Tirant lo Blanch (1905)/2/Capítol 118

Sou a «Capítol 118»
Tirant lo Blanch (vol. II)
Joanot Martorell
(1905)
CAPITOL CXVIII.
Com lo Emperador trames Tirant al camp, e los prechs e exortacio que li feu.


S
I la aduerſa fortuna fins açi ha permes diſminuhir la libertat e ſenyoria del noſtre grech Imperi per hauer perdut vn tal caualler e capita com era lo meu fill, e per yo eſſer poſat en tal edat que nom baſta la virtut per a poder portar armes, ha diſpenſat la diuina prouidencia per la ſua immenſa pietat miſericorda trametre a vos Tirant lo Blanch, en qui tota la noſtra ſperança repoſa. Vos preguam ab molta amor, puix que ſom certs de la voſtra virtuoſa fama, vos eſſer diſpoſt e ſufficient per art de caualleria en majors fets que aqueſts no ſon, per be que aqueſts ſien prou ardits e de gran perill, que vos per la voſtra molta virtut hi vullau poſar lo ſaber hi ſforç en la honor mia, e del imperial patrimoni, e de tota la coſa publica. Com yo haia manat ſots pena de la fidelitat a tots los meus duchs, comtes e marqueſos, a tots en general, e a caſcu per ſi, queus amen, honren, obeixquen, eus guarden axi com a la mia propia perſona: e donareu aqueſtes letres al Duch de Macedonia e al meu Coneſtable, e les altres a qui van. Les darreres paraules del Emperador foren principi a Tirant en fer ſemblant reſpoſta: La ferma ſperança que yo tinch en Deu tot poderos que james permet que negu ſia vençut qui a la ſua altiſſima majeſtat recorre, me aſſegura la viƈtoria, perque ſempre la alteſa voſtra ſtigue ab ferma confiança que, ajuda de Deu, de tots voſtres enemichs ſereu vencedor: donant del genoll en la dura terra beſa la ma al Emperador prenent ſon comiat. E ſemblant feu a la Emperadriu e a la excelſa Princeſa, la qual james volgue conſentir que li beſas la ma. E axi com ell fon de peus per abraçar les donzelles, lo Emperador li dona vn ſach ab .xxx. milia ducats, e Tirant nol volia pendre, ſino que dix: Senyor, no ma dat prou la majeſtat voſtra darmes e caualls, joyes, ſocorriment e altres coſes que es maſſa gracia per a mi? Dix la Princeſa: Puix a mon ſenyor lo Emperador plau, forçat es que axi ſe ha de fer. Pres comiat Tirant de totes les dames e de tots los que alli eren. Com foren baix al caualcador dix Ricart: No ſeria bo, puix lo Emperador ſta a la fineſtra, e totes les dames ſon exides per mirar nos, que caualcaſſem los caualls encubertats, ab los bacinets al cap, puix tenim pennachos grans e bells, e feſſem açi vn fet darmes ab les lançes, apres ab les eſpaſes, no fent nos dan negu? Molt me plaura, dix Tirant, ques faça. Caſcu caualca en ſon cauall encubertat en mig de la plaça, e poſarenſe los bacinets al cap: e aquells caualls eren ſicilians e molt leugers, ab les lances corregueren vna ſtona: deixades les lances tiraren les ſpaſes e anaren los vns contra los altres, e fehien entrades e exides donant ſe de grans colps ab les eſpaſes de pla. A la fi unirenſe los dos cauallers contra Tirant, e lauors los fehia molt bell veure les entrades e exides que ells fehien. Com ſe foren axi vn poch combatuts feren gran reuerencia al Emperador, apres a les dames, e tiraren ſon cami. E totes les dames ſenyauen los cauallers e ſupplicauen a noſtre ſenyor Deu los donas viƈtoria contra ſos enemichs. No penſeu que los angelicals hulls de la Princeſa perdeſſen james de viſta a Tirant fins que fon fora de la ciutat: lauors ſe conuerti la viſta en amoroſes lagrimes: e totes les altres donzelles li fehien companyia. E lo Emperador ſe lexa dir que per la ſua fe grans dies eren paſſats que no hauia haguda major conſolacio ni plaer que en veure combatre axi aquells tres cauallers. E a mi par verdaderament que Tirant deu eſſer valentiſſim capita e virtuos caualler. Com los cauallers foren fora de la ciutat donaren los caualls als patges, e caualcaren altres rocins: e en poca de hora apleguaren ab la gent darmes, e los cauallers reſtaren