Tirant lo Blanch (1905)/2/Capítol 148

Sou a «Capítol 148»
Tirant lo Blanch (vol. II)
Joanot Martorell
(1905)
CAPITOL CXLVIII.
Lo conſell que los mariners donaren a Tirant.


S
Abuda coſa es, Capita ſenyor, que los turchs paſſen ab .xxiij. naus groſſes de genoueſos: e de caſcuna teſta han dos ducats e mig de nolit, e dels caualls ne han tres. E per no perdre aqueſt ſalari ans ſe dexaran tots tallar a peces que conſentir en negun mal barat: e porten tanta gent e en tan gran nombre, que lo poder de la mitat de la creſtiandat hi haurien a venir per poder los vençre ni ſubjugar los a noſtra voluntat. Noſaltres ſom dotze naus y tres galeres, y ells ſon .xxiij. naus groſſes, les majors e millors de tota Genoua: e mes porten quatre balaners e dues ſageties, perque tots vos donam de conſell no vullau donar del cap per les parets, com aço no ſien les batalles de terra que nos fan a comparar ab les de mar: apres que les ſcutilles ſon tancades noy ha loch per a fogir. Hon ſe leua en peus lo mariner qui tant de mal hauia dit de Tirant qui hauia nom Galanço, e era natural de la Sclauonia e molt valentiſſim mariner, lo qual feu principi a tal parlar: Senyor Capita, dels meus primers mouiments non deueu eſſer admirat per jo eſſer enemich a la patria voſtra gran temps ha, pero la molta virtut que en la ſenyoria voſtra tinch coneguda, e apartada de mi la gran ira que yo en aquell cars tenia contra la nacio franceſa, e perço com me veya preſoner, ara que tinch libertat per la merce voſtra obteſa vos vull dar conſell de mariner, perço com en aqueſta art me ſo criat, e ſi aço volreu acceptar, ço que es creedor, no dubtant lo perill que ab ſi porta, yous dare de voſtres enemichs triumfant viƈtoria. E ateneu al meu conſell ſi aquell vos ſera accepte, ſino poreu pendre lo dels altres, car de dos mals lo menor ſe deu elegir. Com ſia certa coſa que ells ſon .xxiij. naus molt groſſes y ſon prop de .xxx. fuſtes entre vnes e altres, e qui volra vençre ni guanyar les .xxx. ſe haura de fer en aqueſta manera ſi al conſell meu vos volreu regir: Vos teniu .xij. naus e .iiij. galeres, deſcarregau les voſtres naus que vagen laugeres: les altres venen molt carregades e no poran fer tan gran ſforç de veles com faran les voſtres, ſera a la voluntat voſtra de pendre o de dexar la batalla: gran gloria ſera per a vos ab .xij. naus groſſes goſar mirar tot leſtol de genoueſos e de turchs. E ſi neguna nau ve atras com es preſumidor, ab poch treball podeu eſſer ſenyor della: e gran terror poſareu entre ells perque ſaben que haueu vençudes moltes batalles en la terra, e dins los lurs ports los haueu preſes .viij. naus: penſau que tenen gran dubte de vos, car dormint en los lits ab temor ſe deſpertan ab lo nom de Tirant en la boca, majorment repreſentant los dauant lo fruyt que de batalla ſe ateny. E qui goſa mirar lo primer afront dells del joch de les pedres queus fan es molt gran: empero paſſades les pedres no ſon res, venen a jugar de les flexes e molt preſt ſmayen e perden lanimo. Sim demanau com ſe yo aço, yo he ſenyorejat galeres e naus mies propies, e tengui .xj. anys guerra ab ells, e fiu grans preſes dins la Turquia de lur roba. Sus, dix Tirant, no vull pus ſaber ni vull altre acort ſino que tot ſe poſe en orde, e les naus ſien preſtament deſcarregades e adobades de tot lo quey ſia neceſſari. Com Tirant hague donat lo carrech als ſeus ell caualca deſarmat ſobre hun bon ginet ab quatre altres, e ana al caſtell de Maluehi, e lendema ana al camp. Molt foren aconſolats los del camp de la ſua venguda, e preſtament li digueren com los turchs eren venguts vna alba demati be .vij. milia homens a cauall: e com lo Marques de Proxita ab gran deſorde ixque dels primers, e feri ab gran animo penſant que los ſeus lo ſocorrerien, e fon lo contrari, vehent la molta gent que eren pochs feriren ſobre ell, e han lo mort e tallat a peces, e vingueren fins aci a la muralla de la ciutat: e totom deſempara lo camp, e reculliren ſe dins la ciutat, e han mort qualſque cent .lxxx. homens. Ha