Tirant lo Blanch (1905)/2/Capítol 117
CAPITOL CXVII.
La reſpoſta que la Princeſa feu al Emperador ſon pare.
O
Pare piados, per que voleu poſar aguayts a la mia vida e al voſtre repos, car be ſap la Majeſtat voſtra que los caſos afortuits de la fortuna qui han en ſi linatge de tots perills deuen eſſer remeſos a la diuina prouidencia: e per quant los voſtres dies benauenturats ja paſſats e los que ſon per a venir feneixquen benauenturadament ſens enuig ne alguna vexacio temeroſa, la alteſa voſtra no deu permetre yo ſia ſeparada de la voſtra viſta, car yo ſtime mes morir prop de la majeſtat voſtra hi en la mia propia patria, que ſi per exalçament de riqueſes yo viuia en ſtranya terra en doloroſa vida e fatigada de molts ſuſpirs. Com lo Emperador veu lo parlar de ſa filla acompanyat de tanta diſcrecio e amor, fon lo mes content home del mon, perço com dix que prop de ell volia morir. E venint la nit Tirant ben informat de tot pres dos homens de la ciutat qui ſabien molt be tota la terra e caminaren tota la nit, e lendema fins a mig jorn que arribaren en vna gran planicia qui era nomenada Vall bona. E tota aquella vall era plena de beſtiars, de grans e de pochs, com tot lo mes beſtiar tingueſſen alli per dupte dels enemichs: e Tirant feu pendre totes quantes egues pogue hauer, e feules liguar les vnes ab les altres ab .cc. homens que les portauen, e manals que feſſen la via de lla hon ſtaua lo camp dels enemichs, e tantes com ne pogueſſen hauer que foſſen preſes e poſades ab les altres. E Tirant ſen torna a la ciutat de Conſtantinoble, e apleguay lo quint dia, feu fer moſtra a tota la gent. Lendema per lo mati benehiren les banderes ab ſingular proceſſo e feſta que fon feta. Tota la gent ſe arma e pujaren a cauall per partir. Primerament iſque la bandera del Emperador portada per un caualler qui era nomenat Fontſequa ſobre vn gran e marauellos cauall tot blanch. Apres ixque la bandera de la diuiſa del Emperador, la qual era ab lo camper blau ab la torre de Babilonia tota dargent, ficada vna ſpaſa dins la dita torre ab vn braç tot armat, qui tenia la ſpaſa per lo manti ab un mot de letres de or qui dehien: Mia es la ventura: aqueſta bandera era acompanyada de tots los ſeruidors de caſa del Emperador. Apres de aqueſta ſquadra venia lo Duch de Pera ab ſes banderes e ab tota la ſua familia. Apres venia altra ſquadra del Duch de Babilonia: e apres lo Duch de Sinopoli e lo Duch de Deperſes: apres venia lo Duch de Caſandria e lo Duch de Mont ſanƈt, caſcu ab ſa ſquadra, que eren venguts de Napols: apres paſſa lo Marques de Sanƈt March de Venecia ab la ſua ſquadra, e apres lo Marques de Monferrat. Lo Marques de Sanƈt Jordi iſque molt abillat ab los caualls encubertats de brocat e de ſeda, e tota la ſua gent molt en orde de totes les coſes neceſſaries a la guerra. Apres iſque lo Marques de Peixcara ab la ſua ſquadra, e lo Marques del Guaſt e lo Marques Darena: lo Marques de Brandis, lo Marques de Prota, lo Marques de Monnegre, e vn germa baſtart del Princep de Tarantol, caſcu de aqueſts iſque ab ſa ſquadra. Apres de tots aqueſts iſqueren: lo Comte de Bell loch, lo Comte de Plegamans, lo Comte Dager, lo comte de Aygues viues, lo Comte de Burgença, lo Comte de Capaci, lo Comte de Aquino, lo Comte de Benafria, lo Comte Carlo de Malateſta, e lo comte Jacobo de Vintimilla de Cicilia: e caſcu de aqueſts iſque ab la ſua ſquadra. E molts altres comtes, e veſcomtes, e altres capitans iſqueren ab ſes ſquadres