors ſentir.

En aço lo Coneſtable era ja al cap del rench ab la lança en la cuxa, e demana ab qui junyia: fon li dit que ab lo Duch de Sinopoli. La hu ana deuers laltre, e feren de bells encontres. La cinquena carrera lo gran Coneſtable lencontra tan brauament que de la ſella lo feu ſortir. E de alli lo portaren al cadafal de la ſauia Sibilla, e preſtament fon deſarmat e molt be açotat per les dones qui eren ſtades deſconegudes de amor per los falſos enamorats. Com tota la ſirimonia fon feta, torna a junyer ab lo Duch de Pera, e com foren a la deena carrera lo Coneſtable lo encontra en mig de la viſera y traguel de ſeny, e a ell e al cauall mes per terra. Quin home es aqueſt, dix Tirant, de mala ventura que axi ha derrocats mos ſingulars amichs? Feu ſe poſar preſtament lelm al cap e puja a cauall, e poſas al cap del rench ab vna groſſa lança que demana. E en aquell ſpay que ell ſe poſa a punt portaren lo Duch, com fon tornat en ſon recort, al cadafal de la ſauia Sibilla, e feren dell com hauien fet del altre. Lo Coneſtable dix que no volia mes junyer, perço com ſabe que Tirant era al cap del rench. E los jutges digueren que forçadament tenia de complir les .xij. carreres axi com era ſtat ordenat. Les dames e tots los del mercat reyen molt com aquell caualler no conegut axi hauia derrocats los dos Duchs. Dix Lemperador: Sperau hun poch, que poca marauella ſera ſino derroca lo Capita noſtre. No fara, dix la Princeſa, que la Trinitat ſanƈta lo guardara de tal inconuenient, e ſi dell trau lo cabal be li poran dir caualler de bona ventura. Reſpos lo Emperador: Per mon Deu yo nou he viſt en mon temps, en deu carreres derrocar dos Duchs, ni venir axi be en orde com aqueſt caualler ha fet: e a mes ſtime les adzembles com les albardes ſon dins e defora cubertes de ſeda, e les cobreadzembles de brocat. Aço no pertany a caualler qui del meu Imperi ſia, ſino a Rey o fill de aquell, e perço deſig ſaber don es, car dubtem fa que no ſen vaja per no correr maluolença ab aquells que ha meſos per terra. E mana a dues donzelles de ineſtimable bellea e molt ben abillades que de part de la Princeſa anaſſen al caualler, e quel pregaſſen de part ſua que lo ſeu nom volgues dir perque era molt deſijat. Reſpos lo Coneſtable: Si algun carrech ne reporte penſe la mageſtat ſua que les coſes de gran ſtima no ab poch carrech ſe lexen atenyer: mas perque no pareguen vanes les mies paraules yo ſo del Ultiponent podeu dir a la ſenyora Princeſa. Ab aqueſta reſpoſta les donzelles ſen tornaren e feren lur relacio. Al Coneſtable fo forçat de junyer ab Tirant: la hu ana deuers laltre, e lo Coneſtable poſas la lança en lo reſt, e porta la toſtemps alta. Com Tirant lo veu axi venir alça la ſua lança e nol volgue encontrar. E Tirant ab molta malenconia dix per que laltre li guardaua corteſia, ſiu feya perque era capita que nou fes gens per tal raho, ſino que junyis e fes tot lo que pogues fer, que gens per corteſia no ſen ſtigues. E lo araut qui ſemblants paraules li reporta les dix ab gran ultratge. Lo Coneſtable reſponent dix: Digau a aquell quius tramet a mi lo que yo he fet es per corteſia, mas que tinga be ſment a