en la ſua ſquadra. E Tirant anaua de ſquadra en ſquadra viſitant la gent, amoneſtantlos que anaſſen continuament en orde. Aquell dia caminaren .v. legues, atendarenſe en una bella praderia abundoſa de moltes aygues: e Tirant tenia tal pratica com era capita de gent darmes, que james deſcaualcaua fins que tota la gent era aleujada, per dupte que no ſi ſeguis algun ſcandel en lo camp. Com tots foren aleujats en la bella erba del prat, Tirant ana de tenda en tenda a tots los duchs, comtes e marqueſos vengueſſen a ſopar ab ell. E foren axi ben ſeruits de totes coſes com ſi foſſen dins la ciutat de Conſtantinoble, que ell portaua .iiij. cochs los millors ques trobaren en tota França, que baſtauen per apparellar de menjar a tot lo camp. Apres que tots hagueren be ſopat, Tirant feu caualcar a tots los ſeus ab altres qui eren en nombre de .ij. milia lances, e aquells vellaren fins hora de mija nit. E trames gent per los camins per veure ſi ſentirien gent darmes o altra coſa: e Tirant anaua guardejant lo camp ades en vn loch ades en altre. Com fon hora de mija nit fehia deſcaualcar aquells e tornar a caualcar altres .ij. milia lances, e no conſentia portaſſen patges, ſino tots armats com ſi hagueſſen entrar en aquella hora en batailla. E com Tirant ſtaua en guerra nunqua ſe deſpullaua ſino per mudar camiſa. Com venia lo mati .ij. hores ans del dia fehia ſonar les trompetes per a enſellar, hi ell hoya la miſſa: apres acabauas de armar, e preſtament caualcaua: e axi anaua per tot lo camp fent armar tota la gent. Com venia lalba tots eren en punt per partir. Aqueſta pratica ſeruaren fins que foren a legua e mija prop dels enemichs en vna ciutat que ha nom Pelidas, e tots dies ſtauen per darſe als turchs vehent lo gran poder que portauen. Com ells ſaberen que ſocors de gent darmes venia, foren molt contents, e obriren les portes de la ciutat. Lo Capita no volgue entraſſen de dia perque no foſſen viſts, empero tan ſecretament nou feren que ells foren ſentits. E fon primerament auiſat lo gran Turch com en la ciutat de Pelidas era entrada gent darmes, pero que no podia ſaber quanta era: de continent lo gran Turch ho ana a dir al Solda. E aquell dix: Com podeu voſaltres penſar que gent darmes hi ſia venguda, car ſabem que aquell ques nomena Emperador te molt poca gent, ſino aquells triſts e dolents que laltre dia vengueren, e no ſon res ni ſolament ſe deuria paſſar per la memoria? ſeran de aqueſt del Duch de Macedonia, de aquells qui fugiren: e no fugien com a enemichs vençuts, mas axi com a ſeruos fugitius. E noſaltres tenim e hauem conquiſtat de les .x. parts del Imperi les .ix. e mija: nons reſta altra coſa ſino hauer pres lo Duch de Macedonia, a caminar aqueſtes .xxv. legues quey ha fins a la ciutat de Conſtantinoble, e pendre per la barba aquell vell Emperador, e condemnarlo a perpetual preſo, e a ſa filla Carmeſina que ſia cambrera major de la noſtra cambra, e la Emperadriu ſera cuynera de tota la oſt. E preſtament fare fer vna ymatge tota de or a ſemblança mia, e ferla he poſar en mig del mercat de la ciutat. Dix lo gran Turch: Senyor, tot lo que dieu ſe poria be fer, empero bo ſeria donar recapte en aço queus he dit, car no deu hom tenir les coſes en menyſpreu, axi com feu lo Rey de Troya, que per ſa gran culpa ſe perde ell hi tots los ſeus per tenir les coſes en compte de no res. E lig ſe de molts glorioſos princeps que ſon ſtats perduts per ſemblant raho, volent conquiſtar dignitat real la perderen, e la ſua apres. Ara, dix lo Solda, puix axi es, feuſe venir vn caualler de aquells que tenien carrech del camp, e dixli a vn de part: Mira aquell gran couart del Turch, lo qual es tot ple de vergonyoſa temor, diu nom ſe quines oradures, e crech que es vn ſomni que ha fet: per contentarlo tramet vn home qui guardege deuers lo cami de la ciutat de Pelidas. E axi com lo Solda dehia quey trametes vn home, ell ni trames .iiij. que miraſſen be deuers la ciutat de Pelidas ſi porien hauer ſentiment quina gent hi hauia venguda. Lendema que Tirant ſe fon mes en la ciutat de Pelidas, de mati ana de caſa en caſa preguant a tota la gent que tot hom ferras ſos caualls e adobaſſen les ſelles: e com aço fon fet pres vn home ab ſi, lo qual ſabia molt be aquella terra, e caualcaren, e tan ſecretament com pogueren per lochs apartats anaren prop lo camp: e de vn toçal veren la vila e lo camp, e vehien com tirauen les bombardes a la vila, e los de dins tirauen molta terra a la barbacana, e hauien la ben omplida de terra. E com la pedra de la bombarda daua en la muralla foradaua lo mur, mas no derrocaua per ſguart de la terra quey hauia: e Tirant tingue ſment en lo camp, e veu que tota la vila en torn era plena de tendes e de tanta multitut de gent que negu no poſques exir ni entrar que no fos pres. E lo Solda ſtaua a la vna part, e lo gran Turch ſtaua a laltra, e coneguerenho en les grans tendes que vehien molt pintades. Com be hagueren mirat tornarenſen a la ciutat, e com ſen tornauen de vn puig veren les guardes dels moros qui ſtauen mirant a totes parts. Com foren deſcaualcats Tirant ſen ana a la plaça hon troba la major part de la gent de peu, e dix los: Veniu açi germans, noſaltres venim de guardejar lo camp dels noſtres enemichs, e al venir que fehiem hauem viſt .iiij. guardes del camp: qui ſeran aquells quey volran anar? e de caſcuna guarda quem portareu viu yo li dare .l. ducats, e ſi porten lo cap los ne dare .ccc. E preſtament ſe concordaren .vij. homens qui ſabien molt be la terra: e en la nit partiren perque no foſſen viſts. Com foren be auant dix lo hu: Senyors, voleu fer be? poſemnos prop de vna font que açi ſta e cobrirem nos de rama. Los moros no es menys que a la hora del mig jorn no deuallen açi a beure de aqueſta aygua per la gran calor que fa, e axils pendrem a mans: fet lo deliber poſarenſe en laguayt molt be cuberts. Com lo ſol fon exit ells los veren ſtar alt en vn toçal. Com la hora fon be calenta, que tenien gran calor per deſig de beure de la aygua freſca, vengueren a la font. Com foren alli, dix lo hu dels chreſtians qui ſtauen amaguats: Nos mogue negu fins que ſien ben farts de aygua, car no poran tant correr: e axiu feren. Com hagueren ben begut e menjat, los creſtians ab grans crits iſqueren e prengueren de continent los .iij., e lo hu ſe pres a fugir: com veren que nol podien atenir deſpararenli vna balleſta, e donarenli ab vna ſtralla per lo coſtat, e preſtament caygue: tallarenli lo cap e poſarenlo en vna punta de lança: los altres ab les mans liguades los portaren hon era lo Capita. Com Tirant los veu fon molt content, e pres los tres moros e poſals en bona guarda: e dix als homens quels hauien pres: Que haueu voſaltres hauer? Senyor Capita, digueren ells, noſtre dret es mil e .dccc. ducats. Empero veja la ſenyoria voſtra quens volra dar, car per poch quens doneu nos tindrem per contents. Per mon Deu, dix Tirant, no fare yo tal cars, ans vos vull ben contentar, puix bey haueu treballat. Portal ſen a ſopar ab ell, e feulos ſeure al cap de la taula ans de tots los duchs, comtes e marqueſos. E com hagueren ben ſopat, Tirant los dona .ij. milia ducats e ſengles gipons de ſeda. Com los altres homens de peu veren tanta gentilea, digueren que james hauien viſt tan ſingular Capita. Tirant hague ordenat aquell dia que tot hom ſopas de jorn, e que enſellaſſen los caualls, e que tots ſtigueſſen armats e en punt per partir. Com fon nit ſcura Tirant feu exir tota la gent de la ciutat, e poſaren ſe en orde, axi los de peu com de cauall, e detras tota la gent venien .iij. milia homens ab les egues. E com foren prop del camp feu apartar tota la gent darmes a vn depart, perço que pogueſſen paſſar les egues ſens que los roçins no les ſentiſſen. Com les egues foren a la entrada del camp, tots los homens de peu entraren ab elles, e foren fetes dues parts, la vna enuers lo Solda, laltra enuers lo gran Turch. E los caualls del camp ſentiren les egues. Los vns ſe ſoltauen, los altres rompien los dogals, los altres arrancauen les ſtaques: veurieu anar tots aquells caualls del camp, vns deça, altres dela, altres detras les egues. Com los cauallers del camp veren los ſeus roçins ſolts corrent los vns amunt, los altres auall, exien de les tendes en camiſes, altres en gipons, e tots ſtauen deſarmats, e ab tan gran repos dormien, e ſtauen continuament deſarmats com ſi propiament ſtigueſſen en lo mes fort caſtell del mon. Com aqueſt deſbarat hagues durat vn poch ſpay, e tot lo camp ſtaua aremorat per los caualls, vengue Tirant e feri en la vna part ab la meytat de la gent. E lo Duch de Pera ab laltra gent feriren a laltra part, inuocant lo glorios caualler ſanƈt Jordi. Veureu en poca de hora tendes anar per terra, e homens morts nafrats en gran nombre. Lo gran Turch iſque deſarmat de la ſua tenda com ſenti los mortals crits que la gent dauen, e caualca ſobre vn ginet. Un home darmes li mata lo roçi, e donali vna coltellada al cap: vingue un ſeruidor ſeu, deſcaualca corrent del ſeu cauall e donal al ſon ſenyor. Com lo gran Turch fon a cauall mataren lo ſeruidor, e portant a taill de ſpaſa tot lo quels venia dauant, que era coſa de gran terror e eſpant, per be que conegueſſen que la multitut dels enemichs era tanta que paria coſa inuencible: la qual coſa en aquells dona admiracio de virtut e fe. Los turchs ventſe deſarmats, e los mes que hauien perduts los caualls, feren lo que hauia fet llur ſenyor lo Turch, lo qual iſque fora de tot lo camp e feu ſe poſar moltes toualloles ſobre la nafra que tenia: e trames a dir al Solda que en tot cars del mon iſques fora del camp, puix la batailla era perduda e lo camp era deſconfit. Lo Solda ab alguns dels ſeus ſtaua fent armes. Lo gran Turch axi nafrat com ſtaua mes ſe vna cota de mailla deſſus, e ab aquells que alli prop dell ſe troba torna entrar dins lo camp per ſocorrer al Solda, lo qual ſtaua en prou preſſa, valgueli que no fon conegut. E lo gran Turch ſocorreguel en bon cars, axi com aquell qui era caualler valentiſſim e moſtras entre los altres ab gran gloria e virtut que trague de la preſſa de la gent lo Solda fora del camp, perço com veyen tanta multitut de gent morta e totes les tendes derrocades per terra, deliberaren de anarſen ab tots los que alli eren, car no pogueren ſofferir la potencia del viƈtorios. E james fon feta batailla en Grecia tan ſangonoſa com aqueſta. Finalment, lo Solda e lo gran Turch ab tots los que alli eren prengueren la via de la montanya, e los altres prengueren la via del pla: e Tirant ana toſtemps apres de ells al encalç, matant ell e tots los ſeus tants com aconſeguir ne podien, no prenent negu a merce. Los qui anaren per la montanya tots ſe ſaluaren: e los qui prengueren per lo pla foren morts hi apreſonats. Dura lo encalç .iij. legues: e los qui anauen per la montanya lo cami era mes curt, hauien apleguar en vn gran riu hon hauia vn pont de fuſta hon podien paſſar ſegurament. Com lo Solda fon paſſat ab la ſua gent, com veren venir los creſtians corrent, trencaren lo pont en lo mig, e tots los qui reſtaren que no pogueren paſſar foren perduts: los qui hauien paſſat lo pont foren deliures. Be moſtra Tirant aquell dia hauer viƈtoria dels viƈtorioſos: gloriejauas ell e los ſeus que aço era ſtat mes obra diuinal que humanal, e Tirant hague benigne enginy. Com los creſtians pleguaren al pont trobaren alli prop de .iiij. milia turchs, e no pogueren paſſar ſino alguns qui paſſaren nadant, e molts ni moriren negats: deliberaren aquells turchs de pujarſen alt en vna montanya, e alli ques feſſen forts. Com lo capita Tirant venia ab la ſua gent per lo pla e veu los turchs alt en la montanya, cuyta deuers ells, e delibera de no combatre ells, mas de aſetjarlos, e tota la gent feu poſar entorn de la montanya de peu, hi ell ab tots los duchs e grans ſenyors ſe atendaren alli prop de la montanya, perço com hi hauia molta erba e molts arbres. Seguis que com los cauallers entraren dins lo camp dels moros ab les egues lançaren tan mortals crits com començaren la batailla que era coſa de molt gran ſpant. Lo Duch de Macedonia que dins aquella vila ſtaua aſſetiat com ſenti tan ſpantoſos crits tots ſe armaren penſant que en aquella hora los donaſſen lo combat mortal, com ells hauien ja perduda tota ſperança de ſalut penſant que ſocors nols podia venir, mas couenials eſſer preſos e catius en poder de infels, e caſcu no daua per ſa vida res, com caſcu ſtimaua tant la mort com la vida. E com ells veſſen continuar los grans crits e nols combatien la vila, ſtauen los mes admirats del mon. Com antes lo dia clar que lo ſol fon exit, los crits ceſſaren per cauſa de la gent que fogia, e veren les banderes del Emperador fora de tot lo camp, e anauen per lo pla al encalç dels turchs, de la vila cridaren alguns qui eren reſtats en lo camp nafrats e altres per robar, e ferenlos acoſtar prop la vila, e aquels los recitaren lo Capita que lo Emperador hauia trames, els digueren la gentil pratica que hauien tenguda en poderlos vençre. Lauors lo Duch de Macedonia com ſabe aço, e veu que no hauia negu que dels enemichs fos, ſi donchs no fos tan mal nafrat que no fos poſcut fugir, ell iſque ab tota la ſua gent, e robaren tot lo camp hon hi trobaren molt or, e molt argent, e robes, e armes, e moltes joyes. Nos lig en les hyſtories romanes ni troyanes que tan rich camp com aqueſt fos vençut en tan poca de hora. Com tot fon robat meterenho tot dins la vila, dexa gent darmes dins la vila per guardarla, que ſi Tirant hi venia o algu dels ſeus que nols hi dexaſſen entrar, car moltes veguades ſe ſdeue que no ha mal que no vingua per be. Lo poble de aquella vila era mig deſtrohit, e lauors fon molt rich. Com hagueren mes en ſegur tot lo que hauien robat, lo Duch feu la via de les banderes per lo pla, e ſtaua admirat ell e tots los ſeus de la multitut dels corſos morts que trobauen: digueren los guardes del camp al Capita que gent darmes venia a gran anar. Tirant feu pujar a cauall tota la gent darmes e ordena ſes batailles penſant que los enemichs ſe foſſen refets de aquelles viles les quals eren llurs, iſquels al encontre, e com foren prop coneguerenſe. Tirant ſe leua lo bacinet del cap e donal al patge, e tots los altres capitans feren per ſemblant. Com foren molt prop del Duch, Tirant deſcaualca e ana a peu enuers lo Duch fent li molta honor. E lo Duch nos mogue gens, ſino que li poſa la ma ſobre lo cap e no li dix res, de que tots los altres loy tingueren a molt gran dolentia, e no fon negu volgues deſcaualcar per ell: e Tirant torna ſobre ſon cauall, e molt ſouint lo poſaua en noues, e aquell ſcaſſament volia parlar: mas tots los altres cauallers e gentilſ homens feren gran honor als duchs e a Tirant. Lauors ſe meſclaren los viƈtorioſos ab los vençuts, e axi anaren fins que foren prop de les tendes. Tirant dix al Duch: Senyor, ſi voſtra ſenyoria venia en plaer voler vos aleujar en aquella praderia hon hi ha molts bells arbres, hi ſtarieu prop del riu, yo faria mudar aquells a altre loch. Reſpos lo Duch: A mi no plau aleujar me prop de vos, ans men ire en altre loch aleujar. Ferho poreu, dix Tirant, pero lo que yous dehia ho fehia per gentilea conexent queu merexeu. Lo Duch nol volgue ſcoltar, ſino que gira les regnes al ſeu cauall ſens dir res a negu dels altres. Atendas a vna milia riu amunt. Com ell fon deſcaualcat, Tirant pres tres cauallers dels ſeus, e trameſ los al Duch, e com foren ab ell digueren li: Senyor, açi ans tramet lo noſtre Capita a voſtra ſenyoria ſius volrieu anar a dinar ab ell, com ſapia que voſtra ſenyoria lo tingua millor, pero allil trobareu mes preſt, car nous calra ſino pendre aygua a les mans e ſeureus en taula per menjar. O quanta fatigua, dix lo Duch, per no res me donen: digauli que noy vull anar, e gira la eſquena ab gran ultratge. E aquells ſens dirli pus iſqueren dels arbres lla hon ſtaua. Com ells foren a cauall per tornarſen lo Duch los dix: Digau a Tirant que ſi ell ſe vol venir a dinar ab mi, que mes content ne ſere que de yo anarme a dinar ab ell. Senyor, dix Diafebus, ſi en tot lo voſtre reyal noy ha foch ences, ab iniquitat queu dix, que li dareu vos a menjar que preſt ſia? no li podeu dar ſino menjar de gallines e beure de bous. Reſpos lo Duch ab felonia: Yo li pore dar gallines, capons, perdius e faysans. Los cauallers nol uolgueren mes ſcoltar, ſino que ſen tornaren. Com aquells foren partits, dix vn caualler al Duch: Vos, ſenyor, no haueu entes lo parlar de aquell caualler qui ſen va. Aus dit que vos li darieu a dinar al ſeu Capita menjar de gallines, e beure de bous: ſabeu per queu dien? lo menjar de gallines es ſego, e lo beure de bous es aygua. Per los oſſos de mon pare, dix lo Duch, vos dieu gran veritat, e yo nou hauia entes. Aqueſts eſtrangers ſon molt ſuperbioſos, e ſi yol hagues entes, yol ne haguera fet anar ab les mans al cap. Sabuda la reſpoſta Tirant no cura ſino de dinar ſe ab tots aquells Duchs, Comtes e Marqueſos que alli eren. Com foren dinats Tirant caualca ab .cc. rocins, e ana a vna vila que ſtaua a vna legua, qui hauia nom Miralpeix, la qual ſtaua vora lo riu. Com los turchs qui ſtauen dins aquella vila ſaberen que la batailla era perduda, deſempararen la dita vila, e noy reſta ſino los grechs qui eren naturals de alli. E la vila era molt ben vituallada de totes coſes. Com lo Capita aplegua alli, de continent li tragueren les claus de la vila e del caſtell. Lo Capita entra dins la vila, e feulos manament que donaſſen a tots quants hi vingueſſen vitualles per ſos diners: e axi fon fet que aquella vila prouehia tot lo camp. Mana axi mateix lo Capita als alguatzirs feſſen fer .vj. o .vij. forques prop de la vila: e dels corſos morts en caſcuna forqua ne penjaſſen hu, e poſaſſen fama que lo hu de ells volia forçar vna dona, laltre perque hauia furtat, laltre perque no volia paguar lo que hauia pres. E com fon tornat al camp feu fer crida ſots pena de mort, no fos negu goſas entrar en neguna ſgleſia per robar res de aquella. La ſegona no fos negu goſas violar dona de qualſeuulla ſtat que ſia. La tercera que no fos negu goſas pendre neguna coſa ſens paguarla. Com ſentiren la crida e veren los penjats, poſa molt gran ſpant a la gent. Tirant era molt amat e temut. E acoſtantſe la nit los turchs qui ſtauen aſetgats no hauien menjat en tot lo dia vengueren a paƈtes, puix vehien que no tenien ſperança ſino de morir o eſſer preſos: trameterenho a dir al Capita quels aſſeguras vida e membres: e renunciaren al titol de libertat ſotſmetentſe a ſeruitut: e Tirant en aquell cars volgue uſar mes de clemencia que de crudelitat, preſ los a merce, e feu los dar a menjar a totes llurs neceſſitats. Lendema per lo mati lo Capita mana parar vna tenda molt gran e molt bella feta a dues goteres, e alt en lo tendal hauia vna campana. E aqueſta tenda no ſeruia ſino a dir la miſſa e a tenir conſell: e feula poſar en mig de vna praderia entre los dos camps del Duch e del ſeu. E venguda la hora que volien dir la miſſa, Tirant per major honeſtat ſua trames al Duch ſi volia venir a hoyr miſſa. Lo Duch ab gran ſoperbia reſpos que no. Los altres grans ſenyors foren molt contents de hoyr la. E Tirant tenia tanta de humanitat que no feya obres de capita ſino com ſi fos ſotſmes a qualſeuulla de aquells ſenyors, car ell ſe poſaua en la miſſa, e en la taula lo mes darrer de tots. Acabada la miſſa tingueren conſell, e fon determinat quel Marques de Sanƈt Jordi e lo Comte de Aygues viues ab dos barons anaſſen al Duch de Macedonia per embaxadors. Com foren dauant ell, lo Marques de Sanƈt Jordi feu principi a vn tal parlar: