Tirant lo Blanch (1905)/2/Capítol 149

CAPITOL CXLIX.

Lo rahonament que Tirant fa al gran Caramany e al Rey de la ſubirana India.

N

Obles Reys y animoſos cauallers: a la diuina Mageſtat ha plagut donar nos complida viƈtoria de voſaltres, no per quel animo viril y ſforçat voſtre en res haja fallit, ans com a virtuoſos, magnanims y ſtrenus cauallers haueu defes tant quant voſtres forces han pogut voſtra empreſa, la qual no per fallença de gran exercit ni per flaquea danimos ſes perduda, mas per defalt de juſta querella, que noſtre ſenyor Deu infinit mirant la ſuperba crueltat de voſaltres, y com iniquament y tirana voleu deſtroir tot Limperi grech ſens deguna raho, ſols per ofendre aquell verdader Deu e redemptor noſtre Iheſus, ha volgut tant fauorir noſtra juſticia, moſtrant la celſitut de noſtra fe, donant nos ſforç tan gran que hauiem pogut vençre y aterrar lo gran poder y forces de voſaltres ſotſmetent voſtres perſones al jou de ſenyoria, y al que de voſaltres la imperial majeſtat ordenar volra. Empero per be que la crueldat voſtra ſia ſtada molt gran que crudeliſſima mort no ſatiſfaria al que meritau, e majorment de vos gran Caramany que ab tanta crueldat e inhumanitat haueu morta voſtra filla e moltes altres mores, les quals foren vengudes en mans de home tal que les haguera reſtituides en lur primera libertat: e encara que voſaltres no ſiau merexedors de perdo, la clemencia del ſenyor Emperador es tanta queus perdonara la vida, no per voſtres merits, mas per la ſua molta virtut e bondat. Calla, e no dix pus, e reſpos lo gran Caramany ab paraules de ſemblant ſtil.