ſi mateix, car axi com he fet dels altres altre tal fare dell. E demana la mes groſſa lança que tenia. Com fon prop del encontre alça tambe la lança, e Tirant ab molta deſeſperacio lança la ſua lança en terra perço com nos era pogut venjar de la injuria dels Duchs. Preſtament prengueren de les regnes del cauall del Coneſtable los que Lemperador ho hauia manat per que no ſen anas: e alli vengueren los jutges, e ab molta de honor lo portaren al cadafal de la Sibilla, e aqui li leuaren lelm del cap. Totes aquelles deeſſes lo reberen ab alegria ineſtimable fent li la mes honor quels era poſſible. Com ſaberen que aquell era lo gran Coneſtable aſigueren lo en la cadira hon ſeya la ſauia Sibilla, y ella ab totes les altres lo ſeruiren de collacio, e de viandes, e de totes les coſes neceſſaries. La vna lo pentinaua, laltra li torcaua la ſuor de la cara: caſcuna de aqueſtes lo ſeruia en lo que podia. E axi com feren de aqueſt feren de tots los altres qui caualler derrocaua: e hauia deſtar en la dita cadira fins a tant que venia altre caualler qui millor ho fes que aquell qui en la cadira ſeya. Com Lemperador ſabe que aquell era lo Coneſtable pres molta conſolacio en ſi, e la Emperadriu e totes les dames que alli eren. Com Stephania veu la murmuracio de la gent, e tingue natural noticia que aquell era lo Coneſtable, tan gran fon lo delit de amor que pres en la ſua viſta, que lo cor li defalli e perde tot lo recort. Los metges que alli prop del Emperador ſtauen donaren preſtament remey a ſon mal: e perço dix be Ariſtotil, que axi ve gran dan a les donzelles per molta amor com per molta dolor. Apres demana lo Emperador a Stephania de que li era vengut aquell mal, e reſponent, dix: Perço com portaua la gonella maſſa ſtreta. Lo Coneſtable ſtigue tot aquell dia aſeyt en la cadira, que no ſi troba negu qui lançar lon pogues. Com la nit fon venguda junyien ab moltes antorches: apres dues hores de la nit, e tots hauien ſopat, vengueren les dances e momos, e diuerſes maneres de entremeſos que molt ennoblien la feſta: aço dura tres hores paſſada mija nit. Lo Emperador e tota la gent ſen anaua a dormir: lo Emperador perque no hagues a tornar al palau hauia feta en lo mercat aparellar vna bella poſada hon ſe mes ab totes les ſues dames que pogueſſen be feſtejar de dia e de nit: e duraren aqueſtes feſtes .viij. dies. Lendema molts cauallers treballaren per lançar de la cadira al gran Coneſtable: vengue al rench hun caualler parent del Emperador quis nomenaua lo gran Nobler, lo qual venia molt be en orde, e portaua en les anques del cauall vna donzella de peus, e tenia li los braços damunt los muſcles, e lo cap ſeu pujaua tot ſobre lelm que tota la cara moſtraua, e portaua hun ſcrit en leſcut ab letres dor qui deyen:

Enamorats, miraula be,
Quen lo reſtant millor noy ſe.

Era vengut hun altre caualler primer daqueſt que portaua altra donzella, axi com ſent Criſtofol porta en lo muſcle a Iheſucriſt, axi portaua la donzella aquell caualler: e portaua en los paraments e en lo cap del cauall hun ſcrit qui deya, perço com ſa enamorada hauia nom Leonor:

Enamorats, feu li honor,
Puix de totes es la millor.