de gent darmes, tots conduhits a ſou del Emperador. E foren .xlviij. combatents. E com totes foren paſſades dauant lo Emperador, e de totes les dames quils mirauen, e Tirant qui anaua entre ells capitanejant, no del tot armat ſino les cames e los braços, e vn geſaran, e veſtia ſobre tot vna ſobreueſta imperial, poſant tota la gent en orde. E la darrera ſquadra de totes era la de Tirant ab ſes banderes, la dels cadenats e la dels corps. E com lo Emperador veu ja caſi tota la gent fora, de la fineſtra crida lo Capita e dixli que nos partis perço com ell volia parlar ab ell, e darli letres per al Duch de Macedonia e per alguns altres. E Tirant dix que era molt content. Com tota la gent darmes de peu e de cauall fon fora de la ciutat, Tirant ſen torna, e puja alt en les cambres del Emperador, e trobal que ſtaua en un retret ab lo ſecretari ſcribint: no li volgue res dir per no torbarlos. Com la Princeſa veu a Tirant cridal e dixli: Capita, ſegons veig la voſtra partida es certa ſegons los ſenyals: prech al Senyor de tot lo mon vos done viƈtoria ab honor, axi com fon Alexandre en lahor: e Tirant regraciant li molt lo que li hauia dit, dona del genoll en la dura terra e beſali la ma, tenint ho en ſenyal de bona ventura. E tornali a dir la Princeſa: Tirant, vejau ans de voſtra partida ſi negunes coſes voleu de mi, digauleſ me, car yous faç cert queus ſera tot atorguat ab cor de no fallir vos james en res. Senyora ſingular en lo mon, dix Tirant: la majeſtat voſtra no te par com lo Fenix axi en dignitat com en virtuts: e yo, ſenyora, be demanaria ſi voſtra celſitut mo volia atorguar, e obtenint tal gracia ſeria coronat en la celeſtial gloria ſobre tots los altres ſanƈts, no volent james mes bens poſſehir en aqueſt mon: e perço com ſe quem ſeria deneguat per voſtra alteſa, ſeria demeſiat lo demanar fins a tant que la excellencia voſtra me mane que parle. Hai Capita, dix la Princeſa, com ſou huy exit tot beneyt, par que no ſapiau mal ni be: e yo be entench voſtre lenguatge per be que yo no ſia ſtada en França. Vos demanau fortuna de virtut: e yo no demane ſenyoria, mas demane libertat de amor. E com lo Rey vol james entra fe en caſa ſua. Senyora, dix Tirant, nom bandegeu de voſtra majeſtat, car no volria queus ne prengues axi com fan les juhies, que com volen parir que tenen les dolors del part, reclamen a la verge Maria, e com han parit e ſon delliures de tot mal, prenen vna touallola ben blanca e van per tots los cantons de la caſa dient: Fora, fora Maria, de caſa de la juhia. Hai en beneyt, dix la Princeſa, puix me dau carrech de ſaber aturant vos gloria de ignorancia, aplicant tots jorns vn be apres altre. E vos no haueu meſter aſſeſſor que parle per vos: mas les paraules femenils ab poch treball ixquen de la boca: mas be veig yo quius daua loch, be ſabrieu executar lo qui toca a voſtra part: car lo que yous dehia no era per pus ſino ſi hauieu meſter or o argent o joyes, yo de bon grat vos ne dare ſens que non ſentira res lo ſenyor mon pare. Senyora, dix Tirant, yo com a ſeruidor obedient de la alteſa voſtra vos faç infinides gracies, mas ſupplich vos me faſſau vna ſingular gracia. Si a mi ſera honeſta coſa, dix la Princeſa, yo ſere contenta de ferho: empero primer vull ſaber lo que deſijau hauer de mi, car yo ſo compoſta de tal metall que james prometi res que nou atengues, ara fos de mal o de be: la mia paraula no pot tornar atras: açous poden dir totes les mies donzelles e a tots los quim tenen coneguda, que lo ſi es ſi, e lo no es no. Tant es major virtut la voſtra, dix Tirant, e yo, ſenyora, nous deman ſino que la alteſa voſtra me faſſa gracia quem doneu aqueixa camiſa que portau, perço com es mes acoſtada a la voſtra precioſa carn, e yo ab les mies mans la pugua deſpullar. Sanƈta Maria val, dix la Princeſa, hi que es lo quem dieu? yo ſere be contenta de dar vos la camiſa, joyes e robes, e tot quant he, mas a mi par que no ſeria juſta coſa que les voſtres mans toquen lla hon negu ha tocat. E preſtament ſen entra en la ſua cambra, e deſpullas la camiſa, e veſtiſſen vn altra: iſque en la gran ſala hon troba a Tirant quis burlaua ab les donzelles, e cridal a vn de part, e donali la camiſa, e beſala dauant ell moltes veguades perquen fos mes content. Tirant la pres ab gran alegria, anaſſen a la poſada, e dix a les donzelles: Si lo Emperador me demana digauli que preſtament ſere açi, quem ſo anat armar perque pugua preſtament partir. Com Tirant fon a la ſua poſada acabas del tot armar. E troba alli Diafebus e Ricart qui eren tornats per veſtirſe les cotes darmes que hauien fetes totes de chaperia. La de Ricart era tota brodada de madexes de or totes anbaraçades, e dehia lo mot: Noy trop cap ni ſentener. La de Diafebus era tota brodada de caſcayls, e dehia lo mot: Lo que a altri fa dormir, a mi diſperta. Com Tirant fon del tot armat mira la camiſa que era tota de fil de ſeda ab grans liſtes de grana molt amples, e en les liſtes hi hauia brodades ancores de nau, e dehia lo mot: Qui be ſta nos cuyt a moure. E qui ſeu en pla no ha don caure. Era brodada a coſtats, les manegues molt grans que tocauen en terra: veſtilas ſobre totes les armes, e la manegua dreta pleguala fins prop del muſcle: e la manegua ſquerra la plegua fins a mig braç, e ſenyilas ab vn cordo tot de or de ſanƈt Franceſch. E feu ſi poſar ſobre tot ſanƈt Criſtofol ab lo Iheſus a la part ſineſtra, tot de or be liguat perque no caygues. E axi vengueren los tres cauallers a pendre comiat del Emperador, e de totes les dames. Com foren alt trobaren lo Emperador qui ſtaua ſperant al ſeu Capita que vingues, perque volia que dinas ab ell. Com lo Emperador veu a Tirant, dixli: Noſtre Capita, quina cota darmes es aquexa queus haueu veſtida? Senyor, dix Tirant, ſi la majeſtat voſtra ſabia la propietat que te ne ſtarieu molt admirat. Molt me plauria ſaberho, dix lo Emperador. La virtut que te, dix Tirant, es de be a fer, que com yo parti de ma terra vna donzella lam dona: la qual es la mes bella e de totes virtuts complida de totes quantes donzelles ſon en lo mon. Nou dich en derrogacio de la ſenyora Princeſa que açi es, ni de les altres donzelles qui de honor ſon. Dix lo Emperador: Per cert james ſe feu en lo mon negun bon fet darmes ſi per amor nos fes. E perço, ſenyor, vos promet, dix Tirant, a fe de caualler, que en la primera batalla que yom trobare yo la fare mirar als amichs e als enemichs. Lo Emperador ſe poſa a dinar, e la Emperadriu e ſa filla, e lo Capita apres de ella. E feu ſeure als dos cauallers en altra taula ab totes les dones e donzelles. Apres que foren dinats ab molt gran plaer, e en ſpecial Tirant com menjaua en vn plat ab ſa ſenyora, penſa eſſer mes benauenturat que no era. Lo Emperador ſen entra dins vna cambra e feu entrar alli a la Emperadriu, e a ſa filla, e a Tirant: apres entraren totes les dames e cauallers. E en preſencia de tots lo Emperador dix a Tirant paraules de ſemblant ſtil: