Tirant lo Blanch (1905)/2/Capítol 175

CAPITOL CLXXV.

Parla lo Emperador.

D

Exa les lagremes triſtes, generoſa Reyna, que molt poch aprofiten per obtenir lo que vas cercant: e molt me alegre de la tua venguda per quet puga fer la honor que eres merexedora. Quatre donzelles de part tua me ſon vengudes requerint me los donas doƈtrina de aquell famos Rey dels angleſos ſi ſabia ni hauia hoyt dir res dell: e antiga auƈtoritat me fa fer teſtimoni del quey se. En poder meu es hun caualler de molt gran auctoritat no conegut, lo nom ſeu no he pogut ſaber, ab vna molt ſingular ſpaſa que te, la qual ha nom Scalibor, e ſegons lo parer meu deu eſſer de gran virtut, e te en companyia ſua hun caualler ancia quis fa nomenar Feſenſpietat. Com la reyna Morgana hohi dir tals paraules a lo Emperador, leuas preſtament del lit, e dona dels genolls en la dura terra, e ſuplical lin fes gracia de dexar loy veure. E lo Emperador dix que era content, alça la de terra, pres la per la ma, e tots enſemps anaren al imperial palau. Lo Emperador la poſa dins vna cambra hon ell ſtaua dins vna molt bella gabia ab les rexes totes dargent: e en aquell cas lo rey Artus tenia la ſpaſa recolzada ſobre los genolls e ſtaua molt mirant en ella ab lo cap molt baix, e tots mirauen a ell y ell no miraua a negu. Pero la reyna Morgana preſtament lo conegue e poſal en noues, e james volgue reſpondre: mas Feſenſpietat conegue molt be a ſa ſenyora, e ab cuytats paſſos ſe acoſta a les rexes, feu li gran reuerencia e beſa li la ma. E ſtant axi lo Rey Artus comença a fer principi a ſemblants paraules: