Tirant lo Blanch (1905)/2/Capítol 172

CAPITOL CLXXII.

Reſpoſta feta per lo Coneſtable a la letra de Stephania.

S

I fos mort vixquera ab inclita fama quiti de criminoſa infamia, la qual mes malicioſa que vera li has poſat nom. E tant demanes guardo de la ſtrema dolor que tos mals te ſpera, lo qual no baſta lo preu de la mia triſta perſona, car la tua bellea te fa merexer encara deſamant, no tan ſolament es raho ſies amada, mas com a ſanƈta de oracio mereix la tua perſona eſſer adorada: ſols aqueſt penſament me forçara reſpondre a ta letra. Si creus les mies mans ſtiguen ſegures en lexercici de les armes, lo terme de mon ſcrit creya que de la gloria que de ma letra atenyeries te faria deſcobrir lo que per amor es raho tingues celat. E ſens dubte aconſeguiria terme ma atribulada vida, ſi amor aduocant la part mia nom fes clarament veure la tua letra eſſer merexedora de reſpoſta preſta, ſols per reſtaurar ta vida e fugir al mon. Vols quet diga, la mia penſa ſta ferma en la ſua deuocio: e no hages altre penſament de mi yo pogues amar altra ſino a tu. Recordam aquella darrera nit que tu e yo erem en lo lit, entrauen los raigs de la luna, e tu penſant fos lo dia deyes en manera de querella: O moguente a pietat los grans gemechs e doloroſos ſoſpirs de la meſquina de Stephania, e no vulles moſtrar tanta yra a la força del teu gran poder: dona loch a Stephania que repoſe hun poch ab Diafebus. E mes deyes: O quant me tendria yo per benauenturada ſi yo ſabes lart magica que es lalta ſciencia dels magichs en la qual han poder de fer tornar del dia nit: mas yo ſo content del delitos premi que virtut ab ſi porta, e de ço que la tua letra demana fas fi tement la tarda de mon ſcriure no metes en perill ta perſona.