Tirant junyi ab lo Gran Noble, e donaren ſe molts encontres, e a la fi fon quaſi mortal lencontre, que Tirant lencontra en lo reuol del ſcut, e rompe lo maniple, e rebate en lelm, e feu lo caure per les anques del cauall: e axi com era gran e peſat, al caure que feu dona tan gran colp de coſtat que dues coſtelles ſe trenca dins lo cors, e ell encontra a Tirant hun poch deſus les cordes del ſcut, e la lança que portaua era tan groſſa que nos pogue rompre: e tan gran fon lencontre que los dos ſe donaren, que lo cauall de Tirant ana atras tres paſſos e dona dels genolls en terra. Com Tirant lo ſenti caure trague los peus dels ſtreps, e fon li forçat de poſar la ma dreta en terra. Ajudaren li ſens que no caygue lo cors tot en terra, e lo cauall de continent ſclata alli. Al gran Noble fon forçat ab tot ſon mal fos portat al cadafal de la ſauia Sibilla, e alli fon batut no tant com hagueren fet per ſguart de les coſtelles rompudes: e a Tirant per tant com era caygut ab lo cauall e li era mort, e hauia tocat ab la ma en terra, los jutges jutjaren per no eſſer caygut tot lo cors en terra ſino la ma, que junyis daqui auant ſens paraments, e no portas en les juntes ſpero dret, ni en la ma manyopa. Hauent viſt Tirant que per falta del ſeu cauall era ſtat enuergonyit, feu vot en tota ſa vida no junyir pus ſi ja noy junyia Rey o fill de Rey. Apres lo Coneſtable aualla de la cadira hon ſtaua, e poſaren hi hun altre en loch ſeu. E lo Coneſtable fon tauleger en loch de Tirant: e en tots los .viij. dies que duraren les feſtes tan nobles foren lo darrer dia com lo primer, e ab tan gran abundancia de totes coſes, axi de auenturers com de entrameſos, e ſingulars viandes com de totes altres coſes. Lendema que Tirant ſe fon lexat de junyir ixque veſtit de hun manto de orfebreria brodat ſobre vellut negre de hun arbre quis nomena ſeques amors, qui fa hun petit fruyt blanch que ſen fan pater noſtres, ab aquelles calſes que hauia junt la vna brodada e laltra no, e per lo ſemblant la çabata que hauia tocat la coſa que ell mes deſijaua. E ans que ixques de la ſua poſada feu emparamentar lo millor cauall que ell tenia, e ab aquells paraments que ell hauia junt, lo arnes, la ſimera, e tot quant en les juntes ell portaua, ho trames tot al gran Noble, e aquell lin feu gracies infinides: fon ſtimat que valia paſſats .xl. milia ducats. Tirant caſcun dia era en la cort parlant e ſolaçant ab tots, e ab lo Emperador, e molt mes ab les dames: e caſcun dia ſe mudaua de robes, mas no les calſes. Hun dia la Princeſa li dix: Digau Tirant, ſi Deu vos done honor, en manera de burla, aqueſta gala que vos uſau de portar la vna calça brodada e laltra no, uſas en França o en quina part? y era lo dia que eren complides les feſtes. E lo nouen dia que anauen a la ciutat de Pera en lo cami la Princeſa loy dix preſent Stephania e la Viuda repoſada. Reſpos Tirant: E com, ſenyora, no ſab la mageſtat voſtra aqueſta gala quina es? La celſitut voſtra no es en recort de aquell dia que vengue la Emperadriu, e yo ſtaua amagat e cubert ab la roba de les voſtres donzelles, y la Emperadriu falli poch que nos aſigues ſobre lo meu cap? Apres vingue voſtre pare, y en lo petit retret amagas me entre los matalafs: e apres que ſen foren anats jugant ab voſtra alteſa, puix les mies mans baſtar noy pogueren, la cama ab lo peu hi hagueren a ſuplir, e la mia cama entra entre les voſtres cuxes, e lo meu peu toca hun poch mes auant lla hon la mia amor deſija atenyer felicitat complida ſi en aqueſt mon atenyer ſe pot. Mas yo crech que los peccats meus nom conſentiran que yo puga tanta gloria atenyer. Ay Tirant, dix la Princeſa, be ſo en recort de tot lo quem has dit, que ſenyal ne tinch en la perſona mia de aquexa jornada: pero temps vendra que axi com ara te has brodada la vna cama, que les dues te poras brodar, e les poras poſar