Tirant lo Blanch (1905)/2/Capítol 147
CAPITOL CXLVII.
Lo ſomni que Plaer de ma vida feu.
A
la mageſtat voſtra dire tot lo que he ſomiat: Com yo dormia en vna cambra de parament en companyia de .iiij. donzelles, e que Stephania venia ab hun ſtadal ences per no portar molta lum, e venia al noſtre lit, e miraua ſi dormiem, e veu nos totes dormir: yo ſtaua alienada que no ſe ſi dormia o ſi vetlaua, e viu en ſomni com Stephania obri la porta de la cambra molt ſuaument per que no fes remor, e troba mon ſenyor Tirant e lo Coneſtable que ja ſtauen ſperant. E venien en gipons, ab mantos hi ſpaſes, e calſauen peuchs de lana per que no feſſen remor al paſſejar, e a lentrar que ells feren ella apaga la lum, e poſas primera lo Coneſtable a la ſua ma, apres venia lo virtuos, y ella ſemblaua en aquell cars moço de çego, e poſals dins la voſtra cambra. E voſtra alteſa ſtaua ben perfumada e algaliada, e no mal abillada, veſtida e no deſpullada. Tirant vos tenia en los ſeus braços e portauaus per la cambra beſant molt ſouint, e voſtra alteſa que deya: Dexam, Tirant, dexam: e ell vos poſaua ſobre lo lit de repos. E Plaer de ma vida ſe acoſta al lit, e dix: Ay en lit, e quius ha viſt e quius veu ara, que ſtau ſol, deſacompanyat, ſens profit negu: hon es aquell qui aci ſtaua com yo ſomiaua? E pareguem del lit leuar me en camiſa, e vengui en aquell forat de la porta, e que miraua tot voſtre fet. Dix la Princeſa: Has mes ſomiat? ab moltes rialles e ab gran plaer que loy deya. Si ſanƈta Maria, dix Plaer de ma vida, yous ho acabare tot de recitar: Vos, ſenyora, prenieu vnes ores, e deyeu: Tirant, yo te lexat venir aci per darte hun poch de repos per la gran amor quet he. E Tirant dubtaua de fer lo que la alteſa voſtra li deya, e vos deyeu: Si tu ames a mi per res no deus ſtar de aſegurarme dels dubtes ſdeuenidors: e aqueſt carrech que yo he pres per amor de tu, no es conuinent a donzella de tan gran auƈtoritat com yo so. Nom denegues lo quet deman, car la mia caſtedat en la qual yo he viſcut quitia de tot crim es loadora, mas per prechs de Stephania has obteſa aqueſta amoroſa gracia, dexant me cremada per digna amor: perquet prech te vulles contentar de la gracia que has aconſeguida en gran carrech e culpa de Stephania. Per la ſtrema e deſaforada congoxa, deya Tirant, que veig paſſar a la majeſtat voſtra, que preneu armes contra vos quius ofenen, en ſereu condemnada per tots aquells qui de amor ſenten: pero ab tot no vull que deſconfieu que yo fallis a ma veritat, e ab gran confiança creya vos acordarieu a mon voler no tement los ſdeuenidors perills: puix a voſtra alteſa no plau em voleu tant fatigar, yo ſo content de fer tot lo que a la majeſtat voſtra ſera plaſent. Calle, Tirant, deya la alteſa voſtra, e not congoxes de res, car la mia noblea jau ſots la tua amor: e li feyeu fer ſagrament que ſens voler voſtre nous enujaria de res. E poſat cars queu volgueſſes cometre, no ſeria poch lo dan e congoxa que tu daries, e ſeria tanta que en tots los dies de ma vida de tu me lamentaria, car com la virginitat es perduda no es reparable. E totes aqueſtes coſes he ſomiades que vos a ell e ell a vos deyeu. Apres en viſio viu com ell vos beſaua molt ſouint, e deſfeu vos la clocheta dels pits e queus beſaua a gran preſſa les mamelles. E com vos hague ben beſada voliaus poſar la ma dauall la falda per cercar vos les puçes, e vos la mia bona ſenyora nou volieu conſentir, car duptem fa que ſiu hagueſſeu conſentit que lo ſagrament no perillas. E voſtra alteſa li deya: Temps vindra que lo que tant deſiges ſtara en libertat tua, e la mia virginitat conſeruada ſera per a tu. Apres poſa la ſua cara ſobre la voſtra, e tenint los braços ſobre lo voſtre coll, e los voſtres en lo ſeu ligats com les sarments en los arbres, prenia de vos amoroſos beſars. Apres viu ſomiant que Stephania ſtaua ſobre aquell lit ab les cames que al parer meu li veya blanquejar, e deya ſouint: Ay ſenyor, que mal me feu, doleu vos un poch de mi e nom vullau del tot matar: e Tirant que li deya: Germana Stephania, perque voleu incriminar la voſtra honor ab tants grans crits? no ſabeu que moltes voltes les parets tenen orelles? E ella prenia lo lançol e poſaual ſe a la boca, e ab les dents ſtrenyial fort per no cridar. E nos pogue ſtar apres hun poch ſpay que no donas hun crit: Triſta que fare? dolor me força de cridar, e ſegons veig deliberat teniu de matar me. Lauors lo Coneſtable li tanca la boca. E la mia anima com ſentia aquell ſaboros plant complanyiam de ma deſauentura com yo no era la tercera ab lo meu Ypolit. Encara que yo ſia groſſera en amar conegue lo meu ſperit que lo terme de amor aqui deuia finir. La mia anima hague alguns ſentiments de amor que ignoraua, e dobla la paſſio del meu Ypolit, com no prenia part dels beſars axi com Tirant de la Princeſa, e lo Coneſtable de Stephania: e com mes hi penſaua mes dolor ſentia, e pareguem que prengui hun poch daygua e que laui lo cor, los pits e lo ventre per remeyar la dolor mia. E mirant lo meu ſperit per lo forat, apres hun poch inſtant Stephania ſtes los ſeus braços abandonant ſe e retent les armes, empero dix: Veſten, cruel ab poca amor, que no has pietat ni miſericordia de les donzelles fins quels has violada la caſtedat: o ſens fe, de quina pena ſeras digne ſi yo not vull perdonar? E complanyent me de tu mes fort te ame: hon es la fe per tu a mi rompuda? hon es la tua ma dreta ajuſtada ab la mia? hon ſon los ſanƈts qui facen teſtimoni, los quals ahir per la tua falſa boca foren nomenats, quem prometiſt que nom faries mal, ni per tu no ſeria decebuda? Gran ardiment has fet que ab penſa deliberada hages volguda robar la deſpulla de la mia virginitat, per tu eſſer home de tan gran auƈtoritat: e perque la querella mia mes verdaderament ſia coneguda, crida la Princeſa e a Tirant, e moſtrals la camiſa, e dix: Aqueſta ſanch mia ha força de reparar amor. E tot aço deya ab les lagremes als ulls. Apres dix: Qui haura grat de mi, ni qui fiara de mi que no he ſabuda guardar a mi matexa? Com ſera per mi guardada altra donzella que acomanadem ſia? No tinch conort ſino de vna coſa, que no he res fet que perjudique la honor de mon marit, ſino que he complida ſa voluntat a mal grat meu. En les mies bodes noy ſon venguts los corteſans, ni capella no ſes veſtit a dir la miſſa: noy es venguda ma mare ni mes parentes: no han hagut treball de deſpullarme les robes e veſtirme la camiſa nubcial: nom han pujada al lit per força, car yo mi ſo ſabuda pujar. No han hagut treball los miniſtres de ſonar ni de cantar, ni los corteſans cauallers de dançar, que bodes ſordes ſon ſtades: empero tot lo que he fet reſta en grat de mon marit. Deſtes coſes dehia Stephania moltes. Apres de tot aço que lo jorn ſe acoſtaua, la majeſtat voſtra e Tirant la conortaueu lo millor que podieu. Apres bon ſpay que los galls tornaren a cantar, e la alteſa voſtra pregaua humilment a Tirant ſen volgueſſen anar perque no foſſen viſts per negu del caſtell. E Tirant ſuplicaua la alteſa voſtra que li feſſeu gracia de ſoltarli lo ſagrament perque pogues obtenir lo viƈtorios triumpho que deſijaua, axi com ſon coſi, e la celſitut voſtra no volgue, ſino que reſtas glorioſa de la batalla. E com ells ſen foren anats deſpertim e no viu res, ni a Ypolit ni a negu. Fuy poſada en gran penſament, e perquem trobi los pits e lo ventre banyat de laygua venia a creure que deuia eſſer veritat: la dolor me aumenta ab tanta quantitat que donaue torns per lo lit com fa lo malalt qui ſta al pas de morir e no troba lo cami: perque dellibere de amar Ypolit ab cor verdader e paſſar ma penada vida axi com Stephania fa: ſtare ab los ulls tancats, e negu nom dara remey? Amor me ha tant torbats los ſentiments, que morta ſo ſi Ypolit nom ajuda: almenys que paſſas ma vida en durment: per cert fort dolor es al deſpertar qui bon ſomni ſomia. Les altres donzelles foren ſe leuades y entraren dins la cambra per ajudar a veſtir la ſenyora. Apres la miſſa Lemperador parti ab tots los barons de Sicilia, e lo Duch de Pera ab tots los preſoners: e Tirant e lo Coneſtable acompanyaren los vna bona legua. Lemperador los dix que ſen tornaſſen, e ja quels ho hauia dit altra vegada, fon los forçat de fer ho. Apres que Tirant hague pres comiat del Emperador e dels barons ell ſe acoſta a la excelſa Princeſa, e dix li ſi li manaua res la majeſtat ſua que ell pogues fer. La Princeſa ſe alça lo vel que portaua dauant la cara, e los ſeus ulls no pogueren ſtar que no lançaſſen viues lagremes, e no li pogue dir altra coſa ſino, Sera: car la paraula li falli, e conuertis en ſanglots e ſpeſſos ſoſpirs per lo departiment. Dexa del tot caure lo vel damunt la ſua cara perço que tal defalt no vingues a noticia del Emperador ne de tota laltra gent. Nos troba en recort de gents que ſemblant cars ſeguis james a negun caualler com lo que ſegui a Tirant, que hauent pres comiat de la Princeſa caygue de vna aquanea en terra que caualcaua, tot fora de ſi, e tan preſtament com fon caygut ſe fon leuat, e alça la ma a laquanea dient ques dolia. E Lemperador ho veu e molts daltres, e cuytaren enuers ell, e feya demoſtracio que miraua lo peu a laquanea. Dix li Lemperador: Capita, e com ſou caygut axi? E Tirant li dix: Senyor, a mi paregue que lo meu roci ſe dolia, abaxim hun poch per veure lo ſeu mal, e ab lo pes del arnes es ſe trencat lo gambal, pero ſenyor, no es coſa de admirar que hun home caygua, car hun cauall te quatre peus e cau, quant mes hun home que non te ſino dos. E preſtament ell torna a caualcar, e caſcu tingue ſon cami. La Princeſa perque anaua plorant no volgue tornar, mas demana a Stephania quin cars era ſtat lo de Tirant, e ella loy recita ſegons la reſpoſta que hauia feta al Emperador. Certament, dix la Princeſa, que aquell cars no li es ſeguit ſino per la mia partida, e les temors que yo hagui quant me trobi ſola tan preſt foragitaren lo meu penſament, e aumenti en major dolor que no ſentia. Axi anaren parlant, e Tirant aplega al caſtell del ſenyor de Maluehi, ordena que lo Coneſtable ab la mitat de la gent axi de peu com de cauall anas al camp per guardar aquell: E yo ire, dix Tirant, al port hon ſon les naus, e fare que preſtament deſcarreguen, e ſi veig que no ni ha prou fare les tornar a la ciutat o en Rodes, que man dit que han collit molt forment aqueſt any: e ſi lo carrech los fall iran a Chipre. En la nit Tirant fon en lo port e troba quaſi les naus deſcarregades. Los patrons e los mariners hagueren molt gran plaer de la venguda del Capita, e digueren li com les .vij. naus de genoueſos eren entrades en lo port de Bellpuig, e tots noſaltres ſtauem en gran penſament que no vingueſſen aci e quens prengueſſen. Dix Tirant: Ells moſtren que han mes temor a voſaltres que no han atreuiment de ſcometreus: voleu quels poſem major temor que no tenen? Hagueren hun laut de peixcar e armaren lo, e trameteren per veure quanta gent podia hauer en les naus poch mes o menys, e quantes fuſtes eren dins lo port: e aquella nit feu deſcarregar tot lo forment. Per lo mati lo berganti torna ab la noua com hi hauia groſſes set naus, e hauien deſcarregats tots los caualls, e tota la gent era en terra, e que lauors començauen a deſcarregar lo forment e altres vitualles. Per lo Senyor qui tot lo mon ſoſte, dix Tirant, yo fare tot mon poder, puix han deſembarcat los caualls, de menjar de lur forment. Feu preſtament adobar les naus e poſay molta gent darmes e molts balleſters. En lo port en aquell cars hi hauia tres galeres, e perque hauien moſtrada carena e no pogueren anar ab ell, Tirant parti ab les naus, e mes ſe dins mar aquella nit: e del hu port al altre noy hauia ſino trenta milles. Com lo dia fon clar e bell los de terra deſcobriren les .v. naus de Tirant, e penſauen ſe ques foſſen de aquelles que venien ab lo gran Caramany, e no curaren de res. Les naus ſe acoſtaren e entraren dins lo port, e caſcuna enueſti la ſua: e de continent ſalta molta gent en les altres naus, e apres enueſtiren les dues que reſtauen, e perquey hauia molt poca gent prengueren les totes ab poch treball e ſens morir negu. E tragueren totes les naus del port carregades de molt forment e de ciuades, de bous ſalats e de vins de Chipre, de queus dich que per al camp dels creſtians los vingue en gran ſocors y en molt bon cars, car per la molta guerra no trobauen forment ni carns ſi nou hauien tot per mar. Tirant dona forment al ſenyor de Maluehi: tot laltre feu portar al camp en la ciutat de Sent Jordi. Com Tirant venia ab la preſa parla ab los turchs que hauia preſos en la nau demanant los de noues de la Turquia per veure ſis concordarien ab les noues que Sipres de Paterno li hauia dit. E aquells li digueren com certa coſa era com lo gran Caramany venia ab gran armada, e venia en companyia ſua lo Rey de la ſobirana India: e lo Caramany portaua ſa filla la qual era donzella de grandiſſima bellea per dar per muller al Solda, e porta moltes donzelles ab ſi de gran ſtat, e ve en ſa companyia la ſpoſada del fill del gran Turch: e totes venen molt riquament abillades ab grans aljubes de brocat e altres brodats de molts diamants e robins. Dix hun turch: Yo viu veſtir hun dia a la filla del gran Caramany, dema haura quinze dies, lo diuendres apres la çala, que veſtia vna aljuba brodada de pedres fines que ſtimauen que valia vna gran ciutat. E porten caſcuna ſon exouar, que .xxv. ſpoſades hi venen totes per a grans ſenyors, e vey la muller del Rey de Capadocia, e han nos dit al port com fom arribats que hun diable de frances es vengut capita dels grechs que totes les batalles los venç, lo qual dien que ha nom Tirant. Per ma fe ell poria hauer bons fets axi com dien, mas lo ſeu nom es leig e vil, perço com Tirant vol dir uſurpador de bens, o mes propi parlar ladre: e creu ſegons lo nom per força ha de ſeguir les obres, car diu ſe que en vna letra que feu al Rey de Egipte, que nol goſa combatre cors per cors, deya eſſer enamorat de la filla del Emperador. Com haura vençudes les batalles emprenyara la filla, apres la muller: apres matara Lemperador, car axiu acoſtumen de fer los franceſos, molt mala gent: e vos veureu que ſi molt lo dexen viure los turchs e los creſtians ell ſe fara Emperador. A la mia fe, dix Tirant, tu dius vna gran veritat, aqueſts franceſos ſon molt mala gent: encara fara pijor que tu no dius, que es molt gran ladre, e va per los camins a robar: e qui ſo veura, encare emprenyara la filla del Emperador e pendra la ſenyoria: apres qui li contradira que no paſſe a totes les donzelles? Bona paſqua vos done Deu, dix lo mariner, car vos lo conexeu be, e conexeu la ſua gran tracio que ha feta e fara. Ypolit qui ſtaua alli arranca la ſpaſa per tallar li lo cap, ſino per Tirant que preſtament ſe leua e preſ li la ſpaſa de la ma. E Tirant tornal a poſar en noues dient mal toſtemps de ſi mateix. Dix lo mariner: Yo jur per laygua que yom bategi que ſi yol podia pendre aquell traydor de Tirant axi com moltes vegades ne pres daltres, que yol penjaria en la mes alta entena de tota la nau. Tirant reya molt, e prenia gran plaer en lo que deya lo mariner. Altri fora que li haguera feta alguna mala obra, ol haguera penjat: e Tirant pres hun gipo de ſeda e .xxx. ducats, e donals hi, e apres lo poſa en libertat tan preſt com fon en terra. Penſau quin deuia ſtar lo meſqui de mariner com ſabe que aquell era Tirant: agenollas als ſeus peus e demana li perdo, e Tirant de molt bona voluntat li perdona, e dix: Donar als mals perque diguen be: donar als bons perque no diguen mal. Tirant ajuſta conſell de mariners e feu los dinar ab ell. Apres que foren dinats Tirant los feu principi a hun tal parlar: Senyors, ya ſabeu la noua ques diu del gran Caramany e del Rey de la ſobirana India ab quin poder tan gran venen, e porten tantes donzelles, caſades y per caſar, hoc encara hi apliquen lo baci que porten, ço es a ſaber, com los moros fan guerra als creſtians va lo baci que acapten per totes les moreries, e ſegons me dix Cipres de Paterno que hauia hoit dir al Solda que paſſats .ccc. milia ducats portauen, car per pendre aqueſt Imperi tota la moriſma ha donat qui poch qui molt, que caſa hic hauia qui pagaua .xl. ducats. E volen dir que del regne de Tuniç han hagut mes de .lxx. milia ducats, perque deueu penſar quanta gloria ſeria a tots noſaltres, e lo profit gran que caſcu de voſaltres reportarieu. Vejam ſi fer ſe poria pogueſſem obtenir viƈtoria dells? e caſcu de voſaltres digay ſon parer.