Tirant lo Blanch (1905)/2/Capítol 146
CAPITOL CXLVI.
La reſpoſta que feu la Princeſa a Tirant.
L
Es lagremes ſon ſcampades a vegades ab raho, a vegades ab engan: e la tua demanda es molt greu e amarga per a mi, car tu demanes coſa que nos pot nis deu rahonablement fer, car de mal principi no ſen pot ſeguir bona fi. Si penſaues la tua honor e la mia, em volies lo be quem dius, no treballaries ab tanta infamia per a tu e vergonya per a mi. Per que tant preſt te cuytes, que les tues meſſes encara ſon erba? e gran follia ſeria poſar a la fortuna lo que not pot fallir. Lo Emperador ſe acoſta a ſa filla, e ella no pogue mes parlar, e poſa la en rahons, e parlant de moltes coſes ſen tornaren al caſtell. Lendema per lo mati lo Emperador volgue digueſſen la miſſa en mig de vna gran praderia, e volgue que Diafebus ſtigues en mig dell e de ſa filla. E dita la miſſa lo Emperador li poſa lo anell en la ma el beſa en la boca. Apres tots los trompeters comenſaren a ſonar molt fortment, e hun rey darmes dix en alt cridant: Aqueſt es lo molt egregi e virtuos caualler comte de Sent Angel e gran Coneſtable del Imperi grech. E fet aço començaren les dances e feſtes, e la Princeſa tot aquell dia no feu ſino dançar ab lo gran Coneſtable. Com fon hora de dinar lo Emperador feu ſeure al gran Coneſtable a la part dreta, e los Duchs seyen a la part ſineſtra, e la Princeſa en dret del Coneſtable. E Tirant ſeruia de majordom, perço com ell feya la feſta. En altres taules menjauen les donzelles: en dret delles menjauen los barons e cauallers: apres tota la gent darmes, e tots quants preſoners hi hauia tots menjauen aquell dia en taules per que honraſſen la feſta: fins als rocins volgue Tirant que en aquella hora tots menjaſſen ciuada meſclada ab pa. Com foren mig dinats Tirant pres los reys darmes, herauts e porſauants, e donals mil ducats en reals, e totes les trompetes anauen ſonant, e vengueren dauant la taula del Emperador e cridauen: Largueſa, largueſa. Apres lo dinar fon feta la collacio de molts confits de çucre. E caualcaren tots armats ab les banderes del Coneſtable corrent lançes dauant Lemperador, e feren hun bell fet darmes ſens fer ſe mal, e axi anaren fins al camp hon ſolia ſtar lo Solda, e ab molt gran alegria ſen tornaren. Com los paregue hora de ſopar en aquell loch mateix feren la feſta, la qual fon molt ſingular, e foren tots molt ben ſeruits de moltes e diuerſes viandes. Tirant tot aquell ſopar axi com ſeruia ſtaua ab la cara molt triſta: la Princeſa lo feu acoſtar prop della, e dixli a la orella: Digaume, Tirant, quina es la pena e mal que paſſau, que la voſtra cara ho manifeſta, que tota la tinch yo ſobre los meus ulls? digau mo, yous clam merce. Senyora, tants ſon los mals que comport que nos porien ſtimar, ni done res en ma vida, car la celſitut voſtra partira dema, e yo deſauenturat reſtare en la mia ſtrema pena penſant que nous veure. Qui fa lo mal, dix la Princeſa, raho es que paſſe la pena, car vos mateix ho haueu procurat donant conſell al Emperador que ab tots los preſoners ſen tornas a la noſtra ciutat. Tan mal conſell james viu dar a home qui enamorat fos, pero ſi vos voleu yom faſſa malalta .xv. o .xx. dies yo beu fare per amor voſtra: e Lemperador aturara, be ſo certa, per amor de mi. Mas com ho farem, dix Tirant, de aqueſts preſoners que tenim tants açi? No ſe trobar remey a ma dolor: moltes voltes tinch deſig de veri, e moltes voltes deſige morir ab coltell, o de mort ſobtada per exir de pena. No feſſeu vos tal cars, Tirant, dix la Princeſa: anau a parlar ab Stephania e vejam quin remey pendre ſi pora que a mi no ſia carrech e ſia util voſtre. Tirant preſtament ſen ana e recita tot ſon mal a Stephania, e foren de acort enſemps ab lo Coneſtable que com tot ho fos aſoſſegat e les donzelles dormirien que los dos vingueſſen a la cambra, e alli acordarien quin remey podrien pendre en lurs paſſions. E axi reſtaren de acort. Com fon nit e la hora fon diſpoſta, que tots los del caſtell dormien, e les donzelles ſe eren gitades, e totes les dames dormien apartades ab la Viuda repoſada ſino .v. quen dormien en vna cambra per hon ells tenien de paſſar, y en la recambra dormia la Princeſa e Stephania: e com Plaer de ma vida veu que la Princeſa nos volia gitar, e li hauia dit que ſen anas a dormir, e apres ſent perfumar, preſtament penſa que ſi hauia de celebrar feſtiuitat de bodes ſordes. Venguda la hora aſſignada Stephania pres hun ſtadal en la ma enſes e ana al lit hon dormien les .v. donzelles, e mira les totes de vna en vna per veure ſi dormien. E Plaer de ma vida tenia deſig de veure e ſentir tot lo fet, e detingues que no dormi, e com Stephania vingue ab la lum tanca los ulls e feu ſemblant que dormia. Viſt per Stephania que totes dormien, obri la porta ſens fer remor per que negu nou ſentis, e ja troba los cauallers que ſtauen ſperant ab mes deuocio que no fan los juheus al Meſſies. Al paſſar apaga la lum, pres al Coneſtable per la ma, mes ſe primera, e Tirant ſegui al Coneſtable, e axi trobaren la porta de la cambra hon era la Princeſa, la qual ſtaua ſola ſperant los. E dire com la trobaren deuiſada: portaua gonella de domas vert tota entorn trepada, e tota brodada de perles molt groſſes e redones: lo collar que portaua era tot de fulles dor ſmaltades, e en caſcuna fulla penjauen robins e diamants ſens altra meſcla: al cap portaua ſobre ſos daurats cabells hun chapellet fulletat de molts batents que lançaua molt gran reſplandor. Com Tirant la veu tan be abillada feu li molt gran reuerencia, e donant del genoll en la dura terra beſa li les mans moltes vegades, e paſſaren entre ells moltes amoroſes rahons. Com los paregue hora de poder ſen anar prengueren lur comiat e tornaren ſen en la lur cambra. Qui pogue dormir aquella nit? huns per amor, altres per dolor. Tan preſt com fon de dia totom ſe leua perço com aquell dia Lemperador deuia partir. Plaerdemavida com ſe fon leuada ana a la cambra de la Princeſa, e trobala ques veſtia, y Stephania veſtida e per veſtir, e aſſeyta en terra, e les mans no li volien ajudar a ligar lo capell tant ſtaua de bona gana, tota plena de lexau me ſtar ab los ulls mig entelats ſcaſſament hi podia veure. Ha ſanƈta Maria val, dix Plaerdemavida, digues, Stephania, quin es aqueix teu comport? que es lo quet fa mal? e yo ire als metges que vinguen per darte ſalut aquella que tu volries per a ta perſona. No cal, dix Stephania, que lo meu mal toſt ſera guarit, car no es ſino dolor de cap: anit ab layre del riu ma fet mal. Guarda, dix Plaer de ma vida, que dius, que gran dubte ſera que no muyres, e ſi mors la tua mort ſera criminoſa. Guarda be que not facen mal los talons, com yo haja hoit dir als metges que a noſaltres dones la primera dolor nos ve en les ungles, apres als peus, puja als genolls e a les cuxes, e a vegades entra en lo ſecret, e aqui dona gran turment: e de aqui ſen puja al cap, torba lo ceruell, e de aqui ſe engendra lo mal de caure. E aqueſta malaltia not penſes que vinga ſouint segons diu lo gran philoſof Galien, metge molt ſubtil, que no ve ſino vna vegada en vida, e per be que ſia mal incurable no es mortal: mas hay molts remeys qui ajudar ſen vol. Aqueſta mia epiſtola es bona e verdadera, e perço no deus hauer admiracio de mi ſi conech les malalties, que ſim moſtres la lengua yot ſabre dir lo mal que tens. Stephania li trague la lengua. Com Plaer de ma vida la hague viſta, dix li: Yo renegaria de tot quant ſaber mon pare me moſtra ſtant yo en ſon poder ſi tu no has perduda ſanch aqueſta nit. Reſpos preſtament Stephania: Veritat dius, que del nas mes exida. Yo no ſe ſi del nas o del talo, dix Plaer de ma vida, mas ſanch haueu perduda, e perço poreu ara dar fe de mi e de la mia ſciencia que lo que yo dire ſera veritat. E ſi la majeſtat voſtra, ſenyora, volra que yous recite hun ſomni que he fet eſta nit, yo ſere contenta ab proteſtacio que ſi dire alguna coſa qui agreuge la alteſa voſtra que lo perdo nom ſia denegat. La Princeſa hauia pres molt gran plaer en lo que Plaer de ma vida hauia dit, e ab grans rialles li dix que digues tot lo que volgues, que ella li perdonaua a pena e a culpa ab auƈtoritat apoſtolica. E Plaer de ma vida feu principi al ſeu ſomni en ſtil de ſemblants paraules.