ſanƈta Maria val, dix Tirant, que deſorde entre tots voſaltres, qui deu exir empreſa daltri, que ſabeu que james ells goſaran venir aci ſino ab gran poder? E vos Marques de Sent Jordi haueu perduts los quexals en la guerra, e dexar exir a negu: e ves que eren aci, perque no feyeu deſtapar les cequies axi com vos hauieu dit, e haguereu los tots preſos? Pero voleu queus diga, la virtut nel poder no ſta en riqueſes, mas en animo virtuos e ginyos. E tingues per ſcarnit com no ſi era trobat, e dix: Siau en recort de la antiga libertat que dells hauem hagut, e de les perſecucions ſtranyes que ſofert haueu. Aqui parlaren de moltes rahons: a la fi dix Tirant al gran Coneſtable li trias .ij. milia homens darmes los millors del camp. E com lo Coneſtable fon hun gran tros luny penſa en lo quel Capita li hauia dit, torna e dix li: Vos me haueu fet vna fort demanda, queus haja .ij. milia homens darmes los millors de la oſt, e .ij. milia balleſters: qui pot ſaber quals ſon los bons o los mals, ni qual es ardit ni qual es flach, ni qual te animo ſforçat? Puix nou ſabeu conexer, dix lo Capita, yous ho moſtrare: feu tocar alarma, e feu demoſtracio que enemichs venen: e com ſeran en lo camp deſcaualcau, e anau tocant a caſcu los ſperons, e sils porten fluxos dexaulos ſtar, ſils porten ſtrets de aquells me donau, car aqueſts tals no pot eſſer no ſien bons e virtuoſos en les armes. Axi com ſen anaua torna, e dix: Los homens de peu qui no porten ſperons en quels conexere? Per ſemblant, dix lo Capita, aqueys ſarjants qui van ab vos feu los tocar en los panyos ſils porten fluxos o ben ſtrets, e ſapiau daci auant conexer lo gra entre la palla. Lo Capita ſe parti ab tota aquella gent que lo Coneſtable li hauia triada. Lo prior de Sent Johan ſen ana al Capita e dix li: Capita ſenyor, yo he ſabut com la merce voſtra vol tornar en mar, no tenint vos per content de les .vij. naus que preſes haueu, la merce voſtra façam gracia que yo vaja ab vos. Reſpos Tirant que era molt content. Com foren arribats al port lo Capita troba totes les naus deſcarregades, e adobauen del que meſter hauien. Capita ſenyor, dix Galanço lo mariner, a mi par que voſtra ſenyoria deuria trametre dues galeres, e que ſtigueſſen en alta mar, com veſſen leſtol la vna tornas, e laltra ſeguis toſtemps la nau del gran Caramany: e ſi vos aquella podeu hauer, haureu molta riquea e major honor. Dix lo Capita: En que poran conexer aquexa nau en que va lo gran Caramany? Senyor, dix Galanço, en les veles que porta totes vermelles e pintades les ſues armes, e totes les cordes de la nau ſon de ſeda, e tot lo caſtell de popa es de brocat ſobre brocat, e aço ha fet per gran magnitat perço com hi porta ſa filla, e perque no es anat james per mar. Com lo Capita feu partir les dues galeres mana no tornas la vna ſino que continuament nit e dia ſeguis leſtol, e en la nit portas vna lanterna ab vna lum enceſa al tendal de popa. Lendema los barons de Sicilia hauent dexat Lemperador a la ſua ciutat repoſaren alli dos dies, e partiren per venir al camp. Com foren al caſtell de Maluehi trobaren molts carros que portauen bombardes al port, e foren auiſats com lo Capita era al port, e anaren a ell, ſabent com volia anar per mar, e pregaren lo molt quels dexas anar ab ell. E lo Capita fon content perço com eren homens de ylla, e acoſtumauen de nauegar. E ordena los capitans; e poſa molta gent en les naus, homens darmes e balleſters. E encara que les naus no foſſen molt grans eren molt be armades de bona gent e deſtra, e molt be auituallades de tot lo que meſter hauien. Les altres naus venien molt carregades de forment, de caualls e de tanta gent com podien portar. No paſſa molt ſpay que veren venir la vna galera a vela e a rems. Preſtament penſaren que les naus dels enemichs venien. Lo Capita feu acabar de recullir tota la gent, les bombardes e tot lo que meſter hauien. Com fon quaſi hora de veſpres les naus eren en viſta del port. Lauors la nau del Capita ixque primer de totes. Com los turchs la veren feyen grans alegries dient que aquella nau ja era ſua. E lo gran Caramany feu exir a ſa filla e a totes les altres dones qui en la nau eren alt en cuberta perque miraſſen aquella nau la qual tantoſt pendrien. A poch inſtant ixque la nau del ſenyor de la Pantanalea, e apres la del Duch de Mecina, e lauors als turchs e als genoueſos aumenta la alegria. Dix lo gran Caramany a ſa filla: Una de aquelles .iij. naus que alli veus tria quala de aquelles volras, car yo lat do e vull que tua ſia. Ella demana la que primer hauia viſta, aquella volia per ſua, e fon li atorgada. Ixque apres la nau del ſenyor Dagramunt, apres la de Ypolit: e totes ixqueren per orde. E lo bon prior de Sent Johan fon lo darrer de tots perço com era capita de la reſſaga, e com ell ixque era ja quaſi nit ſcura. Com los genoueſos veren dotze naus groſſes ſtigueren admirats don eren exides. Apres ixqueren tots los balaners e totes les barques de les naus: apres les barques dels pexcadors, e les barques que no tenien arbre alçauen hun larch baſto o hun rem, e ligauen lo fort, e al cap del baſto poſauen vna lum dins hun faro. La nau del Capita alça primer hun faro a popa axi com era ſtat concordat: apres totes les altres fuſtes axi grans com poques feren lo quel Capita hauia manat. Com totes les lums ſe moſtraren foren ſetanta quatre. Com los enemichs veren tantes lums penſaren que totes aquelles lums eren naus: e mes digueren: Noſaltres ſom certs com leſtol del gran Meſtre de Rodes es vengut aci, e lo del Rey de Sicilia, y ells quen tenien moltes hauran trames a Venecia, e ſabent noua de noſaltres han feta aqueſta gran armada, e venen nos per pendrens. Hagueren ſon acort de fugir e de tornarſen deuers la Turquia: car mes nos val acampar les vides que ſperar batalla de ſetanta quatre naus que ſon. La vna nau dels genoueſos trague hun faro tres vegades: fet ſon ſenyal totes giraren e poſaren ſe en fuyta qui mes podia: les vnes prengueren la via de leuant, altres la via de ponent, altres la via de mig jorn, altres la via de tremuntana. La galera james deſempara la nau del gran Caramany, e feu la via de Chipre per paſſar en les ylles, e ſi porien pendre terra en les mars de Alexandria penſant que neguna nau no faria la ſua via. Pero toſtemps hagueren dubte de la galera, e la nau del Capita toſtemps ſegui la galera: e caſcu feya ſforç de veles tant com podia ab la mijana e ab lo triquet, e poſauen tantes bonetes com caſcuna nau podia portar. Com vengue per lo mati Tirant no veu neguna de les ſues naus, mas trobas en viſta de la nau del gran Caramany. Com fon quaſi lo mig dia ell aplega ab ſa nau, e enueſtiren ſe la vna a laltra, e lo combat fon tan fort e tan admirable que los turchs feren de moltes pedres, que quaſi la gent no podia anar per la nau, e la pedra que eſdeuenia al home plegat lo metia per terra per be que ſtigues armat. En la nau del Capita hauia moltes balleſtes, e de la primera batalla ni hague molts de nafrats e morts. No penſeu que la galera james ſi goſas acoſtar, e de caſcuna de les naus lançaren los rampagolls e tengueren ſe molt fort, car no ſen podien anar encara queu volgueſſen. La nau de Tirant hague gran auantatge, que quaſi tota la demes gent era armada de arneſos blanchs e de cuyraces ab bacinets, e tan preſt com lome era mort o nafrat lo deſarmauen, e lo arnes feyen lo veſtir a altri. De la gabia feyen mortals colps ab grans barres de ferro que lançauen. Paſſada la primera batalla donaren ſe de ſpay prop de mija hora: refreſcaren la gent e tornaren a la batalla los huns e los altres molt brauament. Los turchs lançauen molta calç perquels cegas la viſta: apres lançauen oli bullent ab caces: la vna part e laltra lançauen pega bullent, e nit e dia james ceſſauen ni hauien repos, ſino continuament combatre. Molta fon la gent que en aquelles dues naus moriren, e tantes eren les lances trencades e los paueſos, darts e flexes e paſſadors, que los coſſos morts qui en la mar lançauen nos podien afonar dauall laygua. Ara lexem los combatre e