a ta libertat lla hon deſiges. Com Tirant li hoy dir ſemblants paraules de tanta amor acompanyades, preſtament fon deſcaualcat en ſcuſa que los guants li eren cayguts, e beſa li la cama ſobre la gonella, e dix: Lla hon es atorgada la gracia deu eſſer beſada e acceptada. Aplegats que foren dins la ciutat de Pera, axi com ſe volien armar, veren venir nou galeres que eren ja molt prop. Lo Emperador mana que no feſſen lo torneig fins hagueſſen ſabut quines galeres eren les que venien. No paſſa quaſi vna hora que elles aplegaren ab molta alegria. Lo Emperador pres molt gran plaer com ſabe que eren de franceſos. Lo capita dells era coſin germa de Tirant, e era ſtat patge del Rey de França, e hauial fet vezcomte de Branches. Ell vehent que ſon oncle lo pare de Tirant era deſijos de veure ſon fill per lo gran temps era paſſat que nol hauia vits, ſabent com Tirant tenia feta molt gran empreſa de guerra molt juſta contra infels, e hauia vençudes moltes batalles, e continuaua la guerra, lo vezcomte, per les grans pregaries de la mare de Tirant, e per voler exercir lo gentil ſtil de les armes enprengue ab altres cauallers e gentils homens de venir en ajuda de ſon coſin germa ab .v. milia franchs archers, los quals li dona lo Rey de França ſabent les grandiſſimes caualleries que hauie fetes Tirant en defenſio del Emperador de Conteſtinoble: e caſcun franch archer de aqueſts portaua ſcuder e patge. Lauors lo feu lo Rey de França vezcomte de Branches per aquella empreſa, e li dona moltes terres, e li paga lo ſou per .vj. meſos, e li dona totes les galeres armades e auituallades de tot lo que meſter hague. E paſſa per Sicilia, e conegut per lo Rey feu li molta honor, e li dona molts caualls. Com Tirant fon certificat aqueſt eſſer moſſen Deamar coſin germa ſeu, preſtament ſe poſa en vna fuſta, e ell e lo Coneſtable ab molts altres cauallers entraren dins les galeres. Grandiſſima fon la feſta que ells ſe feren. Apres tots enſemps ixqueren en terra, e anaren a fer reuerencia al Emperador, qui pres molt gran conſolacio en la ſua venguda: e pres molt mes plaer Lemperador com los embaxadors no eren partits. Apres anaren a fer reuerencia a les dames, e totes ſeſforçaren de fer los molta honor per contemplacio de Tirant. Lo Emperador porroga lo torneig per a lendema. Vengut lo dia ſeguent per lo mati tots ſe armaren, e Lemperador prega molt a Tirant volgues entrar en lo torneig ab los altres, perço com ſens venir contra ſa promeſa ho podia be fer, e Tirant fon content de obehir lo manament del Emperador perço com no eren juntes: e ixque aquell dia molt pompos. Lo vezcomte de Branches prega a Tirant que li volgues preſtar hun cauall que tambe volia entrar en lo torneig. Lo Emperador e totes les dames li digueren que nou fes perço com venia fatigat de la mar: e ell ab belles paraules ſe defes, que no ſtaria per coſa en lo mon de entrar hi per quant los treballs de la mar li eren a ell delit e no fatiga. Tirant qui veu la ſua voluntat trames li .x. caualls los millors que ell tenia: lo Emperador lin trames .xv. molts bells: la Emperadriu altres .xv.: la Princeſa lin dona .x., aço per manament de ſon pare: lo Coneſtable lin dona .vij. molt bells. Los duchs e los comtes lin trameteren molts, que en aquell dia ell tengue en la ſua poſada huytanta tres caualls dels bons de tota la ciutat. Ixque ab huns paraments que lo Rey de França li hauia dats tots brodats de leons ab groſſos ſancerros dor que al coll portauen, e les leones ſtauen gitades, e los poquets fills portauen campanetes de argent, e com lo cauall ſe mouia era hun plaent ſo de hoyr que los ſancerros feyen. Ixqueren en lo camp huyt cents cauallers deſperons daurats, e no conſentiren nengu hi entras ſi no hauia rebut la honor de caualleria, e no portas paraments de ſeda, o de brocat o chaperia: e molts ſe feren cauallers aquell dia per eſſer en aquelles armes. E lo Vezcomte que no era caualler ſabent tal ordinacio per no venir en contra lo que era ordenat per Lemperador, com tots foren dins hun gran camp deſcaualca e puja alt al cadafal de la Emperadriu, e ſuplica la fos de ſa merce li volgues donar la honor de caualleria. Reſpos la Princeſa: E com, no ſeria mes juſta coſa quel ſenyor Emperador vos fes caualler de la ſua propia ma? Senyora, dix lo Veſcomte, yo tinch en vot de no rebre honor de caualleria de ma de home negu, perço com yo ſo fill de dona, e ame a dona, e per amor de dona ſo vengut aci, y en dona he trobada molta honor, raho es donchs que dona me faça caualler. La Emperadriu ho trames a dir al Emperador, e ell vingue alli ab los embaxadors, e dix a la Emperadriu que li donas lorde de caualleria, e axi fon fet. La Princeſa feu portar vna ſpaſa molt bella e ſenyi lay que Lemperador ſon pare tenia ab lo pom e tota la guarnicio dor: e Lemperador feu portar huns ſperons tots dor, e en caſcuna roda del ſpero hauia engaſtat hun diama o robi, balaix o ſafir, e donals a les filles dels duchs quels hi calſaſſen, pero Lemperador no conſenti que lin calſaſſen ſino lo hun, car lo qui vol que ſia fet caualler de ma de dona no pot portar ſino mig or e mig argent, hun ſpero daurat e altre blanch, e axiu feren de aqueſt. La ſpaſa pot portar tota daurada, mas roba brodada ni calſes ni paraments nou pot ni deu portar ſino la mitat blanch e laltra dor. Lo coſtum es com aquella ſenyora lo ha fet caualler lo beſa: e axiu feu la Emperadriu. Lo Veſcomte ſe parti del cadafal e entra dins lo camp. Lo Duch de Pera era capita de la mitat de la gent, e Tirant de laltra mitat, e perço que foſſen coneguts portauen al cap banderetes: los huns les portauen verdes, los altres blanques. Tirant feu entrar dins lo camp hon ſe hauien a combatre deu cauallers, e lo Duch altres deu, e començaren ſe a combatre molt be. Apres ni entraren .xx., apres .xxx., de poch en poch ſe començaren a meſclar, e caſcu feya ſon poder de menar les mans lo millor que podia: e Tirant miraua la ſua gent, e com veu que la ſua gent anaua a mal ell feri ab la lança en la preſſa de la gent, e encontra hun caualler tan brauament que li paſſa la lança de laltra part. Apres tira la ſpaſa e dona de grans colps a totes parts en forma tal que paria que fos hun leo famejant, que tots los miradors admirats ſtauen de la ſua deſmeſurada força e gran animo que en aquell cas Tirant moſtraua. Lemperador moſtraua tenir gran contentacio de veure hun tan ſingular fet de armes com aquell era. Com hague prop de tres hores durat, lo Emperador del cadafal deuallat puja a cauall, e poſas en la preſſa de la gent per departir los, perço com hauia viſt que ſi meſclaua fellonia, e ni hague molts de nafrats. Apres que tots los cauallers deſarmats foren, anaren al palau, e alli parlauen de ſemblant fet darmes axi ſingular, que deyen los ſtrangers james hauer viſta tan bella gent, axi ben abillats de caualls emparamentats ni darmes, e fon tenguda per feſta de gran ſingularitat. Lo Emperador ſe aſigue a taula, e feu que tots los cauallers qui armes hauien fetes ſe aturaſſen alli a menjar. Com foren a la fi del dinar digueren al Emperador com vna nau era arribada al port ſens arbre ne vela, tota cuberta de negre. E tal noua recitantper la gran ſala entraren quatre donzelles de ineſtimable bellea, encara que de dol anaſſen veſtides. Los lurs noms eren admirables: la vna lo ſeu nom era Honor, e lo ſeu geſt ho deuiſaua: la ſegona Caſtedat ſe nomenaua per los cauallers e dames qui de amar ſabien: la tercera perço com en flum Jorda era ſtada batejada, era nomenada Sperança: la quarta per heretatge li venia de eſſer nomenada Bellea. E plegades dauant Lemperador li feren molta gran reuerencia: e perque Sperança era lo cap delles feu principi a paraules de ſemblant ſtil: