Tirant lo Blanch (1905)/2/Capítol 171
CAPITOL CLXXI.
Letra trameſa per Stephania al gran Coneſtable.
H
Auer trencada la fe no profita als cauallers, car aquell loch demana les penes de deſlealtat majorment com algu ofen amor: e tu has ofeſa a mi perço com me prometiſt que molt preſtament ſeries a mi tornat. E al deſleal e trencador de fe hun defalt li baſta, e qui loy perdona aparelles de perdonar lin molts, e set ben dir menor pes ha en tu que en la ſubiraneſa de la areſta. E tems tu que yo no ſia de tanta valua que no pertanga a tu, e que yo no ſia digna del matrimoni teu? No ſe per quina raho ſtas de no venir a mi. E ſi per ventura noua amor abraça lo teu coll e braços, ſia yo fi de la noſtra amor. O Deu, muyra yo ans que ſia ofeſa per tan criminos adulteri, e la mia mort ſia primera que tal culpa ſia tua. E no dich yo les coſes deſus dites perque hages dat a mi ſenyal de ſdeuenidora dolor, ni que yo ſia coneguda per nouella fama, mas tem totes aqueſtes coſes, car qui es aquell qui ha amat ſegurament? e caſcuna error comou egualment anſies. E tu fes per manera que deſtroexques a tos enemichs, mas no a ta ſpoſada, car mon delit en be o en mal ſes conuertit, e la tua perſona ſoſtendra tants dans ab tanta perdua de ta honor: mas daltra mes juſta ſcuſa per al quem has ofeſa los fats enuejoſos de la mia proſpera fortuna. E la ſperança de be e temor de mal me fa creure ades vna coſa ades altra, e la mia ma feta flaca per ſcriure jau en la mia falda.