vejam que fan los altres barons e cauallers. Les onze naus no veren la del Capita perço com feu apagar la lum. Les onze en viſta foren de deu naus a tret de bombarda: afrenellaren ſe les vnes ab les altres, e Ypolit no volgue acoſtar ſe a neguna ſino que puja a ſobreuent y ſtauas mirant la batalla, e veu que la nau del ſenyor de la Pantanalea anaua a gran perdicio, e que ja molts turchs eren pujats en la nau, que mes part hi hauien que no ells. Lauors Ypolit feri a la nau dels enemichs: e perço com la major part dels turchs eren paſſats en laltra nau, e tota la hauien preſa ſino lo caſtell de popa, ab poch afany entra Ypolit ab los ſeus dins la nau dels turchs, e tants com ni trobaren de turchs e de genoueſos morts e nafrats tots los lançaren en mar, e ſocorregueren al ſenyor de la Pantanalea, e lo ſocors los vench axi com a ſalut de medicina, la qual aparegue a tota la gent eſſer ſtat molt ben fet, e aconſolals molt, amoneſtant los de hauer virtut e vigoros animo, e leua la por als temeroſos metent lo coratge de tots en gran ſperança. E preſtament ſe parti de alli, e tornant en la ſua nau ana ajudar a aquells que mes ho hauien meſter. Lo ſenyor de la Pantanalea, puix veu que en la nau dels turchs noy hauia romas negu, comparti la gent en abduys les naus, e dona vela perſeguint les altres qui ſen anauen, e atengue primer que negu y enueſti vna nau, e mentre ells combatien aplega laltra nau, e laltra tantoſt ſe dona, en axi que ell tenia tres naus. En tal manera ho feren les onze naus ab les dues galeres que quatorze naus prengueren, e dos quen feren dar al traues en terra: les altres ſen anaren. Ara vejam Tirant que fa que encara los trobi combatent: ells combateren de hora de mig dia e tota la nit fins a lendema quel ſol ſe volia pondre, vint e ſet batalles ſe donaren. E Tirant deſemparat de tota ajuda ajuſtant colp a colps, e tota por apart poſada: Ab damnatge de la mia perſona, dix Tirant, yot pendre o morre. E Tirant en aquelles batalles fon nafrat de colp de paſſador en lo braç, e volent pujar al caſtell de proa li donaren ab vna flexa en la cuxa. Be ho hauien meſter los turchs, car ab gran deſeſperacio ſaltaren tres turchs dins lo caſtell de proa, mas tan preſtament com foren dins tan preſtament foren dins laygua. Com lo gran Caramany veu la ſua gent molt venir a menys feu pujar la caxa dels diners, joyes e robes, e feu veſtir a la filla vna aljuba de brocat dor, e liga li vna corda de or e de ſeda al coll, e laltra cap feu ligar en la caxa de les joyes ab tota la riquea, e lançals dins mar: apres lança a totes les altres dones que dins la nau eren. Lauors ell e lo Rey de la ſubirana India entrarenſen dins la cambra hon ſolia ſtar ſa filla, hauent del tot deſemparada la nau, meteren lo cap ſobre lo lit e cobriren ſe ſperant la mort quant lals darien. Com la nau fon del tot preſa, Tirant hi paſſa alli nafrat com ſtaua, e demana que era del gran Caramany. Un gentil hom qui en la nau del Capita venia, e fon lo primer qui en la nau dels turchs paſſa, e mata molts turchs ans quel Capita paſſas, li dix: Senyor Capita, pus fort es que batalla la temor de la batalla: baix en vna cambra ſtan amagats ab lo cap cubert ſperant quant los vendra la mort, y es ab ell lo Rey de la ſubirana India. Aci es lo Rey? dix lo Capita. Certament, ſenyor, abduys ſon aci. Fes los me pujar aci, dix lo Capita, que yo vull parlar ab ells. E aquell gentil hom feu lo manament de ſon Capita: pero lo gran Caramany noy volia anar, dient que mes amaua morir dins la cambra de ſa filla que no morir alt en la nau. Nou façam, dix lo Rey, pugem alt e muyram com a cauallers: e aquell en deguna manera noy volia anar, fins a tant que lo gentil hom hi hague a meſclar vna poca de força. E com ells foren alt Tirant los feu honor de Reys, perço com era caualler molt huma, e feu los alli ſeure, y ell leuas en peus, pero la nafra de la cuxa nol comportaua ſtar de peus, feu ſe dar dauant ells en que ſegues: e ab gran benignitat y cara molt afable los dix tals paraules.