Tirant lo Blanch (1905)/2/Capítol 170
CAPITOL CLXX.
La ſentencia que Lemperador mana publicar.
E
N nom de aquell qui es infinit Pare, Fill e ſanƈt Sperit verdader Deu en Trinitat perfeta: Nos Enrich per diuina gracia Emperador de Conteſtinoble e de tot Limperi grech: Viſta vna queſtio quis mena entre la excellent e molt cara muller noſtra la Emperadriu de vna part, e la excelſa molt amada filla noſtra la Princeſa: Viſtes les allegacions per caſcuna de les parts fetes, e molt be rahonades e defeſes, hauent Deu dauant los noſtres ulls, e la penſa eleuada en fer dret juhi ab concordia de la major part del noſtre ſacre Conſell: no hauent ſguart a la molta amor que a caſcuna de les parts portam ſino ſol a la reƈta juſticia, e donar lo dret a quis pertany: E attenent e conſiderant que ſauieſa es lo mes alt do que Deu e natura poden donar a la creatura humana, e de major perfeccio e noblea, e de aquella totes les virtuts que lo cors pot poſſehir prenen principi e fonament, e ſens aquella no ſon res: Axi com lo ſol de qui prenen lum tots los planets e les ſteles, e illumina tot lo mon, axi es ſauieſa que ſenyoreja totes les virtuts e reſplandeix per tot lo mon, perque es dit gran ſenyor: empero neceſſitat es gran al home que tinga ardiment, e ſi non te no deu eſſer res ſtimat: e per ſo ardiment deu eſſer agraduat apres de ſauieſa. E per ſemblant dien quel ſaui no deu eſſer res ſtimat ſi ardiment no te, car deuen eſſer com a germans, e perço lo caualler qui es ſaui e animos es complit de la gracia de caualleria, e li deu eſſer feta grandiſſima honor, e deu eſſer poſat en real cadira ſi virtuoſament viu: e liberal es lo caualler qui ardiment ama, e perço fon Pompeu de batalles vencedor. Pero com los dos ſon complidament en hun caualler qualſeuol que ſia, en aqueſt pertany de hauer ſenyoria o dignitat la major del mon. E perço declaram e ſentenciam que la Emperadriu qui mante ardiment ſia tenguda daci auant de dir gran be de ſauieſa. Encara li manam que en qualſeuulla loch que ſia hon ſe parle de ſauieſa e de ardiment, done la honor primer a ſauieſa puix la te, e queu diga de bon cor ſens paſſio ne mala voluntat, e que entre mare e filla noy reſte iniquitat alguna ſino axi com de mare a filla fer ſe deu. Publicada que fon la ſentencia loaren la les parts, e tots los que la hoyren donaren grans laors al Emperador com hauia tan reƈtament judicat, e digueren aquell exemple vulgar qui diu: que de bon fruit ix bon fruiter, e de virtuos caualler juhi verdader. En la publicacio de aqueſta ſentencia ſe trobaren los embaxadors del Solda, e lo gran Caramany, e lo Rey de la ſobirana India. E Lemperador tingue conſell ab lo ſeu Capita e ab altres cauallers, e fon delliberat que fos feta vna gran feſta, e apres que tornaſſen la reſpoſta als embaxadors perque ſen pogueſſen tornar. E Lemperador ne dona carrech a Tirant que ell ho ordenas tot axi darmes com de dances e altres coſes. E Tirant ho accepta, perque no podia lo contrari fer, ſino lo que dell ſe pertanyia. Fon feta crida per al quinzen dia. Com Stephania veu que tots los grans ſenyors eren venguts per ſguart de les treues, e lo gran Coneſtable no venia, ſcriu li vna letra qui en efeƈte contenia ſemblants paraules.